Panticosa, la Ripera i estanys de Sabocos i Asnos

Ens enfilem sobre la bicicleta a Panticosa i anem a buscar la plàcida vall de la Ripera encaixonada entre muntanyes i amb una pista tancada al trànsit que la recorre. Creuem la llarga vall tot contemplant les parets de la serra Tendeñera al fons. Ens acostem fins a tocar la muntanya al Rincón del Verde, al fons de la vall de la Ripera. Comença tot seguit una pujada molt forta per pista trencada i finalment camí fins al punt més alt, el coll de Sabocos a gairebé 2.100 metres. Baixem un tram de corriol fins a l'estany del mateix nom, un lloc idíl·lic amb una cabanya al costat. Empenyem la bici uns metres, i tot seguit per pistes en forta pujada ens arribem al proper estany d'Asnos. Després d'una pausa iniciem un descens contundent que ens portarà de nou cap a Panticosa, tot contemplant de camí el massís d'Argualas al davant.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Àrea recreativa el Verde Panticosa (Osca, Aragó, Espanya)
• Distància: 26,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.175 metres
• Temps: 6:05 hores
• Dificultat: Vermella / IBP=107
• Sensació de dificultat: Força fàcil Trams de pujada molt dura. Tram de descens per corriol en fort pendent. Alguns trams curts a peu
• Cartografia: Valle de Tena Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem pedalant per la vall de Tena, i si ahir ens movíem al vessant dret de la vall, avui creuem el riu Gállego i ens desplacem cap a la riba esquerra. El dia anterior vam fer una interessant pedalada al peu de la serra de Partacua, on vam contemplar les seves altives parets. Avui la muntanya protagonista serà una altra serra també molt altiva, la de Tendeñera. Arribarem als seus peus remuntant la vall de la Ripera fins al curiós indret del Rincón del Verde, on seguirem pujant fins al coll de Sabocos que ens donarà entrada a la zona de les pistes de Panticosa, i visitarem els estanys de Sabocos i Asnos. És una ruta de poca dificultat, sobretot per pistes, però amb algun tram de pujades molt dures. També farem alguns trams de corriol, i haurem d'empènyer la bicicleta en algun tram curt.

El lloc de sortida lògic de la ruta és el poble de Panticosa. En el nostre cas, com que anem amb el gos fem alguns petits ajustos per evitar els trams asfaltats. Així en comptes de sortir de Panticosa ho fem poc més d'un quilómetre més amunt, concretament a l'àrea recreativa del Verde, que queda a la dreta de la carretera que puja cap als Baños de Panticosa. Aparquem en aquesta plàcida àrea recreativa, amb una gran esplanada plena de taules i bancs, i envoltada d'arbres que proporcionen bones ombres. L'àrea està situada a la mateixa entrada de la vall de la Ripera, uns metres per sota de la pista que marxa en direcció est. Comencem a pedalar precisament per aquesta pista que comença a recórrer la vall de la Ripera. De seguida trobem una tanca que impedeix el pas de vehicles, de manera que pedalarem tranquils. Només de tant en tant passa un trenet turístic que surt des de Panticosa.

Un cop passada la tanca la pista comença a pujar fort. Sense temps d'escalfar ens costa agafar el ritme ja que aquest primer tram és força dur. La pista és pedregosa i puja força. Afortunadament és a l'ombra, i la fresca matinal fa més suportables els primers 2,5 kms. que com deia són força durs. Passat aquest tram inicial de pista més dura, el pendent es suavitza i la vall s'obre. Comencem a veure les muntanyes que envolten aquesta bonica vall, la qual es va obrint i ens mostra el camí fins a la base de la serra Tendeñera, la qual s'albira al fons de la llarga vall. A partir d'aquí pedalarem per un entorn còmode i agradable, amb un pendent moderat i contemplant un paisatge de muntanya molt agradable.

