Matamala, Vinyoles, Sovelles i Vallespirans

Fem una ruta en bicicleta que ens porta a visitar diverses de les parròquies que formen el municipi de les Llosses. Sortim del petit nucli de Matamala, baixem al torrent per un corriol i busquem la pista que puja per una fageda al vessant nord del Puig Cornador. Arribem al punt més alt, Santa Margarida de Vinyoles, un gran mirador de la contrada. Per un camí difícil baixem a Vinyoles i per una bona pista planegem cap a l'est fins a Sant Sadurní de Sovelles. Tot seguit anem a buscar la carretera, la creuem i pugem pel GR-1 fins al turó on hi ha Sant Esteve de Vallespirans. Girem cap a ponent i seguim pujant per una bonica coma fins a la collada del Forn i tot seguit la collada de Camp Pinyons, on ja comença l'última i ràpida baixada fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Matamala Les Llosses (Ripollès)
• Distància: 31,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 835 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: IBP=53 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Algun tram de corriol difícil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Després d'uns dies de cru hivern aprofitem una breu pausa de temps estable i temperatures altes per tornar-nos a enfilar sobre rodes, en aquesta ocasió a la comarca del Ripollès. Ens reunim amb uns bons amics, el Pär i la Núria, i ens disposem a seguir una ruta que proposa el servei de turisme de la Generalitat de Catalunya Palau Robert, concretament un itinerari publicat a Wikiloc anomenat De les Llosses a Vinyoles, Sant Esteve de Vallespirans i Matamala. Com dèiem a l'inici, aquest itinerari permet connectar quatre de les parròquies que formen el municipi de les Llosses, el qual no té pròpiament nucli urbà, sinó masies disperses, algunes agrupades en petits veïnats.

El punt d'inici de la ruta és precisament el nucli de Matamala, situat a la carretera C-26, al PK. 178, entre Borredà i Ripoll. Hi ha un gran aparcament sota del turó on hi trobem la bonica església de Santa Maria i algunes cases al voltant. També hi ha un parc infantil i les instal·lacions esportives municipals. La ruta d'avui té dues pujades importants, una al principi pel vessant nord del Puig Cornador, el qual no arribarem a assolir, però sí un dels punts de la serra, el bonic indret de Santa Margarida de Vinyoles. La segona pujada la farem des de la carretera C-26 primer cap a Sant Esteve de Vallespirans, i després seguirem cap a la collada del Forn. Una ruta per terrenys solitaris en què passarem per diverses cases de pagès que el temps ben poc ha transformat, i on pedalarem principalment per pistes bones, però farem un parell de trams de corriol on probablement haurem de baixar de la bicicleta en alguns punts.

Des de l'aparcament de Matamala pugem cap a l'església, i abans d'arribar-hi prenem una pista a l'esquerra (indicada amb un senyal) que comença a baixar cap a uns camps, i tot seguit cap al fons d'un rec. La ruta no està senyalada, tot i que en la primera part podem seguir les marques del PR-C 50 i més endavant els senyals del GR-1. Arribem al fons del torrent i anem intuint el camí, ja que no és gaire fresat. Creuem el rec de Robert, ben glaçat, i seguim pel camí, força ciclable però amb algun punt més complicat. Avancem per un tram obac i enclotat que ens permet connectar més endavant amb una pista en bon estat. Girem a l'esquerra i avancem còmodament pel Pla de Capdevila fins a prop de la font del Dimoni. A partir d'aquí comença una pujada que farem principalment per una bonica fageda. Tot i ser el dia suau, som a la cara nord del Puig Cornador, a l'ombra, i l'ambient és fresc.

Anem pujant per la pista que creua el vessant nord del Puig Cornador i també el Puig de l'Àliga, i després d'una bona estona de pedalar cara amunt, però sense pujades especialment intenses, arribem a una esplanada ja a dalt la carena. D'aquí girem a la dreta per una pista que remunta els últims metres fins a Santa Margarida de Vinyoles. Es considera que l'església havia estat la capella de l'antic castell de la Guàrdia de Ripoll, tot i que l'edifici actual fou reconvertit a mitjans del segle XIX en santuari per un vot popular arran d'una epidèmia de còlera. Una inscripció de pedra ben explícita ho reflecteix: "La por de la pesta me ha edificat 1854". Fa un temps ja vam visitar aquest bonic indret amb una excursió a peu que combinava la visita a Santa Margarida de Vinyoles amb l'ascensió al Puig Cornador.

