Serra de Mont-roig

Des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai sortim pedalant per una bona pista en direcció a la Mare de Déu de Montalegre, situada en una de les puntes de la serra de Mont-roig. La primera part de la ruta puja per una pista fins a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tot seguit un corriol molt bonic entre camps de cereals i ametllers ens porta al peu de la serra, on comença la pujada més forta fins a l'ermita. Un cop a dalt contemplem el paisatge, i de baixada seguim una pista que ressegueix tota la serra fins al refugi lliure del Pletiu de l'Extrem. El descens és ràpid, en direcció sud i amb un tram de corriol que té alguns passos més difícils.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Mas del Cinto. Sant Llorenç de Montgai (La Noguera)
• Distància: 27,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 905 metres
• Temps: 3:35 hores
• Dificultat: IBP=80 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Un tram de corriol amb alguns passos una mica difícils
• Cartografia: Sant Llorenç de Montgai Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

La gran plana de Lleida es trenca bruscament cap al nord amb la impressionant muralla de roca de la serra del Montsec, que s'allarga d'est a oest. Però just per davant hi trobem unes petites serres que són l'avançada, i alhora els contraforts del gran Montsec. Una d'aquestes és la protagonista de la ruta d'avui, la serra de Mont-roig. El seu nom fa clara referència al color de la roca de la paret encinglerada orientada cap al sud. És una zona molt adient per moure's en bicicleta, ja que una pista permet pujar fins a la Mare de Déu de Montalegre, situada a la punta més occidental de la petita serra, i una bifurcació d'aquesta pista, permet acabar-la de recórrer cap a l'est fins al refugi del Pletiu de l'Extrem.

Una bona forma de contemplar les altives parets de la serra de Mont-roig és fer-ho des de la mateixa carretera C-13, entre Camarasa i l'embassament del mateix nom. Allí s'alcen unes impressionants parets vermelloses de centenars de metres. En una d'aquestes parets hi ha la coneguda Cova del Tabac, que vam visitar fa un temps en una curta excursió des de la presa del pantà. La cova està situada a la punta més oriental de la serra, gairebé dins del congost de Camarasa. Avui iniciarem la ruta des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai, situat al peu d'un petit embassament del riu Segre.

La ruta començaria al poble de Sant Llorenç de Montgai, però com que anem amb el Fum, per evitar l'asfalt i reduir alguns quilòmetres, en comptes de sortir del poble sortirem d'un tros amunt de la pista. Aquesta pista neix aproximadament un quilòmetre més enllà del poble en direcció a Camarasa. La pista passa per damunt del petit congost dels Ulls de Llorenç i avança en direcció a les parets de Mont-roig. Avancem gairebé 2 km. fins passada la via del tren, i aparquem al costat del Mas del Cinto, una masia abandonada i mig ensorrada situada dalt d'un petit turonet. Des d'aquí preparem els estris i ens posem a punt per pedalar cap a la serra.

Marxem per una pista en molt bones condicions, apta per a qualsevol vehicle, que comença a pujar cap a ponent entremig de camps de cereals i alguns masos abandonats que anirem trobant en la part baixa de la ruta. Probablement aquesta època és una de les millors per pedalar pels volts del Montsec, ja que els camps estan verds i encara no fa gaire calor. La pista va pujant sense estridències però amb algun pujador més fort sobretot a la primera part. Al costat de la Cabana del Porta, una construcció abandonada, el terreny s'aplana, i avancem entre uns camps verds que contrasten amb la vermellor de les roques que tenim al damunt, just a la nostra dreta. De fet en aquesta primera part pedalem a certa distància per sota de la serra, i fins i tot ens en allunyem. Avancem amb un pendent moderat per la pista sense trobar pràcticament ningú tot flanquejant per la base la petita muntanyeta de la Devesa. Deixem en un revolt el mas de la Rata, també abandonat.

En una pedalada molt agradable seguim cap a l'oest per una combinació de terreny erm i sec, i alguns camps de cereals. Al km. 5,5, quan arribem a les envistes del mas del Rúbies, hem d'abandonar la pista que seguíem, canviar de direcció i girar a la dreta. Pugem una mica més fort durant poc més d'un quilòmetre fins arribar gairebé a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tenim el poble just davant, però no cal acabar d'arribar-hi. Prenem una pista a la dreta que s'acaba uns metres més enllà al peu d'uns camps. Toca ara seguir un corriol molt bonic que passa entremig d'un camp d'ordi i uns ametllers. Ens encarem cap a llevant, i tornem a tenir enfront la serra de Mont-roig, però la veiem més lluny, ja que havíem anat pedalant en sentit contrari. Iniciem l'aproximació a la base de la serra.

