Bosc de les Ares

Conegut com el Quebec de l'Arieja pels seus boscos esplendorosos, a recer d'imponents cims com el Roc Blanc o el pic de Baixollada, avui pedalem pels boscos del Donasà. Des de Queragut, capital d'aquesta comarca, pugem cap al coll de les Ares i ens endinsem en el bosc del mateix nom, entremig d'avets, bedolls i una gran extensió de faigs en plena metamorfosi de colors. Pedalem per bones pistes on gaudim d'un paisatge vegetal majúscul, tot passant pels refugis de Laurenti i del Fornet. Des de la part alta anem baixant cap al bonic poble de Mijanes, i des d'allà, per una carretera asfaltada poc transitada tornem cap al punt d'origen, sota el castell del Donasà.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Queragut (Donasà)
• Distància: 33,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: IBP=45 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes
• Cartografia: Axat / Querigut / Gorges de l'Aude IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Aprofitem els últims dies de la tardor per dirigir-nos a una zona de boscos imponents, extensos i amb una vegetació esplendorosa. Aquesta meravella vegetal la trobem a la comarca natural del Donasà, al límit entre els Països Catalans i Occitània. Ens mourem gairebé al límit entre el Capcir i el Donasà, tot i que la ruta és integrament per aquesta última comarca. La idea és fer una ruta fàcil i plàcida, on tota la nostra preocupació sigui gaudir d'uns boscos silicis que en aquesta època mostren una combinació de colors sensacionals, ja que els avets mantenen impassibles el seu verd intens, els bedolls s'esgrogueeixen i els faigs van perdent les seves capçades en favor d'un tapís acolorit de fullaraca cruixent.

La ruta té uns 33 quilòmetres, dels quals aproximadament 10 són per asfalt (entre Mijanes i el coll de les Ares). Qualsevol punt d'aquest tram asfaltat és un bon lloc per sortir. Nosaltres ho farem des de Queragut (Quérigut en francès) per qüestions pràctiques, tot i que podríem sortir també des de Mijanes, o des del petit poble del Pla, que és el punt més baix de la ruta. Per evitar el tram d'asfalt amb el gos, la Sílvia i el Fum sortiran des del coll de les Ares, i jo aniré fins a Queragut on començaré la ruta i els atraparé més endavant. Al final, un cop a Mijanes faré el revés: ells es quedaran al poble, i jo acabaré d'arribar al punt d'inici i els tornaré a recollir. Curioses combinacions que cal fer per sortir amb bicicleta amb el nostre gos evitant riscos i un excés de quilometratge.

Així doncs la Sílvia i el Fum surten des del coll de les Ares, on comença la llarga pista del bosc del mateix nom, en francès Forêt Domaniale des Ares. El coll està situat en un punt intermig entre Puigbalador (l'últim poble del Capcir) i Mijanes. Jo continuo fins a Queragut, capital del Donasà, i començo la ruta sota les runes del castell de Donasà (Donezan en francès). Surto per la carretera ben poc transitada, especialment en aquesta època de poc turisme, i marxo cap al sud. La carretera de seguida comença a pujar i miro d'agafar un bon ritme per trobar-me amb la Sílvia i el Fum el més aviat possible. La carretera va pujant en paral·lel al riu enmig d'un bosc molt frondós. Al cap de 3,5 km. i un notable desnivell, una mica abans del coll de les Ares propiament dit, veig un caminet que escurça i que sembla ciclable. Giro a la dreta i pujo fort per damunt d'una catifa de fullaraca. En pocs minuts connecto amb la pista forestal.

Un cop a la pista vaig girant cap a ponent alhora que vaig guanyant altura. La pista puja moderadament, i no hi ha cap tram on calgui estrebar-se. El primer tram del bosc de les Ares avança enmig d'uns bosc mixt de faigs, pins i avets, i el contrast de colors ja és ben evident. Intento portar un ritme alegre per atrapar la Sílvia i el Fum, i ho faig enmig d'una llarga recta. Retrobats tots tres avancem més suaument gaudint d'una pedalada molt plàcida. Passarem per diversos aparcaments habilitats per accedir a alguns dels camins de la zona. El segon d'aquests aparcaments és força popular, ja que amb una caminada curta es pot pujar fins a l'estany de Queragut, sota el pic de Ginebre. Precisament aquest cim és el punt més alt de l'estació d'esquí de Puigbalador, però des del vessant sud. Aquí ens movem sempre pel vessant nord darrere d'alguns cims ben destacats com el Roc Blanc i el Baixollada, que vam pujar fa uns anys en una preciosa excursió.

La pista va seguint un bon tram del Tour du Pays du Donezan, i avança sempre per dins d'un bosc immens. No és una ruta especialment panoràmica, en tot cas podem parlar d'un panorama vegetal prou variat. Ens movem per un vessant nord força obac i relativament fresc per l'altura en la qual estem, entre 1.500 i 1.700 metres. La pista va pujant fins al roc de les Campelles, punt més alt de la ruta i on també hi ha un altre aparcament. Tot seguit planejarem i baixarem lleugerament fins el refugi lliure de Laurenti, un altre lloc molt concorregut, ja que des d'aquí surt un bonic camí per pujar al llac de Laurenti i fins i tot continuar cap als cims més destacats del sector. La nostra pista fa un revolt i planeja cap al pla de les Artigues, enmig d'una zona de grans avets.

Comencem a baixar suaument, i aviat arribem al refugi forestal del Fornet. La pista segueix avall fins al clot de la Restanca, on creuem el torrent per un pont. Anem girant cap al nord i planegem uns minuts per una de les zones més espectaculars de la ruta, ja que ens anem trobant grans faigs amb el fullatge a mig caure, encara amb bona part a les capçades, però també un bonic tapís de fullaraca a banda i banda d'aquesta pista ben poc transitada. Seguim baixant molt suaument enmig d'un panorama vegetal multicolor però amb predomini dels tons rogencs. És una delícia pedalejar suaument en aquest entorn tot gaudint d'uns boscos esplèndids on és fàcil trobar-se amb algun isard, cabirol o cèrvol.

La deliciosa pista acaba confluint a la carretera asfaltada que surt de Mijanes cap a petita estació d'esquí del mateix nom, i continua cap al port de Palleres, ben conegut pels aficionats a la bicicleta de carretera, un port hors categorie habitual al Tour de França. Avancem menys d'un quilòmetre fins al poble, on la Sílvia i el Fum es quedaran una estona i mentrestant jo continuaré la ruta, ara ja per asfalt fins al punt d'inici. Així doncs segueixo per la carretera que surt de Mijanes, tot i que no puc deixar d'aturar-me un moment i fotografiar el poble, amb totes les cases orientades cap al sud per captar tots els rajos de sol possibles. Continuo planejant cap al nucli del Pla, el punt més baix de la ruta, i tot seguit pujant suaument cap a Queragut on tanco un itinerari molt bonic i alhora plàcid pels preciosos boscos del Donasà, que té ben merescut el sobrenom del Quebec de l'Arieja.