Punta de l'Aigua (1.092 m.)

• 

  La Punta de l'Aigua des de Paüls

• 

  Margalló, l'única palmera autòctona d'Europa

• 

  Dins de la Cova del Llop hi ha una cisterna

• 

  Ens apropem a la Punta de l'Aigua

• 

  Voregem el cim per trobar el punt d'accés

• 

  Pujant cap al cim amb bones vistes cap al Port

• 

  Paüls i els seus carrers costeruts

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Paüls Baix Ebre
• Distància: 10,05 quilòmetres
• Desnivell positiu: 775 metres
• Temps: 4:55 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: El Port Editorial Piolet (1:30.000)

Itinerari

Crònica

El tercer dia de visita al Port tenim una bona notícia: no hi ha boira. És una bona novetat després d'un cap de setmana en què aquest fenomen meteorològic ens ha empipat força. Les boires aquests dies venien del vesssant marítim del massís, i hem estat agosarats en anar precisament cap a aquesta banda. Però avui el solet serà el protagonista i ens permetrà gaudir d'aquesta excursió circular fàcil i curta.

Pugem al poble de Paüls, al Baix Ebre, al sector nord-oriental del massís del Port. S'hi arribar per una carretera que neix a Xerta i mor al mateix poble, ja que és un cul-de-sac. Pugem fins al punt més alt de la població, on hi ha el cementiri. Les cases de Paüls estan construïdes al vessant de la muntanya, amb uns carrers molt estrets i costeruts. Al costat del cementiri hi ha un bon aparcament i alguns indicadors de camins. Prenem la pista que marxa a l'esquerra del cementiri i la seguim fins la diminuta àrea recreativa de la Fonteta. Enmig del revolt deixem la pista i prenem el caminet a la dreta.

Comencem a pujar dins d'un bosc espès, primer més fort, i després més suaument. Creuem la pista en diverses ocasions, i sempre anem trobant fites que ens indiquen el camí, el qual sempre s'orienta cap a l'oest. Més amunt seguim uns minuts la pista, i la tornem a deixar quan veiem l'evident camí que marxa a la dreta. De lluny contemplem el Roquer del Morellà i al darrere el nostre objectiu, el punt més alt de tot el sector del Montsagre de Paüls, la Punta de l'Aigua. Pugem una bona estona fins que trobem l'indicador de la cova del Llop. Deixem per uns moments el camí i marxem a la dreta per visitar la cova.

La cova del Llop és una bauma que devia haver estat utilitzada com a refugi de pastors o per guardar al ramat. La seva característica més notable és una cisterna que aprofita el petit degoteig d'aigua que surt del fons de la cavitat. Tornem al camí principal i seguim pujant cada cop més fort. Al tram superior fem diverses ziga-zagues abans d'arribar a un petit collet on hi ha una barraca de pastors. Aquí cal parar atenció, ja que el camí evident creua el collet i marxa de dret. Nosaltres hem d'abandonar el camí principal i prendre el ramal de la dreta, un sender menys fresat però indicat amb fites i que segueix pujant.

Pugem pel camí dins del bosc durant uns minuts més fins que arribem al coll de l'Avenc. Un petit balcó natural ofereix bones vistes de la contrada. Al peu mateix del mirador hi ha l'avenc que dóna nom a l'indret. Desgrimpant amb compte ens hi fiquem, però no té cap interès, ja que és un forat petit que baixa 3 o 4 metres però no té continuació. Al coll trobem un excursionista de la zona amb qui xerrem uns minuts. El caminet baixa fins una rasa i gira cap a la dreta. Seguim baixant uns minuts fins al Vacarissal, i al cap de poc el camí abandona el barranc i comença a enfilar-se de nou.

En una cruïlla deixem el camí que baixa cap a Horta i comencem a pujar en sentit nord cap a la Punta de l'Aigua, l'esperó calcari que comença a sobresortir més enllà de la vegetació. Pugem fort acostant-nos a la roca mentre un estol de voltors ens observa amb la seva mirada zenital. Ens situem al peu mateix d'una gran mola rocosa on ens hem d'enfilar, però és tot molt dret. Caldrà seguir el camí en forta pujada, vorejant les parets, i buscant la debilitat pel flanc occidental. En un petit collet unes discretes marques de pintura vermella ens indiquen el pas a la dreta.

Deixem el camí fresat i prenem el sender poc evident que s'enfila a una llengua de roca i la ressegueix fins al cap d'amunt, amb algun conat de grimpada. A la nostra esquena tenim una bona vista llunyana de les Roques de Benet i tot el reguitzell de cingleres i espadats que les envolten. Acabem de pujar al cim i s'obre una llarga visió cap a Paüls i les valls del voltant. El dia és assolellat, sense a penes vent, i al cim s'hi està molt bé. Així que fem una parada llarga, mengem uns ganyips i observem dos nois que pugen resseguint més o menys la cresta. Quan arriben ens expliquen que és una cresta discontínua, amb un pas difícil que cal fer en artificial i la resta més assequible.

Tornem enrere fins al petit collet i reprenem el bon camí. Baixem fins al coll de la Gilaberta, on ja havíem estat ahir en l'excursió pel Montsagre d'Horta. Avui en canvi ens movem pel sector mes oriental, al Montsagre de Paüls. Des del coll marxa un camí cap a l'est que comença a baixar molt fort seguint el barranc de l'Escudelleta. Baixarem una bona estona vorejant les parets acinglerades. Mica en mica entrem en una zona boscosa i ja no la deixarem fins a confluir més avall en una pista i una zona de conreus. Desfem la pista fins al mateix poble de Paüls. Tanquem així una ruta distreta, fàcil i curta al sector nord-oriental del Port en què ens hem enfilat fins un cim discret però panoràmic.

Imatges