El tram de corriol entre els camps és molt bonic, i evita haver de perdre alçada. És gairebé tot ciclable ja que és planer, però quan s'acaben els camps i entrem al bosc, hi ha algun esglaó que ens fa posar el peu a terra. En general però és fàcil i molt divertit. Aquest corriol volta ara pel nord la petita muntanya de la Devesa i desemboca en una pista en bones condicions. Pugem uns metres i arribem a la collada de Llorenç, un coll molt ample i pla envoltat de camps. La collada està situada just a sota de l'extrem occidental de la serra de Mont-roig. Just a la collada hem de girar a l'esquerra per una pista que comença a pujar. És la pista que ens portarà al santuari de la Mare de Déu de Montalegre, que ja és ben visible des del peu de la muntanya.

A partir d'aquí la pista puja més fort durant gairebé 3 quilòmetres per enfilar-se fins als 868 metres del turó on hi ha l'ermita. La pista comença pujant cap a ponent, tot seguit gira cap al nord, i al final fa un tirabuixó per acabar d'arribar al punt més alt. Hi ha una petita esplanada i un mirador que permet contemplar el pantà de Sant Llorenç de Montgai i l'extensa plana lleidetana. Tot i això el dia avui és enterbolit. Cap al nord es pot veure la llarga línia del Montsec. L'església està construïda al límit de la cinglera, i és ben visible des de quilòmetres enllà a la plana. Hi ha força gent, ja que és un lloc panoràmic molt bonic, i és habitual com a excursió ja sigui des de Vilanova de la Sal o des de Sant Llorenç de Montgai. Des d'aquí es pot acabar d'arribar caminant en aproximadament 20 minuts fins al punt més alt de la serra de Mont-roig, la Pala Alta.

Passem uns minuts al cim tot contemplant el paisatge, i també mengem uns ganyips. Tot seguit emprenem el retorn per la mateixa pista. Baixem aproximadament 1,5 quilòmetres des del cim fins un marcat revolt on surt una altra pista. Aquí ens separem, i la Sílvia i el Fum ja tiren avall, i jo prenc la pista secundària que marxa direcció est cap a la base de les parets vermelloses. Aquesta pista comença a pujar amb algun tram de pendent fort i pedregós. Es va aproximant a la paret fins a tocar-hi. De fet cal anar amb compte ja que es veuen alguns despreniments, i la pista va a tocar la roca. Aquesta vista ressegueix la cinglera a peu de paret durant gairebé 2 km. És un tram molt bonic que perrmet pedalar a tocar les parets fins al coll de Porta. A partir d'aquí, en una inflexió del cingle, la pista creua i salta al vessant nord.

Passat el coll de Porta la pista baixa uns metres pel vessant nord, i continua cap a ponent enmig d'un paisatge obert que permet contemplar l'embassament de Camarasa cap al nord. La pista planeja o baixa lleugerament fins l'últim tram, on torna pujar també suaument fins arribar al refugi del Pletiu de l'Extrem, un refugi lliure i ben equipat amb llar de foc, taula i cadires i lliteres. Uns metres més enllà del refugi es pot arribar fins a la cinglera. Des d'aquí un camí continua cap a la punta més oriental, però ja no és ciclable. Així doncs, giro cua i torno per la mateixa pista, que comença baixant lleugerament, i després puja més fort fins al coll de Porta on començarà ja la baixada definitiva.

Torno a la cruïlla i segueixo avall però només uns metres, ja que aviat trobo una pista secundària que marxa a l'esquerra. La segueixo fins al següent revolt on hi ha una casa. Giro a la dreta i segueixo baixant uns metres fins al proper revolt. Aquí cal deixar la pista i prendre un camí que marxa de dret. El camí comença fàcil, però es complica en diversos punts. En general és força ciclable, però alguns esglaons, diverses roques o trams en què el camí està malmès em fan posar el peu a terra. És un tram de tipus enduro, que sense ser difícil és entretingut, sobretot amb bicicleta rígida. Poc a poc vaig baixant seguint una carena difuminada, i més avall en un tram més dret cap a dins del barranc del Roure. Uns últims metres més drets i pedregosos em porten de nou fins a la pista on havíem començat la pujada.

Ja només queda baixar uns metres més fins al punt d'origen per acabar aquesta volta per la serra de Mont-roig. Un itinerari ben interessant per recórrer en plena primavera, amb els camps de cereals ben verds. Un itinerari que comença amb una pujada suau per bona pista fins a Vilanova de la Sal, un tram de corriol entre camps i una pujada més forta cap al cim. Després una pista que planeja per tota la serra de Mont-roig i un tram de descens per un corriol més difícil. Des del cim de la Mare de Déu de Montalegre gaudirem d'una bona vista de la plana lleidetana cap al sud i la serra de Montsec cap al nord. I acabada la ruta, ja només queda fer una passejada pel bonic poble de Sant Llorenç de Montgai al peu de les aigües del pantà.