Camí de Cavalls

Ens desplacem a Menorca per fer la volta a l'illa damunt de la bicicleta en 4 etapes, recorrent el tradicional Camí de Cavalls. Sortim de Maó i avancem en sentit anti-horari per la costa nord fins a les Platges de Fornells. Pel camí creuem el Parc Natural de l'Albufera des Grau i alguns petits poblets arran de mar. El segon dia tenim l'etapa reina, ja que creuarem els penya-segats de l'abrupta zona nord de l'illa. Durant l'etapa gaudirem de cales precioses com la de Tirant, Cavalleria, Binimel·là, Pregonda i la mítica cala del Pilar. La tercera jornada la comencem a Ciutadella, i recorrerem més de la meitat de la costa sud, on ens banyarem en algunes de les cales més conegudes de l'illa com Son Saura, la Turqueta, la Macarella o la Macarelleta. També ens mourem més per l'interior en una zona de barrancs. Des de Son Bou comencem l'última etapa entrant a l'interior per visitar el conjunt talaiòtic de la Torre d'en Galmés. Tot seguit tornem a la costa i ens aturem a la bonica cala d'en Porter i al poble de postal de Binibèquer. Una ruta preciosa, dura i difícil, amb trams de poca ciclabilitat on hem d'empènyer i fins i tot carregar la bicicleta, però els paisatges costaners idíl·lics sobrepassen l'esforç esmerçat.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Maó Menorca (Illes Balears)
• Distància: 191,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 2.500 metres
• Temps: 33:15 hores
• Dificultat: Difícil
• Sensació de dificultat: Difícil Camins complicats, molts trams cal empènyer o carregar la bicicleta. Molt pedregós. Trial·leres difícils
• Cartografia: Menorca Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas	Temps parcial (h.)	Temps acumulat (h.)	Distància (km.)
Dia 1. Maó - Platges de Fornells
Maó	00:00	00:00	0
Sa Mesquida	00:40	00:40	8,1
Platja des Grau	01:15	01:55	15,3
Carretera del Far de Favàritx	01:05	03:00	23,0
Addaia	01:20	04:20	33,0
Platges de Fornells	01:15	05:35	48,2
Dia 2. Platges de Fornells - Ciutadella
Platges de Fornells	00:00	00:00	0
Platja de Cavalleria	01:25	01:25	8,8
Binimel·là	00:40	02:05	11,3
Cala Pregonda	00:25	02:30	13,0
Cala Calderer	01:20	03:50	16,9
Els Alocs	01:30	05:20	20,6
Cala del Pilar	00:20	05:40	21,4
Algaiarens	01:40	07:20	29,3
Cala Morell	01:00	08:20	33,9
Ciutadella	00:45	09:05	44,6
Dia 3. Ciutadella - Son Bou
Ciutadella	00:00	00:00	0
Cap d'Artrutx	01:55	01:55	12,5
Platges de Son Saura	01:55	03:50	20,6
Cala Turqueta	01:05	04:55	16,9
Cala Macarella	01:00	05:55	27,6
Cala Galdana	01:15	07:10	30,4
Sant Tomàs	02:30	09:40	42,4
Son Bou	00:45	10:25	49,0
Dia 4. Son Bou - Maó
Son Bou	00:00	00:00	0
Torre d'en Galmés	01:10	01:10	7,0
Visita conjunt talaiòtic	00:40	01:50
Cala d'en Porter	01:30	03:20	14,2
Binibèquer	02:40	06:00	29,1
Torre d'Alcalfar	01:15	07:15	37,0
Maó	01:30	08:45	47,7

Crònica

Fa un temps els amics i companys d'aventures Joan i Teresa ens van convidar a acompanyar-los en una ruta per Menorca en bicicleta de muntanya. De fet l'any passat ja havien fet la meitat nord de la ruta, i aquest any tenien previst acabar la volta i fer el tram sud. De seguida ens va engrescar la proposta, i parlant-ho amb la Sílvia vam decidir fer la volta sencera en quatre dies, de manera que farem les dues primeres jornades sols, i a mig camí ens trobarem amb la resta del grup, que finalment es va augmentar, i acabarem l'altra meitat tots plegats. Així doncs ben il·lusionats amb la idea de recórrer tota l'illa volem cap a Maó, on farem una primera nit i el dia següent començarem la ruta. Portarem tot el que necessitem a sobre, que és ben poca cosa en aquest temps d'estiu. Les bicicletes les lloguem, ja que és molt més pràctic que carregar-les a l'avió. Hem plantejat fer la volta en 4 etapes d'uns 50 quilòmetres cadascuna, ja que el camí en fa aproximadament uns 200. Avançarem en sentit anti-horari sortint des de Maó.

El Camí de Cavalls és una antiga ruta que dóna la volta completa a Menorca sempre molt a prop del litoral. Sembla ser que es va idear, si més no en part de la seva extensió, el segle XIV per part dels francesos que havien ocupat l'illa, i amb una funció defensiva per protegir tots els flancs de la costa. De fet en molts punts es conserven búnquers i torres de vigia. A l'època moderna va anar caient en desús, ja que la finalitat defensiva i la lluita contra la pirateria va anar perdent força o si més no es va gestionar mitjançant la tecnologia. A partir dels anys 80 del segle passat un moviment veïnal de l'illa va lluitar i actuar per reobrir el camí i fer-lo públic. No va ser fàcil, ja que l'illa estava i està molt parcel·lada en petites propietats, i molts dels propietaris es resistien a deixar que es pogués passar per les seves finques. La pressió popular però va ser prou forta per superar tots els obstacles, i finalment el camí es va obrir al públic, amb la contraprestació, això sí, de mantenir un gran nombre de portes en les tradicionals parets de pedra seca que trobem per tot Menorca. L'any 2012 es va senyalitzar tot el camí com a GR-223.

