Serra de Gurp

Al remot llogarret de Gurp, als confins del Pallars Jussà, comencem una ruta curta però molt intensa paisatgísticament, cultural i esportiva. Passat el poble prenem una pista secundària que desemboca en un corriol amb algun tram difícil que ens porta fins al bonic poble de Santa Engràcia. El nucli està bastit al cap d'amunt d'un penya-segat ben vertical. Passat el poble prenem una pista que puja fort durant molta estona per la serra de Santa Engràcia. Un cop a la carena, al límit de la Terreta, avancem per fil de la serra de Castellet, molt panoràmica cap als dos cantons. La pista és precària i solitària, però les vistes són precioses, i amb constants puja-baixa enllaça amb la serra de Gurp. En un punt baixem per un corriol fins al barranc que dona accés al camí de la cinglera, on passem per un tram molt aeri i espectacular al costat dels antics corrals de Gurp.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Gurp Tremp (Pallars Jussà)
• Distància: 19,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 980 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: IBP=119 / Negra
• Sensació de dificultat: Difícil Trams de corriol difícils. Camí en pujada on cal empènyer. Passos aeris al Corrals de Gurp
• Cartografia: Tremp Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Damunt del petit poble de Gurp hi ha una curiositat ben vistosa i interessant. Els antics pobladors de la zona van aprofitar unes balmes situades en un feixanc de la part superior del cingle que presideix el poble per construir uns corrals on guardar el bestiar. No seria res extraordinari si no fos la situació d'aquestes balmes, ja que es troben a la part més alta d'una cinglera vertical, molts metres per damunt del poble. Hi ha un camí molt estret que passa pel feixanc al costat dels antics corrals, tancats amb parets de pedra. A part de les balmes aprofitades com a resguard per al bestiar, també hi ha un parell de coves, una d'elles de notables dimensions, i amb un pas equipat per arribar-hi. De fet vam estar pensant potser de fer només una excursió caminant fins al cingle, ja que és just damunt del poble, però observant el territori vaig pensar que podríem enllaçar una ruta circular per conèixer altres llocs interessants de la contrada.

A part dels antics corrals suspesos dalt la cinglera, la ruta d'avui té dos altres centres d'interès principals: la bonica població de Santa Engràcia, al límit d'un penya-segat, i la carena de les serres de Santa Engràcia, Castellet i Gurb, des d'on gaudirem de grans vistes cap a la immensa conca de Tremp a l'est i el peculiar territori de la Terreta a l'oest. En planificar la ruta, el primer repte és connectar Gurp i Santa Engràcia. Fer-ho per pista és complicat i implica una llarguíssima volta, però es pot fer per camí. L'inconvenient és que el camí baixa fins un torrent, i cal remuntar una forta pujada a peu. Com que ho sabíem vam planificar la ruta sabent que faríem llargues estones caminant, i vam portar un calçat adequat per combinar bicicleta i caminar. També el tram dels corrals el farem principalment a peu, ja que és molt estret i exposat.

Per arribar a Gurp cal prendre la carretera de Tremp cap a Talarn, i continuar amunt. Cal creuar el recinte militar de l'escola de suboficials, ja que la carretera d'accés a Gurp passa per aquest recinte. La carretera asfaltada acaba el petit nucli, situat al peu mateix d'una gran cinglera semicircular i de colors vermellosos. Els corrals es poden veure des del poble, però molt amunt. De moment aparquem, preparem les bicicletes i sortim per la part baixa del poble, on una pista connecta amb el petit nucli del Raval, uns metres més enllà. Abans fem parada a la font de Sòls de Vila, que raja ben abundant a la part baixa del poble, al costat dels safareigs. La pista continua fins al petit nucli del Raval, format per 3 o 4 cases, i on hi havia un antic molí fariner. El poble està en bon estat, i hi viuen unes poques famílies.

