Vall de Sallent

Iniciem la ruta a prop del Mirador del Cretaci, al municipi de Coll de Nargó, i comencem a pujar per una pista secundària que remunta l'obaga del bosc de Sallent fins a la bonica església de Sant Martí de la Plana, situada a dalt de la carena. Tot seguit continuem per una pista solitària que avança per dins d'un bosc espès durant més de 6 km. fins al Cap d'Estany, on avancem uns metres per carretera fins a la collada de Bóixols, punt panoràmic i capçalera de la vall. Tirem avall cap a la Creu de Ferri i continuem el ràpid descens cap al nucli de la Pera i l'elegant salt de Sallent. Fem una parada a la bonica ermita de Sant Maximí i seguim baixant cap al poble abandonat de Sallent, des d'on ja només queda tornar al punt d'inici tot contemplant els curiosos plegaments del Tossal de la Feixa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Mirador del Cretaci (a prop) Coll de Nargó, (Alt Urgell)
• Distància: 23,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 700 metres
• Temps: 2:40 hores
• Dificultat: IBP=76 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Muntanya d'Alinyà Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

De nou l'Alt Urgell és l'escenari triat per una de les nostres activitats, en aquest cas una ruta fàcil en bicicleta. És una comarca de muntanya molt gran i poc poblada ideal per plantejar itineraris que ens permeten gaudir d'un territori autèntic, poc modificat per la mà de l'home, i fer-ho en tranquil·litat i sovint en sol·litud. Hem fet diverses rutes al voltant de Coll de Nargó, i avui hi tornem. Volem conèixer una mica la vall de Sallent, al límit oest del municipi, ja termenejant amb el Pallars Jussà. El poble pràcticament abandonat de Sallent és el que dona nom a la vall, i al riu del mateix nom que neix dels torrents que baixen al sud de la serra de Sant Joan amb la capçalera al coll de Bóixols, i que desemboca al pantà d'Oliana al sud de Coll de Nargó.

El nom de Sallent (Sellent en nomenclatura local) deriva toponímicament del bonic salt d'aigua que hi ha per damunt de la població. A Catalunya hi ha diversos pobles i topònims amb el nom sallent, que significa salt d'aigua. El petit nucli resta pràcticament abandonat, amb només alguna casa arreglada com a segona residència, però a la rodalia hi ha diverses masies encara habitades. Avui visitarem només la capçalera de la vall, i posem el punt de sortida ben a prop del Mirador del Cretaci, al qual s'accedeix per una carretera d'uns 8 km. a l'oest de Coll de Nargó. És interessant fer una passejada per aquest jaciment paleontològic obert i que permet contemplar uns ous de dinosauri, que malauradament van ser vandalitzats fa uns anys. Al Mirador del Cretaci s'acaba la carretera i continua una pista de terra que seguim aproximadament 1 km. fins a trobar el naixement d'una pista més secundària i poc visible on començarem la ruta.

Val a dir que la ruta d'avui va ser una mica improvisada, ja que per diverses circumstàncies vam canviar els plans que teníem per al dia. Com que el Fum, el nostre gos, tenia una petita lesió, la Sílvia va decidir fer una caminadeta curta amb ell, i jo vaig optar per fer una ruta similar en bicicleta. L'objectiu en ambdós casos era visitar l'església romànica de Sant Martí de la Plana, que em constava que era molt interessant. I un cop allà, com que vaig arribar-hi en poca estona, vaig veure possibilitats d'allargar una mica la ruta improvisant sobre el mapa. Així doncs aparquem la furgoneta un quilòmetre més enllà del Mirador del Cretaci, al peu d'uns camps, on neix cap al sud una petita pista que sembla ben poc transitada. Sortim junts per la pista fins arribar al curs del riu Sallent, situat a uns 50 metres del punt de sortida. Baixa força aigua, i no hi ha pont ni passeres. Així que tocarà creuar a gual i mullar-se les cames.