El Camí de Cavalls no és del tot ciclable, ni de bon tros. És un camí pensat per fer a peu o a cavall. Fer-lo amb bicicleta implica un esforç considerable no tant per la distància, sinó per la dificultat del terreny. Menorca té un terreny molt pedregós, i molts trams de la costa són abruptes. El camí creua algunes zones amb fortes pujades i baixades on el pas amb la bicicleta és pràcticament impossible. Fins i tot els ciclistes més trial·lers tindran grans dificultats, i en molts trams cal empènyer la bicicleta o carregar-la a l'esquena. Com a contraprestació podrem gaudir a poca velocitat d'uns paisatges paradisíacs, amb platges verges d'aigües turqueses i trams de costa abruptes i salvatges. També contemplarem el vessant etnogràfic, i ens fixarem en la petja humana present des de temps remots. Contemplarem la cultura talaiòtica, les parets de pedra seca que embolcallen l'illa, els búnquers i altres construccions civils i militars de l'època moderna, i també l'impacte turístic de les construccions contemporànies,... i tot plegat en una illa petita única i irrepetible.

Etapa 1. Maó - Platges de Fornells

Ens llevem a Maó i preparem els pocs estris que portarem durant la ruta. Portarem una petita motxilla amb una muda de recanvi per quan acabem les etapes, un impermeable per si de cas, alguna eina bàsica per imprevistos mecànics, una farmaciola bàsica, alguns ganyips, i sobretot molta aigua. Ah, i també la càmera de fotos! Ens desplacem cap a la botiga on hem llogat les bicicletes, Bikemenorca per recollir-les i començar la ruta. Havíem reservat dues bicicletes rígides, i la Sílvia manté la selecció, però jo opto per portar una doble suspensió ja que el terreny és molt pedregós. Ben abillats de ciclistes, i il·lusionats pel camí que tenim davant devallem (tal com diuen els menorquins) cap al port de Maó. Avancem per pel vial al costat dels vaixells i al final del recinte prenem la carretera que marxa a la dreta. Des de Maó farem gairebé 8 quilòmetres per asfalt fins arribar al petit nucli de Sa Mesquida.

Retrobem el mar a la costa est de l'illa i creuem la petita població de sa Mesquida. Passada la població s'acaba l'asfalt, i avancem cap a la torre de Sa Mesquida, una antiga torre defensiva que es veu des de lluny. Darrere la torre hi ha la petita cala Mesquida, que creuarem de cap a cap. Al final de la platja ens enfilem fort per un camí que puja fins al Morro de Tramuntana, on tenim una bona panoràmica del tram de camí recorregut. Tot i això el dia és tèrbol, amb núvols prims que desllueixen els colors del paisatge. Davant nostre ja s'obre un panorama costaner abrupte. Obrim la primera dels centenars de portes de fusta que obrirem i tancarem durant la ruta, i iniciem un tram de camí molt bonic per vora la costa. El camí tan aviat puja com baixa, i ens permet contemplar les petites cales i les puntes i illots que les separen. Baixem a la raconada de Sa Mesquida Vella i anem avançant pel camí, força ciclable en conjunt, tot i que en diversos punts cal baixar de la bicicleta.

Passada la caleta de Binillautí el camí entra a l'interior i ens movem per un terreny agrícola de secà. El camí desemboca a la carretera asfaltada i avancem ràpid un quilòmetre fins a l'entrada del bonic pobla des Grau, al límit entre la costa est i la costa nord de Menorca. El poble es troba arrecerat a la banda sud d'una petita badia, protegida dels vents del nord per l'illa d'en Colom. Com que portem pocs quilòmetres no entrem al poble i seguim endavant. Des de l'altra banda de la platja des Grau guanyem altura i contemplem una bonica vista de la badia i el poble fet tot ell de casetes blanques. Pocs metres més endavant l'infortuni fa que en passar per sobre d'una pedra amb la roda, aquella s'aixeca i pica amb força contra el canvi de marxes. De seguida m'adono que el problema és greu, ja que la lleva del canvi s'ha blegat. El canvi no funciona, i la cadena amb prou feines gira. No es pot pedalar, i l'avaria és massa complicada pels nostres coneixements mecànics. Com que havíem avançat només un parell de quilòmetres des del poble, truco a la botiga per explicar la situació i quedem al poble, on arribem caminant.

La botiga de lloguers de bicicletes ens diuen que trigaran en arribar, ja que no tenen disponibilitat per atendre'ns en aquell moment. Mentrestant, en estar aturats a la vora de la platja, els mosquits s'abonen a martiritzar-nos. No hi comptàvem amb els mosquits, i menys a ple dia. Arribem caminant a Es Grau, i fem una volta pel petit nucli. Aprofitem per comprar protector antimosquits, i veient que la cosa va per llarg ens aposentem en una terrassa i dinem al peu del mar. Al cap de 4 hores arriba l'equip de la botiga de bicicletes, i davant la gravetat de l'avaria em canvien la bici. Després de molts anys anant en bicicleta, mai no havia tingut una avaria tan greu, i precisament ha hagut de passar aquí, i amb una bici de lloguer. En fi! Entretant hem perdut gairbé 5 hores, i encara tenim molt tros de ruta per endavant. Comencem a neguitejar-nos per si tindrem temps per arribar al destí seguint el camí previst. Sempre hi ha l'opció d'escurçar per carretera, però hem vingut per fer el Camí de Cavalls. Com que el dia és llarg, sembla que podrem fer-ho, però no ens podem encantar.

