Rocalta (1.489 m.) Cingles de Pessonada

Enviat per Marc el Dimarts, 09/12/2014 - 22:21

A sota el pantà de Sant Antoni
Pugem per les feixes de la cinglera
Avancem pels feixants
Pas dels Escaligons
Refugi de la guerra sota el cim de Rocalta
Cim de Rocalta
Rocs de Santa i de Queralt
Últimes llums sobre els cingles de Pessonada

Ens situem al poble pallarès de Pessonada, sota la cinglera del mateix nom, i pugem suau fins la Mare de Déu de la Plana. De sobte el camí enfila molt fort buscant els passos entre les feixes de la cinglera, i en un parell de punts trobem els Escalirons, uns passos equipats amb esglaons per superar els ressalts verticals. Gairebé al capdamunt contemplem un antic refugi de la Guerra Civil, i acabem de pujar fins al cim panoràmic. De tornada fem una breu parada a l'ermita troglodítica de Sant Joanet.

Fitxa

Tipus de sortida: Caminada
Lloc de sortida: Pessonada Pallars Jussà
Distància: 16,54 quilòmetres
Desnivell positiu: 770 metres
Temps: 5:55 hores
Dificultat: Fàcil
Sensació de dificultat: Fàcil
Cartografia: Boumort Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Pessonada	00:00	00:00	0,0
Mare de Déu de la Plana	00:15	00:15	0,6
Els Escaligons	00:35	00:50	1,3
Refugi Guerra Civil	01:03	01:53	3,6
Rocalta	00:14	02:07	4,1
Pausa	00:24	02:31
Bucle i retorn a Rocalta	01:13	03:44	9,0
Sant Joanet	01:14	04:58	13,6
Pessonada	00:58	05:56	16,5

Crònica

Per a aquest cap de setmana fred i ventós decidim buscar recer al vessant sud del Pallars Jussà, una zona poc freqüentada pels excursionistes tot i tenir diverses rutes ben atractives. És una zona que sempre reservava per a principis d'hivern, quan la calor ja ha fugit d'aquestes zones més aviat secanes, i les condicions hivernals encara no són idònies per anar a alta muntanya. El primer dia ens enfilarem als cingles de Pessonada pel divertit camí dels Escaligons.

S'arriba a Pessonada des de la Pobla de Segur, per una carretera secundària que marxa per la riba esquerra de l'incipient pantà de Sant Antoni. Tot apropant-nos al poble ja anem contemplant la magnífica cinglera de colors vermellosos per on més tard ens enfilarem. La carretera ens porta a la part alta del poble, on hi ha una petit aparcament i un senyal amb l'inici del camí que seguirem.

Comencem a caminar per un camí que puja suau fent una diagonal per sota de la cinglera. Al cap d'un quart d'hora arribem a la Mare de Déu de la Plana, una bonica ermita romànica de considerables dimensions, situada per sota de les imponents parets de la cinglera. Passada l'ermita el camí canvia totalment i comença a pujar decidit. De lluny costa d'entendre com serà possible remuntar la cinglera, ja que és molt abrupta. Però el camí va fent zig-zag buscant les debilitats entre les diferents feixes. Ens aturem en algun petit sortint de la roca per contemplar el paisatge cap al sud, amb el pantà de Sant Antoni i la plana que l'envolta.

Trobem un gos molt simpàtic i s'apunta a l'excursió amb nosaltres. Seguim pujant fort i arribem a la base d'una paret més dreta, al peu d'una canal. Una primera tongada d'esglaons metàl·lics encastats a la roca ens permet superar un tram vertical. Al costat un antic pas arranjat amb uns ferros permet vorejar els esglaons, de manera que el nostre amic caní pot continuar l'excursió amb nosaltres. De nou tornem a gaudir de les vistes en un dels excel·lents miradors naturals que el camí ens va oferint. El dia és esplèndid, i la cinglera orientada al sud ens protegeix dels vents que bufen al vessant nord.

Avancem per unes feixes naturals de la cinglera, amb algun pas una mica aeri, però prou ample per passar amb comoditat. Finalment arribem a la segona secció d'esglaons, un breu tram d'uns 3 o 4 metres vertical, aquest no esquivable. El gos ja no pot continuar, i és massa gran per enfilar-lo, així que ens en acomiadem i seguim amunt. Som ja dalt de la carena, i veiem el vèrtex geodèsic que marca el cim de Rocalta una mica més a l'est. Ens hi encaminem, tot avançant pel fil de la carena. El vent ja comença a ser molest, i sobretot fred.

Poc abans d'arribar al cim, a la dreta de la cinglera marxa una altra feixa estreta al final de la qual hi ha una vella construcció. Ens hi apropem, i veiem que és un antic refugi de les tropes franquistes durant la Guerra Civil. Una inscripció de l'any 1938 ho acredita, així com les restes d'alguns útils dels combatents que van viure en aquest terreny inhòspit durant els durs enfrontaments en aquesta zona del Pallars.

De nou al fil de la cinglera arribem en pocs minuts més al cim de Rocalta (1.489 m.), punt culminant dels Cingles de Pessonada i excel·lent mirador. Ja fa estona que vèiem el Roc de Santa, una curiosa formació montserratina una mica més cap al nord. Encara més enllà els Rocs de Queralt, i molt més enllà els cims de la Vall Fosca, coberts de neu i castigats pel torb. Al sud hi tenim el pantà de Sant Antoni i tota una zona planera plena de conreus. Una mica més a l'est també destaca la llargaruda serra de Carreu, que vam visitar fa poc. Ben abrigats i sense torbar-nos, dinem.

Continuarem una bona estona més seguint la cinglera cap a l'est, buscant infructuosament un pas per baixar cap al despoblat d'Herba-savina. Probablement hi deu haver, o si més no, hi havia hagut, algun pas, però som incapaços de trobar-lo. Arribem fins al barranc del Canalat, i tot i que sembla factible baixar, en no veure camí decidim no embolicar-nos i tornar enrere. Descartem també la idea de continuar endavant per no fer la volta massa llarga amb risc que ens enxampi la foscor. Tornem doncs enrere i reculem cap al cim. Amb tot aquest bucle d'anada i tornada hem trigat aproximadament una hora i quart, totalment prescindible.

Des del cim anem baixant pel camí conegut, però en comptes de seguir pel fil, anem una mica més a la dreta i baixem més ràpid per una pista. Prop de la Portella deixem la pista i seguim el camí de la cinglera fins al pas des Escaligons per on havíem pujat. No hi baixem, sinó que seguim carenejant cap a l'oest, seguint uns senyals grocs. El camí comença a baixar seguint la mateixa forma del cingle. Al cap d'uns minuts un senyal ens indica la proximitat de la petita ermita de Sant Joanet. En un parell de minuts arribem a una petita construcció troglodítica amb un petit altar.

Continuem baixant, ara més fort. Prop del Reposador el camí gira a l'esquerra i comença la tornada cap al poble. Avancem entre bancals d'oliveres i ametllers. Anem contemplant les últimes llums que tenyeixen de roig la façana de la cinglera. Planejant còmodament arribem de nou a Pessonada i fem un volt pels seus estrets carrers. Aquest és el poble on va néixer Pep Coll, prolífic escriptor pallarès que acostuma a escriure sobre temes relacionats amb els Pirineus.

Tanquem així una ruta fàcil i agraïda pel vessant sud dels cingles de Pessonada, enfilant pels divertits Escaligons i contemplant amplis paisatges des del cim de Rocalta.