Trekking de la Vall de Markha

• 

  Contrast de colors de les muntanyes àrides

• 

  Arribant a Yurutsé

• 

  2n dia. Pujant amb l'Stok Kangri al fons

• 

  Ramat de iacs a 4.800 m.

• 

  Arribant al coll Ganda La (4.900 m.)

• 

  Al Ganda Ri superem els 5.000 m.

• 

  Stock Kangri, des del pic de Ganda Ri

• 

  Llarguíssim descens per la vall Shingti Togpo

• 

  Arribem a Skiu, entre grans parets

• 

  Últimes llums a Skiu

• 

  Interior de la casa a Skiu

• 

  3r dia. L'àvia ens prepara els xapatis per esmorzar

• 

  Avancem pel riu, sota grans parets

• 

  Creuar el riu no és cosa fàcil

• 

  Els llargandaixos són freqüents

• 

  Tram ample de la vall

• 

  Gompa de Markha, amb el seu monjo resident

• 

  Interior del monestir

• 

  Ens allotgem a casa de la família

• 

  El 4t dia deixem enrere el poble de Markha

• 

  Caminem per la riba

• 

  Monestir suspès al buit

• 

  Sota els núvols, prop del riu i amb el Kang Yatsé al fons

• 

  Primeres llums, el 5è dia a Hangkar

• 

  L'avi de la casa

• 

  Deixem enrere Hangkar

• 

  Stupes i muntanyes

• 

  Hangkar i el Kang Yatsé al fons

• 

  Tram engorjat

• 

  Muntanyes altíssimes arreu

• 

  Un iac davant de muntanyes multicolors

• 

  Kang Yatsé, 6400 i 6200 m.

• 

  6è dia, satisfets al Konmaru La

• 

  Fort descens a l'altre costat del coll

• 

  Muntanyes vermelloses a la part baixa de la vall

• 

  Final del trekking a Shang Sumdo

Envoltat de muntanyes de més de 5.000 metres el riu Markha rega una vall tancada per grans vessants àrids i deixa un rastre de verdor en aquest sector semidesèrtic de l'Himàlaia. Durant 5 dies caminem vora el riu, però també creuant elevats colls de muntanya, amb el final d'etapa en petits poblets remots on ens allotgem amb els pocs habitants d'aquesta terra bonica i alhora esquerpa. Cinc dies enmig del Ladakh, desconnectats del món occidental i connectats amb una realitat més relaxada i lenta dels habitants d'una vall que conserva les tradicions budistes i una forma de vida ben senzilla, d'acord amb els cicles de la natura.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Zinchen Ladakh (Índia)
• Distància: 93,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 4.050 metres
• Temps: 42:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Llargues jornades. Passos a gran alçada
• Cartografia: Ladakh & Zanskar Editions Olizane (1:150.000)

Rutes

Ruta	Temps (h.)	Distància (km.)	Desnivell (m.)
Dia 1. Zinchen - Yurutsé	04:15	9,3	777
Dia 2. Yurutsé - Skiu	10:30	19,7	930
Dia 3. Skiu - Markha	09:35	22,8	495
Dia 4. Markha - Hangkar	04:10	11,0	285
Dia 5. Hangkar - Nimaling	06:20	12,6	930
Dia 6. Nimaling - Shang Sumdo	07:10	17,6	425

Crònica

Després d'un parell de dies d'aclimatació a Leh ja toca posar-se en marxa. Havíem arribat a la capital del Ladakh sense res contractat, només algunes idees del que volíem fer, i hem aprofitat aquests dos dies per lligar els temes logístics. El trekking de la vall de Markha es pot començar en diversos punts, allargant-lo o escurçant-lo segons els interessos de cadascú o el temps disponible. El trekking recorre la vall de Markha, però també altres valls i zones properes. Normalment se surt d'algun dels punts on es pot arribar amb cotxe o tot terreny i s'arriba a algun altre punt on també s'arribi amb cotxe. Durant el recorregut passarem per poblets remots, on només s'arriba per camins de bast seguint el traçat natural de les valls.

És un trekking força habitual, tot i que gens massificat. Pel que fa a l'organització i l'allotjament, hi ha dues formes principals d'abordar el trekking: en format expedició o allotjant-se en el que s'anomena home stay, és a dir, allotjar-se en cases de famílies que ofereixen un llit i un plat a taula a canvi d'una suma modesta. L'opció expedició té poc sentit en el nostre cas, ja que només érem dues persones. Les expedicions acostumen a portar un guia, un cuiner, un o diversos mulers, i algun ajudant en funció del nombre de persones. Aquesta opció té més sentit en grups més nombrosos, i té l'avantatge que permet distribuir les etapes de forma més flexible, mentre que quan t'allotges en cases particulars sempre has d'arribar al poble, i a vegades les etapes queden descompensades. La zona és molt poc poblada, i els pobles estan a diverses hores de camí els uns dels altres. També cal tenir en compte que algunes de les home stays són força precàries.

