Meteora (1)

El poble de Kalambaka està situat just a sota de les espectaculars roques de Meteora, i precisament als cims escarpats d'aquestes formacions de conglomerat s'hi troben els monestirs penjats que donen nom al lloc. Des del poblet comencem a caminar per un camí costerut que s'enfila fins al monestir Agios Triada, gairebé suspès al buit. Seguim fins al proper monestir Agia Stefanos i per un caminet sota els penya-segats avancem cap al monestir Rousanov. Ens resguardem d'una tempesta i seguim per un caminet dins del bosc fins a l'antiga presó dels monjos. Baixem pel mateix camí sota el monestir Nikolaos Anapafsas fins al poblet de Kastraki, i ens tornem a enfilar fins uns petits monestirs excavats i penjats a la roca. Trobem una canal equipada amb un cable que desgrimpant ens permet baixar directes al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Kalambaka (Grècia)
• Distància: 11,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 8:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Meteora Nakas Road Cartography (1:10.000)

Itinerari

Crònica

Iniciem uns dies de vacances a la península dels Balcans visitant un lloc ben especial: Meteora, que es podria traduir com el lloc dels monestirs penjats (o voladors). Es tracta d'un petit massís de conglomerat situat al gran pla de Tessàlia, al nord de Grècia. És un lloc ben conegut pels escaladors gràcies a les seves parets verticals, la bellesa del terreny i la tradició ancestral de la pràctica de l'escalada. També és un destí turístic, ja que el lloc és molt especial, amb les curioses formes dels penya-segats i els diversos monestirs situats en llocs inverossímils. La majoria dels monestirs són accessibles en cotxe, i s'han construït diversos vials d'accés, tot i que sempre cal fer uns últims metres caminant ja que se situen dalt de cingleres verticals. La pràctica del senderisme no és gaire habitual, tot i que el lloc és molt atractiu. Pràcticament no hi ha cap camí indicat. La publicació recent d'un mapa de la zona, ajudarà força a recórrer aquesta zona intricada entremig de penya-segats.

La població de Kalambaka es troba just als peus dels penya-segats, i serà el nostre camp base per aquest dos dies d'excursions entre penya-segats i monestirs. Salvant les distàncies, ens recorda molt a Montserrat, tant pel tipus de roca conglomerada i molt erosionada, com per la mística dels monestirs i racons eremítics. Intentarem fer unes rutes pels indrets més interessants, connectant els diversos monestirs. Es coneix la vida dels monjos a Meteora des del segle XI, primer en petits habitatges troglodítics, alguns de difícil accés que els protegien del bandalisme, els pirates i més endavant de l'ocupació otomana. Llegim que hi havia hagut més de 20 monestirs, tot i que alguns es van anar abandonant, i molts es van destruir durant la Segona Guerra Mundial. Actualment n'hi ha 6 en funcionament, on hi viuen monjos i monges, i que es poden visitar. També queden les restes d'alguns altres.

Sortim de la part superior de Kalambaka, on ens hem allotjat en un petit hostal. Pugem fins al final del poble on surt un camí fresat i ben indicat fins al monestir Agia Triada, o de la Santíssima Trinitat. Fa força calor, però afortunadament el camí avança dins del bosc i fa molts revolts per anar guanyant alçada. Després d'aproximadament tres quarts d'hora de caminar arribem a una cruïlla, gairebé a sota del monestir. Ens queda una última pujada més dreta per les escales que ens enfilen a l'accés al monestir, excavat a la roca. Segons sembla antigament s'accedia només als monestirs per un sistema de cordes, que permetien als monjos hisar-les i quedar totalment aïllats. A principis del segle XX es van excavar uns passos a la roca per poder-hi accedir caminant, i precisament aquests camins ens permetran entrar al monestir.

La majoria de monestirs es poden visitar, tots els grans, i només s'exclouen de les visites turístiques alguns dels més petits. El monestir de l'Agia Triada és un dels més freqüentats, ja que és dels més propers al poble. Té una zona oberta des de la qual es pot contemplar Kalampaka i les cingleres que l'envolten. També té una bonica església i un petit museu. Tots els monestirs són força similars de dins, amb els temples ortodoxos ricament decorats amb els elements litúrgics. No cal visitar-los tots de dins si no es té molt temps, tot i que alguns tenen curiositats ben notables. Per accedir-hi cal complir unes certes normes en el vestir. Sobretot les noies no poden accedir ni amb pantalons ni amb faldilles curtes, però a l'entrada deixen una mena de mocadors per posar-se. Visitem el monestir i descansem uns minuts en les seves dependències.

