Volta a la Muntanya de Sant Corneli

Iniciem la ruta a la Font de la O, als afores del petit poble d'Aramunt, i planegem per la riba del pantà de Sant Antoni. Aviat comencem la dura pujada fins al Roc Neret, on observem el poble abandonat de Montesquiu i el vessant nord de la muntanya que anirem voltejant. Comencem a baixar per una bona pista cap als peus del castell d'Orcau. Creuem el petit poble i seguim baixant, amb un tram d'asfalt, fins a trobar el curiós estany càrstic de Basturs. Planegem cap a Sant Romà d'Abella, on recarreguem d'aigua, i tornem a pujar fins a tocar del pintoresc poble d'Abella de la Conca, sota els cingles. Tombem cap a ponent i iniciem una llarga pujada per terreny solitari fins a les Collades, on comença la baixada pel camí difícil fins a Vilanoveta, on ja trobem la pista que ens anirà portant, amb pujades i baixades, fins al despoblat d'Aramunt vell, ja ben a prop del nostre destí.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Font de la O, Aramunt Pallars Jussà
• Distància: 49,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.520 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: IBP=135 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de descens per corriol difícil
• Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La Muntanya de Sant Corneli és una mola arrodonida d'alçada modesta situada al bell mig del Pallars Jussà, i que domina les grans planures d'aquesta comarca: la conca de Tremp, la conca Dellà i la conca de Dalt. Precisament aquesta posició de centinella de les valls va fer que la muntanya fos una posició cobejada durant la Guerra Civil. S'hi van produir cruents enfrontaments on van perdre la vida molts soldats d'ambós bàndols. Encara queden restes en forma de trinxeres, búnquers i fins i tot filferros dels enfrontaments de l'any 1.938. Al seu cim, les tropes franquistes i van construir una gran creu al costat de la petita ermita romànica que l'hi dona nom. La força del vent en un lloc tan obert es va encarregar d'aterrar l'infaust monument, el qual resta al cim, tombat i com a record de moments durs i tristos.

Avui farem dos equips, un de caminadors i un de ciclistes. La Sílvia, la Núria i el Fum pujaran caminant fins al cim, i jo faré una volta contornejant la base de la muntanya. En ambdós casos sortirem des de la Font de l'O, on hi ha una petita àrea recreativa, als afores d'Aramunt. Així que ens dirigim cap aquest petit poble situat a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni, i seguim uns minuts més per la pista fins a la font, que raja abundosa. Des d'aquí l'equip caminador seguiran uns metres per la pista i de seguida agafaran un corriol que s'enfila a l'esquerra i puja decidit cap al cim. En el meu cas surto pedalant per la pista en direcció oest cap a tocar de les aigües de l'embassament. El vorejo uns minuts fins a prop de la presa, sense acabar d'arribar-hi. Quan la tinc a la vista, la pista va girant cap al nord i rodeja el Puig Galliner, on hi ha les restes visibles de l'antic poblet de Sant Vicenç del Galliner.

Precisament quan la pista comença a girar cap al nord, i després cap a l'est, també comença una pujada forta primer i molt forta més endavant. A més a més la pista és força trencada, amb grans còdols que dificulten la pedalada. El tram més dur de la pujada són els últims metres abans d'arribar al peu del Roc Neret, on hi ha unes antenes. Des del coll, per arribar a les antenes cal girar uns metres a la dreta, però jo continuo la pista que baixa per l'altre cantó uns metres per terreny obert. Baixo uns minuts fins una rasa, i tot seguit toca de nou una pujada forta fins al coll d'Orcau, des d'on es pot contemplar la cara nord de la muntanya de Sant Corneli. Un cop creuat el coll comença una llarga baixada en direcció est que es va enfonsant cap al poble d'Orcau, i on sempre tindrem el seu castell com a objectiu visual.

La baixada és ràpida, i de seguida passo per sota del turó on hi ha les restes del castell. Al cap de poc entro al poble medieval per una portalada. En arribar, a l'altre cantó del torrent es pot contemplar la bonica església romànica de Sant Joan. Creuo el petit poble, i segueixo baixant fort per la carretera d'accés durant poc més de 2 km. Arribat a l'esplanada de les Collades deixo l'asfalt i giro a l'esquerra per una bona pista que creua una zona de camps i pastures. Baixo uns metres fins a travessar a gual el torrent de Rostiar, i pujo per l'altre cantó pel serrat del mateix nom. Aquest tram, tot i que vaig seguint una ruta indicada, és poc clar, amb trams de camí força perduts. Més endavant la pista millora i em porta fins al petit poble de Basturs, on m'avituallo d'aigua a la font del poble. Tot seguit baixo uns metres d'asfalt fins al riu Abella, i m'acabo d'arribar fins a l'estany de Basturs, que té com a curiositat que és un dels pocs estanys càrstics que hi ha a Catalunya. És petit i té una forma gairebé de cercle perfecte. Hi ha un petit mirador per contemplar-lo.

Des de l'estany de Basturs marxa una pista planera cap a l'est que va primer cap a les Masies de Sant Romà, i tot seguit a Sant Romà d'Abella. Passat el poble la pista continua cap a l'est enllaçant una zona planera, amb camps, pastures i algunes masies. És una zona llarga i un xic monòtona que puja lleugerament fins enllaçar amb la carretera d'Abella de la Conca. El tram d'asfalt puja fort fins a les envistes del bonic poble, situat sota espectaculars cingleres ben conegudes pels escaladors. Uns metres abans d'arribar al poble marxa a l'esquerra una pista asfaltada que gira a ponent i segueix pujant fort. Avanço fins que la pista planeja amb bones vistes sobre la Conca de Dalt. En un punt m'equivoco i segueixo la pista principal que queda morta a la masia de Can Borrell. En realitat cal prendre'n una de secundària per damunt de l'anterior que planeja per sota dels cingles de la Roca de Viella.

La pista passa per damunt de la masia de Can Borrell, i tot seguit entra en un terreny més salvatge i erm, sense presència humana. Una pista molt precària i en desús puja primer cap a la collada Pelosa, el Serrat Redó, i finalment les Collades de Baix, el punt més alt de la ruta gairebé a 1.000 metres. Aquí cal deixar la vella pista que pujava a Sant Corneli, i prendre el corriol que salta al vessant nord. El primer tram sembla ciclable, però de seguida es complica i faré bona part de la baixada a peu. És un corriol estret, força dret, i molt pedregós. A més a més, hi deu passar molt poca gent perquè està farcit de vegetació que dificulta molt el pas. El corriol va seguint el torrent de la Llau de les Collades fins a l'antic nucli de Vilanoveta, on queda alguna casa ben conservada. Aquí ja enllaço amb la pista que em permet baixar més còmodament.

La pista voreja el turó on hi ha les Trinxeres de Vilanoveta, unes de les restes més ben conservades de la Guerra Civil, i que vam visitar fa uns anys. Des d'aquí la pista va fent un constant puja i baixa que no deixa descansar, amb algun pujador fort que ens acabarà portant al poble vell d'Aramunt, abandonat tot i que s'està rehabilitant alguna casa. És un poble ben curiós, situat dalt d'un turó. Baixo per un camí i no m'entretinc perquè comença a ploure. A sota el turó del poble antic ja enllaço amb la pista bona que em porta en uns metres més fins a la font de la O, on tanco una bona ruta de gairebé 50 km. amb una mica de tot, pistes fàcils, algunes de més pedregoses, trams de corriol i algunes pujades ben fortes. Una zona ben interessant per recórrer en bicicleta.