Saint Véran és un llogarret pintoresc, situat a l'est del Queyras a tocar de la frontera amb Itàlia, i un dels pobles habitats més alts dels Alps. És el punt de sortida d'una ruta en bicicleta que s'endinsa en la vall de l'Aigue Blanche amb un ascens molt suau. Arribem a la bonica capella de Clausis i avancem uns metres més fins al refugi de la Blanche, al peu d'un estany i a sota mateix de l'espectacular Tête de Toillies. Prenem un corriol per damunt de la vall fins que trobem la pista que puja fort fins a l'observatori astronòmic, i des d'allí uns metres a peu fins al cim. Magnífiques vistes cap als grans cims dels Alps. Tornem a buscar el camí, i anem tornant per un corriol preciós, panoràmic i un pèl aeri que ens ofereix una gran perspectiva de la vall.

Sortim de Porta per un caminet que creua uns camps erms i s'endinsa en un bosc fresc a través d'un antic camí empedrat. Aviat el pendent augmenta fort i pugem durant una llarga estona primer per un bosc d'alta muntanya, i més amunt per una zona de prats alpins que donen pas a l'amplíssim coll de l'Home Mort. Avancem per una gran planúria a més de 2.300 metres, ara pujant suaument, fins assolir l'arrodonit cim. Vistes cap a la vall del riu Querol, les pistes d'esquí de la Porté, la vall de Campcardós, i la llarga carena que des d'aquest modest cim connectaria amb el Carlit, molt més a l'est.

Des del petit poble de Prats de Balaguer, conegut per les seves aigües termals, comencem a pedalar just on s'acaba l'asfalt i s'inicia la pista. Passat primer revolt i una llarga recta, deixem a la dreta de les ruïnes de l'antic castell. La pista segueix amunt en direcció sud cap a la jaça de la Castellassa, i després d'una bona pujada arribem a la cabana d'Aixeques, on hi acostuma a haver un ramat. La pista es torna més precària, gira i el pendent augmenta en un tram dur però molt bonic sobre la vall de Riberola. La pujada es manté constant cap a la jaça dels Collets, i encara un tram força llarg fins assolir l'amplíssim coll Mitjà, que obre la vista cap a la vall de Carançà. Tornada plàcida baixant pel mateix camí.

Situats a la petita comarca occitana del Donasà, iniciem una caminada ben entretinguda que ens permet connectar els diversos estanys de les Rabassoles. Sortim del pàrquing de l'Artiga, als afores de Mijanes, i pugem fins al pla del mateix nom. Avancem un tram dins d'un bosc frondós d'avets i bedolls fins que arribem a una gran esplanada que haurem de creuar de llarg. Una pujada curta però intensa ens porta fins a l'estany de les Rabassoles. El voregem per la dreta i tornem a pujar fins a l'estany Negre, enclotat el peu del Tarbesó. Girem cap al sud i aviat arribem a l'estany Blau, des del qual seguim en la mateixa direcció fins al coll de l'Euga, on contemplem la Dent d'Orlu. Baixem cap a l'Estanyet, i acabem de tancar el cercle.

Al plàcid llogarret de Santa Cecília d'Odèn iniciem una ruta a peu que comença baixant sota les parets de la carena del Castell fins un profund congost on hi ha el Forat Colomer, un racó de gran bellesa on l'aigua s'escola en un pas molt estret i forma petites cascades. Després de visitar aquest emblemàtic racó, comencem a pujar fort fins a la carretera i arribem a la font de Cal Vermell, d'on brolla una aigua molt apreciada pels veïns de la zona. Tornem a baixar fins al peu del torrent, just a l'altre cantó del forat, i des d'aquí iniciem una dura pujada fins al castell d'Odèn, ja ben a prop del punt d'inici.

Fem un bonic circuit en bicicleta pel Parc Natural de l'Alt Pirineu que ens permet connectar diversos nuclis de bordes, tots ells molt ben conservats, i diversos colls amb notable pendent. Iniciem el camí a Os de Civís amb una contundent pujada cap al coll de Conflent, sota el pic de Salòria. Baixem a les bordes i tornem a pujar més progressivament cap al coll de la Creu de Bedet. Tot seguit una llarga baixada ens porta fins al paratge idíl·lic de Santa Magdalena, on tornem a pujar suaument cap a les bordes de Civís i tot seguit les de Cortvasill. Queda la pujada més dura de la jornada fins al coll de Laquell, amb trams extenuants. Baixem de nou cap a les bordes de Servellà, enllacem amb una pujada moderada fins al coll de l'Aubaga i finalment el descens ràpid i definitiu fins al punt d'origen.

Sortim de Camarasa per un caminet que connecta amb una pista molt dreta que serpenteja fins a l'ermita de Sant Jordi, penjada en un balcó natural damunt del poble i la vall del Segre. Baixem cap al sector de les Coves i avancem tot planejant fins a connectar amb un preciós camí que avança per damunt del congost del Mu, i més endavant baixa fort, amb algun tram exposat i difícil damunt de l'engorjat. Baixem fins al riu, visitem el pont Penjat, i voregem la riba per unes passarel·les metàl·liques. Passada la central hidroelèctrica creuem el riu pel pont del Pastor i avancem de pla sota les crestes del Conill fins al pont de l'Escalera, on girem per emprendre els últims quilòmetres de tornada cap al poble.

Fem una ruta pedalant al vessant sud del Montsec de Rúbies tot transitant sota la gran cinglera que s'allarga des de la roca dels Arcs. Sortim de Vilanova de Meià i pugem per una carretera asfaltada sense pràcticament trànsit. Prenem la pista que gira a l'esquerra i avança al peu dels cingles entre ametllers i plantacions de tòfona. A la cruïlla del barranc del Reguer seguim direcció oest fins al poble abandonat de Rúbies, i tornem fins al mateix punt on comença l'espectacular baixada cap al pas de la Cabroa. Fem una breu parada a l'ermita de Sant Sebastià, i seguim baixant cap a Santa Maria de Meià, i tot seguit Vilanova.

Creuem pedalant dues petites serres situades al sud de la Terra Alta, i que tenen com punt més elevat el Monument de la Pau, un gran mirador tant cap a l'Ebre com cap a les muntanyes dels Ports. Sortim de l'antiga estació de Prat de Comte i baixem cap al santuari de Fontcalda, on comença una pista asfaltada que puja fort i sense descans fins al sostre de la serra de Pàndols, on hi ha el gran mirador. Tot seguit baixem cap a l'àrea de la Fonteta, creuem la carretera i voregem pel vessant occidental l'estirada serra de Cavalls. La revoltem pel nord i també per l'est a través de camps d'oliveres i ametllers. Arribem al Pinell de Brai i fem una llarga baixada per trobar la Via Verda, per la qual anirem tornant al punt d'inici.

Pedalem fins al cap d'amunt d'un dels pocs cims dels Ports que es poden assolir en bicicleta, i que alhora és un extens mirador de bona part del massís i de la Terra Alta. Sortim de Prat de Comte per una pista entre oliveres i ametllers. Anem tendint cap a la base de la gran paret de la feixa del Salt, i emprenem una dura pujada per una pista que zig-zagueja per un terreny molt abrupte. Assolim l'altiplà de la Refoia i remuntem els últims metres fins al cim, la punta d'una llarga cinglera molt vertical i exposada cap al nord. Contemplem un extens paisatge i tot seguit iniciem el descens que ens portarà primer per un caminet paral·lel al pla de la Refoia, i més avall per un corriol força assequible i divertit.