Cresta del Mercadal Inferior

Ben a prop de Berga, sobre mateix de la font del Guiu, s'aixequen dues protuberàncies rocoses d'alçada moderada però de forta verticalitat: els Mercadals. Les seves parets allotgen diverses vies d'escalada de diversa dificultat. Una via fàcil però molt agraïda és la travessa integral de tota la cresta del Mercadal Inferior.

Fitxa

• Lloc de sortida: Aparcament de la Font Negra (Berga)
• Distància: -
• Desnivell positiu: 130 metres
• Temps aproximat: -
• Dificultat: Passos III-IV
• Sensació de dificultat: Força fàcil

Crònica

Quedem divendres a la tarda amb el Toni a l'aparcament de la font Negra, tot i que com bé em precisa el Toni la font més propera és la del Guiu. El Toni ha vingut caminant des de Berga, per anar escalfant. Preparem el material i ens apropem fins a la base del Mercadal Inferior (el que queda a la dreta mirant-los de front des de l'aparcament). Des de lluny es veu una cresta força escarpada i aèria. Hi havia passat mil i una vegades per la vora, però mai no m'havia plantejat de pujar-hi ja que ho veia molt complicat, i per tant accepto ràpidament la proposta que em va fer a mitja setmana el Toni d'anar a fer-la.

L'aproximació fins al peu de la via és molt fàcil, només cal creuar la carretera i agafar el caminet. Abans que aquest giri a l'esquerra, cal agafar un camí secundari a la dreta i en pocs instants som a la base mateix del Mercadal Inferior. A la dreta de l'esperó rocós de la base, a certa alçada, veiem el primer parabolt, senyal que anem bé. La via està molt ben equipada, i és fàcil i segura per als que tenim molt poc nivell. També és molt entretinguda, ja que no tens la sensació d'estar enganxat a una paret, sinó que en ser una cresta força estreta, tens visibilitat a banda i banda.

La via té tres tirades, i el grau de dificultat és majoritàriament III amb alguns passos de IV. Potser el pas més difícil és després de sortir de la primera reunió. És una via molt interessant per a iniciació. El Toni surt de primer i l'asseguro. Com que la cresta no és totalment vertical sinó que és sinuosa, no hi ha comunicació visual ni pràcticament auditiva entre nosaltres. Les reunions són còmodes, i et pots entretenir a contemplar el paisatge: el serrat de la Figuerassa a l'esquerra, Queralt, el Cim d'Estela i els Rasos al darrere, Berga a la dreta, i al davant la cresta estreta i escarpada. La part superior de la cresta és pràcticament plana. És força estreta i aèria, però gairebé plana i sense cap més assegurança. Finalment es troba una instal·lació de ràpel que permet baixar ràpidament, tot i que també es podria desgrimpar.

Hem passat una tarda ben entretinguda en aquesta via fàcil però molt interessant i agraïda. El Toni ha tingut molta paciència amb un aprenent que tot just es troba a les beceroles del món de la progressió vertical.