Deixem es Grau i entrem lleugerament cap a l'interior pel Parc Natural de s'Albufera des Grau. Al cap de poc de transitar pels dominis del Parc ens trobem amb la primera tortuga, cosa que ens fa molta gràcia. Ens tornem a apropar a la costa i passem prop de la Torre de Rambla, una altra de les múltiples torres defensives que podem trobar al llarg de la costa, en punts estratègics i que servien per protegir tots els flancs de l'illa. Pedalem un tram molt bonic prop del mar, força ciclable i sempre a poca distància de les aigües turquesa. Arribem fins a la bonica platja de sa Torreta, en forma de petxina, i la creuem de cap a cap. Tot seguit el camí s'endinsa de nou a l'interior i avancem en direcció nord encarant-nos cap al far de Favàrtix, que veiem a l'horitzó. Abans d'arribar-hi encara creuem la platja d'en Tortuga, una de les més amples de les que hem vist fins ara. Arribem a la carretera que porta a la punta del Cap de Favàrtix, on hi ha el far. Hi ha pocs quilòmetres, però no ens hi arribem ja que tenim el temps just per seguir el camí.

Fem un parell de quilòmetres per carretera com si volguéssim entrar a l'interior, però ens desviem a la dreta seguint els senyals freqüents i ben visibles, normalment ubicats en pals de forma quadrada. Ara sí que entrem força cap a l'interior, i creuem una zona de cultiu de cereals, envoltats de les característiques parets de pedra seca. La majoria de l'itinerari és ciclable, però de tant en tant anem trobant alguna pujada o baixada massa forta, o algun tram amb esglaons. Creuem un parell de torrents, on tornem a trobar-nos amb les tortuges tan freqüents a l'illa i que tanta gràcia ens fan. Arribem a les salines de Mongofra i avancem per la pista que les voreja i ens acosta al port d'Addaia, una llarga i estreta entrada del mar dins de la costa nord menorquina. Arribem a Addaia i entrem en una zona molt més urbanitzada que ens portarà cap al l'Arenal d'en Castell, i tot seguit a Son Parc, poblacions totes elles amb molta construcció turística.

Deixem enrere el cap de la Punta Grossa i passat Son Parc entrem a l'interior per travessar la base de la península de Fornells. Gaudim d'un tram de costa abrupta i rocallosa, i de nou entrem en una zona interior marcada per un bosc mediterrani de pins de notable magnitud. Amb el sol ben baix avancem sense encantar-nos fins a trobar la carretera de Fornells. Ara ja ens veiem salvats, ja que queda poca distància i per asfalt. Amb els últims rajos de sol del dia avancem per la carretera fins a Ses Salines, i en comptes de seguir cap a Fornells poble anem cap al nucli de les Platges de Fornells, on hi ha l'aparthotel Tramuntana Park, on passarem la nit. Un establiment ample, comfortable i de preu molt raonable. Hi arribem al capvespre, amb temps just per dutxar-nos i sortir a sopar. Ha estat una primera jornada molt bonica en què hem començat a gaudir del paisatge menorquí, però alhora un punt estressant, ja que hem estat aturats 5 hores i hem patit per no arribar a temps. Afortunadament aquesta primera jornada és la més fàcil i ciclable.

Resum del dia:

• 48,2 km.
• 765 m. desnivell positiu
• 850 m. desnivell negatiu
• 5:35 h.
• Dificultat mitjana. Força ciclable

Jornada 2. Platges de Fornells - Ciutadella

Ens despertem quan els primers rajos de sol il·luminen l'apartament a les Platges de Fornells. Estem en un gran complex turístic, però és un lloc agradable, amb un ambient tranquil i format per diverses construccions blanques vora el mar. Fornells i les Platges de Fornells són dos nuclis propers que es troben situats a la petita península de Fornells, una llengua de terra envoltada per dues badies que entren cap a l'interior. Avui tenim per davant l'etapa reina, no tant per quilometratge, que és similar en tots els casos, però sí per duresa. Sabem que avui el terreny és complex, i que l'índex de ciclabilitat és baix en alguns trams. Si seguim estrictament el Camí de Cavalls, haurem de superar una zona de penya-segats sobre el mar amb fortes pujades i baixades, i molts trams empenyent la bicicleta. També sabem que hi ha l'opció de deixar aquest tram de costa i substituir-lo per una ruta més llarga però ciclable que s'endinsa a l'interior de Menorca fins a Ferreries. Sabem que el tram de costa poc ciclable és també molt bonic, i hem d'optar per per el camí difícil i gaudir del paisatge, o optar per la comoditat. Decidim postposar la decisió fins més avançada la jornada. Si estem molt cansats d'empènyer la bicicleta, triarem la ruta més ciclable de l'interior, i si ens veiem amb força i energia per emprendre el tram més salvatge, anirem per la costa.

Sortim pedalant del nucli turístic i ens dirigim cap a la platja de la cala Tirant, una platja molt bonica al fons de la badia. Com que el terreny és força accidentat, per arribar a la platja cal pujar i baixar per unes escales de fusta molt incòmodes per la bicicleta, ja que cal carregar-la a l'esquena. Havíem llegit en algun punt que es podien evitar fent una petita volta pel nucli, però finalment ens emboliquem i arribem a unes finques privades on hem de passar per uns marges per retrobar el camí. Arribem a la platja i creuem per la sorra, aprofitant la part més humida per poder pedalar. La platja és llarga i tranquil·la, i tanca una gran llengua de mar que entra a la terra. Creuem tota la platja i busquem una pista a l'altra banda que puja fort fins una zona d'apartaments. Al cap d'uns metres el GR gira a la dreta i comença a pujar per unes pistes de terra que s'allunyen de la població.

La pista ens acosta fins a unes caletes on hi acostumen a anar els pescadors, ja que és una zona de pedres. Quan s'acaba la pista el camí continua i s'enfila per una zona de petits penya-segats sobre el mar. És un tram de camí molt agradable, poc difícil, força ciclable tot i que en diversos punts cal baixar de la bicicleta. Contemplem la costa que es va tornant abrupta, i deixem enrere el nucli de les platges de Fornells. Avancem cap al nord encarats cap al cap de Cavalleria, el punt més septentrional de Menorca, on hi ha un far que s'endevina davant nostre. És un tram preciós en què el camí avança lleugerament alçat sobre el mar, però molt a prop de l'aigua. En alguns punts baixa fins a petites cales, o alguna de més gran com el Macar Gran.