Al costat de l'última casa neix un camí indicat que comença a baixar. El primer tram és ciclable, però més endavant la baixada és forta i algun pas és complicat. Seria un tram d'enduro, però nosaltres tenim poca habilitat i anem amb bicicletes poc adequades, així que alguns passos els fem a peu. Ens anem enfonsant mica en mica fins arribar a tocar les aigües del barranc dels Lleons. Un tros amunt, i a certa distància, contemplem la petita ermita de Sant Martí, en un petit replà al costat del torrent. Arribats al fons del barranc, el més feliç és el Fum, que aprofita per banyar-se en les aigües cristal·lines. Nosaltres cruem com podem amb les bicicletes, ja que no és ben fàcil. Un cop a l'altre costat el camí inicia una forta pujada que fem íntegrament a peu. És una pujada molt forta, on costa fins i tot empènyer la bicicleta, ja que el camí és estret i el pendent molt dur. Cal superar uns 150 metres de desnivell en uns 700 metres de distància, i triguem uns 25 minuts empenyent.

La pujada més forta del camí acaba al coll dels Roures, on el camí continua però amb un pendent molt més suau. No ens ho pensàvem i bona part del corriol que ens queda fins al poble de Santa Engràcia és ciclable, excepte algun pas puntual. Això ens permet avançar una mica més ràpid del que pensàvem, ja que comptava fer gairebé tot el camí a peu. El corriol puja suaument però es pot fer sobre la bicicleta. En algun punt contemplem al camí fet, ja que estem força elevats per damunt del torrent, i tenim ja lluny el peu de cinglera d'on hem sortit. Avancem una mica més i arribem a la part baixa de Santa Engràcia. El poble té 2 nuclis, el Raval i la part més vella del poble situada al coster d'un penya-segat força dret. Al cap d'amunt de la penya hi ha les restes d'una torre que formava part de l'antic castell. En una altra punta de la penya, directament suspès sobre el cingle al vessant sud, hi ha la bonica església de Santa Engràcia.

La Sílvia i el Fum es queden a la base del Raval, on hi ha una font i uns bancs a l'ombra que conviden a reposar, i jo pujo fins al castell i l'església, des d'on es pot contemplar una vista excepcional. És un proble preciós, d'aquells de postal. Està molt ben conservat, i algunes cases estan destinades a activitats turístiques. A la part alta la vista sobre la Conca de Tremp són extenses, i cap a l'altra cantó podem contemplar les serres arrodonides cap on ens dirigirem tot seguit. Així doncs ens retrobem amb la Sílvia i el Fum, reomplim els bidons amb aigua fresca, i prenem la pista que neix al peu de la font i marxa cap al nord. És una pista ampla i en bon estat, però la seguirem menys d'un quilòmetre, ja que tombem a l'esquerra i prenem una pista més secundària que comença a remuntar la serra de Santa Engràcia.

Girem doncs del tot a l'esquerra i comencem una pujada que serà llarga i intensa. És d'aquelles pujades que sense ser extremes no permten relaxar-se ni reposar, ja que el pendent és fort i constant. Sempre permet pedalar sense arribar al límit, però tampoc et pots relaxar. Així anem fent xino-xano per un terreny sec però que permet contemplar la plana des d'on ens hem anat enfilant. Passem per damunt de la roca del Moretó, on hi ha un caminet que ens permetria tornar a Gurp, però la nostra ambició avui és guanyar la carena. I ho anem fent poc a poc, primer assolint la part alta de la serra de Santa Engràcia, sempre direcció nord i nord-oest. La serra de Santa Engràcia (d'orientació sud-nord) conflueix amb una altra serra principal d'orientació est-oest, concretament a la collada de Castellet.

La collada de Castellet està a 1.472 metres d'alçada, i aquí conflueix la pista d'on venim amb una altra que va resseguint la carena principal. Seguint-la cap al nord podríem arribar en pocs quilòmetres fins al Pui de Lleràs, sostre d'aquest sector, però no és l'objectiu d'avui. Un cop a la carena tombem cap a l'esquerra i seguim pujant ara per la serra de Castellet. El tram que tenim a partir d'ara és molt estètic, ja que la pista transita pel llom de la carena que separa la Conca de Tremp de la Terreta, és a dir, els dominis de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana respectivament. El paisatge és ampli, i cap a l'horitzó nord veiem diversos cims ben reconeixibles del Pirineu aragonès encara nevats. Tot i ser a la carena no ens podem relaxar, ja que la pista no és plana, sinó que tenim per davant diverses pujades i baixades, curtes però intenses.

