Ras de Conques i Bony Moscater (2.322 m.)

La vall de Santa Magdalena és especialment bonica a la primavera amb l'esclat floral i la verdor dels prats. Fem una ruta en bicicleta amb dues parts, primer per la vall, i després fins dalt d'un cim panoràmic. Comencem pujant des de Civís fins al coll d'Ares amb una bona pujada. Tot seguit planegem per un bosc preciós d'avets fins al coll de Grau, on hi ha un mirador habilitat sobre el Ras de Conques. Baixem al coll entremig de grans pastures, i seguim avall fins a l'ermita de Santa Magdalena. Anem tornant per la vall connectant diversos nuclis de bordes: les de Jussà, les de Sobirà, les de Civís, les de Cortvassill i les de Prats. Pugem de nou gairebé fins al coll d'Ares, i ens desviem amb una forta pujada fins al coll de Laquell. Aquí una pista de pastors ens porta sota un petit cim on acabem de pujar a peu per gaudir d'una extraordinària vista sobre la vall de Conflent i el Salòria. Ja només queda tornar al coll d'Ares i baixar de nou a Civís.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Civís Les Valls de Valira (Alt Urgell)
• Distància: 41,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.400 metres
• Temps: 5:10 hores
• Dificultat: IBP=112 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en bon estat. Últims metres fins al cim a peu
• Cartografia: Alt Pirineu Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

La vall de Santa Magdalena és un entorn privilegiat per circular en bicicleta, especialment a la primavera amb l'explosió de colors de les mil-i-una flors i la gran catifa d'un verd intens en les enormes extensions de pastures. Hi hem estat en diverses ocasions, i avui hi tornem amb una part de circuit ja conegut i una altra que no coneixíem. Fem la ruta l'últim cap de setmana de maig, precisament l'últim en què està restringida la circulació de vehicles, fet que ens dona una gran tranquil·litat. A partir de la primavera, aquesta bonica zona és també freqüentada per tot terrenys, quads, motos, buggies i altres estris sorollosos que sovint pertorben la placidesa i la bellesa d'un entorn privilegiat.

La ruta planificada era relativament curta, d'uns 30 km., adequada per fer-la amb el gos al ritme adequat. És un lloc força fresc i amb aigua abundant. Aquesta ruta surt de Civís, i a partir del coll d'Ares avança per una bonica fageda fins al Ras de Conques i torna per la vall de Santa Magdalena. De nou al coll d'Ares, la Sílvia i el Fum tornen avall, i jo segueixo amb un afegit fins al punt més alt, el cim del Bony Moscater, un petit promontori situat en una zona de gran bellesa que em permet contemplar la vall a vista d'ocell, així com els cims que l'envolten, sobretot el gran Salòria, ben visible amb la seva característica silueta piramidal.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des del petit poble de Civís, situat a la part més alta de la vall del mateix nom, i a prop de la frontera amb Andorra. A la part baixa del poble surt una pista que creua el torrent i comença a pujar serpentejant per un ampli vessant fins al coll d'Ares. De camí trobem diverses bordes que servien per guardar el ferratge. Algunes estan mig abandonades i altres s'utilitzen puntualment com a segones residències. La pista puja considerablement durant 5 km. fins al coll d'Ares, porta d'entrada al Parc Natural de l'Alt Pirineu. Al mateix coll podem visitar un antic búnquer construït poc després de la Guerra Civil en plena obsessió franquista per protegir-se contra les invasions estrangeres. També al coll hi ha dos miradors, un enfocat a cada banda. Fem una petita pausa al mirador que s'encara cap a la vall de Civís, amb el poble a mitja alçada, i més enllà la vall que baixa cap a la Valira amb el Cadí com a teló de fons. Un panorama preciós.

Passat el coll d'Ares prenem una pista que no coneixíem, i que és una gran sorpresa. Girem a l'esquerra i creuem una tanca que impedeix el pas de vehicles. La pista transita per l'obaga del coll d'Ares en una zona ombrívola i humida on podem gaudir d'un bonic bosc d'avets. Tota aquesta zona gaudeix d'una especial protecció, i durant tot l'any està restringida la circulació de vehicles. Aquesta és una de les zones on hi viu el gall fer, i per tant circulem amb prudència, silenci i sense sortir de la pista. Gaudim d'una bonica avetosa i més endavant d'un bosc de pins. Aquesta bonica pista planeja fins al torrent de Matanegra, i més endavant puja lleugerament fins al coll del Grau, a 1.970 m. Aquest és un lloc especialment bonic, i el Parc Natural hi ha instal·lat un mirador per contemplar les grans pastures del Ras de Conques. Fem una breu pausa i xerrem amb un altre ciclista que també aprofita per reposar en aquest bonic racó. Des del coll d'Ares fins al Mirador hi ha aproximadament 5 km. més.