Pel que fa a l'itinerari, nosaltres el vam calcular en funció dels dies disponibles, i coordinant-los també amb les altres activitats de muntanya que volíem fer. Tot i que moltes de les persones que ressegueixen la vall de Markha ho fan amb un guia local, nosaltres vam decidir prescindir de guia i anar pel nostre compte. Evidentment la decisió té avantatges i inconvenients. Un guia local et dóna seguretat en seguir la ruta correcta, coneix els allotjaments més recomanables i et pot proporcionar informació d'interès de la zona que trepitges. Per altra banda fer la ruta pel nostre compte ens va obligar a parar més atenció a tots els detalls, preparar-la més, improvitzar en alguns moments, prendre decisions i sobretot viure-la més intensament.

Sí que vam contractar el transport des de Leh fins a Zinchen, el punt on vam decidir posar el punt d'inici. La resta vam anar improvitzant, escollint l'allotjament un cop arribàvem al final de cada etapa. De fet en la majoria de pobles hi havia ben poc on escollir. Aquí no es pot reservar res, no hi ha cobertura telefònica en cap punt del recorregut ni cap carretera ni pista, o sigui que vam passar uns dies sense cap mena de connexió amb el món exterior.

En aquesta ocasió el trekking tenia un punt afegit d'aventura, ja que un parell de setmanes abans unes fortíssimes inundacions havien arrasat bona part de la vall i s'havien endut la majoria de ponts. Fins i tot ens deia alguna agència que el trekking estava tancat i que no es podia fer. De fet vam saber que hi havia menys gent del que era habitual, i en absència de ponts vam haver de remullar-nos en diversos llocs. En quant a l'equipament, portàvem una motxilla petita amb els estris personals necessaris per aquests dies, bàsicament una mica de roba de recanvi, impermeable, sandàlies per creuar el riu i reposar de les botes, càmera i poca cosa més. Encara vam acabar portant massa coses, i el pes en llargues jornades s'acaba notant.

Vam fer 6 dies de trekking, que són els que s'expliquen a continuació. A partir del cinquè dia, un cop a Nimaling, vam fer una pausa en el trekking i vam dedicar 3 dies a pujar el Kang Yatsé II, una muntanya de més de 6.000 metres que hi havia prop del recorregut. Per pujar aquest cim cal equipament d'alta muntanya i un certa logística (camp base, tendes, cordes,...) Com que tot aquest material no el podíem portar durant la ruta, vam contractar amb una agència de Leh els serveis de muler i guia per l'ascensió, i vam acordar que un dia concret ens trobaríem a Nimaling. Així doncs aquí s'explica la part del trekking (cinc dies inicials i el sisè després de passar 3 dies per fer el cim) i en un altre article explicarem l'ascensió.

Dia 1. Zinchen - Yurutsé

De bon matí, no massa d'hora, quedem amb un taxi a Leh que ens portarà al punt d'inici del trekking. Des de Leh baixem fins a la riba de l'immens riu Indus, que rega el vessant sud de l'Himàlaia, el creuem i el resseguim fins a trobar la vall secundària de Zinchen. Una pista de terra circula sobre vessants inestables i vertiginosos, i va guanyant alçada fins el petit poblat de Zinchen, on s'acaba. De fet enguany s'acaba una mica abans, ja que uns desprendiments no permeten seguir més endavant. El taxi ens deixa al final de la pista polsosa. Carreguem la motxilla i comencem a caminar.

Seguim la pista tancada al trànsit una bona estona, fins que s'acaba sota el petit poblet. Tot seguit continua un camí que va seguint la vall, la qual mica en mica es va estrenyent. Passem un congost entre grans parets de roca vermellosa i trencadissa. El pendent s'incrementa, sense ser excessivament fort en cap punt. Pel camí ens creuem amb altres excursionistes així com grups de cavalls que porten els equipatges de grups cap a la seva propera destinació o bé en tornen.

Després del tram més congost i d'una bona pujada, la vall es torna a eixamplar i s'aplana. Arribem Uzing, una important cruïlla de camins on hi ha una tea shop o tea tent, és a dir una petita construcció o simplement una carpa on és possible fer un te o comprar alguna vitualla bàsica. En trobarem diverses durant aquests dies. Aquí la vall es bifurca, i també ho fan els camins. Cap a l'est (esquerra en el sentit de la marxa) s'en va el camí cap a Rumbag i la zona de l'Stok Kangri. Nosaltres després d'una breu pausa seguim de dret per un tram obert de la vall i amb cultius a banda i banda del riu.

Seguim guanyant alçada entremig d'unes muntanyes cada cop més altes i amb un interessant joc de colors, des d'un groc pàl·lid a un morat intens, amb petites franges verdes cultivades vora els nuclis de població. Ens apropem als 4.000 metres d'alçada, i tant les cames com els pulmons ho noten. L'ambient és molt sec, tal com correspon en una zona semidesèrtica, i encara s'accentua més amb l'alçada. Cal hidratar-se molt bé.

