Castell de Lluçà

Al costat del magnífic monestir de Santa Maria de Lluçà comencem a caminar planejant cap a ponent entre camps fins al peu d'una gran alzina, on baixa el caminet de la gran balma dels Bous. Ens fixem en la curiosa font i seguim endavant sota la masia del Vilaró. Pugem per una pista seguint el rec de Miralles fins que girem al a dreta a la costa del Collet i comencem a baixar ara cap al sud. Arribem a la masia del Castell, bastida sobre una gran roca, i tombem a l'esquerra per començar una pujada curta i intensa fins al castell. Arribem a la bonica ermita circular de Sant Vicenç i acabem de pujar a les restes del castell, amb bones vistes de la contrada. Baixem pel mateix camí i tornem al petit nucli de Lluçà que tenim ben a prop.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Lluçà (Lluçanès)
• Distància: 6,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 250 metres
• Temps: 2:15 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Lluçanès Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui farem una curta però interessant caminada amb uns bons amics, la Montse i el Ramon, amb sortida i arribada al petit poble de Lluçà. Ens situem a l'altiplà del Lluçanès, terreny muntanyós amb boscos i masies que aprofiten les zones planes per cultivar petites extensions. Lluçà és un terme molt rural, on la majoria d'habitants viuen en masies disperses. És considerat el cor del Lluçanès, sobretot gràcies al magnífic monestir romànic al voltant del qual s'agrupen les 3 o 4 cases que formen el petit nucli. En una d'aquestes cases hi trobem la Primitiva, un restaurant de fusió ben interessant on anirem a recuperar forces després de la caminada.

Aparquem al costat del monestir, on hi ha una àmplia zona d'aparcament. És imprescindible visitar el monestir romànic de Santa Maria, ja que és molt bonic i està ben conservat. El seu claustre és magnífic, petit però molt harmònic. També són molt destacables alguns frescos molt ben conservats en una sala annexa. Normalment els dies festius està obert i es pot visitar. Nosaltres ja hi hem estat en altres ocasions, així que anem per feina i comencem a caminar. Passem per davant del monestir i el restaurant i prenem una pista que marxa cap a ponent per darrere de les cases. Caminem entre camps durant uns metres, i aviat la pista gira cap a la dreta. Avencem uns metres més i passem per sota d'una gran alzina. Just aquí cal fixar-se que marxa un caminet a l'esquerra que deixa la pista i comença a baixar. Nosaltres, animats en la conversa, ens el vam passar i vam haver de recular uns metres.

Prenem doncs el caminet que baixa uns metres fins a la base d'una gran roca abalmada. És la Balma dels Bous, una cova ampla, de poca profunditat, però molt allargada. És la tipica balma, molt habitual a la zona, formada al peu d'una cinglera o llavi de roca, amb la base desgastada. Al mig de la gran balma hi ha una font que ha format una notable columna de tosca. Passegem per sota de la gran balma i sortim pel cantó oposat. Ens tornem a enfilar a la part superior on recuperem la pista per on veníem i seguim direcció nord. Aviat passem per sota del Vilaró, una notable masia que ens queda a la dreta uns metres més amunt. Avancem i creuem el rec de Miralles. Pugem uns metres i en la propera bifurcació de pistes girem a la dreta.

La pista ara puja per sota de la carena de Codoleres, que ens queda a l'esquerra. Avancem una estona en pujada continuada per una pista secundària. En un moment es bifurca i prenem el ramal de la dreta, tot i que les dues opcions porten al mateix lloc. Un últim tram de pujada més fort ens enfila fins a la costa del Collet, on descartem una pista que marxa a l'esquerra i seguim cap a la dreta. Canviem de direcció i comencem a baixar cap al sud. Avancem més ràpid gràcies a la baixada i a la bona pista fins arribar al peu d'una gran roca damunt de la qual es va bastir la masia del Castell. A l'esquerra de la pista neix el camí que ens enfilarà fins al castell de Lluçà. Així doncs comencem a pujar per un caminet que fa una zeta molt marcada, amb un últim tram més pendent.

Arribem primer a Sant Vicenç de Lluçà, una ermita romànica molt singular, ja que té planta circular, una de les poques d'aquestes característiques a tot Catalunya. En realitat no és ben bé circular, sinó que podríem dir-ne semicircular. La coberta és una cúpula circular, i té un petit absis al cantó de llevant. Està situada al peu mateix de l'antic castell, del qual només en resten alguns vestigis. Acabem de pujar a la part alta on podem veure encara algunes parets i la forma d'algunes edificacions que formaven el perímetre d'aquesta fortificació, situada en un turó amb bones vistes sobre la contrada. Contemplem al paisatge i les restes de l'antic castell uns minuts abans de tornar a baixar pel mateix camí.

De nou a la masia del Castell, seguim la mateixa pista avall. Arribem a una cruïlla on marxa un caminet al costat de la Creu del Pedró. Baixem uns metres fins a la carretera, ben a prop de l'aparcament del monestir de Santa Maria de Lluçà. Aquí tanquem una caminada curta però molt bonica amb curiositats ben interessants com la balma dels Bous i el castell de Lluçà amb la bonica ermita romànica circular de Sant Vicenç, bons exemples del paisatge del Lluçanès. I per acabar d'arrodonir-ho un bon àpat i una bona conversa amb els amics al restaurant la Primitiva.