Carrànima

Iniciem una ruta a peu al coll de Faidella, a la carretera entre Coll de Nargó i Isona, i caminem fins a la casa del mateix nom. D'allà surt un camí força perdut que s'enfila pel vessant solei de la serra fins assolir la carena, on trobem una pista que ens porta fins al punt més alt de la ruta, la Mare de Déu de Carrànima, al sostre de la serra homònima. Baixem per la pista fins a la collada Sobirana, on de nou prenem un camí poc definit que va planejant fins als afores del bonic poble de Bóixols. Creuem la carretera i baixem cap al pont romànic, al lloc conegut com a Forat de Bóixols, on hi ha un bonic gorg a sota del pont. Seguim caminant per pista fins a Can Miquel de la Borda, i des d'aquí pugem una bona estona per la pista fins al punt d'inici, contemplant des de dalt el despoblat de la Rua.

Serrat de Sant Roc

Situats a l'entrada de la Vall Fosca, prenem la carretera que puja de Senterada cap a Naens, Burguet i finalment el bonic poble de Cèrvoles. Aquí continua una pista que s'enfila cap a la base del vistós roc del Codó, ineteressant mirador local. Baixem fins a l'ermita de Sant Roc i reprenem la marxa tot passant pel dòlmen de la Cabana del Moro. Prenem una pista secundària que entra en un bosc de pi i s'enfila cap al Serrat de Sant Roc, sostre de la ruta. Llavors comencem a baixar per un bonic bosc obac sota la serra de Camporan que mica en mica es va entaforant al barranc d'Enserola, on passem per sota de grans parets de roca. Baixem cap a Erinyà i encara més avall fins al congost del mateix nom, per on anirem tornant seguint la carretera vella.

Sant Salvador de Toralla

Sortim pedalant des de Salàs de Pallars i pugem una bona estona remuntant la pista del bosc de Salàs. Baixem per un corriol al barranc dels Escarruixos i seguim per camins mig abandonats, empenyent en algun breu tram, fins al pintoresc nucli de Rivert. Prenem una pista pedregosa que passa per sota del serrat de les Forques i va a buscar una forta pujada per la serra del Cavall. Fins a la Roca Colomer és difícil pel fort pendent i els còdols, i des d'allà només falta un fort pujador fins la petitíssima ermita de Sant Salvador, bastida en un turonet dalt la carena, amb bones vistes de la rodalia. Baixem per un camí difícil i amb trams exposats fins a Toralla, on comencem la ràpida baixada per la pista del serrat de Gavarnes. Seguim avall cap a Sant Roc i trobem l'asfalt. Deixem a l'esquerra Sant Joan de Vilafrescal i pugem suaument per pista fins al punt d'inici.

Strada militare dell'Ables

La Valfurva s'estira cap a l'est des de la població de Bormio per sota les cingleres de la muntanya Réit (3.075 m.), ja dins del Parc Nacional de l'Stelvio. Ens situem a la petita població de San Nicolò i comencem a remuntar una antiga pista militar que s'enfila entre pastures alpines, i més endavant un bosc d'avets. Pugem fins al peu de la roca on la pista ja esdevé camí i no permet continuar amb la bicicleta. Des d'aquí contemplem les muntanyes del sector Ortles-Zebrù-Cevedale que superen els 3.900 metres. Baixem cap als alpatges de Solaz i creuem els prats inclinats fins enllaçar amb un camí molt dret que connecta amb el nucli de Fantelle. Entrem pocs quilòmetres per la base de la Val Zebrù, i tot seguit baixem cap a Sant'Antonio i ja tornem planejant al peu del riu fins al punt d'inici.

Bocchetta di Forcola (2.760 m.)

Fem una ruta espectacular en bicicleta pel Parc Nacional de l'Stelvio per camins d'alta muntanya, amb trams aeris i pujades molt dures. Comencem l'itinerari a l'aparcament del llac de Cancano, a prop de les torres Fraéle, i seguim una pista que passa per un refugi i remunta la vall de Forcola. Creuem el torrent i avancem per un camí que fa un zig-zag gairebé impossible, amb alguns passos exposats i unes vistes fabuloses. Assolim el Piano de Pedenolo, on el pendent es suavitza momentàniament abans d'encarar la pujada cap al coll del mateix nom. Ja per sobre de 2.700 m. prenem un camí pedregós enmig d'un paisatge lunar que acaba de pujar al punt més alt de la ruta, un coll molt panoràmic a tocar de la frontera amb Suïssa. Tornem per la mateixa ruta, gaudint ara en baixada de la successió de revolts ben tancats.