El camí és bonic, i s'alça per la dreta de la vall. Tant si mirem endavant com enrere contemplem un bonic paisatge ple de muntanyes argiloses, amb el riu que serpenteja entremig d'una gran concentració de detritus fluvials, fet que mostra la força que pot arribar a tenir l'aigua després d'episodis de pluja, ja que els immensos vessants d'aquestes grans muntanyes actuen com un gran embut que no té aturador, ja que són pendents erms.

Trobem una petita stupa en un revolt del camí, i tot seguit ja veiem un gran i solitari edifici blanc enmig de la vall. És Yurutsé, una gran masia que també alberga un petit monestir, i alhora funciona com a home stay, de manera que ens hi allotjarem. Creuem els petits camps de cereals que envolten la casa i acabem d'arribar-hi. És hora de dinar i mengem alguna cosa que portem a l'exterior, ja que tot i estar per sobre de 4.000 metres el dia és agradable. Tot seguit demanem per allotjar-nos i ens diuen que tenen totes les habitacions plenes, però que podrem dormir al menjador, amb matalassos. No és pas que hi hagi molta gent, ja que entre tots els que som a la casa no passem de les 12 o 15 persones, però la capacitat és reduïda.

Passem la tarda reposant, amb una bona migdiada a l'exterior de l'edifici. Contemplem el bonic paisatge, ple de muntanyes multicolors que tanquen les valls per totes bandes. Des de la mateixa casa, cap a l'est, es pot observar el cim nevat de l'Stok Kangri. A l'hora de sopar fem cap dins del gran menjador i compartim àpat amb altres excursionistes: una parella canadenca, quatre israelians, dos nois americans, dos xecs i una parella índia si no recordo malament. Alguns dels grups porten guia, i altres com nosaltres viatgen sols. De fet alguns dels comensals ens anirem trobant durant els següents dies, ja que no hi ha gaire opció a l'hora de configurar les etapes.

Sopar correcte, vegetarià, a base d'arròs i verdures variades. Te a dojo. Un guia ens explica que la gent de la casa hi viuen tot l'any, fins i tot l'hivern. L'hivern és fred, gairebé sempre amb neu, ja que estem per sobre de 4.000 metres. Havent sopat la gent que té habitació es retira, i nosaltres i el grup d'israelians dormirem juntament amb els guies al menjador. Abans d'anar a dormir tinc un petit contratemps que em passa sovint quan pujo a determinada alçada: una hemorràgia nasal. Res greu, però aparatós i incòmode. Tot i ser al menjador dormim bé, i l'endemà ens llevem esplèndids, igual que el dia.

• Horari: 4:15 h.
• Distància: 9,3 km.
• Desnivell: 777 m.

Dia 2. Yurutsé - Skiu

El segon dia del trekking ens espera la que podríem qualificar com a etapa reina. És una etapa llarga, de gairebé 20 quilòmetres en què pujarem un coll de 5.000 metres i el desnivell acumulat és considerable. Ben esmorzats tanquem la motxilla, ens acomiadem de les persones que regenten la home stay i prosseguim la marxa. Continuem caminant per l'ampla vall a través d'un camí molt evident i fresat, sense possible pèrdua. 10 minuts més amunt de la casa hi ha un petit replà on hi acampen grups que van en expedició. La cantarella d'un grupet de perdius ens amenitza els primers minuts de caminada.

A mesura que pugem les vistes es van fent més àmplies, especialment cap a l'Stok Kangri, que es presenta com una gran muntanya, prominent, escarpada, corulla de neu i punxeguda. Malgrat això és un cim relativament fàcil, tot i superar els 6.000 metres. Passem al costat del planell d'Urucha, on també hi acampen alguns grups. La pujada es fa feixuga, ja que el pendent s'incrementa a cada passa, i l'alçada es deixa notar. Superem els 4.500 metres, i el ritme s'alenteix pel cansament. Tot i això avancem algun altre grup que encara sembla més cansat que nosaltres. El paisatge d'alta muntanya compensa però l'esforç, i justifica les parades freqüents.

Al voltant dels 4.700 metres el camí fa un revolt obert per suavitzar la pujada i situar-nos ja en línia visual al coll de Ganda La, punt culminant de la ruta d'avui. Encara ens en separa però un llarg camí, afortunadament amb una pujada més progressiva. Passem al costat d'un gran ramat de iacs, que pasturen pacífics a gran alçada, sent amos i senyors d'aquest formidable entorn. Amb esforç, passes curtes i respiracions llargues acabem d'arribar al coll, farcit de banderes d'oració budistes que testimonien la importància d'aquest pas que connecta les dues valls. Estem a 4.950 metres, i l'alçada és ben perceptible pels nostres cossos. Ens ha costat arribar fins aquí, hem esbufegat de valent, i les motxilles ens semblaven més aviat armaris amb tota la roba d'estiu i d'hivern a dintre.