La pista de la carena és molt precària, i sembla ben poc transitada. De fet en tota la ruta d'avui no trobem ningú, tret del poble de Santa Engràcia. Després de la llarga pujada gaudim de la llarga cavalcada per damunt d'una carena molt bonica. Vistes amplíssimes cap a totes bandes, amb la immensa Conca de Tremp, però també fondes barrancades cap al vessant de la Terreta. La mateixa pista també és molt estètica, ja que tan aviat creua trams de roca com petits prats alpins. Avancem a una alçada d'uns 1.400 metres, pujant i baixant diverses vegades tot seguint les formes d'un terreny complex. Passem per sota del puig de la Cova del Codó, on també hi ha una balma. A partir d'aquí la pista baixa més decidida i comença a girar. Al punt quilomètric 15,7, gairebé sota el Tossal de Codonyac, cal abandonar la pista i prendre'n una de molt precària cap a l'esquerra.

Deixem doncs la pista de la carena i girem a l'esquerra per un ròssec poc definit que baixa fort, molt fort, gairebé al nostre límit sobre la bicicleta. Baixem amb prudència fins a la font del Llevador, poc definida, i suposem mig abandonada. Aquí s'acaba aquest ròssec de pista i continua el camí que avança en paral·lel al barranc de Carants. Aquest corriol és força ciclable, això sí, assumint esgarrinxades a tort i a dret. El camí acaba baixant al fons del barranc, que aquests dies baixa sec. En pocs metres arribem al pas de Grau, on el barranc es trenca bruscament en una cascada. Hi ha equipament per fer ràpel. Però no serà necessari, ja que el caminet continua cap a l'esquerra, ara però a peu. Així doncs, amb prudència fem el pas del Grau i seguim pel caminet que baixa en diagonal cap a buscar el feixanc superior de la cinglera.

Baixem uns minuts caminant i aviat trobem el primer dels corrals que aprofitaven les balmes naturals del llavi del cingle. Eren construccions molt bàsiques, simplement una paret de pedra que tancava la balma natural. Però el més notable és l'extensió d'aquests antics corrals, ja que s'estenen un bon tram del cingle. El caminet passa a tocar dels corrals, al límit del precipici. En cap cas tenim la sensació de passos arriscats, però a mesura que avancem la cinglera és més vertical i el pas més estret. Fem algun tram curt en bicicleta, però la prudència aconsella fer-los a peu, i gaudir d'aquesta curiositat arquitectònica i antropològica. Des del cingle tenim bona visió del poble, situat just a sota, però també del nucli de Santa Engràcia per on hem passat abans, dalt d'un penya-segat a la llunyania.

Avancem uns minuts observant els antics corrals, i fins i tot entrem en algun que és força profund. Gairebé quan som en vertical sobre el poble, ens fixem que damunt d'un dels corrals es veu una gran boca a la roca, amb uns esglaons de pedra, unes grapes de ferro, una cadena i una corda per pujar-hi. No puc resistir la temptació d'enfilar-m'hi. És la boca de la cova de Genera, al a qual pujo per aquest pas equipat. No té grans dificultats, però és dret i cal ajudar-se de l'equipament disponible, sobretot la corda. A dins la cova té una gran boca suspesa al buit, i fa de mirador natural sobre la contrada. Un tros endins hi ha una antiga construcció per recollir aigua. Més endins la cova gira i entrem a la foscor. Tinc només la llum del mòbil, i entro un bon tros endins, uns 30 o 40 metres fins que es comença a estrèyer i veig que estic destorbant als ratpenats que es mostren inquiets, així que torno a sortir.

Mentrestant la Sílvia i el Fum ja van baixant. Torno doncs al feixanc dels corrals i segueixo el caminet que els recorre. Al final dels corrals el camí baixa fort fent zig-zags fins a la part alta del poble de Gurp. Arribem al peu de l'església de Sant Serni, on havíem aparcat i començat la ruta, i ara l'acabem. Ha estat un itinerari espectacular en molts aspectes. No ha estat fàcil, només cal veure els pocs quilòmetres, el desnivell i el temps. Hem fet diversos trams a peu, tant empenyent la bicicleta cap a Santa Engràcia, com al camí aeri i exposat dels corrals. Però els paisatges són molt bonics, amplíssims, i el territori manté una gran autenticitat. Un bon lloc per pedalar en solitari i gaudir d'un paisatge poc alterat en els darrers segles.