Volta a Lletó

Fem un itinerari preciós que surt des de la ribera del Segre prop de la Seu d'Urgell i s'enfila fins al peu de les parets del Cadí. Sortim pedalant des d'Alàs i ens enfilem primer a la bonica església de la Mare de Déu de les Peces. Seguim pujant per terreny obert cap al petit nucli de Banat, i uns metres més amunt arribem amb un tram d'asfalt a Vilanova de Banat, des d'on ja tenim una bona vista del Cadí. Pugem més fort sota el Turó Galliner i contemplem les magnífiques parets solcades per canals cobertes de neu. Arribem al petit nucli despoblat de Lletó, i acabem de pujar fins a la collada on fem una pausa per gaudir del paisatge. Comença una baixada còmoda i panoràmica amb vistes cap a les muntanyes de l'Alt Urgell i Andorra que ens porta al poble d'Artedó. Baixem per asfalt fins a Cerc, i ens desviem fins a la bonica ermita encimbellada de Sant Antoni. Acabem planejant per la plana del Segre entre camps i pastures fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Alàs (Alt Urgell)
• Distància: 29,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 940 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: IBP=79 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes en força bon estat i algun tram d'asfalt
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens encanta sortir a la muntanya, ja sigui a peu, en bicicleta o en esquís, i sempre gaudim de les rutes que fem. Però n'hi ha que excel·leixen i superen les expectatives generades. La d'avui és una d'aquestes. Hem gaudit d'una jornada de muntanya excepcional en bicicleta. Hi han acompanyat tots els factors: un paisatge espectacular, una ruta relativament curta i poc difícil, un dia excel·lent amb sol i temperatures agradables, i la neu que encara tenyeix de blanc les parets del Cadí i que n'ofereix la millor imatge. Una jornada per recordar amb un itinerari fàcil i a més a més indicat, ja que forma part de les rutes del Centre BTT, concretament la ruta 15. En realitat aquest itinerari (marcat com negre, difícil), surt des de la Seu d'Urgell, però nosaltres començarem a Alàs per comoditat, i farem alguna variació.

Així doncs els desplacem fins a Alàs, un bonic poble lleugerament alçat sobre la vall del Segre molt a prop de la Seu. Aparquem a la part alta, prop de l'església. Preparem els estris i comencem a pedalar la Sílvia i jo mateix, i el Fum ens acompanyarà, com és habitual, al costat. És una ruta que per la distància és adequada per fer-la amb un gos, adaptant òbviament el ritme, especialment a les baixades, però té un tram d'asfalt entre Artedó i Cerc on caldrà anar amb compte, tot i que la carretera té poc trànsit.

Sortim pedalant per una pista que surt des de la mateixa plaça de l'església i puja cap al cementiri, uns 400 metres més amunt. Darrere el cementiri la pista continua en direcció llevant, tot i que va fent diversos revolts per guanyar alçada suaument. Anem seguint més o menys el GR-150, que travessa tot el Cadí, tot i que el caminet retalla alguns revolts mentre que nosaltres anem seguint la pista. Aviat veiem al davant una església amb un campanar quadrat en la mateixa direcció cap on anem. Ens hi acostem mica en mica fins arribar-hi. És la Mare de Déu de les Peces, una bonica església romànica amb absis i campanar quadrat situat en un petit turó que domina la contrada. De fet des de la carretera vora del Segre es veu perfectament quan anem direcció a la Seu. Fem una breu pausa per contemplar la bonica ermita i el paisatge que anem deixant al darrere. Veiem la gran plana al voltant de la Seu, on la ribera del Segre s'eixampla. Cap al nord s'aixequen les muntanyes nevades del sector de la Tosa Plana de Lles.

Anem seguint la pista i els senyals del centre BTT. Passada l'església deixem el GR i prenem la pista que continua pujant cap a la dreta. Ens enfilem fins a passar per la masia de cal Marquet, deshabitada però ben conservada, i amb activitat ramadera. La pista fa un revolt sobtat sobre la casa i anem pujant alhora que gaudim de vistes cada cop més amples. La pujada és progressiva i no fa patir gaire, tot i que no ens podem relaxar. Un parell de revolts més amunt arribem al nucli de Banat i passem pel costat de l'ermita romànica de Sant Romà. La nostra pista voreja el petit nucli i tot seguit planeja per una zona de camps i pastures. Pugem una mica més i passem pel costat del corral del Serrador, en estat d'abandó, però amb una curiosa paret amb una gran heura que la cobreix d'ample a ample. La pista traça una recta que s'acaba a la carretera asfaltada. La seguim a l'asquerra en lleuger ascens i al cap de poc més d'un quilómetre arribam a les envistes de Vilanova de Banat.

L'arribada al poble és de postal. Arribem entremig de camps, i a l'altre cantó el petit nucli amb la muralla del Cadí just al darrere, amb les seves canals i els feixancs coberts de neu. Acabem d'arribar fins al nucli i fem una volta fins a la part més alta, on hi ha l'església de Santa Cecília. La volta de seguida s'acaba ja que el nucli és molt petit. Tornem a l'entrada del poble on surt una pista de terra que s'enfila en direcció sud. De fet al peu d'on arriba la carretera asfaltada surt una pista que es bifurca en tres. Seguim la del mig que comença amb una pujada forta i pedregosa. Més amunt s'amoroseix i seguim pedalant pel vessant solei fins al coll de la Cort.

Anem deixant enrere el bonic poble de Vilanova i si girem la mirada veiem el petit nucli en un turonet, i al fons la vall del Segre i les muntanyes del sector de Lles. Avancem per una pista preciosa, sempre amb el Cadí a la nostra esquerra que mostra el seu vessant més sever, accentuat encara amb la presència de neu. A llevant contemplem la Mare de Déu del Boscal i les rodalies de la serra de Verdigués i Ansovell. Flanquegem per sota el turó de les Carbonades i més endavant el turó Galliner, i com dèiem el Cadí al sud, però entremig una gran fondalada on hi ha la Molina del Lletó. La pista puja progressivament i sense estrevades, i amb el preciós paisatge que tenim en tot moment, aquest últim tram de l'ascens és una delícia.

Amb la gran fondalada de la Molina de Lletó a la nostra esquerra, i més enllà les grans parets del Cadí acabem de superar un darrer tram de pujada suau fins al petit nucli de Lletó. És un lloc preciós i idíl·lic, uns prats inclinats sobre la fondalada i abocats al Cadí. Les quatre cases del nucli estan mig enrunades excepte una al costat de la pista que està molt ben conservada. Un lloc realment bonic, plàcid, tranquil i amb un paisatge que deixa bocabadat. Seguim la pista uns dos-cents metres més enllà i arribem a la collada de Lletó, on canviarem de vessant. Però abans farem una pista a la collada, ja que és un lloc magnífic. Contemplem les parets del Cadí, i ens entretenim també visitant un búnquer que hi ha just a la collada, i que està en un estat de conservació excel·lent. A la collada hi ha una cruïlla de camins, i més tard veiem que també teníem l'opció de vorejar el tossal de Lletó fins al coll de Vanses i allargar una mica la ruta encara més a prop del Cadí. Però prenem la pista que tomba cap a la dreta i que passa damunt d'una borda.

Deixem enrere la collada de Lletó i comencem planejant, i tot seguit baixem per la pista que va tombant cap al nord-oest. Baixem per damunt de la solana dels Vedats i obrim una fantàstica finestra cap al nord, on podem gaudir d'alguns cims ben destacats de la part nord de l'Alt Urgell com l'imponent Salòria, i també alguns més arrodonits de la part sud d'Andorra, a la zona del Pic Negre i la Rabassa. La pista va baixant plàcidament, i gaudim d'un paisatge amplíssim i superlatiu. Arribem al poble d'Artedó (o Ortedó, com diuen a la zona), i fem una petita pausa. De fet aquí ens fixem que la ruta continua per asfalt, i això és força incòmode anant amb el Fum, el nostre gos, ja que cal extremar les precaucions. Afortunadament és una carretera poc transitada. Ens fixem en algunes cases molt boniques a la part baixa d'Artedó, i anem baixant per la carretera asfaltada que va descendint cap a la vall del Segre.

Baixem per asfalt durant 5 quilómetres. Sense gos serien molt ràpids, ja que és asfalt i en baixada pronunciada. Amb el Fum baixem amb compte i a ritme molt suau. Arribem a Cerc, un petit nucli que juntament amb Alàs formen municipi. Passat el nucli deixem l'asfalt i prenem una pista a la dreta que planeja en direcció a l'església de Sant Antoni, situada en un turó que s'aixeca sobre la vall del Segre. Moltes vegades passant per la carretera direcció la Seu ens havíem fixat en aquest edifici de color blanc, de formes curioses i teulada vermella. Arribem a una cruïlla, on haurem de girar a la dreta per baixar definitivament cap a la ribera del Segre, però abans marxem de dret fins a l'ermita. Baixem uns metres més, i sota el turó la pista torna a pujar revoltant la petita muntanyeta fins al punt més alt, on hi ha el bonic i peculiar edifici d'aire modernista.

Tornem enrere fins a la cruïlla i la seguim avall. Entrem en un tram obac fins al petit nucli de Bell-lloc, on baixem més decidits cap al sud seguint el PR C-68 que ens porta fins una pista asfaltada paral·lela al riu Segre. Girem a la dreta per asfalt, planegem entremig de camps i remuntem uns últims metres fins al nucli urbà. Creuem Alàs per carrerons estrets fins a la part alta, on havíem començat i acabem ara la ruta. Acabem satisfets després de gaudir d'una ruta fàcil i agradable en un entorn preciós. Hem sortit des de la riba del Segre i ens hem enfilat fins al petit nucli abandonat de Lletó al peu del Cadí, gaudint d'extraordinàries vistes en un entorn d'alta muntanya amb la neu encara ben present a les parts altes. D'aquelles rutes per recordar, amb un extraordinari rendiment esforç-plaer.