Un cop creuat el riu, jo segueixo pedalant i la Sílvia i el Fum aniran pujant a peu. Comença una pista que gira aviat en direcció sud-est i comença a pujar per un bosc obac. La pista és molt secundària, força pedregosa i amb alguns trams trencats, però és ideal per avançar en bicicleta. El pendent és considerable, sense arribar a ser excessiu en cap moment, però tampoc permet una pedalada còmoda. Pujo una bona estona pel bosc de Sallent, amb una petita baixadeta entremig fins a travessar un dels torrents que baixen de la serra. Al cap d'uns 40 minuts de pujada arribo a dalt la serra, i de seguida trobo la bonica església de Sant Martí de la Plana. Està situada a dalt la carena que separa les valls de Valldarques i de Sallent. L'actual edifici ha estat visiblement reconstruït, i resta original l'absis i un bonic campanar quadrat, i sembla de més nova planta una nau rectangular amb coberta de canó, similar a la devia haver-hi originàriament. El lloc és singularment bonic, i només venir fins aquí ja val molt la pena.

A partir d'aquí em miro el mapa per veure opcions, i m'adono que marxa una pista cap a ponent pel vessant nord de la carena i que connectaria amb la collada de Bóixols. No conec ni l'estat de la pista, ni la dificultat ni el quilometratge, però a vegades ve de gust improvisar i descobrir. Així que des de l'església reculo uns metres fins al revolt previ, i aquí surt una pista ben poc o gens utilitzada que comença pujant suaument. És una pista molt tranquil·la i solitària, i per l'estat es veu que fa temps que no hi passa cap vehicle. Avança pel vessant nord i obac de la serra, poc per sota de la carena. La pista va pujant sempre, però sense estridències. Vaig pujant fins al Graell del Coll de Fau, un pas gairebé tallat a la roca on comença un breu tram de baixada. Passo per la font del Fai i tot seguit segueix la tònica ascendent durant una bona estona fins al Cap d'Estany, on trobo la carretera de Coll de Nargó a Isona. Des de l'església han estat 6,5 km. de pista solitària en ascens moderat.

Prenc la carretera a la dreta i continuo pujant gairebé 2 quilòmetres fins a la Collada de Bóixols, punt més alt de la ruta i on faig una pausa. A la collada hi ha un mirador que permet contemplar toda la vall de Sallent sota els peus, envoltada de les cingleres de l'allargada serra de Sant Joan. Fantàstica visió panoràmica que arriba fins al Cadí, que es veu ben nevat. Després d'uns minuts de pausa al coll inicio el ràpid descens per asfalt pel cantó contrari. 2 quilòmetres de baixada entrant al Pallars Jussà, on es poden gaudir de bones vistes de la serra de Carreu. Avanço fins al proper trencant, on prenc una pista a la dreta que puja suaument fins a la Creu de Ferri, un coll a sota mateix del Cap de l'Obaga Negra, una cinglera presidida per unes antenes. A partir d'aquest coll ja vindrà tot baixada, així que deixarem que treballi la gravetat. La pista és bona i el descens és ràpid.

Descarto la pista que marxa cap a Montanissell i continuo per la que baixa per la vall de Sallent. En pocs minuts arribo al petit nucli de la Pera, on hi ha algunes cases habitades. Al següent revolt faig una petita pausa per arribar-me al bonic salt de Sallent o dit també de la Pera. Es tracta d'un esvelt salt d'aigua totalment vertical que acaba en un bonic toll d'aigües cristal·lines. És un indret molt bonic. De nou sobre la bicicleta segueixo planejant un tram fins al petit nucli de cases de Cal Roi. Aquí cal parar atenció ja que s'ha de deixar la pista principal i prendre'n una de secundària a l'esquerra que ens porta en pocs minuts fins a la bonica església de Sant Maximí, enmig d'uns prats i sota mateix de les cingleres de la serra de Sant Joan. Una església i un indret molt bonics. La pista continua i torna a enllaçar amb la principal, i segueixo baixant a tota velocitat fins al nucli de Sallent, despoblat i mig abandonat, tot i que s'ha restaurat alguna casa com a segona residència.

Ja només queden els últims quilòmetres, amb un descens més pronunciat. En aquest últim tram es pot gaudir d'una bonica vista del Tossal de la Feixa, amb els seus característics plegaments. És una zona d'alt interès geològic. Passo el petit nucli de cases de la Ribera, i torno a arribar al trencant on he començat la ruta fa poc més de dues hores i mitja. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, que han pujat fins a Sant Martí de la Plana a peu, i ja marxem cap a Coll de Nargó a fer el vermut després d'una ruta improvisada, però que ha resultat ben atractiva.