Fem una ruta pedalant al vessant sud del Montsec de Rúbies tot transitant sota la gran cinglera que s'allarga des de la roca dels Arcs. Sortim de Vilanova de Meià i pugem per una carretera asfaltada sense pràcticament trànsit. Prenem la pista que gira a l'esquerra i avança al peu dels cingles entre ametllers i plantacions de tòfona. A la cruïlla del barranc del Reguer seguim direcció oest fins al poble abandonat de Rúbies, i tornem fins al mateix punt on comença l'espectacular baixada cap al pas de la Cabroa. Fem una breu parada a l'ermita de Sant Sebastià, i seguim baixant cap a Santa Maria de Meià, i tot seguit Vilanova.

Creuem pedalant dues petites serres situades al sud de la Terra Alta, i que tenen com punt més elevat el Monument de la Pau, un gran mirador tant cap a l'Ebre com cap a les muntanyes dels Ports. Sortim de l'antiga estació de Prat de Comte i baixem cap al santuari de Fontcalda, on comença una pista asfaltada que puja fort i sense descans fins al sostre de la serra de Pàndols, on hi ha el gran mirador. Tot seguit baixem cap a l'àrea de la Fonteta, creuem la carretera i voregem pel vessant occidental l'estirada serra de Cavalls. La revoltem pel nord i també per l'est a través de camps d'oliveres i ametllers. Arribem al Pinell de Brai i fem una llarga baixada per trobar la Via Verda, per la qual anirem tornant al punt d'inici.

Pedalem fins al cap d'amunt d'un dels pocs cims dels Ports que es poden assolir en bicicleta, i que alhora és un extens mirador de bona part del massís i de la Terra Alta. Sortim de Prat de Comte per una pista entre oliveres i ametllers. Anem tendint cap a la base de la gran paret de la feixa del Salt, i emprenem una dura pujada per una pista que zig-zagueja per un terreny molt abrupte. Assolim l'altiplà de la Refoia i remuntem els últims metres fins al cim, la punta d'una llarga cinglera molt vertical i exposada cap al nord. Contemplem un extens paisatge i tot seguit iniciem el descens que ens portarà primer per un caminet paral·lel al pla de la Refoia, i més avall per un corriol força assequible i divertit.

Des de l'antic balneari de Cardó iniciem una interessant caminada que ens portarà a assolir el sostre de la serra del mateix nom. Engeguem al peu de l'edifici abandonat, i per un camí estret i ombrívol pugem cap a les ermites ensorrades de Sant Josep, Sant Roc i Santa Agnès. Contemplem boniques vistes del baleneari abans de seguir la ruta que comença a pujar fort cap al curiós pas de la cova Lluminosa. Seguim amunt fins una altra curiositat geològica, la roca Foradada, un gran arc natural de roca. Reprenem el camí de la Cassola del Diable, pugem al cingle dels Martells i fem una última pujada fins al sostre de la serra de Cardó, des d'on s'arriba a veure el Delta de l'Ebre. Baixem per un camí congost que passa per les ermites de Sant Onofre i Sant Simeó.

Des del petit poble de la Coma prenem un camí molt bonic, amb trams empedrats, que s'enfila fent zig-zags fins a la sortida del barranc del Clot de l'Infern. Ens hi endinsem i comencem a remuntar-lo, grimpant en alguns punts, i amb l'ajuda de cadenes i esglaons en alguns passos més complexos. Avancem pel feréstec congost fins a sortir al costat de la Borda del Pujol, on tenim un bonic mirador natural de la Serra del Verd, el Port del Comte i la vall de Lord. Seguim cap a l'est per l'obaga de cal Dam, i anem revoltant les roques del Minguell. Tombem cap al vessand sud i planegem cap a la magnífica masia del Pujol del Racó, des d'on baixem cap al rierol i seguim per agradables camins cap a Sant Andreu i la Torre dels Moros. Un últim tram de caminet plàcid dins d'una roureda ens retorna al nucli de la Coma on acabem la interessant ruta.

