La Fira del Llibre de Muntanya ens va servir d'excusa i argument per escapar-nos un cap de setmana a Rupit. Vam dedicar els dos dies a rodar amb bicicleta, vam visitar la fira, vam gaudir d'aquest autèntic poble i sense voler-ho, ens vam trobar enmig del rodatge d'un anunci publicitari.
Quan comença la tardor és bona època per gaudir de la bicicleta en un entorn de mitja muntanya, i amb l'excusa de la celebració de la Fira del Llibre de Muntanya vam posar rumb cap a Rupit, un poble ben peculiar, construït al voltant d'una gran roca, tot de pedra, amb carrers estrets, irregulars i costeruts. Un poble amb molta personalitat, tot i la forta influència del turisme i les segones residències.
Divendres a la tarda avançada sortim de Berga i ens dirigim cap a Rupit, on arribem gairebé de fosc. Volíem passar la nit a la furgoneta en un lloc tranquil, i ens dirigim cap un pla que hi ha prop del Salt de Sallent i de Sant Joan de Fàbregues. Després de passar per una pista estreta però cimentada durant 3 o 4 quilòmetres arribem al lloc que havíem previst. No hi ha ningú, tot és tranquil, i a fora fa fresca. Sopem i aviat a dormir. Ens imaginem un despertar tranquil i solitari enmig de la natura, però res més lluny de la realitat.
Al voltant de les 6 del matí comencen a arribar cotxes i furgonetes, fins i tot hi ha dos camions i una grua. Un munt de gent rondant per la zona. Comencen a descarregar caixes d'un dels camions; de l'altre en treuen caixes de begudes. Passa un personatge curiós amb una guitarra. Què estarà passant? Una festa "rave"? Un concert enmig de la natura? Però a aquella hora? Resulta que estaven fent la gravació d'un anunci publicitari, i fins i tot hi havia un globus aeroestàtic. Molt moviment, gent, cotxes i pols en un lloc aparentment tranquil.
Un cop esmorzats (per cert, ens van convidar a fer un cafè) vam agafar les bicicletes i vam començar a pedalar. Primer ens acostem fins al Salt de Sallent, que tenim ben a prop. La ruta prevista baixava fins al pantà de Sau, rodejava el de Susqueda i tornarva per un altre vessant. Malauradament no em vaig mirar prou bé el GPS, i vam anar improvitzant. Finalment vam acabar baixant per una pista cimentada molt avorrida. Vam fer uns 17 quilòmetres de baixada contínua. La Sílvia ja estava preocupada pel que ens quedava. I tenia raó. Un cop a baix al pantà de Sau, vam fer un volt per la riba i vam decidir tornar a pujar pel mateix camí. Els mateixos quilòmetres de pujada constant i avorrida. No va ser una sortida gaire lluïda, però una cosa sí que vam aprendre, si no coneixes la zona, o bé vas molt ben informat i documentat, o bé vas amb gent de la zona, o bé segueixes algun itinerari marcat. Al final vam fer 34 quilòmetres i prop de 800 metres de desnivell positiu en poc més de 3 hores.
Ens dirigim al càmping de Rupit. Ens dutxem, dinem tranquil·lament i més tard baixem tot passejant fins al poble per fer un volt i curiosejar a la fira. Hi havia força ambient. Mirem totes les parades, hi ha llibres molt interessants. Costa decidir-se... Després de fer un volt per la fira assistim a la conferència o més aviat projecció de fotos de l'Araceli Segarra. La presentació va ser més aviat avorrida, ja que no tenia més fil argumental que una successió d'imatges i experiències. Però l'Araceli és bona comunicadora, i les imatges eren bones, de manera que va ser ben distret. Sopem en una fonda de Rupit, i cap a dormir després d'arribar al càmping per un camí a les fosques.
El matí de diumenge es lleva esplèndid. Fa fresca, però de seguida surt el sol. Aprofitarem només la primera part del matí per fer una volta curta amb bicicleta, ja que al migdia tenim un dinar. Sortim del mateix càmping amb la idea de seguir l'itinerari 6 de les rutes del Centre BTT. Ens dirigim fins al cap d'amunt del poble de Rupit després de carrassejar les bicicletes a coll per una pujada amb escales. De seguida trobem els primers indicadors, bé primers i pràcticament únics, ja que hi ha molt pocs indicadors. Molts han estat arrencats, i sense conèixer la zona pràcticament és impossible seguir la ruta. En canvi sí que estan molt ben indicades les rutes a peu, tot i que també hi ha diversos cartells tombats. Seguim algunes de les marques grogues, ja que n'hi ha per totes bandes.
Ens guiem una mica per la intuïció i anem a parar fins a la zona plana de la Devesa, on hi ha unes impressionants masies. Fem un gir de gairebé 360 graus i seguim una pista enmig d'un bosc espès, al costat d'un torrent. És una zona plana, ombrívola i molt divertida per circular en bicicleta. En un punt trobem un ciclista que ens indica un camí per pujar fins al Castellet. Hi pugem per un camí costerut però pràcticament ciclable. A dalt hi ha una casa mig abandonada, i des d'aquí hi ha unes vistes molt boniques de la cinglera, i molt més enllà el Far. Baixem fins a tocar la cinglera, i prenem un camí cap a ponent en direcció al Salt de Sallent, on arribem al cap de poca estona. En aquest punt la cinglera és molt vertical i impressionant. Pugem fins al lloc on havíem passat la nit anterior, i des d'aquí, ja per la pista cimentada, passem pel costat de la bonica església de Sant Joan de Fàbregues i ràpidament fins a Rupit, on hi ha molt ambient.
La d'avui ha estat una ruta curta però molt interessant, i molt més bonica que el dia anterior. Hem gaudit de boniques vistes de la cinglera, i sobretot ens han quedat ganes de tornar a venir a conèixer més profundament la zona. Ens queda pendent la zona del Far i també conèixer els cingles de Tavertet. Però això serà en una altra ocasió, esperem ben aviat.
Afegeix un nou comentari