Ibón d'Urdiceto

Al mig de la vall de Bielsa, prop del petit poble de Parzán, neix una pista al costat de la central de Barrosa que s'enfila fort pel barranc d'Urdiceto fins assolir el llac del mateix nom. És una pujada molt exigent d'11 km., amb un pendent mitjà de l'11% amb trams que superen el 15, i amb parts força pedregoses. Tot pujant gaudim d'un paisatge d'alta muntanya amb vistes cap al Mont Perdut i les crestes de la Múnia. A dalt entrem en un paisatge lunar i arribem a l'estany situat sota les puntes Fuesa i Suelza, que s'acosten als 3.000 metres. Extraordinària visió cap als massisos de Posets i Bachimala des del peu de l'ampli estany a gairebé 2.400 metres d'alçada. Baixarem plàcidament per la mateixa pista gaudint d'un panorama excepcional cap a totes bandes.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Central de Barrosa Vall de Bielsa (Osca, Espanya)
• Distància: 22,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.140 metres
• Temps: 4:15 hores
• Dificultat: IBP=110 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pujada molt forta i constant. Tram superior molt pedregós
• Cartografia: Bachimala Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Iniciem la tornada d'unes dies de vacances per la cara nord dels Pirineus, on hem fet diverses rutes en bicicleta de muntanya. Ens hem mogut per l'Arieja, l'Alta Garona i finalment el departament dels Alts Pirineus. Després de passar uns dies a la vall de Loron saltarem ja cap al vessant sud per iniciar el retorn. Des de la vall de Loron creuem cap a la vall d'Aura i ens acostem a Sent Lari e Sola (Saint-Lary-Soulan en francès), una animada vila turística on fem una parada per passejar una estona pels seus carrers. Després de passar força temps en zones bastant remotes, ens sobta veure aquesta animació i tanta gent passejant. Prenem la carretera que ens ha d'enfilar cap al túnel de Bielsa, però un tros amunt ens desviarem a l'esquerra (sud) i entrarem a la vall de Riumajor. Avançarem uns 10 o 11 km. per l'estreta pista asfaltada entaforada en una vall molt tancada fins arribar a Frédancon, on hi ha una bonica àrea recreativa. En aquest lloc tan agradable hi passarem la nit. Des d'aquest punt surten diverses rutes excursionistes, com algunes de les habituals per pujar els pics de Culfreda i Lustou. És un lloc molt bonic, i ens l'apuntem per a futures incursions en aquesta zona.

El dia següent al matí continuem la ruta pujant cap al túnel de Bielsa. El creuem i entrem al vessant espanyol. Comencem a baixar per la part superior de la vall de Bielsa, i ens aturarem a la central de Barrosa, situada aproximadament 1 km. més amunt del petit poble de Parzán, primera població del vessant espanyol. Així doncs, sense acabar d'arribar al petit poble, girem a l'esquerra quan veiem els edificis grans i inconfusibles de la central hidroelèctrica. Una mica més avall hi ha l'entrada de la pista del barranc d'Urdiceto, i un aparcament on deixarem la furgoneta. Preparem els estris i ens disposem a iniciar la ruta, conscients que no serà fàcil ja que la pujada és molt dura i constant.

Hem llegit en algun lloc que la pujada a l'estany d'Urdiceto (Ibón de Urdiceto, tal com se l'anomena aquí) és coneguda com el Mortirolo aragonès. Desconec els detalls d'aquest mític port italià, però em consta que la pujada a Urdiceto serà dura. Sabem pel que hem llegit que és una pista curta, només 11 quilòmetres, però la pujada és intensa i constant en tot el recorregut, sense zones de descans. També hem llegit en diversos llocs que l'estat de la pista és força precari i pedregós, cosa que dificulta encara més l'ascensió. Previnguts doncs de tots els condicionants, però motivats per la possibilitat d'arribar pedalant fins un llac molt bonic encaixonat entre grans muntanyes, la Sílvia, el Fum i jo ens disposem a iniciar la jornada de ciclisme d'alta muntanya.

Seria fàcil resumir la pista: té trams drets i altres molt drets. Comencem pujant ja fort, sense temps per escalfar i adaptar-se a les condicions d'aquesta ruta. Costa una mica agafar el ritme, ja que el primer tram ja puja molt fort fins un parell de revolts en zig-zag. Tot seguit continua pujant, però potser la duresa inicial es suavitza una mica. Sí que estem de sort amb l'estat de la pista, ja que és força millor del que havíem llegit. És una pista de muntanya, pedregosa en general, i amb trencaaigües i parts més malmeses. Afortundament per nosaltres, recentment una màquina excavadora n'ha fet un repàs, i val a dir que l'estat és prou correcte per pujar sense problemes pel que fa a l'estat del terreny.

Aviat veiem enrere el petit poble de Parzán, més al sud, i la vall de Bielsa que continua avall. Nosaltres ens enfilem per una vall en direcció est, la vall d'Urdiceto, que és tributària de la de Bielsa. Després d'un primer tram més tancat la vall d'obre i permet gaudir visualment de bona part de la seva extensió, tancada pel pic Mener al nord, i la Sierra Acirón i la Punta Fuesa al sud. Tot l'itinerari va marxant sempre cap a l'est fins gairebé al final, on haurem de fer un petit tirabuixó per acabar d'arribar al cim. Bona part de la pujada avança en paral·lel a una línia elèctrica, ja que a mig camí trobarem també la central elèctrica de Urdiceto, la qual s'abasteix de l'aigua que baixa per una canalització soterrada des de l'Ibón d'Urdiceto.