Santa Margarida de Vinyoles és actualment un gran edifici bastit dalt d'un turó amb una impressionant vista panoràmica, sobretot cap al sud. S'albira tota la Catalunya Central, i en sobresurten el Montseny i Montserrat. A part de l'església, al costat hi ha una gran casa adosada, que actualment està habitada. El lloc és magnífic, i fem una pausa per contemplar l'edifici i les vistes. El Pär es fa amic d'un gat molt manyac que rep amablement els visitants. Coincidim també amb un grup de ciclistes que també han pujat fins aquí. Tornem a la pista principal, i just al costat trobem un corriol amb una entrada difícil que torna al vessant nord. Baixem pel corriol, el primer tram empenyent la bicicleta. Anem seguint el GR-1 que aviat es transforma en pista i podem avançar més còmodament. Seguim cap a l'est i trobem un altre tram complicat just abans d'arribar al nucli de Vinyoles, amb uns passos difícils on empenyem la bicicleta, i un últim esglaó amb un pas gairebé vertical on fem un passamà per passar-nos les bicicletes.

Arribem al bonic nucli de Vinyoles, format per la impressionant masia de Portavella, fortificada i d'origen medieval, i uns metres més enllà la parròquia de Sant Martí de Vinyoles, on també hi ha algunes cases adosades. La gran masia que gairebé sembla un castell és actualment un establiment rural. A Vinyoles portem gairebé 9 km. i marxem per la pista encimentada que hi dona accés. Al primer revolt la deixem i continuem de dret. Pugem lleugerament fins al bonic collet del Bou, enmig d'un bosc net i cuidat, i baixem cap a la masia de les Muntades, on ens reben uns gossos cridaners però ben simpàtics. Seguim planejant cap a l'est i ja veiem al davant el proper objectiu: Sant Sadurní de Sovelles. Ens hi arribem sense esforç per una pista ben cuidada. L'església és de notables dimensions, amb un campanar de planta quadrada. Data del segle XVIII, i al costat hi ha una masia.

Tornem enrere per la pista principal, i de seguida la deixem i girem a la dreta. Anem a passar a tocar de la petita masia del Grau, i voltem pel vessant nord el petit serrat del Bou. Deixem a la dreta la gran masia de la Sala, i aviat connectem amb la pista principal que va de la carretera C-26 cap a Vinyoles. Retrobem el GR-1 i baixem per aquesta pista principal fins a connectar amb la carretera asfaltada que uneix Berga a Ripoll a l'alçada del pont del Cremat. Seguim direcció Ripoll durant 700 metres i prenem una pista a l'esquerra per damunt del molí d'Arquers. Comença tot seguit un tram de pujada consistent en direcció nord. La pista és bona, i amb els trams més durs encimentats, però el pendent és fort. Lentament anem guanyant metres, i ens acostem al quintà de la Rovira, amb un conjunt molt bonic de prats esglaonats. Després d'una dura pujada trobem una cruïlla. Girarem a la dreta per arribar a Sant Esteve de Vallespirans, i després tornarem a aquest punt.

Girem a la dreta i planegem fins a tocar la masia del Coll. Tot seguit entrem en una zona boscosa i fem una última pujada molt intensa fins a Sant Esteve de Vallespirans, on hi ha una bonica església, un cementiri ben cuidat i l'antiga rectoria que actualment és una vivenda. Tot i que l'església té orígens medievals, l'edifici actual és del segle XVIII. Està ben conservat, i envoltat pel recinte del cementiri. Està situat dalt d'un bonic turó que ens ha costat uns bons esbufecs d'assolir. Fem una ràpida visita a l'entorn i girem cua pel mateix camí fins a la cruïlla (2 km. d'anar i 2 més de tornar). La Sílvia i el Fum no han vingut i han anat seguint la ruta principal per no fer tants quilòmetres. Pensava que els atraparíem, però ja no els tornarem a veure fins al final de la ruta.

Pugem uns metres més fins a Arquers, una masia notable. Des d'aquí contemplem davant nostre la llarga coma que haurem de remuntar en direcció cap a ponent. Passem al costat d'un bonic paller i prenem la pista que primer planeja i més endavant anirà pujant. Gairebé 2 km. més enllà passem per damunt d'una altra casa, en aquest cas el mas de les Selles. La pista cada cop és més precària, i va continuant seguint l'ampla coma per damunt del rec de la baga de Cerdanyola. Arribem a uns camps on sembla que la pista s'acabi. Aquí cal fer un zig-zag entremig dels camps graonats amb un pendent infernal fins a la casa del Forn. Aquest tram és duríssim, i pugem al límit de les forces. Passada la casa seguim pujant però per pista ja més bona i el pendent més moderat cap a la collada del Forn.

A la collada del Forn semblaria que la pujada s'acaba, però encara queda un tram més de pujada suau fins a la la collada de Camp Pinyons. Deixem a la dreta la pista principal que ens portaria a una altra de les parròques de les Llosses, en aquest cas Viladonja. Nosaltres girem a l'esquerra i comencem a baixar de nou cap a l'est. Passem per sota de cal Sastre i baixem ràpidament per una pista bona fins a la carretera C-26, que només hem de travessar per arribar al punt on havíem començat la ruta unes hores abans. Tanquem un itinerari molt agradable per paisatges solitaris en què hem visitat masies i antigues parròquies enmig d'un entorn rural on sembla que el temps s'hagi aturat.