Descansem uns minuts al coll, ben abrigats ja que fa un vent fred. Deixem les motxilles i ens animem a pujar una mica més amunt, primer fins un petit mirador que hi ha uns metres per sobre del coll, i seguim una estona més fins a coronar el Ganda Ri, una arrodonida muntanya ben fàcil, però un excel·lentíssim mirador cap a totes bandes des dels seus 5.050 metres d'alçada. L'Stok Kangri es veu magnífic, però a la llunyania contemplem mil-i-una muntanyes, la majoria desconegudes per nosaltres, tot i que som capaços d'identificar el Kang Yatsé malgrat la llunyania. Serà el cim que intentarem pujar uns dies després. De moment, a més de 5.000 metres ja estem aclimatant.

Tornem al coll amb la vista posada a l'amplíssima vall de Shingti Togpo que s'obre a l'altre cantó. Comencem a baixar la llarguíssima vall, ampla i multicolor. El pendent és suau, però la vall sembla infinita. Aquí tant les muntanyes com les valls tenen una altra dimensió, i nosaltres tan sols som petites formiguetes. Baixem durant hores i hores, enmig d'un paisatge monòton, però tan diferent del nostre que no deixa de sorprendre'ns en cap moment.

Després de 3 hores de baixar des del coll trobem unes primeres stupes, prèvies al petit poblet de Shingo, encaixonat al punt en què una altra petita vall tributària s'uneix a la principal que estem recorrent. Tot i que portem hores baixant, encara estem per sobre dels 4.100 metres. Alguns grups fan parada al poble de Shingo, on hi ha un parell de home stays, per no fer l'etapa excessivament llarga. Nosaltres continuem baixant per la vall que passat el poble es va tancant i s'encaixona.

Baixem més fort, i el camí va empitjorant. Recorrem un tram llarg força encaixonat, i precisament en ser una zona congosta les inundacions de fa dues setmanes han escombrat bona part del camí. Així doncs hem de passar com podem, creuant el riu potser 30 o 40 vegades, saltant entre blocs i malpassant per improvitzats trams provisionals. La baixada és llarga i a més a més lenta per l'absència de camins en molts trams. Estem per sobre de 3 hores més per baixar de Shingo a Skiu, i ja n'acumulem més de 10. Arribem a la petita població d'Skiu cansats, o més aviat esgotats.

Skiu és un poblet petit, situat a la cruïlla de dues valls, la de Markha, on finalment arribem, i la que baixa de Shingo, per on hem arribat. És un punt de contacte important entre les poblacions de les dues valls. Fins fa poc pràcticament s'hi podia arribar amb vehicle tot terreny, però després de les inundacions ens expliquen que la pista va ser engolida per les aigües. El poble té dos petits nuclis, el primer que trobem just a la cruïlla de les valls, amb un gompa (monestir budista) situat dalt d'un petit esperó, i l'altre nucli lower Skyu uns dos-cents metres més avall. Tot i el cansament decidim acabar d'arribar al segon nucli, després de llegir un cartell on se'ns promet una casa amb dutxa! Tot un luxe en aquestes latituds.

Arribem a la petita home stay i ens rep l'àvia, que tot just articula unes poques paraules en anglès, però suficients per entendre el que volem. Va ser una bona elecció, una casa molt correcta, amb una dutxa freda però acceptable (no en trobarem cap més en la resta de dies) i un sopar excel·lent, amb un dels meus plats preferits de la cuina ladakhi, els momo, una espècie de ravioli farcits amb diferents verdures guisades. Boníssims!

• Horari: 10:30 h.
• Distància: 19,7 km.
• Desnivell: 930 m.

Dia 3. Skiu - Markha

Una bona dormida després d'un dia esgotador revifa les nostres energies. Els llevem a la casa d'Skiu, on també hi havia un parell de noies franceses poc simpàtiques a diferència del seu guia, un nepalès molt agradable que ens explica coses interessants de la cultura ladakhi. A l'exterior de la casa l'àvia prepara els xapati que ens cruspirem per esmorzar. Després d'esmorzar acabem de tancar les motxilles, ens acomiadem de la gent de la casa i tornem a caminar. Tornem a la part superior d'Skiu i intentem visitar el monestir, però està tancat. Així doncs emprenem definitivament la marxa d'aquesta tercera etapa.

Som ja pròpiament a la vall de Markha, el riu que vertebra i dóna vida a aquesta zona àrida, voltada de grans muntanyes i amb uns accessos difícils. Anirem remuntant sempre per la vora del riu, en molts casos per la mateixa llera, a peu d'aigua, i en d'altres més o menys alçats per una de les ribes amb camins sovint intrèpids que els antics pobladors havien construït per evitar la força de l'aigua. Quan és possible i la vall és prou ampla, el camí transita vora l'aigua, però en alguns trams en què s'engorja o la força de l'aigua pot fer perillar el camí, es van construir a una banda o l'altra caminets més o menys aeris que superen diversos trams. Molts d'aquests vells camins estan en desús, abandonats i mig ensorrats. D'altres trams encara s'utilitzen, i en tot cas són ben visibles als vessants de la vall.