Val Verva

Al nord de la Valtellina, entre Bormio i Livingno (Itàlia), a prop de la frontera amb Suïssa, recorrem en bicicleta una petita vall al peu de l'impressionant Cima Piazzi, de 3.439 m. Sortim des del petit nucli d'Arnoga i prenem un caminet molt bonic que planeja dins d'una avetosa en direcció a la concorreguda Val Viola. Al cap de poc però creuem el riu i entrem a la Val Verva, que ens rep amb unes fortes pujades. Passem al peu d'unes bordes i entrem a la zona més oberta de la vall que remuntarem resseguint el riu. Passem a tocar d'un refugi, i seguim fins al Passo di Verva, a 2.301 m., sostre de la ruta. Baixem fort uns metres per l'altre costat fins al llac Acque Sparse i el refugi Falck, on contemplem la vall d'Eita i la cara nord del Sasso Maurigno. Tornem a pujar el coll i desfem el camí ja conegut.

Vall d'Ayas

Fem un complet itinerari en bicicleta que recorre bona part de la Vall d'Ayas, primer a notable alçada, i de tornada seguint el riu que la solca. Comencem a pedalar al Col de Joux i prenem una pista que creua fins a 14 túnels a tocar del cingle. Gaudim de bones vistes de la vall i enllacem amb un caminet que ressegueix el Ru Courtod, un canal d'aigua que data del segle XIV. Passem per alguns alpatges, com el de Tchavana, on hi ha una àrea recreativa. Compartim ruta amb molts excursionistes en una àrea molt concorreguda, i avancem cap al nord amb vistes cap a les muntanyes del Monte Rosa. Gairebé a la capçalera baixem fort cap al poble de Saint Jacques, i per bones pistes anem enllacan els diferents pobles: Frachey, Champoluc, Périasc, Extrapieraz i Brusson, on comença l'última pujada per asfalt fins al coll de sortida.

Llac de Cignana

Per damunt de la vall de Valtournenche, subsidiària de la vall d'Aosta, hi trobem una llarga carena ampla, oberta i panoràmica. Sortim pedalant de la petita estació de Chantorné, ja a considerable alçada, i anem pujant suaument per bones pistes tot contemplant la vall i les muntanyes del voltant. Al petit nucli de Gilliarey admirem la imatge del Cerví al peu d'una petita ermita, i seguim avançant sota muntanyes escarpades fins al llac de Cignana. En una punta hi ha el refugi de Barmasse, i a l'altra una ermita al peu de cingles que s'enfilen per damunt dels 3.000 m. Pugem més fins que s'acaba la pista als alpatges de Cignana, i a peu fins a la Finestra de Cignana, un coll molt panoràmic. Reculem pel mateix itinerari fins als alpatges de Tellinod, i després seguim uns quants quilòmetres per la pista, que sempre per damunt de 2.000 m. passa per les cabanes de Château i enllaça amb els divertits corriols del bike park.

Llac Place Moulin

Al cap d'amunt de la vall de Valtelline, per sobre del poble de Bionaz (Vall d'Aosta), trobem un llac llarg i estret entaforat entre altres muntanyes. Iniciem la ruta a la presa del llac, on hi ha un gran aparcament, i pugem fort uns metres per buscar una pista que sobrevola l'estany i passa al voltant d'uns alpatges. S'acaba la pista i continua un corriol divertit, tot i que en algun pas cal posar el peu a terra. Baixem fins a la cua del llac i arribem al còmode refugi Prarayer, on fem una bona pausa. Pugem una mica més amunt, fins on s'acaba la pista el peu del torrent que baixa de les glaceres de la Dent d'Hérens. Tornem enrere fins al refugi, i ara fem la tornada per la pista que passa per la riba de l'estany, i que permet contemplar-ne la magnitud, el curiós color verd maragda i les altes muntanyes que l'encerclen.

Val Veny

A l'oest de Courmayeur la Val Veny s'allargassa als peus del Mont Blanc i les glaceres que se'n desprenen. Sortim pedalant encara per asfalt des de l'últim aparcament i pugem fort cap a Prat de Lognan, l'últim nucli, i més endavant ja per pista de terra passem a sota de la gran glacera inerta del Miage. Entrem en una zona molt planera i vorgem els estètics llacs de Combal abans de seguir una llarguíssima recta pel fons de la vall fins als peus del refugi Elisabetta. Aquí cal pujar fort fins als antics barracons militars de Lex Blanche, a sota del refugi. De nou trobem una gran zona planera d'aiguamolls abans d'emprendre l'última pujada forta per un caminet, amb trams on cal empènyer, fins al coll de la Seigne, capçalera de la vall a 2.510 metres. Gaudim de grans vistes del Mont Blanc i les muntanyes circumdants abans de tornar pel mateix camí.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS