Gavarres sud-nord

Des de la línia de la costa mediterrània comencem a remuntar els primers pendents del vessant marítim del massís les Gavarres, i per una bona pista pugem fins al seu punt més alt, el Puig d'Arques (533 m.) Ens endinsem tot seguit al vessant nord, més humit i salvatge. Creuem la bonica castanyeda de Genoer i baixem en direcció nord fins passat el Mas Mates. Tornem a pujar fort per bona pista fins arribar a un dels punts neuràlgics del massís, els Metges o Sant Cebrià de Lledó, on fem una pausa a la terrassa del bar rural sota un lledoner centenari. Seguim pujant per pista fins al coll del Matxo Mort, on tornem al vessant sud, i anem planejant fins a Romanyà de la Selva. Passat el poble prenem el PR i baixem ràpid fins a la riera dels Molins on enllaçarem amb un bonic corriol de ribera fins a Calonge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)
• Distància: 50,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.125 metres
• Temps: 5:05 hores
• Dificultat: IBP=112
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols fàcils
• Cartografia: Empordà Costa Brava Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

De nou situats al Baix Empordà i encarats cap a les Gavarres, aquest petit massís litoral que neix arran de mar i s'allarga fins a les portes de Girona. Tot i que per qüestions pràctiques gairebé sempre sortim del peu del mar i ens movem pel vessant sud, avui farem el salt cap al vessant nord. El Puig d'Arques i els turons de la zona alta del massís delimiten els dos sectors, i podrem observar algunes diferències considerables, sobretot pel que fa a la vegetació. Així doncs sortim com és habitual de Sant Antoni i creuem el pla de Calonge fins arribar a les portes de la població. La voltem per la dreta fins a la urbanització Mas Pere, que creuem i baixem fins a la carretera de la Ganga. La creuem i entrem a la urbanització Rio Oro, que té les cases situades en carrers molt costeruts, ja els contraforts de les Gavarres. Pugem fins al punt més alt on trobem una pista bona que s'encara a l'oest, i puja entre suau i moderada una bona estona fins als peus del sostre del massís.

En poc més d'una hora arribem als peus de l'evident radar meteorològic, situat al Puig d'Arques (533. m.) Ens hi acabem d'enfilar i contemplem el paisatge des del mirador de fusta que ofereix una gran panoràmica de la costa, a plana empordanesa, el relleu de les Gavarres i enllà els cims del Pirineu oriental, encara nevats. Després d'una breu pausa baixem uns metres per la mateixa pista d'accés al punt més alt, just fins a la tanca que impedeix el pas de vehicles. Aquí girem a l'esquerra i comencem a baixar. Iniciem el descens pel vessant nord amb una bona baixada fins a la bonica castanyeda d'en Genoer, un bosc espès i humit ben diferent dels del vessant sud, més secs i principalment poblat d'alzines sureres. Anem baixant per una pista secundària molt agradable per recórrer sobre la bicicleta. Passada la castenyeda la pista (que coincideix amb el PR-C 103) s'encara cap al nord i baixa fort una bona estona fins a l'abandonat Mas Mates. Pocs metres més avall del mas arribem a una fondalada on la pista es bifurca. Prenem el ramal de l'esquerra i tornem a pujar.

Amb alguns pujadors forts ens enfilem fins a trobar una altra pista més principal on un senyal ens fa confondre. Sobre el mapa havia pensat una ruta que continuava a la dreta fins a trobar el PR-C 100 que ens portaria cap als Metges. El senyal en qüestió ens indica que hem de seguir cap a l'esquerra, i així ho fem. De fet no és mala opció, tot i que més endavant haurem de recular una mica. Seguim doncs cap a l'esquerra pujant suau i constant fins a trobar el PR, on girarem a la dreta i baixarem uns minuts fins arribar al bonic paratge de Sant Cebrià de Lledó, conegut també com els Metges. Al costat de la bonica església hi ha can Cama, un notable mas que actualment fa les funcions de restaurant. Al seu davant una terrassa aprofita l'ombra d'un gran lledoner centenari, un lloc que convida a fer una pausa després d'una bona pedalada. No ens resistim i fem parada i fonda. Ens asseiem i fem un refrigeri a l'ombra del gran lledoner.

Sense temps que ens atrapi la mandra tornem sobre els pedals i reculem gairebé 1,5 km. en pujada fins a Can Cabruja. Poc després d'aquest mas hi ha una bifurcació de camins i seguim el ramal de l'esquerra. La pista va pujant, ja que hem de tornar a enfilar-nos a la part alta del massís per saltar de nou al vessant sud. Pugem fins a la casa ensorrada de Can Sitges, a 466 metres. Aquí saltem al vessant sud, i entronquem amb el GR 92.1. Baixem uns metres fins al coll del Matxo Mort i seguim baixant fins que trobem l'asfalt. Creuem una llarga recta sobre l'asfalt, i prenem un trencant a l'esquerra encara seguint el GR. Entrem en una pista secundària, on no passen cotxes, que va fent un puja-baixa. El GR va paral·lel a la carretera, però evita l'asfalt per dins d'un bonic bosc. Arribem al cementiri de Romanyà de la Selva i des d'aquí tenim el poble a poc més de mig quilòmetre. Fem una breu pausa al peu de la bonica església.

Deixem Romanyà per la pista asfaltada que marxa cap al Mas Nou (Platja d'Aro), però la seguim només mig quilòmetre. Una pista poc visible marxa a l'esquerra i comença a baixar decididament. És una pista secundària, gairebé un camí que baixa fort amb un divertit traçat ple de revolts que perd alçada ràpidament. Anem baixant fins a trobar la riera de Mas Riera, i la resseguim de baixada fins a trobar la vall dels Molins. Sense acabar d'arribar a la carretera prenem un caminet molt bonic per la riba dreta que marxa paral·lel el curs fluvial. El corriol és fàcil, tot i que en un parell de punts haurem de baixar de la bicicleta per superar petits ressalts. És un camí de riera estret i molt divertit que ens porta durant més de 5 km. fins a l'entrada de Calonge.

No acabem d'entrar a la població, sinó que la contonegem per la dreta fins a recuperar la pista que creua el pla de Calonge, i acabem la ruta on l'havíem començat, al peu del Meditarrani a Sant Antoni de Calonge. Una ruta fàcil, ben interessant i ciclable que s'enfila fins al sostre de les Gavarres i baixa una bona estona cap al vessant nord del massís, més obac i feréstec. El nucli dels Metges és un dels paratges més singulars de les Gavarres, i ens permet fer una còmoda pausa en plena natura, a la terrassa del bar sota un centenari lledoner.