Deixem enrere Skiu i anem planejant pel camí que circula per l'esquerra del riu (riba hidrològica dreta). Al cap d'una estona de sortir passem per un campament i una home stay aïllada enmig del camí. En molts trams a peu del riu trobem trams amb arbres o petites plantacions de cereals quan ens acostem als nuclis. Aquí l'economia és de pura subsistència. El dia és gris, fa ressol però hi ha núvols. A mesura que avancem per dins la vall tenim la sensació que es tanca, és a dir, les muntanyes de l'entorn són més altes i verticals i nosaltres estem més encaixonats. Algunes de les puntes que sobresurten són esbeltes i s'alcen més de mil metres per sobre.

El camí puja i baixa en alguns punts pel vessant de la muntanya per evitar alguna estretor de la vall o algun tram vertical. Més endavant trobem dempeus un petit pont i seguim llavors per l'altre costat. Enmig d'aquest paisatge àrid i sec trobem algun llargandaix que ens entreté una estona amb el seu pas prudent i sigilós. La vall és bonica, ampla, envoltada de puntes altes i punxegudes, amb la part central coberta de vegetació i el riu serpentejant entremig.

Passem alguna tea shop i seguim remuntant la vall fins a trobar un punt en què no sabem per on continuar. Les inundacions van esborrar el camí i sobretot el pont que creuava a l'altre vesssant. Busquem el lloc on sembla que el riu és una mica més ample i per tant té menys força. Ens posem pantalons curts i sandàlies i creuem a gual. Amb la Sílvia creuem agafats per més precaució, ja que la força de l'aigua és considerable, i estem en un lloc remot. L'aigua ens arriba fins a les cuixes, i és fredíssima! Al cap de poc ens fixem que un grup de tres joves alemanys que ja havíem coincidit en algun altre punt ens vénen al darrere, i també creuaran pel mateix punt. De fet acabarem creuant el riu 3 vegades. Al final ja no ens fa ni impressió, tot i l'aigua freda i el considerable cabal.

Dinem en un collet al peu d'una stupa. Al matí, abans de sortir de les home stay sempre ens donen el box lunch, quatre vitualles bàsiques que serveixen de dinar, normalment un tros de pa xapati, sovint una patata bullida, un suc i amb sort un ou dur i una xocolatina. Seguim caminant i passarem per diversos poblets molt petits com Domolung, Nagling, Sara o Chaluk, tots ells llogarrets destartalats de quatre cases mal comptades. Avui també és una jornada llarga i caminem moltes hores. No té un gran desnivell, ja que sempre ens movem al peu del riu, però quan arribem a Markha portem gairebé 23 quilòmetres, l'etapa més llarga del trekking.

Markha és el poble que dóna nom a tota la vall, però tot i això és petit i rònec. Ens expliquen que hi viuen poc més d'una desena de famílies. Arribem a la part baixa, on hi ha una home stay que es veu moderna, amb plaques solars i ben construïda. Decidim però anar a la part alta del poble, on hi ha el monestir i confiem trobar altres allotjaments. El pont que unia les dues parts del nucli se'l va endur la riuada, o sigui que ens tornem a descalçar i de nou creuem aigua arreu. Passat el riu pugem un petit penyasegat on hi ha la part vella del poble i el monestir, gairebé suspesos al buit sobre el riu, amb una bonica vista del meandre que hi ha just a sota i la vall que s'estén sota els nostres peus.

Visitem el petit monestir, on viu un únic monjo que ens explica que només s'hi està un any, i llavors el canvien de lloc i el substitueixen. Aquí és un lloc tranquil, ideal per a la meditació i el relax. El monestir és petit però bonic i ben cuidat. El monjo és jove, i ens convida a fer un te juntament amb un parell de guies que sembla que es coneixen. No entenem res de la conversa, ja que parlen ladakhi, l'idioma local que es parla en tot el Ladakh i que és una variant del tibetà.

Sortim del monestir i anem a buscar una casa per allotjar-nos. A la part baixa del poble trobem uns nens encuriosits, i els fem algunes fotos amb el seu consentiment. La mare ens ve a rebre i ens ofereix casa seva. Acceptem l'oferiment, tot i que aviat veiem que és una casa molt rònega en comparació amb alguna altra que havíem vist. A tota la vall, les home stays tenen un preu unificat de 800 rúpies (que vénen a ser 12 euros) per persona. Aquest preu inclou el sopar, l'habitació, l'esmorzar i el pícnic. Algunes estan més bé que d'altres, i la d'avui és de les pitjors.

El sopar escàs i poc variat, bàsicament un plat d'arròs blanc amb una salsa de verdures per sobre. L'habitació estava plena d'escarbats, que de nit s'anaven passejant per tot arreu. L'esmorzar per l'estil. A canvi però vam poder viure una experiència interessant de conviure realment amb una família típica, ja que algunes cases estan molt arreglades per als turistes, mentre que aquesta no. Vam passar el vespre amb la família, mentre els nens feien els deures i la mare preparava el sopar. Probablement el marit treballava de guia o de muler. Era una família pobra, però els 4 nens anaven a l'escola i es veien endreçats. Els nens també estaven ben encuriosits amb la nostra presència, i ens vam fer diverses fotos que els farem arribar com a record.

