Col de la Traversette

Des de la petita estació d'esquí de La Rosière comencem a pujar fort per pistes fermes fins a trobar la carena al Roc Noire, i tot seguit continuem pujant més suaument fins al coll de la Traversette, on hi ha les restes d'un antic fort militar, la Redoute Ruinée. Extraordinàries vistes cap al Mont Blanc des d'aquest bonic mirador. Tot seguit una baixada forta pel vessant nord, i després un tram amb camí indefinit per praderies obertes que ens porten a entrar a Itàlia, i tot seguit baixar fins al coll del Petit Sant Bernat, fronterer entre els dos països. Prenem una pista que baixa en paral·lel a la carretera i passa per uns alpatges abans de retrobar la carretera ja ben a prop del punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí de la Rosière Montvalezan, Savoia (França)
• Distància: 21,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 870 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: IBP=88 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Algun tram sense camí definit
• Cartografia: Les Arcs La Plagne IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Iniciem uns dies de vacances per terres alpines, i el nostre primer destí està situat al límit de les regions de la Savoia i la vall d'Aosta, és a dir, la frontera entre França i Itàlia. Els mourem al voltant del coll del Petit Sant Bernat, ben a prop del Mont Blanc, de manera que l'objectiu principal d'avui serà contemplar aquesta magnífica muntanya que és el sostre dels Alps. Farem una primera ruta en bicicleta al vessant francès, concretament ens situem a la petita estació d'esquí de la Rosière, municipi de Montvalezan, a la qual s'accedeix per la carretera del coll fronterer. Un cop a la població turística, acabem de pujar per una pista asfaltada fins un petit camp de golf obert a l'estiu. Des d'aquí començarem a pedalar ja per pista de terra.

Des de l'aparcament del camp de golf sortim amb la Sílvia i el Fum, i prenem una pista en bon estat que comença a pujar cap al nord. La pista avança per un vessant obert que a l'hivern és tot una pista d'esquí. De fet passem a tocar d'alguns remuntadors, i més a amunt per sota d'un telecadira en funcionament que porta turistes fins al mirador cap a on ens dirigim. El primer tram de la pista és el que té el pendent més accentuat, i va enllaçant revolts per superar el desnivell. Al voltant trobem també força excursionistes i també molts ciclistes, la majoria amb bicicletes elèctriques i molts practicants d'enduro que aprofiten els remuntadors de les pistes d'esquí per pujar, i després baixar per algun dels diversos circuits balisats.

Nosaltres anem pujant poc a poc encarats cap al Roc Noir, un petit cimet que corona la carena que tenim just davant. La pista ens hi va portant mica en mica, cada cop amb un pendent més suau. Passem per sota el telecadira i la pista segueix lleugerament per sota el cim fins al coll des Embrasures, ja per sobre dels 2.300 metres. Seguim pujant de forma sostinguda però moderada en una línia recta que ja ens permet visualitzar les restes de l'antic fort de la Redoute Ruinée, ubicat al coll de la Traversette. Avancem uns minuts més i arribem fins a l'entrada de l'antiga instal·lació militar, en estat d'abandó i d'accés prohibit a causa del seu mal estat. Al costat de l'antiga fortificació tenim una vista formidable cap al nord, i totes les mirades s'encaminen cap al Mont Blanc, ben visible des d'aquí. Entremig hi tenim el coll del Petit Sant Bernat, just a sota.

Hi ha força gent al mirador natural situat al peu del fort, ja que és molt accessible per als turistes que pugen amb el telecadira, que té l'arribada tan sols uns metres més enllà. El lloc és molt bonic, amb unes esplèndides vistes des de la carena que queda tallada sobre la vall del Petit Sant Bernat, i que ofereix una llarga panoràmica cap al sector del Mont Blanc. Com dèiem, el fort està tancat i no es permet l'accés. En aquest punt la Sílvia i el Fum tornaran pel mateix camí, i jo continuaré enllà. Primer continuo per la pista que passa per sota de les muralles del fort, i que arriba exactament al coll de la Traversette. Aquí hi ha un mirador metàl·lic que sobresurt uns metres de la carena (que es belluga molt) i també una taula d'orientació. Contemplo el paisatge i segueixo la ruta, que comença a baixar molt fort per una pista cap al nord.

La baixada és molt forta per una pista que neix al peu mateix del fort. És una pista de serveis de l'estació d'esquí, i baixa fins a una esplanada on hi ha la base d'uns remuntadors. Al cap d'avall de la forta baixada deixo la pista i segueixo un caminet precari que marxa per un terreny obert i pla, sempre amb excel·lents vistes cap al Mont Blanc. El camí és indefinit, i avanço uns minuts per una gran praderia. Tot i l'absència de camí és fàcil avançar i orientar-se, ja que el terreny és obert i tot és a la vista. Avanço en direcció a uns telesquís que es veuen més al nord. Vaig avançant per terreny força pla, però amb alguna pujada sobtada. A l'alçada dels telesquís trobo una pista que puja fort i la segueixo uns metres fins a prop d'un estanyol. Aquí ja trobo un camí més fresat que puja més suau cap al llac Longet, un racó ben bonic.

Vorejo el llac per la dreta i segueixo un caminet indicat que planeja encara cap al nord i que entra en territori italià. Sempre veig a sota el coll del petit Sant Bernat i la carretera que el creua. Hi ha diverses opcions per baixar-hi, però segueixo una pista que avança cap al nord, fins que gira i baixa definitivament cap al coll. Aquest pas fronterer entre França i Itàlia, de 2.188 metres és un lloc ben concorregut a l'estiu, ja que és molt bonic. És un coll ample i obert, amb bones vistes i el bonic llac de Verney uns metres per sota. Un bon lloc per passejar i contemplar el paisatge. Jo creuo el coll i prenc un caminet que avança en paral·lel a la carretera. Torno a entrar al vessant francès i passo per davant de l'antic Hospici, actualment un restaurant. Baixo uns metres per la carretera i al primer revolt prenc un corriol a la dreta que baixa decidit cap a una coma.

De seguida enllaço amb una pista que baixa en paral·lel a la carretera asfaltada, però a certa distància, a l'altre cantó del torrent de Reclus. Passo al costat d'una capella i tot seguit, en una cruïlla, prenc la pista precària del mig, que baixa fort cap a unes pastures. Deixo a banda i banda algunes cabanes de pastor, i segueixo la pista que va a creuar el torrent. Tot seguit ve una feixuga pujada per retrobar uns metres més amunt la carretera asfaltada. Baixo menys d'un quilòmetre per asfalt i prenc una pista de servei de l'estació que puja fins a la base d'un telecadira, i tot seguit per sota les instal·lacions del camp de golf acabo d'arribar al punt de sortida, on em retrobo amb la Sílvia i el Fum. Una ruta fàcil i molt panoràmica amb què hem començat les vacances. El més destacat sens dubte són les vistes al Mont Blanc, però tot el paisatge que envolta aquesta zona és fabulós, i la ruta és molt agraïda.