Activitats

Cova Balaguer

Grans estalagmites a la sala principal de la Cova Balaguer

A escassa distància del Refugi del Caro trobem una cova complexa, amb 3 pisos d'alçada i diferents galeries que els connecten. Entrem desgrimpant uns pocs metres fins arribar a la sala principal, bellament decorada amb unes grans estalagmites al centre, i diverses colades a les parets laterals. En diversos punts de la cavitat hi ha conductes que permeten desgrimpar fàcilment a un estrat inferior, ple de blocs. Es pot baixar encara més avall, però caldria una corda ja que el terreny és dret i relliscós.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.) per la cresta de l'Artigó

Tram més estret i aeri de la cresta

Pugem fins al cap d'amunt d'un dels millors miradors del sector nord dels Ports, i ho fem per una ruta ben divertida, superant un crestall fàcil però aeri. Al sud de Prat de Comte ens apropem fins als masos de l'Artigó i amb una curta aproximació trobem la base dels crestalls. Triem el de l'esquerra, que enfila més decidit, i de seguida comencem a grimpar. Mica en mica el recorregut es torna més aeri, i trobem alguns passos fàcils (II/III) però exposats. Finada la cresta busquem l'intrèpid pas de l'Escalerola que ens permet creuar una faixa vertical. Pugem uns metres més cap al coll, on ja es dibuixa la cinglera que recorrerem pel fil just fins el cim.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Cingles de Malanyeu i cova dels Desertors

Mirador natural de la Foradada

Envoltat de cingleres per totes bandes, sortim de Malanyeu i pugem primer cap al Griell de Cal Pigot, un bonic pas equipat vora el torrent. Prenem la carena fins la Foradada, un esplèndid mirador natural. Per sobre dels cingles de la Tor carenem entre prats, fagedes i pinedes fins al Cap de la Baga de Cabanelles, punt culminant de la ruta i excel·lent mirador. Baixem cap al grapissot i seguim pel fil de la carena de la Serra de Mill, fins que baixem per terreny abrupte per trobar la cova dels Desertors. Visitem la petita cavitat que havia estat refugi d'emboscats, i ens sorprenem de trobar-ne una altra de ben interessant pocs metres per sota. Desgrimpada exposada (evitable) fins a la Creueta, i baixem sota la roca encastada del Grau que ens permet creuar el cingle de Devesó abans de tornar al peu de Sant Sadurní.

Pic de Pessons (2.864 m.)

Ens aproximem a la base del pic de Pessons

Situats a l'estació d'esquí del Grau Roig anem a buscar l'ampli circ dels Pessons, una gran cubeta plena de petits estanys ara coberts de neu. Creuem l'ampla coma lleugerament alçats a la falda del Montmalús, fins a situar-nos sota el cim. A l'esquerra apareix la canal dels Isards, amb un pendent que es va incrementant fins prop dels 40º a la sortida. Remuntem el darrer tram amb grampons i acabem d'arribar al cim panoràmic. El dia s'espatlla i renunciem a fer la ruta més llarga. Tornem a desfer la canal esquiant els seus forts pendents i planejant tot seguit fins al punt d'origen.

Cuyalaret (2.286 m.)

Cim del Cuyalaret

Fem uns sortida ràpida i enfilem un cim fàcil, directe i agraït. Sortim des dels plans del Portalet, però avui en comptes de creuar-los comencem ja a pujar progressivament en direcció sud-oest. Sempre amb el cim a la vista anem remuntant els amplis lloms fent llargues diagonals. Coronem el cim amb els esquís als peus, i contemplem l'amplíssima vista, sobretot amb els ulls posats a l'abrupte vessant nord de l'Anayet. Descens fàcil, agraït i molt esquiador per pales amples i pendents suaus. Ideal per un dia amb poc temps.

Pic de la Canal Roya (2.231 m.)

Descens amb el Midi d'Ossau al davant

Enfilem avui un cim secundari, de baixa rellevància però d'alta esquiabilitat. Comencem prop del Portalet recorrent la llarga coma abundantment innivada en direcció oest. Passem sota el característic roc del Pène de la Glère, i un cop davant del nostre cim anem a buscar l'aresta nord per guanyar alçada progressivament. El cim ens ofereix un bell panorama, quan la boira ens ho permet. Iniciem el descens per la pala summital, en considerable pendent i amb neu poc transformada. Més avall seguim baixant per pendent més suau fins al punt d'inici.

Vèrtex d'Anayet (2.559 m.)

Creuem al gran pla davant del pic d'Anayet

Des de l'aparcament Anayet de l'estació d'esquí de Formigal comencem a foquejar per les pistes i aviat les abandonem per recórrer la Glera d'Anayet, un ampli barranc que es va estrenyent al cap d'amunt. Un pujador sobtat ens deixa a l'amplíssim pla dels ivons d'Anayet, que haurem de creuar de cap a cap, tot gaudint de les formidables vistes al característic pic. Al final dels plans una pala cada cop més dreta ens acosta al coll, i en pocs metres al panoràmic cim, on contemplem de prop l'Anayet i el Midi d'Ossau. Bon descens, amb un tram més dret al principi, i més fàcil després, parant atenció a no perdre massa alçada.

Peyreget (2.487 m.)

Excel·lents vistes del Midi d'Ossau

Absolutament eclipsat pel seu veí, el majestuós Midi d'Ossau, el nostre objectiu d'avui n'és un mirador privilegiat, gràcies a la seva posició endarrerida. Sortim des de la Cabana de l'Araille, prop del Portalet i fem una llarga diagonal per pendents suaus fins al coll de l'Iou. Ens calcem els grampons i remuntem l'aresta oest amb trams de considerable pendent i sempre amb grans vistes. Coronem el cim i contemplem el vast paisatge. De nou al coll calcem esquís i baixem per pales suaus de neu primavera fins al punt d'inici.

Puigmal de Llo (2.801 m.)

Aresta cap al cim del Puigmal de Llo

El gran embut encaixonat per on s'accedeix al cim ens assegura una millor innivació que els cims del voltant, més exposats al vent. Iniciem la ruta des del nucli de Cotzé, base de l'estació d'esquí tancada de Puigmal. Marxem de pla per la pista fins a Aiguaneix, on comença la llarga coma orientada a sud-oest. Pugem suaument per terreny ample, amb vent força molest, fins la part superior on el pendent s'incrementa. Després d'un petit ensurt amb una placa arribem al coll, on deixem els esquís i acabem d'arribar al cim caminant uns minuts. Baixem pel mateix embut, amb neu molt fonda i pesada.

Pàgines