Després doncs d'una pujada força dura, la pista es torna molt més plàcida, i alhora el paisatge també és més agraït. Entrem en una vall que alhora és oberta i envoltada de grans muntanyes. A l'esquerra s'aixequen les serres de Serrato i Brazato, mentre que el perfil de la dreta més més suau amb l'arrodonit Faceras. La pista planeja fins prop del refugi lliure de la Ripera, una petita cabana per sobre de la pista, i a partir d'aquí gira cap a la dreta i s'encara cap al sud. Voregem les parets escarpades del pic de las Escuellas, que ens queda a la nostra esquerra a mesura que anem avançant per la vall. Cada cop ens anem acostant més a les parets del pic de Tendeñera, perfectament visible al final de la vall, on la placidesa dels prats alpins queda bruscament trencada per una impressionant paret de roca que s'alça pràcticament en vertical 1.300 metres més amunt.

Nosaltres continuem pedelant per la vall contemplant el bonic paisatge que ens envolta. La pista s'acosta al riu, i el Fum aprofita un toll per remullar-se i treure's del damunt la calor. En aquest mateix punt on hi ha un petit pont per creuar el rierol i una petita àrea recreativa, també hi ha una placeta on arriba i gira el trenet turístic. Avui no hi hem coincidit, de manera que la nostra ruta és molt plàcida i només ens creuem amb un solitari excursionista. Poc més amunt passem al costat d'una cabanya de pastors al peu de la pista. A partir d'aquí la pista puja més fort i és més trencada, amb força pedres. Enfilem fort i ens anem acostant a les parets.

De fet, tot pedalant còmodament per la vall de la Ripera es comences a preguntar com en sortirem d'aquí. Si mires endavant tot el que veus són parets infranquejables, i menys amb la bicicleta. La sensació és la d'acostar-se a un cul-de-sac, una fondalada sense sortida. Pugem uns metres més durs i arribem al peu de les parets. El contrast és brutal, ja que la vall és força planera i oberta, i en arribar al Rincón del Verde o al fons de la Ripera et trobes de sobte amb una paret vertical. És un lloc excepcionalment bonic i particular. Sabíem que el camí de sortida seria al fons de la vall a la dreta, però tot pujant m'anava mentalitzant d'empènyer la bicicleta una bona estona, ja que ho veia tan dret que se'm feia difícil pensar que es podria sortir pedalant d'aquell entorn abrupte.

En arribar al Rincón Verde, o el fons de la Ripera, ens trobem just a sota de les parets de la Tendeñera. Literalment a sota. Les parets d'aixequen bruscament centenars de metres en vertical. La pista fa un gir sobtat a la dreta i continua pujant per un terreny encara més dret, trencat i pedregós. És una pista pràcticament abandonada, i difícil, al límit de la ciclabilitat, però amb esforç encadenem diversos revolts curts que permeten superar un tram força dret. Tot seguit enllaça dues diagonals en zig-zag i un pendent infernal que ens fan superar un tram molt dret, sempre al peu de les parets. Això és ciclisme d'alta muntanya. Un entorn privilegiat on dona gust pedalejar. Després d'aquest tram infernal, la pista continua pujant fort per un tram de prat alpí inclinat. Amb esforç i procurant no perdre la bona traça arribem al petit refugi del Rincón Verde, on hi pastura un bon ramat.

És un d'aquells dies en què tens la sensació que la bicicleta de muntanya té tot el seu sentit. Estem en un entorn molt alpí, a 2.000 metres i sota cims espectaculars. Em sorprèn que la pista encara continuï, ja que pensava que faríem bona part de la ruta de pujada a peu. passat el refugi la pista és encara més precària, però amb esforç i convicció es pot seguir pujant una bona estona. Pedalem al límit de les forces fins que la pista s'acaba, i encara llavors seguim uns minuts més per un caminet que creua els prats inclinats. Al final el pendent és massa fort i hem d'empènyer les bicicletes, però no més de 10 minuts fins arribar al coll de Sabocos, punt culminant de la nostra ruta d'avui. Des del coll contemplem el vessant per on hem vingut, amb les parets de la Tendeñera com a principals protagonistes. Però també obrim una visió àmplia cap a la vall de Tena, amb el Midi d'Ossau a l'horitzó.