Arribem a Santa Teresa i trobem la carretera que arriba al far de Cavalleria. No acabem d'arribar al far ja que per arribar-hi queden uns quants quilòmetres d'asfalt, i tenim per davant moltes hores de bicicleta. Així doncs prenem la carretera cap a l'interior durant un quilòmetre i mig aproximadament i girem a la dreta en arribar a l'aparcament de la platja de Cavalleria. En pocs minuts arribem a un bonic mirador sobre aquesta ampla platja. Alçats sobre la sorra poden contemplar la notable extensió d'aquesta coneguda cala. Contemplem la placidesa de la platja que contrasta amb un entorn de penya-segats. El camí baixa cap a la sorra per unes escales de fusta. Creuem a peu tota la platja i seguim pel caminet que continua per l'altre cantó en una forta pujada. Seguim avançant en un tram de costa fantàstic, barreja de penya-segats i petites cales. Passem per la cala Mica i entrem uns metres a l'interior abans de recuperar la costa a Binimel·là.

A Binimel·là entrem en una zona espectacular de costa i platges. En pocs metres gaudirem d'algunes platges paradisíaques envoltades de penya-segats, esculls i petits illots. Creuem tota la platja de Binimel·là i avancem cap al Pla Vermell, una zona on la terra canvia de color i adopta un to rogenc. Tot seguit arribem a la cala Pregonda, una de les més boniques de l'illa, tant pel seu color turquesa i la seva poca profunditat, com pels illots que l'envolcallen. Ens meravellem de la bellesa d'aquesta platja des del camí que passa uns metres per sobre, i permet contemplar-la en tota la seva extensió. És un lloc preciós i salvatge, tot i que en un lateral de la cala hi ha algunes construccions. Hi ha un parell de vaixells que fondegen a les seves plàcides aigües, que encara formen una postal més perfecta. Gaudim d'aquest indret tan fantàstic i plàcid, i l'assaborim bé, ja que tot seguit ens espera el tram més salvatge i difícil de tota la ruta.

En aquest punt hem de decidir si seguim estrictament el Camí de Cavalls que a partir d'aquí avança per un tram de costa abrupta, o bé si optem per un camí més ciclable fent marrada cap a l'interior fins a Ferreries. La veritat és que estem animats, ja que fins aquí l'etapa ha estat molt gratificant, amb impressionants paisatges i un nivell de ciclabilitat acceptable. Per tant optem per seguir el GR tot i saber que ens esperen un parell o tres d'hores d'itinerari complicat, on caminarem més que no pas pedalarem. Però estem motivats i seguim endavant. Deixem enrere la preciosa cala Pregonda i avancem primer per una pista còmoda i després un caminet vora el mar que ens acosta a la petita cala Barril, protegida per l'illa dels Coloms. A partir d'aquí s'acaba la comoditat i comencen les penúries.

Al peu de la caleta el que era fins ara un camí molt agradable esdevé un sender costerut que puja molt fort. Tenim per davant una pujada duríssima que des d'arran de mar s'enfila gairebé 100 metres per un caminet molt pendent i pedregós. El fem tot empenyent la bicicleta, fins i tot en alguns punts cal carregar-la per superar alguns esglaons rocosos, gairebé mig grimpant. L'avantatge però d'enfilar-se tant en pocs metres és que assolim una bonica vista de les cales que acabem de deixar enrere. La cala Barril, en forma de mitja lluna, protegida per l'illa dels Coloms i més endins les illes Bledes és realment bonica. Fa calor, i de tant en tant ens hem d'aturar a descansar, ja que la pujada és molt forta. Trobem un grupet d'excursionistes catalans que ens animen, i fem una breu xerrada que ens serveix per reposar.

La fortíssima pujada ens enfila al cap d'un turonet, i baixem uns metres per l'altre costat, obrint el panorama cap a un tram de costa abrupta i salvatge, sense presència humana. Tot el que albira la nostra vista és un terreny de penya-segats, i és fàcil d'endevinar que el camí no serà sencill. Després de superar la primera gran pujada fins i tot podem pedalar uns metres per la part alta dels penya-segats, al mateix temps que gaudim d'un paisatge bonic i feréstec. És també molt interessant fixar-se en els canvis de color de la roca, ja que tan aviat ens movem sobre unes margues vermelloses, com per una roca blanca trencadissa, com per terreny fosc d'origen volcànic. El color variat de les roques, el verd intens de la primavera menorquina, i el blau marí intens en un dia lluminós com el d'avui formen un paisatge realment preciós.

Avancem lentament, gaudint del paisatge sense ningú enlloc. És una zona poc freqüentada, només per senderistes i algun esforçat ciclista. Però avui pràcticament no trobem ningú, només un parell de corredors un tros enllà. Pugem i baixem diverses vegades, principalment empenyent la bicicleta, però també pedalant algun tros curt. Tornem a baixar fort fins a la platja de la cala en Calderer, a l'extrem de la qual hi ha una petita cabana. Un cop creuada la platja tornem a pujar fort per un lateral del penya-segat suspès literalment sobre el mar. Empenyem la bici costa amunt fins un mirador natural que ens ofereix una bonica panoràmica de la cala que acabem de passar, i que s'endinsa força dins la terra. Tot seguit tornem a baixar. Aquest tram és com una muntanya russa: tan aviat t'enfiles 100 metres amunt com tornes ràpidament a peu d'aigua. És un tram dur, però preciós i salvatge.