Deixem el monestir Agia Triada i prenem un caminet que passa paral·lel sota la carretera i que ens acosta al monestir Agia Stefanos (Sant Esteve). És un monestir força gran, el situat més a l'est de les roques de Meteora, ja sobre la plana de Tessàlia. El visitem només per fora. Ara girem cua cap a l'oest, i de nou per evitar la carretera prenem un caminet que passa per sota. El camí és força precari i embardissat. Es nota que aquí es practica poc el senderisme, i gairebé tothom visita els monestirs amb cotxe. I això que l'entorn és molt bonic i agradable. De camí ens fixem en alguns detalls, per exemple uns petits telecabines que permeten als monjos traslladar-se als monestirs sense haver de pujar escales. També contemplem una bonica vista del monestir Agia Triada i el penya-segat bessó Alissos, ben aliniats amb el poble de Kalambaka al fons.

Avancem pel caminet embardissat que baixa fins un revolt de la carretera que connecta els monestirs. Som prop del monestir de Roussanou, i caminem uns metres per carretera fins a la seva base. Unes llargues i costerudes escales ens enfilen fins al monestir, que també visitem només per fora. De fet aquest monestir és molt bonic de lluny, ja que permet contemplar l'alt penya-segat sobre el qual està bastit. Aprofitem uns bancs a l'ombra per dinar. Al cap de poc, el sol i la calor engreixen uns núvols que després d'un parell de trons comencen a precipitar. Ens arrecerem en una petita balma i esperem que s'espassi. Tot seguit tornem al revolt on haviem deixat el camí, i el tornem a agafar per continuar baixant. El següent tram de camí és bonic i ombrívol, i com que ha plogut, tot és moll. Caminem fins a la base d'unes grans roques, i per un caminet secundari mig perdut pugem fins a la Presó dels Monjos, on hi ha una gran balma al cap d'amunt de la qual queden unes antigues bastides de fusta del que havia estat l'allotjament de càstig dels monjos.

Seguim baixant pel caminet i passem per sota del bonic monestir Nikolaos Anapafsas, encimbellat sobre la roca, i també el monestir de Varlaam, més gran i situat al límit d'una gran cinglera. El caminet ens porta fins un fons de rasa que segueix baixant fins al petit poblet de Kastraki, on fem una pausa i comprem una mica de fruita en una botigueta. Sortim del poble des de l'església Agios Pavlos, i ens elfilem un tros amunt fins un vial secundari tot contemplant la bonica agulla Adrachti. Seguim aquesta pista asfaltada fins a trobar una pista que marxa a l'esquerra. Comencem a pujar fins al monestir Agios Grigorios, unes antigues dependències excavades a la roca. Al costat mateix hi ha el monestir femení de Panagia, excavat a la roca, però no es pot visitar. Al peu de la porta d'accés al monestir surt un camí que continua pujant fins al petit monestir de Badova, molt curiós, també excavat a la roca.

Des del peu d'aquest monestir troglodític sembla que només tenim opció de tornar enrere. Però un pèl més amunt hi ha l'inici d'una canal que baixa directa a Kalambaka. Segons el mapa que hem comprat hi ha algun pas equipat, i decidim provar-ho i així baixem directe , evitem repetir camí i posem una mica d'emoció a la ruta. Realment el pas és molt precari, i no sembla que hi passi ningú. L'equipament que hi trobem són troços de cable d'antena que serveixen de passamà als trams més drets. Baixem mig desgrimpant per dins la canal, sense grans dificultats. De fet el més complicat és anar esquivant la vegetació i sobretot els esbarzers. Al cap de poc entrem a la part superior del nucli. Visitem una bonica església ortodoxa i donem per tancada la primera jornada després de més de 8 hores voltant en què hem gaudit dels espectaculars penya-segats i els monestirs situats en indrets gairebé impossibles.