• Horari: 9:35 h.
• Distància: 22,8 km.
• Desnivell: 495 m.

Dia 4. Markha - Hangkar

Després d'una nit de dormir intranquils pel moviment d'escarbats dins l'habitació, ens llevem i anem cap a la cuina-menjador-habitació on viuen la resta de la família. La vida s'organitza al voltant de la cuina de llenya, on es cuina el menjar i alhora serveix d'estufa a l'hivern. Els nens dormen en els matalassos que també serveixen per seure i menjar. Compartim una estoneta més amb la família, paguem l'allotjament i ens acomiadem. Ha estat una experiència diferent.

Pugem de nou a la part alta del poble per fer unes fotos, i reprenem la marxa buscant de nou el camí a peu de riu. Voregem els camps de cereals que envolten el poble i seguim enllà per la vall, direcció sempre est, remuntant el curs d'aigua. Al cap d'una estona de planejar vora l'aigua cal tornar a creuar el riu, per sort aquí l'aigua tot just sobrepassa els genolls. Seguim enllà i al cap d'una estona el tornem a creuar, ara però per un pont que va resistir l'embestida de les riuades. Passat el petit pont trobem una bifurcació important de la vall. Seguim el camí de la vall principal, descartant la bifurcació de la dreta. Entrem en un petit engorjat i pugem uns metres fins a trobar unes stupes que indiquen la proximitat d'algun poblament.

Trobem una tea shop al costat de la qual s'inicia un camí vertiginós que puja fins al Testa Gompa, un petit monestir encimbellat dalt d'un cingle, pràcticament suspès al buit. Deixem les motxilles i comencem a pujar el caminet zig-zaguejant construït gairebé sobre la paret. Hi ha més de 100 metres de desnivell, i el darrer tram fins i tot és una mica aeri. A baix ens han deixat les claus, i entrem i visitem les dues parts, la moderna i l'antiga, amb els seus corresponents estris litúrgics. A l'exterior tenim una bona visió de la vall, que en aquest tram és engorjada entre grans parets.

De nou a la vall continuem caminant per un tram planer. Ens entretenim un moment per observar un petit molí hidràulic, ben dissenyat, i que està en aquest moments molent gra per fer farina. La força de l'aigua fa girar la mola, i un cabàs inclinat amb un petit forat va tirant el gra a petites quantitats, de manera que el molí funciona de forma autònoma, sense necessitat de presència humana.

Creuem el petit poblet de Homalung i avancem uns metres més fins que la vall gira lleugerament i tenim una primera visió de la gran muntanya de la zona, el Kang Yatsé. El dia és tèrbol, amb força núvols cada cop més grisos. El cim tot just s'entreveu rere les nuvolades. Evolucionem entre grans parets àrides de colors torrats, amb algunes agulles destacades i verticals que contrasten amb el Kang Yatsé, una muntanya de neu perpètua. De fet en idioma ladakhi significa La Casa de les Neus. El cim és bonic, imponent, i anem comentant per on serà el camí, si serà gaire difícil, si tindrem bon temps,... Ens anem engrescant!

Pel camí també ens entretenim amb les nombroses stupes que decoren i configuren el paisatge. La majoria tenen moltes pedres amb treballades inscripcions, algunes molt antigues. El dia es va tancant, i els núvols cada cop són més foscos. Accelerem el ritme davant el risc cert de pluges. En un punt el camí s'enfila fort ja que la vall es tanca i no hi ha pas possible per sota. Des del punt més alt ja s'endevina la ubicació del poble d'Hangkar gràcies a les properes zones de cultiu. Comencen a caure gotes i al cap de poc fa un ruixat. Els posem impermeables i accelerem encara més el ritme. Al cap de poc més de mitja hora entrem al poblet d'Hangkar, i ens aturem a la primera home stay.

Avui l'etapa ha estat curta i poc exigent, cosa que ja ens va bé per reposar una mica. Al cap de poc d'arribar sembla que el dia es vol tornar a arreglar, i fins i tot a la tarda surt el sol. Això ens dóna l'oportunitat de rentar-nos nosaltres i alguna peça de roba. Aprofitem el forn solar que tenen totes les cases per fer escalfar ecològicament una mica d'aigua. Fem una dutxa precària però satisfactòria donades les circumstàncies. En acabat encara tenim temps d'anar a fer un cafè amb llet i unes pastes a l'associació de dones, on una cooperant americana ens explica la filosofia de l'associació i els progressos aconseguits.

La casa on estem és l'única que té telèfon de tot el poble, un telèfon via satèl·lit, ja que aquí no hi ha cobertura. Tal com havíem quedat amb l'agència truquem per informar que l'endemà arribem a Nimaling, on ens trobarem amb el guia, el cuiner, el muler i els cavalls que porten els nostres equipatges i la resta de material. Acabem de passar la tarda prenent el sol i gaudint del poble de Hangkar, un dels més importants de la vall, on es veu força activitat. Al vespre sopem amb d'altres excursionistes que també han triat aquesta casa, còmoda i agradable. Coincidim de nou amb un pare i fill francesos que fan la ruta per la zona, i amb qui hem fet una bona amistat.

• Horari: 4:10 h.
• Distància: 11,0 km.
• Desnivell: 285 m.

Dia 5. Hangkar - Nimaling

El matí es lleva bonic, principalment serè però amb alguns núvols circulants que encara embelleixen el paisatge proporcionant un bonic joc d'ombres. Amb l'atmosfera seca i neta d'aquesta zona, les llums torrades de primera hora incideixen sobre les muntanyes àrides amb un bonic contrast de colors. Esmorzem a la home stay amb els xapatis acabats de fer que ens ha cuit la mestressa de la casa. Mentrestant l'avi, amb una cara gravada reflex d'una vida dura, s'ho mira i pren el te. A la casa hi hem estat força còmodes, tot i que de nit també hi havia uns quants escarbatets circulant per l'habitació, fins i tot un m'ha despertat passejant-se per la meva cara. No és pas que les cases siguin brutes, però hi ha animals, els tancaments són precaris i la zona és totalment rural.

Comencem a caminar seguint la vall, sempre en la mateixa direcció sud-est que hem portat els últims dos dies. La vall és força linial tot i que fa petits meandres. Creuem la zona de conreus propera al poble i al cap de pocs minuts trobem una bifurcació important. Descartem la vall del riu Langthang Chen que s'incorpora per la dreta, i seguim el riu principal. Al cap de poc però no podrem seguir al peu de l'aigua, ja que el riu fa un gir enmig d'una zona escarpada. El camí enfila fort en zig-zag a l'esquerra, i supera per dalt el meandre. Un cop a dalt trobem diverses stupes i una bonica vista de les muntanyes altíssimes i molt esmolades que ens envolten.

Unes velles construccions suspeses sobre una cinglera i un conjunt d'stupes ens donen la benvinguda al segon nucli de Hangkar, just després del petit revolt del riu. El poble és petit, quatre cases envoltades de petits camps de blat que aprofiten els pocs trams planers i fèrtils que proporciona la vall. Des del poblet tenim una bonica estampa: les quatre cases d'adob, els petits camps de cereals que semblen talment una gran catifa, i a l'horitzó la punta nevada i desafiant del Kang Yatsé, cada vegada més a prop i amb un perfil més interessant.

Creuem aquest segon nucli de Hangkar i ens enfilem lleugerament per sobre de la riba, de manera que encara tenim una perspectiva més bonica. El camí transita un tram alçat i més endavant torna a baixar arran d'aigua fins a trobar un petit pont que s'ha mantingut dempeus. Però no cal creuar, ja que el pont inicia el camí cap a la vall de Langthang Chen, mentre que nosaltres hem de continuar per la vall del Nyimaling Chu, el riu ve per l'esquerra. Seguim doncs caminant al peu d'un riu que comença a fer-se congost entremig d'altíssimes parets pràcticament verticals.

El pendent s'incrementa notablement, i el paisatge comença a canviar del que hem vist aquests dies. Fins a Hangkar ens movíem per una vall ampla i força planera. Aquí, un cop el riu ja s'ha bifurcat, trobem un ambient més de muntanya, un riu més estret i brau. Al voltant pics sense nom de que superen per molt els 5.000 metres, punxeguts i àrids com tot l'entorn. Avui estem fent més desnivell que els altres dies. De fet hem de pujar fins a 4.700 metres, al pla de Nimaling. Passat el tram més engorjat del riu trobem un petit pont que sí hem de creuar i seguir per l'altra banda. Al cap de poc trobem la tea tent de Tachutsé.

El camí, cada cop més de muntanya, va enfilant fort, i nosaltres esbufegant. Els distreuen aquesta mena de rosegadors que són molt habituals, semblants als hàmsters domèstics, potser una mica més grans. Són bellugadissos i inquiets, i costa de fotografiar-los perquè no paren de moure's. També ens encurioseix la presència abundant de Flor de Neu, Edelweiss. És menys blanca i una mica més petita que la que trobem en alguns punts dels Pirineus o sobretot dels Alps, però n'hi ha per tot arreu, i de fet en veurem fins per sobre dels 5.000 metres.

El darrer tram de pujada és encara més exigent, un dur pujador que ens deixa en un mirador natural, un petit collet amb una vista excepcional cap al sector d'on venim. S'albiren incomptables muntanyes altes i esbeltes, i profundíssimes valls, amb mil-i-un tons de colors càlids. Fem una pausa en aquest mirador natural, farcit de petites fites de pedra. Al voltant del petit replà, un ramat de iacs pasturen impassibles a la nostra presència. Reposem una mica després de la forta pujada, de fet avui serà el dia en què haurem fet més desnivell.