Passada la cala en Calderer el camí se separa de la costa i emprèn la pujada més forta de la jornada. Principalment empenyent, i algun tram pedalant, anem pujant fort fins a la zona de la Marina des Mig, al cap d'amunt de la qual hi ha una mena de cabana feta de roques. Estem al punt més alt de la ruta, segons el mapa a 143 metres sobre el mar que veiem un tros enllà. Hem entrat una mica a l'interior, però des de l'alçada contemplem una gran extensió de costa, amb els seus penya-segats, illots, puntes i caletes. És una zona inhòspita i pedregosa on pràcticament no hi va ningú. Des d'aquest punt més alt planegem uns metres sobre la bicicleta i tot seguit comencem una forta baixada. El descens és fort i confluïm al peu d'un torrent que acaba baixant a la platja dels Alocs, on tornem a percebre presència humana, ja que hi ha algunes petites construccions i una zona agrícola.

Creuem la platja dels Alocs i ens tornem a enfilar per l'altre costat, avançant sempre en direcció oest en forta pujada, empenyent la bicicleta. Pedalem uns metres més per un tram de camí alçat que ens ofereix una bonica estampa costanera, i al cap de pocs minuts arribem a la mítica cala del Pilar. Només sentir aquest nom em ve la tonada d'aquella cançó tan bonica dels menorquins Ja t'ho Diré que s'anomena Si véns. Ens aturem per descansar uns minuts al llavi d'un penya-segat que s'aixeca vertical sobre la platja. Des d'aquí és fàcil d'entendre que el grup menorquí trobés la inspiració per les seves lletres, i ens imaginem volant amb el seu cavall alat. Reposem uns minuts contemplant la bellesa de l'entorn, asseguts damunt d'una roca com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar.

Deixem la cala del Pilar i enfilem el camí que porta fins a l'aparcament. Un tros amunt trobem una petita font on hi ha una imatge de la verge que dóna nom a la platja. És molt curiós trobar una font en aquest punt, en una zona de secà molt propera al mar. I avui la font raja. Seguim empenyent la bicicleta uns metres més fins al punt més alt, on hi ha una petita zona recreativa amb taules i bancs. Aquí tornem a baixar fins al Pla de Mar, una gran esplanada amb una zona de cultius al peu del macar d'Alfurinet. Tot seguit abandonarem la costa durant una bona estona, i prenem un camí força ciclable que s'endinsa a l'interior seguint el curs d'un torrent. Avançarem per un caminet estret protegit per l'ombra de les alzines, i al peu d'una paret de pedra seca.

Avancem una bona estona per l'interior en un espai agrícola. Ens trobem un grup de porcs que pasturen lliurement per una devesa, i que no s'immuten en veure'ns passar. Després creuem una zona de cultiu de cereals que van molt avançats, alguns fins i tot ja han segat. Tot aquest tram és força ciclable, i de fet ens venia de gust pedalar després de tanta estona d'empènyer la bicicleta. Tornem finalment a la costa prop de la cala d'Algaiarens, i concretament arran de mar a la petita cala de ses Fontanelles, on hi ha un embarcador precari. També hi ha restes d'antigues construccions, una de les quals un búnquer amb espitlleres per vigilar sense ser vist. Prenem un camí costaner arran de mar, poc ciclable, que voreja una punta i torna per l'altra cantó cap al codolar de Biniatram. Aquí contemplem un tram de cosa abrupta que s'estén fins a la zona de cala Morell. Avancem per un camí planer però incòmode, amb moltes pedres, i finalment arribem al nucli de Cala Morell.

Cala Morell és un nucli residencial construït sobre un penya-segat que s'aixeca vertical sobre el mar. Arribem fins una punta de la població, on hi ha un mirador a la punta del penya-segat, i que permet contemplar la cinglera i l'embat del mar sobre les roques. A partir de Cala Morell el camí és torna totalment impracticable sobre la bicicleta, i gairebé ningú recorre amb bicicleta aquesta punta nord-oest. Fem cas a les recomanacions i evitem aquesta zona. Per tant des de Cala Morell agafem una carretera secundària que ens portarà a Ciutadella en 11 quilòmetres d'asfalt en pla i baixada. Arribem a l'hotel, ens dutxem i reposem després de més de 9 hores de ruta, uns 45 quilòmetres i uns 1.000 metres de desnivell. Els números no semblen gens exagerats, però el més destacat de l'etapa és la dificultat del terreny, que ens ha fet moure molt a poc a poc en molts trams, i empènyer i carregar la bicicleta durant moltes estones. Al vespre ens trobem amb la resta del grup, amb els quals a partir de demà compartirem l'altra meitat de l'illa. Un sopar ben animat i un passeig per la bonica Ciutadella serveixen per tancar la jornada.

Resum del dia:

• 44,7 km.
• 1.000 m. desnivell positiu
• 1.000 m. desnivell negatiu
• 9:10 h.
• Dificultat alta. Trams molt durs i poc ciclables

Jornada 3. Ciutadella - Son Bou

El tercer dia per terres menorquines comença ben diferent que els anteriors. Fins ara havíem pedalat sols amb la Sílvia, i avui fem un grupet de set persones. Se'ns afegeixen la Teresa, el Joan, el Jordi, la Yolanda i l'Ester. Hem passat la nit a l'Hostal París, un establiment correcte no gaire lluny del centre d'aquesta animada localitat menorquina. Esmorzem tots plegats i ens preparem per començar a rodar. Fa patxoca un grup de 7 persones pedalant cap als afores de Ciutadella. Aquesta tercera etapa serà més dura del que ens pensàvem, ja que havíem llegit en diversos llocs que la costa sud era més accessible i ciclable. La realitat és que si seguim estrictament el Camí de Cavalls (GR-223) hi ha molts trams de baixa ciclabilitat, però també és cert que alguns trams es poden esquivar passant simplement uns metres més per l'interior, on hi ha pistes més fàcils que no pas el camí que sempre avança molt a prop de la costa. A la zona nord no hi ha aquesta opció, i el camí sempre era més abrupte.

