Pic Negre de Claror (2.642 m.)

Ens enfilem fins un dels punt més alts dels Pirineus on es pot arribar amb bicicleta sotint des de la part alta de Lles de Cerdanya i encadenant un conjunt de pistes fins al cim. El tram superior és però molt dret, i obliga a empènyer alguns trossos. El punt de sortida és el refugi de Prat Miró, per sobre d'Arànser, on marxa una pista cap a l'oest que puja cap a una zona preciosa de pastures d'alçada amb vistes cap al Cadí. Una lleu baixada fins al riu Bescaran permet agafar aire per la llarga pujada que ens espera. Creuem les bordes de Cintó i pugem cap a la collada de Pimés, fronterera amb Andorra. Aquí comença l'ascens amb trams duríssims directe fins al cim. El primer tram del descens és el mateix, però als plans de Caborreu marxem pels prats fins al petit cim de Fontpedrós, i tot seguit una forta baixada fins al torrent de Port Negre. Ja només queda tornar a pujar cap a la zona de pastures i acabar de baixar al punt d'inici. Ruta dura pel desnivell acumulat i per algunes pujades gairebé impossibles pels ciclistes amateurs.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Refugi de Prat Miró Lles (Cerdanya)
• Distància: 36,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.475 metres
• Temps: 6:30 hores
• Dificultat: Blava / IBP=126
• Sensació de dificultat: Mitjana Ascensió al cim amb trams molt durs. Breu tram de corriol difícil
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Feia temps que en feia il·lusió pujar fins al pic Negre de Claror, que és un cim poc destacat i d'interès limitat envoltat d'altres més alts i espigats com el Monturull. Té però una característica que el fa interessant: es pot pujar fins dalt de tot per una pista, per tant és possible fer-ho amb bicicleta. Cal matisar però aquest punt: és possible però no probable. És a dir, algú que estigui molt i molt fort, capaç d'aguantar llargs trams de pista pedregosa amb un pendent de més del 20%, potser podrà pujar sobre la bicicleta fins a dalt. La majoria dels amateurs no podrem aguantar pujades tan fortes i continuades. El més habitual en el tram superior serà combinar trams sobre la bicicleta, i alguns més drets a peu. Aquestes pistes són freqüentades per tot terrenys, buguies, motos i altres estris a motor. També és un lloc adequat per pujar amb bicicleta elèctrica.

Per a aquest cap de setmana es preveu una onada de calor inusual. A més a més estaré sol, ja que la Sílvia estarà fent una travessa de muntanya. Així doncs estem el Fum i jo sols, i decidim buscar un lloc alt i fresc. Anem a dormir amb la furgoneta en una zona alta de la Cerdanya, concretament anem més amunt d'Arànser (municipi de Lles de Cerdanya), al refugi de Pollineres, on fa una nit fresca en què cal abrigar-se. El dia següent baixo uns quilòmetres fins al refugi de Prat Miró, on aparco i començarem la ruta. L'itinerari és moderadament llarg i amb força desnivell. En anar amb el Fum, el nostre gos, he previst portar molta aigua i un ritme suau, sobretot a les baixades, i fer diverses parades perquè no sigui massa dur. Es pot veure amb l'horari de la ruta, que a ritme normal en bicicleta es pot fer molt més ràpid; en aquest cas anàvem a ritme de bici-excursionisme i amb el gos. Així doncs, amb la motxilla carregada d'aigua, sortim el matí des del peu del refugi de Prat Miró.

Des del refugi de Prat Miró surt una pista que marxa cap al sud i puja de forma moderada fins al coll de Dalt (2.104 m.) Aquí neix una pista que continua fins a l'interessant mirador del Pla de Llet, on ja havíem estat en alguna altra ocasió, i que no és objectiu del dia d'avui. Al coll de Dalt girem del tot a la dreta i prenem la pista que marxa cap a l'oest. La pista segueix pujant però cada cop de forma més moderada. Entrem en una bonica zona de prats alpins on hi ha desenes de caps de bestiar. És una delícia planejar per la pista que creua aquests immensos plans inclinats. A l'horitzó el Cadí fa de muralla sobre la vall del Segre, i ofereix una fantàstica panoràmica. Vaig pujant suaument entremig dels prats fins al coll de la Font d'Aristot, on comença la primera baixada. Segueixo creuant els immensos prats alpins, ara però de baixada.

Baixo suaument diversos quilòmetres gaudint d'un paisatge alpí i obert fins al coll Midós, sobre mateix del refugi del mateix nom, que queda lleugerament a l'esquerra. Just aquí la pista gira a la dreta i comença a baixar més decididament cap al fons del riu Bescaran. En girar es pot contemplar al davant els turons que envolten el nostre objectiu, però no pròpiament el cim, que queda tapat i més enrere. La baixada és més forta fins al riu, on fem una primera aturada. El Fum es remulla al riu, i aprofitem per reposar uns minuts. Precisament en aquest punt confluirà el camí de tornada, ja que la ruta d'avui és semicircular. Nosaltres seguim baixant per la pista principal que segueix el curs del riu Bescaran. Baixem doncs encara uns minuts al peu del rierol fins que trobem un trencant a la dreta. Deixem la pista que continuaria cap a Bescaran, girem a la dreta i creuem el rierol. Tornem a pujar.

Després de creuar el riu Bescaran comencem a pujar per una pista de pendent moderat fins a les bordes de Cintó, un conjunt de construccions d'ús ramader situades enmig d'uns prats inclinats. El lloc és molt bonic, i tot i que el pendent s'incrementa en passar vora les bordes, el lloc és tan agradable que no fa mandra pedalar. Pugem una bona estona per terreny obert i còmode fins al coll de Cintó, sobre el nucli de les bordes, i tot seguit planegem uns metres i després tornem a la dinàmica ascendent. Anem pujant una bona estona gaudint del paisatge obert cap al Cadí i la plana de la Cerdanya i l'Alt Urgell. Creuem també alguns trams de bosc, on l'ombra s'agraeix. En circular però a força alçada l'aire és fresc i agradable. Fem algunes parades per hidratar-nos bé.

La pujada continua i fem un parell de revolts sobtats abans d'arribar a la collada de Sarset, on hi ha un pas canadenc i un vailet. El creuem i seguim planejant per la pista principal fins a la propera collada de Pimés. Estem al límit fronterer amb Andorra, molt a prop de l'estació de la Rabassa. Just a la collada girem del tot a la dreta i deixem la pista que continuaria cap a la Rabassa. La pista que marxa a la dreta baixa lleugerament per uns amplis prats, i més endavant puja moderadament fins uns plans on hi ha una cruïlla i un gran ramat. Després tornarem a aquest lloc, ja que la pista que marxa pels prats l'utilitzarem pel camí de tornada. Ara toca iniciar un calvari fins al cim.

Prenem doncs la pista que marxa a l'esquerra i que comença a pujar molt fort. Poso tot el meu esforç en afrontar la pujada, i aconsegueixo fer una bona part d'aquesta primera part, però arribo un punt en què el fort pendent, el terreny trencat i pedregós, i sobretot l'esforç continuat em fan posar el peu a terra. Aquesta serà la tònica de la pujada. Força trams sobre la bicicleta, però alguns trams a peu ja que el pendent és tan fort i continuat, que se'm fa impossible fer-lo tot sobre la bicicleta. Alguns trams s'acosten (si no superen) el 25% de pendent, i el terreny és trencat. Des de la collada de Pimés fins al cim hi ha gairebé 5 km., i bona part són ciclables, però hi ha alguns pujadors molt forts i continuats. Segur que hi ha ciclistes molt forts que són capaços d'assolir el cim sobre la bicicleta, però no és el meu cas. Així doncs, vaig combinant trams sobre la bicicleta i altres a peu quan les forces s'acaben. No es fa pesat, ja que estem en un terreny d'alta muntanya, obert i amb vistes.

