Pujar el Puigmal amb esquís de muntanya és un dels clàssics hivernals. Aquest any s'hi ha pogut pujar molt abans del que és habitual, i la fal·lera de les primeres neus ha fet que molts esquiadors i excursionistes hàgim coincidit pujant aquesta característica muntanya des del seu vessant nord.
Aparquem els cotxes a l'aparcament nord de l'estació d'esquí de Puigmal, a la Cerdanya nord. Últimament reunim força gent per les sortides de muntanya. Avui som set, quatre amb raquetes (Rachael, Núria, Sílvia i Toni E) i tres amb esquís (Queralt, Toni P i Marc). Avui hem afegit a la colla la Rachael, una noia anglesa que està fent un intercanvi lingüístic a Berga, i és una bona esquiadora i aficionada a la muntanya, ja que els seus pares regenten el refugi Tressud als alps francesos. Un cop arribats a l'aparcament trobem també companys de l'Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà: l'Edu, els 3 Jordis,... Ens saludem tots i comencem a preparar el material.
No fa molt fred, però estem al vessant nord i els rajos de sol encara no han arribat a aquesta banda del Puigmal. Enllestim aviat. Posem les pells de foca, ens calcem les botes i comencem a lliscar pel peu de les pistes d'esquí. El camí per pujar al Puigmal és molt evident, i no té pèrdua possible, i menys un dia com avui en què una gran multitud s'ha congregat en aquest punt pujar els 2.911 m. del cim d'una de les muntanyes més altes de la Cerdanya, el Puigmal. Hi he vingut diverses vegades, però mai no hi havia vist tanta gent. No sé si és que l'afició a l'esquí de muntanya està creixent o que en ser inici de temporada molts anem a buscar cims fàcils, segurs i agraïts. Sigui com sigui el diumenge el Puigmal semblava un centre de peregrinació.
El primer tram de la pujada és molt planer, però un cop creuat el petit rierol el pendent augmenta. Hi ha moltes traces, i la neu està molt trepitjada. Anem seguint la traça més evident i assequible. Pugem a ritme moderat, sense encantar-nos però sense apretar la màquina. Ens atrapa l'Edu, que va amb un altre noi. Al cap d'una estona atrapo la colla d'Avià, i pugem un tros junts fent petar la xerrada. El Toni P va a uns metres endavant, seguit de la Rachael, i jo uns metres més avall. La resta vénen una mica més lluny.
Sense parar anem enfilant, seguint la processó. A l'esquerra contemplem la pala del Puigmal de Llo, on hi ha alguns esquiadors pujant. Anem fent via cap al cim sense parar. Poc abans d'arribar-hi el vent comença a bufar de valent, però en arribar a dalt les ratxes són fortes, i no és agradable estar parat al cim. No fa molt fred, però la sensació tèrmica és baixa degut al fort vent. Fem les fotos de rigor i sense esperar la resta del grup baixem uns metres a esperar-los arrecerats del vent.
El cap de poc arriben la Queralt, la Sílvia, la Núria i el Toni E. En pocs minuts pugen al cim i tornen a baixar. Aprofitem per esmozar i comencem el descens. Evidentment els que anem amb esquís anem molt més de pressa que els que van amb raquetes. Tot i això baixem tranquil·lament. El Toni va a davant, buscant la millor traçada. La Queralt i jo mateix intentem seguir-lo a una considerable distància, i amb un estil molt menys depurat. La baixada és fàcil, ja que tot i que hi ha molta neu, aquesta està molt trepitjada per la gran quantitat d'esquiadors que ja hi han passat. Algun tram és força pendent, però no té dificultat amb la bona qualitat de la neu. Baixem gairebé pel mateix camí que hem pujat.
Amb poca estona arribem de nou al punt d'inici. Esperem la resta de la colla i als volts de la 1 del migdia posem rumb de tornada. Ha estat una matinal fàcil però agraïda, ja que el Puigmal és un cim emblemàtic, que no és complicat però sí que exigeix una mica de bona forma física per superar els més de 1.000 metres de desnivell. Ens ho hem passat molt bé tot i la gentada. Aquest any la temporada de neu comença bé. Esperem que continuï.
Imatges de l'ascensió al Puigmal
Més fotografies a l'álbum de fotos de la Queralt
Afegeix un nou comentari