Comença la pedalada al petit poble dels Omells de na Gaia, i de seguida anem pujant per una bona pista fins a la carena de la serra del Tallat, just a sota del Tossal de Vallbona. La pista ressegueix la carena i ofereix bones vistes de la plana de la Conca de Barberà. Planegem una llarga estona per dalt l'ampla carena sota els molins del parc eòlic. Passem el cap del Coll i seguim sempre en direcció llevant fins a la cruïlla del santuari del Tallat, per on arribem en una forta pujada asfaltada. Dalt del turó hi ha el notable castell que domina la contrada. Fem una curta visita i seguim la pista encara per sota els molins de vent fins arribar a Belltall. Creuem el poble i prenem una pista a la sortida que planeja per uns camps direcció oest, i finalment baixa cap a Vallbona de les Monges. Passem al costat del bonic monestir cistercenc i encarem l'última pujada fins al punt d'inici.

Als afores de La Pobla de Segur prenem la carretera vella i remuntem a peu el tram més engorjat del Congost de Collegats fins que el riu es torna a eixamplar. A l'altre cantó de la carretera neix un corriol que s'enfila fins al peu de les roques on hi ha moltes zones d'escalada. Un cop al peu de les parets anem flanquejant fins a trobar la curiosa cova de la Serp. Després de la visita seguim el camí que s'enfila fins un mirador amb bones vistes aèries del congost. Tot seguit comença a baixar i trobem la bifurcació per arribar-nos a l'entic monestir troglodita de Sant Pere de les Maleses, del qual només en queden unes restes. Avancem cap al serrat d'Ansal i baixem directes fins al punt d'inici.

Des del petit poble d'Adons comencem a caminar per uns prats fins que comença la pujada progressiva per la cara nord de la Serra de Sant Gervàs. Pugem per un camí ben fresat entre matolls que s'enfila direcció sud fins assolir la carena de la serra. Si el vessant nord de la serra és arrodonit, la cara sud és totalment abrupte, una gran cinglera que s'aboca sobre la Terreta. Girem a l'esquerra i resseguim la carena fins al cim de l'Avedoga, un dos dos cims de la serra. Tornem enrere amb la intenció de pujar l'altre cim, però plou i ens refugiem al curiós pas del Portús, una escletxa natural per on discorre un camí que permet creuar les dues cares de la serra. Creuem el pas i contemplem les cingleres de la cara sud abans de retrobar el camí de tornada i desfer-lo fins al punt d'inici.

Iniciem una ruta a peu al coll de Faidella, a la carretera entre Coll de Nargó i Isona, i caminem fins a la casa del mateix nom. D'allà surt un camí força perdut que s'enfila pel vessant solei de la serra fins assolir la carena, on trobem una pista que ens porta fins al punt més alt de la ruta, la Mare de Déu de Carrànima, al sostre de la serra homònima. Baixem per la pista fins a la collada Sobirana, on de nou prenem un camí poc definit que va planejant fins als afores del bonic poble de Bóixols. Creuem la carretera i baixem cap al pont romànic, al lloc conegut com a Forat de Bóixols, on hi ha un bonic gorg a sota del pont. Seguim caminant per pista fins a Can Miquel de la Borda, i des d'aquí pugem una bona estona per la pista fins al punt d'inici, contemplant des de dalt el despoblat de la Rua.

Situats a l'entrada de la Vall Fosca, prenem la carretera que puja de Senterada cap a Naens, Burguet i finalment el bonic poble de Cèrvoles. Aquí continua una pista que s'enfila cap a la base del vistós roc del Codó, ineteressant mirador local. Baixem fins a l'ermita de Sant Roc i reprenem la marxa tot passant pel dòlmen de la Cabana del Moro. Prenem una pista secundària que entra en un bosc de pi i s'enfila cap al Serrat de Sant Roc, sostre de la ruta. Llavors comencem a baixar per un bonic bosc obac sota la serra de Camporan que mica en mica es va entaforant al barranc d'Enserola, on passem per sota de grans parets de roca. Baixem cap a Erinyà i encara més avall fins al congost del mateix nom, per on anirem tornant seguint la carretera vella.