Bosc de la Plaine-Comus

Sortim al peu del bonic estany de Belcaire i avancem per un corriol fresc i humit que puja al peu del torrent fins al coll dels Sept Frères. Aviat baixem per una pista fins un petit estany que ens dona entrada al poble de Camurac. El creuem de sud a nord i busquem una bona pista que puja progressivament fins assolir el gran pla de Boum. Creuem tota l'esplanada per un ròssec de ramaders que va pujant fins al coll de la Gargante, on hi ha una cruïlla de pistes. Seguim amunt fins al mirador del Pas de l'Os, però la boira ens impedeix les vistes cap a les gorges de la Frau i Montsegur. A partir d'aquí, ja al punt més alt, anem avançant direcció est durant molts quilòmetres per un gran bosc principalment d'avets, passant pel coll de Lancise, el refugi forestal dels Artigous i el coll de Perroucel, abans de l'última baixada que ens retorna al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Belcaire Aude (França)
• Distància: 25,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 760 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: IBP=89 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes i camins en bon estat
• Cartografia: Ax-les-Thermes IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa un temps vam fer una ruta que ens va sorprendre, i que vam anomenar Boscos de Camurac, ja que sortia des d'aquest bonic poble de l'Aude al límit amb l'Arieja, i que recorria una zona de boscos densos d'avets i bedolls. Avui tornem a la zona amb un itinerari que comparteix alguns trams amb l'anterior, però que ens porta també a recórrer zones que no coneixíem. Avui però el dia és rúfol. A la nit fins i tot ha plogut una mica, i les boires són presents a mitja alçada. Evidentment la frondositat d'aquesta zona s'explica amb aquest temps humit i sovint boirós. Sortirem amb un bon grup d'amics des de l'encantador poble de Belcaire, al costat d'un bonic estany que els veïns i visitants aprofiten per passejar, banyar-se o practicar esport.

Sortim des del càmping del poble, que té unes bones instal·lacions i ens permet passar uns dies amb tota comoditat. Només cal creuar la carretera a l'altra banda del càmping, i prenem una pista que ens acosta fins al torrent. El creuem i prenem una petita pista que avança pel marge dret. La pista va pujant a l'ombra d'un bosc espès. Més endavant es converteix en un corriol agradable i ciclable. La pujada es va incrementant, i passem a tocar d'un dels revolts de la carretera. Aquí hem de superar una forta pujada fins al coll dels Sept Frères (Set Germans). Des del coll pugem uns metres cap a l'esquerra i de seguida baixem cap a uns plans on canviem de direcció. Girem a la dreta per un caminet herbós que passa al costat d'un estany, i continua fins al poble de Camurac. Entrem al poble evitant al màxim l'asfalt, i creuem la població de sud a nord fins al cementiri, on comença una pista que seguirem.

Avancem per una pista en bon estat amb una pujada constant de pendent mitjà. Passem a la vora d'una granja i anem guanyant perspectiva sobre el poble que veiem a sota. Pugem durant una bona estona fins al collet de les Cols, on comencem a baixar, fem un zig-zag i entrem al gran pla de Boum. Es tracta d'una immensa esplanada envoltada de muntanya i bosc. És una gran extensió plana on hi acostuma a haver bestiar. Ens sorprèn no trobar-n'hi. Hem de creuar tot el pla en direcció nord-oest. La gran esplanada de fet no és del tot plana, sinó que anem pujant una mica per un rastre de pista que més endavant esdevé camí. Sense grans dificultat anem avançant, i finalment la boira ens enxampa. Entrem dins de la tenebra i avancem pel tram superior del planell fins al col de la Garganta, on hi ha una cruïlla de camins i una petita àrea recreativa. Prenem la pista que segueix de front, i comença una intensa pujada fins al pas de l'Ours (pas de l'Os). Uns metres més enllà de la pista hi ha un mirador amb una gran panoràmica sobre les gorges de la Frau i cap al sector de Montsegur, però avui amb la boira malauradament no es veu res.

Passat el mirador fallit, pugem uns metres més fins al punt més alt de la ruta, i a partir d'aquí entrem al vessant nord del gran bosc de la Plaine-Comus. Iniciem un suau descens per bones pistes envoltats de magnífics avets i bedolls. És un bosc humit i atlàntic, obac i fresc. Un lloc ideal per transitar a ple estiu gairebé sempre per l'ombra, i envoltats d'una exhuberant vegetació i amb la presència de molts animals que hi habiten. Arribem al coll de Lancise, on hi ha una cruïlla de camins i una zona recreativa. Seguim de dret en lleuger descens acumulant quilòmetres per un bosc sensorial i sensacional. Més endavant passem al costat del refugi forestal dels Artigous, i a partir d'aquí comença un descens més accentuat. Des del pas de l'Os fins aquí, portem gairebé 8 quilòmetres de plàcida ruta per dins del bosc, gairebé en sol·litud i gaudint d'un entorn natural molt bonic.

La pista baixa més decidida cap al coll de Perrucel, i més endavant fa un gir sobtat cap a la dreta per encarar l'últim descens que ens portarà directament al poble de Belcaire. Ja només ens queda travessar el bonic i plàcid poble fins al càmping on tenim el nostre camp base. Aquí tanquem una ruta molt agradable bàsicament per dins de boscos d'avets, avui marcat per la presència de la boira que ens ha impedit gaudir de les bones vistes des del mirador del pas de l'Os. Tot i això hem gaudit d'un clima humit i fresc, agradable quan comença l'estiu, i que ens permet entendre la verdor i frondositat d'aquests boscos al límit entre l'Aude i l'Arieja.