Gorges d'Enfer

Al fons de la vall de Lis, al sector de Banhèras de Luishon, fem una interessant caminada que remunta el torrent d'Enfer i ens permet gaudir de diverses cascades i engorjats. Comencem al peu de la central elèctrica del Portillon, al costat de la qual hi ha la magnífica cascada d'Enfer. El camí puja fort per dins d'una fageda fins la següent parada, l'espectacular Gouffre d'Enfer, una cascada vertical molt engorjada. Seguim pujant per un camí amb diversos trams empedrats fins a la Rue d'Enfer, un tram del torrent engorjat entre grans roces, entremig de les quals brolla l'aigua. Intentem pujar fins a les antigues mines de Crabioules, però un tram molt dret amb neu ens ho impedeix. Tornem enrere i tanquem la volta passant pel prat de l'Artigue.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Central elèctrica del Portillon Vall de Lis (França)
• Distància: 12,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 745 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bagnères-de-Luchon IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim uns dies al sector de Banhèras de Luishon, i avui ens dirigim cap a la vall de Lis, una vall occitana que cau sota els pics de Crabioules i Lezat, de més de 3.000 metres. Com tot aquest sector, és una vall fresca i humida, regada per diversos torrents alimentats per una generosa pluviometria. Avui precisament gaudirem de bonics racons creats pels cursos fluvials. Fa un temps ja havíem estat en aquesta vall, concretament quan vam pujar el Malpàs (3.109 m.). Avui farem una ruta molt més modesta, però molt agraïda i fresca. Ben adequada per dies calorosos d'estiu. Nosaltres sortim abrigats, ja que aquests dies encara refresca, des del final de la vall, al peu de la central hidroelèctrica del Portillon.

Comencem a caminar des de l'aparcament, i marxem de pla fins a tocar de la central hidroelèctrica. Just al costat hi trobem la bonica cascada d'Enfer que cau des d'una gran escletxa situada molt amunt, i que s'esfilagarsa per sobre d'una ampla paret de granit. Des de la cascada cal recular uns metres des d'on surt un camí ben indicat que comença a pujar per dins d'una espessa fageda. El camí s'enfila decidit per dins del bosc, sempre acompanyats amb el soroll de l'aigua que no queda gaire lluny. Fem una volta i aviat ens tornem a acostar al torrent, concretament al punt conegut com la Gouffre d'Enfer, on el torrent es torna a engorjar i circula entre les estretors d'una roca fosca, amb les parets cobertes de molsa. Un conjunt molt bonic. Just al damunt gaudim d'una espectacular cascada que podem contemplar gràcies a un petit mirador accessible a través d'una escala. El lloc és fabulós.

El camí segueix pujant, sempre dins del bosc espès. Pugem fort i creuem un pont per damunt de la cascada que havíem vist abans des de sota. Passat el pont el camí encara és més dret, i té diversos trams empedrats, amb notables parets de pedra seca que aguanten un camí tortuós en zig-zag. Al cap d'una bona pujada el camí es suavitza i trobem un petit tram obert que ens permet contemplar des de les alçades la vall de Lis, verda i frondosa. El camí segueix planejant uns metres i ens acosta a la Rue d'Enfer, un nou engorjat que forma el riu, en aquest cas un pas estret entre grans roques que forma un conjunt ben bonic.

Com que la zona és molt bonica decidim seguir amunt per un caminet que puja cap a les antigues mines de Crabioules. El camí ja no és tan definit, i puja endimoniadament, fins i tot amb algun pas lleugerament aeri. Pugem una bona estona per fortíssims pendents, i arribem a un punt on cal creuar un petit torrent on hi ha una bona clapa de neu. El pas és exposat i no portem material. Decidim tornar enrere i evitar riscos. Així que tornem avall fins pràcticament la Gouffre d'Enfer, on trobem un altre camí que torna pel vessant dret del torrent. El caminet va baixant suaument en una llarga diagonal per dins del bosc fins a trobar el torrent d'Houradade, que creuem per una passarel·la metàl·lica. De seguida arribem al pla d'Artigue, on fem una breu pausa. Ja només falta l'últim tram de baixada que torna a passar al costat d'una bonica cascada abans d'arribar de nou al punt de sortida. Tanquem així una bonica caminada on hem gaudit d'un riu que forma racons engorjats i boniques cascades.