El primer tram de la dura pujada acaba al coll de Finestres, lloc amb bones vistes cap a les valls d'Andorra. Aquí es pot pedalar un tram més fàcil i planer. Alhora ja veiem per primera vegada el cim, que fa honor al seu nom i té un color fosc característic. També podem veure més a la dreta el cim principal de la zona, el Monturull, que s'uneix per una evident carena al cim cap on ens dirigim. Pedalem un bon tram passat el coll de Finestres, i més endavant de nou alguns trams més durs que faig a peu. La pista avança pel límit fronterer. L'últim pujador és fort, i l'encaro amb decisió. Gairebé ho aconsegueixo, però l'últim repetjó desisteixo perquè les pulsacions sobrepassen els límits raonables. Finalment arribem al cim del Pic Negre de Claror (2.642 m.), des d'on contemplem la bonica vall de Claror que s'obre sota els nostres peus, i més a la dreta el pic del Monturull.

És un cim poc vistós, arrodonit, i precisament per això s'hi pot arribar per pista. És un lloc freqüentat pels amants dels 4x4, sobretot andorrans, i durant l'estona que passem al cim arribem diversos tot terrenys i també unes motos sorolloses que s'enfilen per pendents tarterosos. Descansem una estona al cim contemplant el paisatge, i mengem uns ganyips. Tot seguit iniciem el descens, ara sí tot sobre la bicicleta, tot i que algun tram és tan dret que obliga a parar atenció a la conducció i els frens. La baixada forta acaba als prats de Caborreu, per on ja hem passat abans. Ara giro a l'esquerra per una pista ramadera que creua els prats. Ens aturem uns minuts a parlar amb un pastor que guarda un gran ramat, una persona amable i intel·ligent amb qui és tot un plaer conversar una bona estona. Tot seguit segueixo pedalant entremig dels prats, i el Fum al meu costat.

Comença ara un tram molt agradable en lleugera pujada pel mig dels prats, seguint més o menys una pista mig desdibuixada que creua les pastures. Pugem cap uns prats superiors on hi ha un antic búnquer. Seguim la pista que arriba al peu d'un petit promontorni, el cim de Fontpedrós, on també pugem pedalant fins al cim. A dalt hi ha una taula d'orientació i bones vistes. Tornem uns metres enrere i seguim la pista que s'acaba al fons dels prats. Continua un caminet que comença a baixar cada cop més fort. Bona part del camí es pot fer sobre la bicicleta, però el tram inferior és molt dret i pedregós, i baixo a peu uns metres. Arribem al torrent de Port Negre, on ens remullem en un toll. Descansem uns minuts i continuem a l'altra banda del torrent per una pista que neix i que ens porta fins al riu Bescaran, on ja havíem passat al matí.

S'acaba la baixada i toca tornar a pujar, ara amb la temperatura més alta del migdia. Afortunadament aviat recuperem la cota 2.000 i l'aire de muntanya és agradable. Pugem per la pista per on abans havíem baixat. Fem una petita parada al refugi del coll Midós per proveïr-nos d'aigua a la font, i descansar uns minuts. Seguim pujant per la pista amb pendent moderat entremig dels grans prats alpins. Se'm fa una mica feixuga la pujada, ja que des del riu Bescaran fins al coll de la font d'Aristot són gairebé 5 km. de pujada continuada. Afortunadament les vistes al Cadí i els immensos prats alpins fan més passable la llarga pujada a ple sol. Des del coll baixo cap al coll de Dalt, i finalment l'últim tram de baixada més forta fins el punt d'inici, el refugi de Prat Miró.

Tanco aquí una bonica ruta de bicicleta de muntanya que m'ha portat per la Cerdanya, l'Alt Urgell i Andorra fins assolir un cim de considerable altura, al qual he arribat fent alguns trams curts a peu. Un lloc prou curiós per gaudir de la bicicleta d'alta muntanya, amb paisatges oberts i amplis, fortes pujades i trams molt agradables entre prats alpins.