Fem una pausa al coll tot contemplant l'ampli paisatge. Mengem uns ganyips i tot seguit iniciem el descens cap a l'oest, passat el coll. Des del coll baixa un corriol força ciclable. Fem uns primers metres més drets a peu, tot i que segurament els ciclistes més endurers la podrien fer sobre la bicicleta. Tot seguit el corriol és més fàcil, i permet baixar sobre la bicicleta en molts trams. Anem combinant trams a peu i trams sobre la bicicleta, però no es fa gens feixuc, ja que l'entorn és fantàstic, i fer algun tram a peu en baixada no és gens pesat. Veiem al fons del clot per on baixem l'estany de Sabocos. L'últim tram de baixada és més fàcil, i arribem al peu de l'estany enfilats a la bicicleta. Fem una breu pausa al peu de l'estany, on també hi ha un petit refugi lliure, la cabanya de Sabocos.

Contemplem l'estany, que forma un petit circ envoltat de les muntanyes més occidentals de la serra de Tendeñera. Concretament l'estany està sota el pic de Sabocos, per tant estany i pic són homònims. A l'altre cantó de l'estany marxa un caminet per on sortirem. Hem d'empènyer la bicicleta durant 10 minuts seguint aquest caminet fins un petit coll on arriba un remuntador de l'estació de Panticosa. Aquí podem tornar a pedalar per una de les pistes de l'estació. Pedalem fins un petit mirador on hi ha una taula d'interpretació que ens ajuda a identificar els cims del voltant. Uns metres més enllà hi ha una cruïlla on hem de decidir si ja tirem avall cap a Panticosa o si acabem de pujar fins a l'estany d'Asnos. Un cartell indica que només hi ha 10 minuts, i ens animem a pujar-hi.

Pedalem ara en pujada considerable per una pista de terra per on també puja un autobús turístic. Com que el veiem un tros amunt, esperem a què passi per evitar la polseguera. La pista puja fort, i hem de superar poc més de 100 metres addicionals de desnivell fins arribar al peu de l'estany. La pujada però tindrà premi, ja que a dalt, al peu de l'estany, hi trobem un petit food track, i fem un refrigeri. Petits plaers dels llocs turístics a l'estiu. Descansem uns minuts al peu de l'estany d'Asnos i aprofitem per dinar. Tot seguit comença la baixada, que serà llarga i continuada. Desfem el tram per on havíem pujat fins a la cruïlla, amb alguna petita retallada per un caminet que evita la marrada de la pista. Un cop a la cruïlla seguim per la pista principal que va baixant per les instal·lacions on a l'hivern hi ha les pistes d'esquí.

La baixa és contundent, ja que hem de perdre 800 metres de desnivell d'una tirada. Baixem primer fins a la zona del Puntal de los Petros, on hi ha el final de diversos remuntadors i un edifici de serveis. Des d'aquesta zona tenim una magnífica panoràmica del massís d'Argualas, amb el seu pic més significatiu al centre, el Garmo Negro. A partir d'aquí la baixada s'intensifica, sempre per una pista pedregosa que posa a prova els frens i la resistència dels nostres braços tot i la suspensió. La pista fa un seguit de revolts i contra-revolts seguint més o menys la trajectòria del telecabina. Entrem en una zona boscosa i seguim baixant fort fins a Panticosa. La Sílvia i el Fum es queden aquí, i jo pujo fins a la carretera d'accés als Baños i segueixo poc més d'un quilòmetre per asfalt fins a l'àrea recreativa on havíem començat.

Així tanquem una ruta fantàstica de bicicleta d'alta muntanya per un entorn excepcional al peu de la serra Tendeñera. Una ruta amb diversos paisatges: la placidesa de la vall de la Ripera, el terreny sever i abrupte al Rincón Verde sota la Tendeñera, els bonics estanys glacials de Sabocos i Asnos, i finalment una zona menys agraïda dins de la zona de l'estació d'esquí. Una ruta curta però intensa amb fortes pujades i paisatges precisos d'alta muntanya.