Alta Muntanya a la resta de Pirineus

L'autobús 4x4 de Nerín ens deixa dalt de la serra de las Cutas, a pocs metres de l'espectacular mirador sobre el gran canó de la vall d'Ordesa. Planegem per sobre de la cinglera esfereïdora en direcció cap a la base del massís de les Tres Serols: el Cilindre, el Mont Perdut i el pic d'Añisclo, que tenim davant. Ens apropem a Góriz sense acabar d'arribar-hi, i seguim el camí normal fins que sota un gran esperó girem a la dreta per enfilar una canal molt dreta. Grimpem un primer ressalt, i anem remuntant en fort pendent la cara sud de la muntanya fins assolir els 3.000 metres a la Punta de las Escaleras. Hem de grimpar dues parets, la segona més dreta, fàcil (II+) i equipada amb un cordino. Tot seguint un pendent ara nevat arribem directes al cim. Amb la visibilitat reduïda per les boires baixem pel camí normal de l'Escupidera fins a l'estany Gelat, i seguim baixant amb vistes espectaculars de la vall fins a Góriz, on fem una parada abans de desfer el camí ja conegut.

Des del fons del circ tenim al davant un imponent amfiteatre natural, semicircular, amb diverses puntes que sobrepassen els 3.000 metres d'alçada. Sortim de l'aparcament de la verge de Troumouse, i caminem entre les boires per la planura. Vora uns estanyols comencem a enfilar, i el pendent es multiplica prop del coll. Ja dalt la carena busquem un senderol penjat que passa per sobre els tubs de Gerbats, en una travessa molt exposada. Guanyem la carena i aviat arribem al primer cim notable, el Heid. Avancem per la carena, aèria en molts punts, i amb diversos passos de grimpada. Superem el pic de Tromosa i arribem a la base del Sierra Morena, amb una escalada de III exposada. Amb grimpadetes més fàcils arribem a la Múnia, i contemplem el vast paisatge. La baixada també és entretinguda, amb diveres grimpades delicades i un ràpel.

A cavall entre les valls d'Aísa i Hecho, el massís de Bernera és poc freqüentat tot i la bellesa de l'entorn. Pujarem el cim principal que dóna nom al massís, però que no és el més alt. Sortim des del refugi de Lizara i creuem l'estret Achar de Catiellas. Encarats a llevant enfilem una llarguíssima i ampla canal, barreja de tartera, neu i gel. Un cop al coll coronem un pic secundari al nord, per contemplar l'espectacular vista. Tot seguit accedim al cim principal, contemplem l'ampli paisatge i baixem per l'est, voltejant el massís i tancant el cercle per la collada del Bozo.

Sortim del refugi de Tabernés i remuntem el riu Zinqueta fins al port de la Pez, on pugem fort per la carena fins assolir els cims bessons de la Pez. Comencem la cresta grimpant i desgrimpant, amb algun pas més escabrós fins al pic l'Abeillé. La cresta esquistosa gira al sud, i sempre per damunt dels 3000 m. anem cavalcant sobre un terreny aeri assolint diferents puntes. Una forta pujada descomposta ens deixa al cim principal, i encara continuem per un tram exposat cap a la punta del Sabre. Entre boires baixem seguint la cresta fins als suaus lloms de Las Trallas.