Vall d'Angostrina

Fem una pedalada curta per l'Alta Cerdanya i ens endinsem en una petita vall que neix a sota mateix del Carlit i es dilueix dins la gran plana cerdana sota el monestir de Bell-lloc, prop de Puigcerdà. El punt de sortida de la ruta d'avui és l'enclavament de Llívia, on sortim sota el castell per una pista que remunta el riu de Targasona, el qual forma al peu de la nostra ruta unes boniques cascades. Pugem direcció nord fins a la central solar Thémis i entrem per damunt de la vall d'Angostrina seguint la pista d'una canalització d'aigua. Contemplem la vall des de dalt, i baixem fins a creuar el riu i ens acostem a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Fem una forta pujada fins un revolt on prenem un preciós corriol cap al sud que baixa directe a Vilanova de les Escaldes. Creuem de nou el riu d'Angostrina i prenem un bonic camí empedrat que entre camps ens retorna a Llívia.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Llívia (Cerdanya)
• Distància: 21,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 715 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: IBP=67 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tram de corriol amb algun pas on cal parar atenció
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Avui hem quedat amb els amics Pär i Núria per fer una excursió matinal en bicicleta per la Cerdanya, i de comú acord decidim fer cap a la vall d'Angostrina, un racó bonic i de fàcil accés des de la capital cerdana. Ja hi hem estat en altres ocasions, però encara avui descobrim un tram de camí que no havíem fet, i que sens dubte ha esdevingut la part més divertida de la ruta, un preciós corriol panoràmic prou fàcil per no patir, però amb la mica de pebre necessari per despertar l'adrenalina. Sortirem des de Llívia, ja que és un lloc de fàcil accés per iniciar aquesta ruta, i també evitarem l'asfalt, cosa important perquè acompanya el nostre gos, el Fum.

Iniciarem la ruta a les últimes cases de Llívia en direcció nord, sota el turó on hi ha el castell que domina la plana. Prenem una pista que faldeja pels vessants oest i nord del castell, i que ens porta al peu d'una pedrera. Aquí neix una pista més pedregosa que comença a pujar cap al nord tot resseguint un rierol. Girem doncs a l'esquerra i anem enfilant per aquesta pista fàcil, però amb algun tram de pujador dur i força trencat. Uns metres més amunt entrem en un tram obac i passem a tocar del riu de Targasona. Fins i tot el creuem una mica més amunt al costat d'una bonica cascada. La nostra pista tomba momentàniament cap a ponent, i sempre cara munt creuem una zona de bosc de pi d'on ja comença a baixar la processionària. Hem d'anar amb compte ja que les erugues són perilloses pels gossos. Creuem els plans del Tudó, on s'afegeix la pista que puja des de Cereja, i seguim pujant de nou amb algun tram molt dur fins als prats del Pou.

La pista que anàvem seguint comença a planejar i passa pel costat d'una zona de blocs on a vegades hi ha escaladors. Arribem al càmping de la Griole, on deixem l'enclavament de Llívia i entrem en territori administrativament francès. La pista desemboca a la carretera entre Angostrina i Targasona, just al costat del càmping. Girem a la dreta i seguim per asfalt uns 600 metres fins arribar a una rotonda. Just a la rotonda girem del tot a l'esquerra i prenem una pista que va pujant suaument durant aproximadament un quilòmetre fins al Mas Vilalta, una gran masia formada per diferent edificis i la petita ermita de Sant Vicenç. Passat el mas desemboquem a la carretera asfaltada que puja a la central solar Thémis, que tenim pocs metres més enllà.

El més fàcil hauria estat seguir a l'esquerra la pista asfaltada que arriba a la central solar en uns dos o tres-cents metres, ja que és un vial per on gairebé no passa ningú. Cal recordar que la central no està en funcionament. Però veiem que el mapa assenyala una pista que voreja per damunt la central, i ens decidim a provar-ho. Va ser un error, ja que el mapa no indica que la pista està barrada per la tanca perimetral del recinte. Així doncs vam haver de seguir un caminet practicament tot ciclable però amb trams poc definits que fa una bona volta per contornejar per damunt tota la instal·lació, i llavors planejar cap al sud uns metres per enllaçar amb el camí que s'endinsa a la vall d'Angostrina. En resum, treiguem més de mitja hora per un tram que podríem haver fet en 5 o 10 minuts.