Sortim per la zona sud de Ciutadella creuant una llarguíssima zona d'urbanitzacions. Arribem a la Punta Prima i anem avançant per una zona d'urbanitzacions que s'estén quilómetres avall de la costa occidental de l'illa. Voregem la cala Santandria i observem la torre de defensa al vesssant nord de l'entrada del mar. Seguim avançant per una zona amb urbanitzacions a l'esquerra i el mar a la dreta, en una zona de roca, sense platges. Avencem en direcció sud prop de la costa, i quan s'acaben les cases avancem per un terreny pla sobre uns penya-segats abocats al mar. És una zona plana, on en principi es pot avançar sobre la bicicleta, però a la pràctica és també una zona molt rocosa que obliga a pujar i baixar constantment. És una zona de costa bonica, diferent del que havíem vist fins ara, sense platges, amb un mar que s'enfonsa de seguida i forma uns colors blaus més intensos. En alguns punts ens aturem al límit dels penya-segats per observar les parets castigades per l'impacte de les onades.

Avancem lents per aquesta zona de penya-segats, i fem alguna parada per contemplar les vistes així com alguns búnquers que trobem arran de camí, i que reforcen l'origen defensiu del Camí de Cavalls. A mesura que avancem la costa esdevé més abrupta, amb parets que s'enfilen força metres des del mar fins a la plana per on anem avançant amb certes dificultats a causa de la composició rocosa i irregular del terreny. Creuem diverses portes que separen les finques i acabem de recórrer el vessant occidental de l'illa fins al cap d'Artrutx, on hi ha un far just al punt on la costa gira. Som a l'extrem sud-oest de l'illa, i a partir d'aquí el camí s'encara cap a llevant, direcció que seguirem durant els dos propers dies. Fem una breu parada al bonic far d'Artrutx i seguim per una zona d'urbanitzacions.

El camí de la costa sud de l'illa segueix la tònica del vessant occidental: avancem per sobre de penya-segats pedregosos, per una zona força plana, però de relleu irregular, de forma que tan aviat anem sobre la bicicleta com a peu. En aquesta zona podríem tendir simplement uns metres per l'interior i avançar per pistes més ciclables, però en general anem seguint el camí original que passa a tocar el litoral, i ens ofereix bones vistes dels penya-segats d'aquest sector. Ens fixem fins i tot en algunes petites coves, algunes habilitades antigament per part de pescadors, que hi ha entremig dels penya-segats sobre el mar. Avui fa força calor, i prop de la punta dels Coloms, quan ja fa més de 3 hores que anem amb bicicleta, decidim posar-nos un remull. Trobem una petita caleta pedregosa on no hi ha ningú, bé, no hi ha ningú humà, però sí que hi ha una concentració de meduses que ens fan desistir. Seguim endavant i al cap d'uns minuts arribem a les platges de Son Saura.

Fins ara ens havíem mogut per una costa rocosa i abrupta, i per primer cop trobem una platja amb sorra, ampla i tranquil·la. Arribem a la punta oriental de la petita badia que forma la platja de Son Saura, i aquí sí, amb una aigüa turquesa, clara, poc fonda, i sense meduses, prenem un bany. Refrescats tornem sobre rodes i avancem cap a la cala des Talaier. Seguim avançant per un camí que torna a evolucionar per sobre dels penya-segats, i adrecem algun petit tram que s'endevina molt poc còmode per la bicicleta. Mica en mica entrem en una zona on creuarem les platges més boniques i conegudes del vessant sud de l'illa. Arribem a la cala en Turqueta, el nom de la qual ja indica el color de les seves aigües i ens ajuda a endevinar la bellesa de l'entorn. És realment un indret molt bonic, una petita cala plàcida entre penya-segats i envolada per un bosc de grans pins.

Passada la cala en Turqueta el camí entra més a l'interior per evitar un tram força abrupte, i el seguim fins a la cruïlla de la cala Macarelleta. El camí estricte no passa per aquesta cala, però no podem resistir baixar-hi a contemplar-la. És un lloc preciós, amb una petita platgeta envoltada de penya-segats, i amb una aigua verda i transparent. Tot i ser el mes de maig, ja hi ha molts turistes prenent el sol, i alguns menys banyant-se. Hem de remuntar un fort pujador empenyent la bicicleta per superar el penya-segat que separa la cala Macarelleta de la seva germana gran, la cala Macarella. El camí ara sí ens porta fins a la mateixa platja, on no podem resistir-nos a fer un segon bany ben refrescant.

Deixem les precioses cales de la Macarella i la Macarelleta, i seguim el caminet que entra uns metres a l'interior. Seguim la tònica de trams ciclables amb d'altres no tant. Arribem a Cala Galdana, un important nucli turístic, amb uns edificis horribles que trenquen l'encant que aquest indret alguna època deuria tenir. La cala en si mateixa és bonica, i queda arrecerada pel Morro de Llevant, una extensió de terra que abraça la petita badia. Creuem el nucli turístic i sortim pel vessant est, pujant alguna escala força incòmoda on cal carregar la bicicleta. Passem cala Mitjana, una altra bonica platja envoltada de penya-segats, i a a partir d'aquí el camí abandona la costa i s'endinsa a l'interior de l'illa. Circularem durant 7 o 8 quilòmetres per una zona interior feréstega, on cal creuar diversos barrancs i torrenteres. És un paisatge diferent, principalment boscós, amb fortes pujades i baixades, algunes complicades. Fins i tot tenim algunes petites caigudes sense conseqüències a causa d'un terreny difícil i pedregós.