Pugem a ritme molt suau, i de fet tampoc podríem fer-ho d'altra manera. La pujada és intensa en tot moment, i no et pots relaxar mai, ja que el pendent és fort i la pista tot i estar en bones condicions no deixa de ser una pista de terra d'alta muntanya. El pendent va oscil·lant entre més del 12% al tram inicial, poc més del 9% en una part més suau després dels primers revolts, i de nou s'acosta al 13. En tota l'ascensió la mitjana supera l'11%, però amb trams llargs del 13 i 14, i diversos trams més curts que superen el 15 i 16%. Aquests números potser no diuen molt, però es pot resumir dient que puja endimoniadament en tot el recorregut.

Creuem un tram molt trencat i dret que antigament havia estat encimentat, i que ara està en pèssimes condicions, i seguim pujant per la vall gairebé sempre en línia més o menys recta fins que trobem dos o tres revolts en forta pujada. Passem al costat de la cabanya de Pardina, i després del següent revolt ja trobem la central hidroelèctrica, on la pista ens dona un lleuger respir. No és pla en cap cas, però almenys durant uns metres la pujada no és tan intensa. Passem per damunt de les construccions de la central, i també del petit embassament que acumula les aigües que baixen de la canalització. Passat l'embassament continuem pujant precisament en un tram força dur, compensat només per les bones vistes que tenim en algun dels revolts cap al massís del Mont Perdut.

Enfilem un tram exigent que avança bastant per damunt del fons del barranc, i que més endavant enllaça amb uns revolts sobtats i encara més durs. Cal posar tota la carn a la graella, i esforçar-se per superar els forts pendents. A més a més en aquest tram superior la pista és una mica més pedregosa. La roca va canviant de color, i entrem en un paisatge lunar, amb unes roques esquistoses de colors vermellosos i negres. La pista va seguint el GR-11, tot i que el camí adreça un tros amunt algun dels revolts que fa la pista per fer assumible el desnivell. Encarem el tram superior, passem al costat d'una estreta cascada i veiem al davant un cim punxegut ben característic, la punta Fuesa, situada just al damunt de l'estany.

Pugem sempre en direcció est, tot i que després d'un últim zig-zag comencem a revoltejar per la base del pic d'Urdiceto fins arribar al Paso de los Caballos o Collado de Urdiceto, ja a més de 2.300 metres d'altura. En aquest punt s'obre una impressionant vista cap a l'est, i gaudim en tota la seva extensió del massís de Posets i també de la zona de Bachimala. Estem sota mateix del pic d'Urdiceto, que ens ofereix un variat cromatisme, des del vermell de la roca esquistosa fins al verd dels trams amb prat alpí. Al peu del cim hi ha una petita cabana de pastors que contribueix en l'enquadrament d'una magnífica postal. A la dreta anem deixant la vall per on hem pujat, i es dibuixen els diversos revolts que hem patit a les nostres cames.

Passat el collet la pista s'espatlla, i trobem més pedra i més grossa. El pendent és molt fort, i en algun pas puntual arribem a posar el peu a terra. Amb esforç i determinació però es pot anar pujant, i és un plaer arribar pedalant fins aquest bonic estany. Afortunadament els últims metres són una mica més suaus. L'arribada és apoteòsica, ja que el lloc és realment bonic. L'Ibón d'Urdiceto és força extens, més del que li tocaria de forma natural ja que té dues preses. Està encaixonat entre dos cims ben airosos: la Punta Suelza que per vint-i-pocs metres no arriba als 3.000, i la Punta Fuesa, de 2.866, situada aquesta just a sobre i amb una bonica forma piramidal de roca negra. La pista voreja un curt tram de l'estany fins arribar al refugi lliure d'Urdiceto, situat al costat de la presa principal on marxa la canalització d'aigua. El refugi està en molt bones condicions, amb lliteres amb matalassos, taules i cadires i fins i tot una estufa.

Passem una bona estona al peu de l'estany gaudint d'aquest magnífic paisatge d'alta muntanya. El Fum es remulla una mica després de la pujada. Estem satisfets, ja que hem patit pujant, però hem pogut fer tot el recorregut sobre la bicicleta, sobretot gràcies al fet que la pista estava en relatives bones condicions. Val la pena l'esforç de pujar fins aquí per gaudir d'aquest bonic estany, però també de les extensíssimes vistes que podem gaudir sobre alguns dels grans massissos pirinencs: Mont Perdut, la Múnia, Vinyamala, Bachimala i Posets. Després de descansar una bona estona al costat de l'estany iniciem el descens, que serà per la mateixa pista. De nou ens aturem al proper collado de Urdiceto, ja que les vistes del massís de Posets són increïbles.

Deixem enrere el coll i ens encaminem a desfer la vall per on hem pujat. No té cap secret, només deixar que treballi la gravetat ja que tot és baixada. Moderem la velocitat per adaptar-nos al ritme del Fum, i això fa que encara se'ns carreguin més les mans de frenar tant. Desfem els revolts durs de la part superior i arribem a la central hidroelèctrica, des d'on treu el nas el vessant nord del Mont Perdut. Seguim baixant per terreny ja conegut fins retornar al punt de sortida, on tanquem una ruta de tan sols 22 km., però amb 1.150 metres de desnivell. Un itinerari de bicicleta d'alta muntanya amb vistes precioses, però amb pujadors molt durs i exigents que ens faran aplicar-nos al màxim. Un cop a dalt gaudirem d'un magnífic ibón al peu de cims encrestats i vistes extenses cap als grans colosos pirenaics.