Connectem amb el GR-7 del Tour del Carlit i entrem a la vall d'Angostrina. A partir d'aquí anirem seguint un camí que de fet era una antiga pista de servei de la canalització d'aigua que abasteix una turbina que hi ha al fons de la vall, més o menys a l'alçada on estem. Entrem a la vall però força alçats sobre el fons, ben bé uns 100 metres més amunt mirat així a ull. La pista gira cap al nord i traça una llarga recta pràcticament plana. Anem seguint una tuberia metàl·lica i gaudim d'una bona vista de l'ampla vall orientada de nord a sud, és a dir, és una vall secundària tributària de la principal del Segre que forma el pla de la Cerdanya. Tot el tram que tenim per davant és fantàstic, plàcid perquè és planer, però molt estètic, ja que sobrevolem la vall i l'anem remuntant alhora que aquesta es va estrenyent.

Gaudim d'aquest camí paral·lel a la canalització i ens anem endisant a la vall d'Angostrina. Un tros endavant veiem al fons de la vall, just on aquesta gira, la bonica ermita romànica de Sant Martí d'Envalls. Nosaltres pedalem de pla fins a trobar una pistota que fa un gir de 180º a l'esquerra i comença a baixar. Podríem continuar endavant pel caminet que anem seguint, el qual arriba fins a la captació d'aigua, i després podríem baixar pel camí del fons de la vall. Però el tram d'enllaç del camí que baixa per la vall és una mena de torrent amb pedres grans difícil per fer amb bicicleta, i sabem que cal empènyer o fins i tot carregar-se a sobre la bicicleta perquè ja hi hem estat altres vegades. Així doncs girem del tot a l'esquerra i baixem fort gairebé en direcció contrària a la que portàvem fent un zig-zag fins al fons de la vall. Creuem el riu d'Angostrina per una passarel·la de fusta. Un cop a l'altre cantó trobem la pista que remunta pel fons de la vall. Girem a la dreta i pugem uns minuts més per la pista pedregosa i amb algun pujador fort fins arribar a Sant Martí d'Envalls.

Sant Martí d'Envalls és una bonica ermita romànica situada en un clot a la part estreta de la vall just al punt on aquesta gira. Si seguíssim amunt pel caminet de la vall (no ciclable), podríem acabar de remuntar la vall d'Angostrina fins a l'estany de la Bollosa, al peu del Carlit. És un camí preciós, però per fer-lo a peu, no amb bicicleta. Nosaltres avui seguirem pedalant per la pista, la qual just al peu de l'ermita fa un gir de 180º i comença a pujar direcció sud. Hi havia passat altres vegades, i no recordava que la pujada fos tan intensa. I ho és! Així doncs pugem direcció sud per una pista utilitzada només per caçadors i ramaders que puja durant 1,5 km. fins una petita esplanada. Just aquí, quan la pista torna a girar cap al nord, l'abandonem i prenem un camí que segueix direcció sud planejant per uns prats. Aquí comença un preciós corriol que serà la part més interessant i divertida de la ruta.

El caminet és ben fresat, i comença creuant uns prats amples i oberts. Avancem fins al fons del prat on hi ha les restes d'una cabana. Tot seguit comença un descens moderat per un llom ample amb vistes panoràmiques cap al pla de la Cerdanya. El caminet és tan deliciós que gairebé no ens aturem a fer fotos, i això que val la pena. És un corriol fàcil, que es pot fer tot sobre la bicicleta, com a molt posem el peu a terra en algun punt puntual més cap al final, on el pendent s'accentua. El Pär és un expert ciclista d'enduro i fa tot el recorregut sobre la bicicleta i ens espera a la resta que anem baixant més a poc a poc, parant atenció al camí. És però fàcil i molt agradable. Tot el corriol fa aproximadament 2,5 km, i cal parar atenció a una bifurcació que hi ha més o menys a la meitat. El ramal de la dreta baixa direcció Dorres fins a les Escaldes, i és més difícil, amb trams on cal baixar de la bicicleta. L'havíem fet en alguna altra ocasió. Avui però seguim cap a l'esquerra i trobem aquest tram per on no havíem passat i que és més fàcil i agradable. El descens traça sempre una línia gairebé recta cap al sud i ens porta directament fins a la part alta de Vilanova de les Escaldes.

Creuem Vilanova de les Escaldes de nord a sud i anem a buscar un pont que creua el riu d'Angostrina. A l'altra banda continua una pista que puja lleugerament fins a la cresta d'Encalvera, on prenem un corriol indicat, amb alguns trams empedrats que entra de nou a l'enclavament de Llívia. Enllacem amb unes pistes precàries al principi i més bones quan baixen cap a la plana entremig de camps de cereals, i amb vistes cap a Llívia i el seu castell, que tenim just al davant. Ja només queda planejar per un tram de pista molt agradable entre els camps que ja verdegen. S'ensuma la primavera, encara amb els cims tenyits de blanc però la plana tenyida de verd intens. Suaument i contemplant un bonic paisatge acabem d'arribar a Llívia, on tanquem una ruta fàcil de 21 km. i poc més de 700 m. de desnivell que ens ha portat cap a la part alta de la bonica vall d'Angostrina.