El Jordi, el més atrevit del grup, gaudeix de les trial·leres més difícils, i el Joan el segueix. La resta, més prudents i sense tanta confiança fem el que podem en un terreny aspre i complex. Aquesta llarga travessa per l'interior pels barrancs de Trebalúger s'acaba a les platges de Binigaus, on retrobem un paisatge més amable i humanitzat. Creuem per la sorra la platja de Binigaus, i tot seguit la llarga platja de Sant Tomàs, just davant de la urbanització turística del mateix nom. Estem ja al tram final de la ruta d'avui, i veiem el nucli de Son Bou on s'acaba la jornada força a prop. Però per evitar haver de creuar per la sorra la llarguíssima platja de Son Bou, el camí entra una mica a l'interior seguint un torrent paral·lel als aiguamolls del Prat de Son Bou. Així doncs anem resseguint el camí que un cop revoltats els aiguamolls entra a la població i la creua transversalment fins al final, on tenim el nostre hotel. Acabem aquí una jornada més dura del que comptàvem, ja que molts trams tenen una ciclabilitat limitada, i constantment hem de pujar i baixar de la bicicleta.

Resum del dia:

• 49 km.
• 565 m. desnivell positiu
• 565 m. desnivell negatiu
• 10:30 h.
• Dificultat mitjana-alta. Molts trams on cal pujar i baixar de la bicicleta constantment

Jornada 4. Son Bou - Maó

El quart i darrer dia ens llevem a l'hotel Sol Milanos Pingüinos de Son Bou, un establiment de mides mastodòntiques d'aquests tan habituals a les localitats de costa. No és el tipus d'establiment habitual per on ens movem els excursionistes, però hi hem estat prou bé. Fem un bon esmorzar i ens disposem a tornar a pedalar. La jornada anterior ha estat força dura, i tots estem cansats, però alhora il·lusionats per acabar de tancar el cercle. De nou comença a rodar el nostre pilot particular de 7 ciclistes. Només sortir de l'hotel ja ens emboliquem, més aviat, m'embolico. Davant d'una pujada no ciclable, veig que el mapa permet voltar per una pista superior. Al final hem de fer una petita marrada per recuperar el GR. De nou sobre la línia de marxa baixem fort per una pista pedregosa que en poca estona ens deixa al peu de la cala de Llucalari, una platja pedregosa arrecerada entre alts penya-segats.

Entaforats al peu del mar a la cala de Llucalari em pregunto com sortirem d'aquesta foranca. Doncs sortirem empenyent la bicicleta per un camí costerut que remunta un barranc. Superat el tram més dret, podrem tornar a pedalar per un camí que s'endinsa de nou a l'interior de l'illa. Tornem a trobar-nos amb algunes tortugues tan habituals a l'illa, però que a nosaltres ens sobta i ens fa molta gràcia veure-les. El caminet que seguim i que es va endinsant cap a l'interior, desemboca a una pista que seguim endavant. De fet seguim més enllà de la cruïlla del GR, ja que volem arribar-nos fins al nucli arqueològic de la Torre d'en Galmés, situat un parell de quilòmetres enllà de la nostra ruta. Val la pena desviar-se mínimament per fer un tomb i contemplar la característica arquitectura de la cultura talaiòtica.

El nucli talaiòtic està situat en un petit turó que domina la contrada dins del terme d'Alaior, i és el centre arqueològic més gran de les Illes Balears. Deixem les bicicletes i passegem durant prop de mitja hora pel recorregut indicat del nucli talaiòtic, on podem observar diferents estructures i construccions, com els propis talaiots (unes grans construccions de pedra), les increïbles sales hipòstiles (sales de columnes de pedra), el recinte de taula (santuari), cisternes per recollir l'aigua, habitatges (de forma circular) i algunes petites coves que havien estat habitades. Tot i això el que més impressiona són les parets construïdes amb immenes lloses encaixades amb gran precisió, i les grans columnes i vigues de pedra en forma de "T". Es calcula que el nucli podria haver estat construït més de 1.000 anys abans de Crist, i es va mantenir poblat durant l'època romana i fins i tot a l'edat mitjana.

Deixem la història i tornem al present, i el que toca ara és seguir pedalant. Prenem la pista que marxa davant mateix de l'entrada al recinte talaiòtic i baixem ràpidament en sentit sud durant aproximadament un quilòmetre fins que recuperem el GR. Avancem per un tram interior, entre parets de pedra seca i cultius de cereals, obrint i tancant portes contínuament. Pedalem fins una petita vall fèrtil i plena d'horta i fruiters. Passem al peu d'un petit nucli de barraques d'horta conegut com l'hort d'en Matadones, i seguim el caminet que ressegueix el torrent d'en Porter. El Jordi trenca la coberta de la roda i punxa, i improvitza una solució d'emergència per acabar d'arribar fins al proper nucli habitat. Mentrestant truquem a l'empresa de lloguer de bicicletes perquè ens portin una coberta de recanvi, ja que tal com està no es pot continuar. Avancem pel camí, força ciclable en el seu conjunt, tot i que hem de baixar de la bicicleta en molts trams, un d'ells una forta pujada on gairebé cal grimpar amb la bicicleta a l'esquena.

Arribem a la cala en Porter, on hi ha un nucli força gran que s'aixeca pels forts pendents que envolten la petita cala encaixonada. Fem una bona pausa esperant que vinguin a solucionar l'avaria mecànica que nosaltres no podem resoldre, ja que cal canviar tota la coberta que s'ha esguinzat. És un lloc prou plàcid per aturar-nos i gaudir del paisatge. Estem gairebé una hora aturats i tot seguit reprenem la marxa. Pugem cap a la part alta del poble costerut i creuem la zona d'urbanitzacions fins a trobar la continuació del camí. El camí baixa per una mena de barranc no del tot ciclable, i finalment desemboca a Calescoves. Es tracta d'una cala llarga i estreta que entra de mar cap a terra, i que està envoltada de penya-segats amb diverses coves ben visibles. En aquestes coves hi ha una antiga necròpolis. Sabem que la visita és ben interessant, però necessitaríem més d'una hora per arribar-hi, ja que estan penjades a la cinglera i cal caminar un bon tros per arribar-hi. No tenim tant de temps, ja que avui és el dia de tornada. Així doncs contemplem aquest curiós paratge des de la sorra i continuem endavant.