Baixem en un moment fins al coll del Ras de Conques, enmig d'unes boniques pastures d'alçada. Al coll hi ha una important cruïlla de camins. Girem a la dreta i comencem un fort descens per dins del bosc fins a la vall de Santa Magdalena. Un cop ens creuem amb la pista al fons de la vall, la Sílvia i el Fum comencen a remuntar-la, i jo acabo de baixar fins a la bonica ermita que dona nom a tota la vall. Reculo i començo a pujar per la vall. Els atrapo a la confluència amb el riu de Girèn. Creuem el riu a gual i girem a l'esquerra en direcció nord tot seguint el riu de l'Olla. Avancem en un tram suau entremig d'extenses pastures fins un marcat revolt on la pista es bifurca. Deixem el ramal de l'esquerra que pujaria cap a les bordes de Conflent. Girem a la dreta i fem una curta però intensa pujada fins a les bordes de Jussà, el primer dels diversos nuclis de bordes que anirem trobant.

Passades les bordes de Jussà la pista planeja cap al següent nucli, el de les bordes de Sobirà, una mica més amunt. Continuem endavant i al cap de pocs minuts assolim el nucli de bordes de Cortvassill, totes arrenglerades al peu de la pista. Tots aquests nuclis són molt bonics, i mostren una forma de relació dels humans amb l'entorn pràcticament perdut. La majoria de bordes estan ben conservades, però ja no fan la funció per a les quals van ser creades. Seguim la nostra ruta resseguint el riu Girén en ascens molt suau. En un revolt deixem a l'esquerra les bordes des Prats, una mica allunyades de la pista principal. Aquí comença la pujada més intensa que ens tornarà al coll d'Ares encadenant un seguint de revolts en zig-zag.

Una mica abans d'arribar al coll marxa una pista secundària a l'esquerra. La Sílvia i el Fum continuen cap al coll i baixaran de nou cap a Civís. Jo allargaré una mica més la ruta. Giro doncs a l'esquerra per aquesta pista secundària que de seguida comença a pujar fort, i més endavant molt fort. És sens dubte el tram més dur de la ruta, ja que el pendent és considerable, i la pista més precària. La pista traça una trajectòria força rectlínia cap al nord, i més amunt fa un zig-zag en el tram en què cal superar un pendent més dur. Al cap d'aproximadament 2 km. des de prop del coll d'Ares arribo al coll de Laquell, a 2.162 m. entremig d'unes grans pastures d'alçada. Deixo la pista principal que continuaria baixant cap a Os de Civís, i prenc una pista precària de ramaders que marxa a l'esquerra entremig de les pastures inclinades. Davant meu ja veig l'objectiu, un petit cim arrodonit, el Bony Moscater.

Aquesta pista precària puja fort cap a l'oest entre grans pastures. Sembla que els ramats encara no han pujat a l'alta muntanya, i de moment gaudeixo d'un exquisit ambient de muntanya en total sol·litud. Passo per la font de Trescui, a sota del cim del mateix nom. M'abasteixo d'aigua fresca i continuo uns metres més fins al coll. Des d'aquí s'obre una bonica visió cap a la vall de Conflent i el magnífic pic de Salòria, que també hem pujat en diverses ocasions. Tot l'entorn és molt bonic. Aquí s'acaba la pista, i decideixo acabar de pujar a peu fins al cim, que queda just al damunt del coll. Només cal caminar uns minuts per un pendent herbat fins assolir els 2.322 metres del Bony Moscater, des d'on es pot contemplar una vista encara més majestuosa cap al Salòria i la vall de Conflent cap al nord, i la vall de Santa Magdalena cap al sud. Un espectacle primaveral majúscul.

Ja només queda tornar fins al punt d'inici. Baixo a peu del cim fins al coll, recupero la bicicleta i desfaig la pista de ramaders fins al coll de Laquell, i torno cap al coll d'Ares. En un revolt deixo la pista i continuo pel camí que adreça, tot i que hi ha un breu tram que cal fer a peu just abans del coll d'Ares. Baixo ràpidament per la pista fins a l'entrada de Civís, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i fem un bon dinar per celebrar una bonica ruta amb paisatges fabulosos en un entorn d'alta muntanya, gairebé sempre dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.