Pic dels Tres Senyors (2.198 m.)

Damunt del port de Lers s'aixeca una carena que culmina en un cim molt panoràmic gràcies a la seva posició separada del Pirineu axial. A prop de les muntanyes més altes de l'Arieja, comencem a pujar per uns forts pendents herbats fins a assolir la carena. Un cop a dalt avancem més suaument tot gaudint d'un paisatge amplíssim cap al sector de la Pica d'Estats i les muntanyes que fan frontera amb el Pallars i Andorra. Seguim la carena i passem dos pics secundaris, el pic de Fontanette i el pic de Barrès, abans d'assolir l'objectiu. Gaudim de l'extens panorama i reculem uns metres per agafar el camí que baixa cap a l'estany d'Arbu. Encara queda una llarga baixada i uns últims metres pujant per la carretera per tornar al port.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Port de Lers Arieja (França)
• Distància: 11,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 885 metres
• Temps: 5:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Massat / Pic des Trois Seigneurs / PNR des Pyrénées ariégeoises IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim uns dies a l'Arieja, en plena onada de calor, amb la vana esperança de trobar una mica de fresca. Avui deixem aparcades les bicicletes i ens disposem a caminar fins a un cim força popular, interessant sobretot pel fet d'estar separat de l'eix axial, fet que li atorga la qualitat de mirador de primer ordre sobre la zona. El Pic dels Tres Senyors té un nom ben significatiu, (Pic dels Tres Senhors en occità, Pic des Trois Seigneurs en francès), que sembla que prové d'una llegenda que explica que els senyors de les tres valls que aquest pic separa, es reunien al seu cim per discutir sobre qüestions relatives als seus senyorius. Avui plantegem una ruta circular des del mateix port de Lers, i tornada per l'estany d'Arbu. Per tant el primer que cal fer és pujar fins al port, al qual accedim per una carretera estreta i molt costeruda des de Vicdessos. Els aficionats al ciclisme coneixeran prou bé aquest coll, ja que és un port de primera categoria molt habitual al Tour de França.

Al mateix coll de Lers hi ha una zona d'aparcament on deixem la furgoneta i comencem a caminar. Estem a poc més de 1.500 metres enmig d'un paisatge muntanyós amb uns vessants força drets principalment herbats, sense pràcticament arbres, i també amb trams rocosos. Ens encarem cap al nord per un camí que puja fort enmig de les grans pastures inclinades, i que manté un pendent fort i sostingut durant una bona estona. Mirant enrere tenim una bona perspectiva de les grans muntanyes de l'Arieja que fan frontera amb el Pallars i Andorra, com la zona del Mont Valier, la Pica d'Estats o el Certescan. Pugem fort durant aproximadament 50 minuts i 1,5 km., moment en què assolim la carena. A partir d'aquí i durant una bona estona el recorregut serà molt més plàcid.

Amb unes vistes increïbles cap a totes bandes, seguim el camí de la carena que va seguint més o menys la mateixa direcció nord, tot i que amb un traçat semicircular que ens permet contemplar el llarg tram que ens queda cap al cim. Avancem un primer tram força planer, i després anirem principalment pujant, tot i que alguns dels cims secundaris o promontoris també ens faran baixar pel vessant contrari. Aquest és el tram de camí més bonic gràcies a les vistes que ens proporciona aquesta carena allunyada de cap altre cim important. Aviat superem els 2.000 metres al pic de Fontanette, i més endavant també trepitgem el pic de Barrès. Son tots ells cims menors, puntes d'una llarga carena cada cop més rocosa. El camí és prou evident i ens va acostant al punt més alt.

Davant nostre es presenta una punta força més alta que la resta, i comencem a pujar més decidits. Arribats a la cota 2.100, el camí s'enfila més dret ja per terreny rocós, i fins i tot ens obliga a fer algun petit pas de grimpada. Anem passant per la carena que es transforma en cresta en alguns punts. Ara per damunt, ara per una banda i ara per l'altra, anem avançant en forta pujada cap al cim, que costa d'assolir. Finalment arribem al punt més alt, coronat per una gran creu. Contemplem el paisatge, descansem uns minuts i recuperem forces. El cim és prou ampli, i coincidim amb diversos excursionistes. El dia és plàcid, i afortunadament aquí l'aire és més fresc. Fa mandra iniciar el descens, però al cap d'uns minuts comencem a baixar seguint el mateix recorregut de pujada en l'últim tram més dret. Baixarem de nou fins a la cota 2.100, on hem trobat una petita congesta. Aquí seguirem el camí que baixa a l'esquerra i abandona la carena.

Cal parar atenció perquè en algun punt el camí és una mica difús, ja que és una zona oberta de roca i prat alpí. El camí segueix una evident direcció sud, tot i que no coincideix exactament amb el que marca el mapa. En tot cas hi ha fites, i es poden anar seguint. O si no la intuïció també ens ajudarà a baixar pels millors passos, ja que tot el vessant és obert. Anem perdent alçada i cada cop la calor és més intensa. Des del cim fins a l'estany d'Arbu triguem aproximadament 1 hora i 20 minuts, ja que estem cansats i baixem a ritme lent. Voregem l'estany per la dreta i prenem el camí que surt al costat del desguàs. El camí baixa encara més fort, i és d'aquells camins incòmodes, amb roques, arrels i esglaons drets. No és un camí ràpid, i la calor i en cansament es fan notar. La baixada es fa llarga, i costa d'arribar a la carretera que es veu molts metres avall.

Anem baixant a poc a poc, i afortunadament trobem algun torrent on el Fum es pot refrescar. El caminet va baixant cap al sud fins que comença a girar cap a ponent. La baixada més forta s'acaba al petit pont de Ganioule, on ja prenem direcció oest en un tram més planer. Avancem encara una estona per sobre de la carretera, i finalment hi arribem al mig d'un revolt. Encara queda remuntar 1,5 km. per asfalt i una bona pujada per tornar al port de Lers. Possiblement hauria estat millor deixar el cotxe a la vora del revolt en qüestió, tot i que hi ha molt poc aparcament. També fer la ruta en sentit contrari podria ser una bona opció, tot i que ens perdríem la imatge frontal del tram de carena caminant en direcció cap al cim. En tot cas ha estat un cim ben interessant i panoràmic, amb una volta circular tornant pel llac d'Arbu. Segurament la calor intensa ens ha fer percebre com a força llarga i incòmoda la tornada, però el record del cim i les vistes dilueixen les penalitats del camí.