Passat Calescoves tornem a entrar a l'interior i ens enfilem per un barranc obac on hem d'empènyer la bicicleta en diferents punts. Assolim un altiplà que ja és més ciclable, i avancem ràpidament entre porta i porta. Aquest tram és particularment dens en portes, totes elles fetes de fusta i amb la construcció tradicional. Hem desenvolupat una estratègia força efectiva per obrir les portes: el primer que arriba obre i espera que passi la resta del grup, i així anem optimitzant el trànsit. Tornem a baixar vora mar al nucli des Canutells, però sense ni aturar-nos seguim la ruta que torna endins. Fem un tram per asfalt fins que ens desviem prop de la masia fortificada de Santa Catalina.

Seguim avançant per l'interior. Creuem una carretera i el camí, molt ciclable en aquest tram, cosa que ens permet avançar ràpid entre petits nuclis rurals com Binidalí Nou o Binidalí de sa Cala. Mica en mica el camí va tornant a la costa, i retrobem el mar a Binissafúller. Creuem el nucli i pel camí del litoral avancem entre les urbanitzacions i el mar, que en aquesta zona alberga diversos illots. Entrem en una gran zona urbanitzada, i arran de costa arribem fins a la Binibèquer Vell, una població de postal, amb les seves cases irregulars, d'un color blanc immaculat, gairebé penjades damunt d'un braç de roca que sobresurt del mar. És un poble tan perfecte i de postal, que gairebé ho és massa, i lògicament està envaït de turistes, fins i tot aquesta època. Fem una parada al bell mig de la bonica població i mengem una mica abans de continuar.

De Binibèquer Vell passem a Binibèquer Nou, en una zona altament urbanitzada fins davant mateix del mar. Avancem sobre asfalt per un llarg carrer que té urbanització a una banda, i a l'altra el mar, en aquesta zona pedregós i sense platja. Fem uns 5 quilòmetres per asfalt entre Binibèquer i Punta Prima, la població situada a l'extrem sud-est de l'illa. A partir d'aquí la ruta gira cap al nord per començar a resseguir el tram est de la costa. Des de Punta Prima contemplem també la petita illa de l'Aire, separada uns centenars de metres de la costa, i que s'alça tan sols uns metres sobre l'aigua. Té un far que serveix d'avís a navegants, ja que l'illot és practicament pla i a nivell de mar.

Deixem enrere Punta Prima i també l'asfalt. Prenem un caminet costaner força ciclable en el seu conjunt que ens porta fins a la torre d'Alcalfar, una antiga torre de defensa. La història explica que fou en la cala d'Alcalfar on els francesos desembarcaren el 1.756 per iniciar la conquesta de l'illa de Menorca als britànics, que l'havien ocupat anteriorment. Aquesta bonica torre situada a la punta d'un penya-segat va ser construïda a finals del segle XVIII per protegir l'entrada de la badia dels pirates. Fem una breu aturada a la torre i contemplem el paisatge marí i l'entrada de mar allargada a la cala del mateix nom. El camí continua cap al petit nucli, i abans d'entrar-hi contemplem un curiós i característic illot que té un pont natural de roca dins del mar. Passat Alcalfar el caminet continua per l'interior i creua una zona còmoda de pistes envoltades de parets de pedra seca.

Un darrer tram molt dret només a l'abast dels millors trial·lers ens deixa al fons de la cala de Sant Esteve, una entrada de mar llarga i estreta, al fons de la qual hi ha un petit amarrador dels pescadors locals. Creuem el nucli minúscul i seguim endavant, contemplant de lluny el castell de Sant Felip, bastit a finals del segle XVI per protegir-se de les invasions otomanes. A partir d'aquí ja ens apropem a l'àrea d'influència de Maó, amb la seva gran ria que s'estén diversos quilòmetres des del mar fins al centre de la població. Avencem ja per asfalt i creuem el nucli des Castell que sense solució de continuïtat ens apropa ja a l'entrada de Maó. Acabem de pedalar fins a la botiga de lloguer de bicicletes on tornem el material i donem per finalitzada l'aventura que ens ha portat a donar la volta sencera a l'illa de Menorca.

Resum del dia:

• 47,6 km.
• 620 m. desnivell positiu
• 585 m. desnivell negatiu
• 8:45 h.
• Dificultat mitjana. Més trams ciclables, combinats amb altres on cal empènyer la bicicleta

En resum...

Ha estat una experiència impressionant, i hem gaudit d'uns dies fantàstics fent un tomb de 360º per aquesta idíl·lica illa mediterrània. Els dos primers dies vam rodar sols la Sílvia i el que escriu per la part nord de l'illa, i els dos dies següents vam gaudir de la compayia d'uns bons amics amb qui vam completar la volta. Uns grans companys de ruta amb qui hem compartit aventures, moments de patiment i sobretot moltes rialles. La ruta és espectacular i permet contemplar les diferents cares de l'illa, sempre des de vora el mar. La zona nord és més abrupta, despoblada, salvatge i m'atreviria a dir espectacular. La zona sud és més amble, també més poblada, el clima és més suau, i també alberga algunes platges paradisíaques. Difícil dir quina zona ens ha agradat més, ja que és difícil destriar una sola part d'aquesta aventura global. Cales idíl·liques, construccions de pedra des de temps immemorials, penya-segats abruptes, platges turquesa, petits poblets i un munt d'experiències viscudes durant la ruta. Cal notar l'amabilitat dels habitants de Menorca, sempre disposats a ajudar-te i a fer l'estada especial. I sobretot els companys de ruta que han engrandit, si és que encara es pot, una ruta genial!