Seguim pujant, ara de forma més continguda, per unes pastures d'alta muntanya fins arribar al cap d'una bona estona al peu d'un petit estanyó on farem una pausa. El lloc és especialment bonic, ja que estem ja a uns 4.700 metres d'alçada, al límit dels grans prats de Nimaling. Des del peu mateix de l'aigua es pot contemplar el vessant sud del Kang Yatsé, precisament on hi ha el segon cim que intentarem pujar els dies següents. La vista és esplèndida, i fem una llarga pausa per dinar i gaudir del bonic paisatge de muntanya.

Reprenem la marxa pràcticament planejant pels extensíssims plans de Nimaling, que s'allarguen durant quilòmetres. Entrem en una espècie de vall ampla i totalment plana enmig, unes extenses pastures de potser un o dos quilòmetres d'ample i molts de llarg, amb vessants suaus als costats. En aquests grans plans sempre hi ha ramats d'ovelles i iacs juntament amb els pastors transhumants. Caminem una bona estona pel pla fins arribar al campament fix de Nimaling. Avui ja no trobarem cap home stay a aquestes alçades, però sí un campament obert a l'estiu amb una carpa central que fa de sala d'estar i menjador, i un grup de tendes al voltant que es lloguen per passar la nit. Com que tot just és mitja tarda, pugem uns metres més per sobre de Nimaling amb l'esperança de tenir una millor visió del Kang Yatsé, però no valia gaire la pena.

Soparem amb una bona colla d'altres excursionistes que avui també han arribat fins aquí, i dormiren en una tenda molt petita. Una mica més tard del que havíem previst, i quan ja tenim un cert neguit, arriba el nostre equip, tal com ho havíem pactar amb l'agència. Arriben 5 cavalls amb un guia, un muler (que aquí anomenen pony man i un cuiner, juntament amb l'equipament necessari (el nostre material, una tenda, la tenda-cuina, etc.) Ens presentem i quedem per l'endemà per començar l'aproximació. La nit és freda, ja que som a gran alçada i en un lloc obert, gens arrecerat, a poca distància de les neus perpètues del Kang Yatsé.

• Horari: 6:20 h.
• Distància: 12,6 km.
• Desnivell: 932 m.

Dia 6. Nimaling - Shang Sumdo

Iniciem l'últim dia del nostre trekking. En realitat, com ja havíem explicat, després del cinquè dia vam marxar 3 dies cap al proper Kang Yatsé, i vam continuar l'última etapa del trekking després de tornar a passar una altra nit a Nimaling. L'etapa d'avui té una pujada forta fins els 5.260 metres del coll Konmaru La i llavors una llarguíssima baixada fins al poblet de Shang Sumdo, on un cotxe ens recollirà.

La nit ha estat molt freda a Nimaling, i els prats es lleven glaçats. A primera hora els ramats surten del seu recer i es dirigeixen cap a les diferents zones de pastures. Iacs, cabres i els cavalls de diferents expedicions comparteixen aquests immensos prats que el sol matinal tot just comencen a escalfar. Creuem el pontet i passem al costat de les barraques dels pastors nòmades que passen aquí l'estiu. D'aquí surt el camí que fa un gran giravolt per guanyar alçada més suaument. Situats al prat superior el camí traça una llarguíssima diagonal fins al coll, que es veu un bon tros enllà. El camí va incrementant el pendent, i en el darrer tram és força costerut.

Finalment, i després d'uns bons esbufecs coronem el Konmaru La, de 5.260 metres, farcit de banderes d'oració. Des d'aquí tenim una gran visió del Kang Yatsé, a la nostra esquena, que s'aixeca altiu i retallat per sobre dels grans prats de Nimaling. Cap a l'altre cantó el paisatge és ben diferent, i canviem els color blanc de la neu i verd dels prats per un roig intens d'una vall esquistosa que baixa fort i s'estreny aviat.

Després d'una petita pausa al coll per observar el vastíssim panorama, ens acomiadem definitivament del Kang Yatsé i comencem a baixar per un camí força dret que dibuixa un llarg zig-zag per perdre alçada ràpidament. Baixem cap al fons d'una coma que es va tancant com si fos un embut. Just a l'estrenyiment de l'embut fem una breu pausa en una tea tent i tot seguit reprenem la marxa.

Anem desfent la llarguíssima vall resseguint-la al peu del riu, tot i que en alguns punts més congostos cal aixecar-se per trobar el vell camí que intel·ligentment evitava els punts complicats del riu. Perdem alçada a ritmes forçats, ja que la vall és força dreta. En un punt creuem el riu i anem baixant per la riba esquerra notablement alçats en un camí que fa un flanqueig descendent. Ens aturem a dinar a la tea shop del petit poblet pràcticament deshabitat de Choskyumo. Tot seguit reprenem la marxa i seguim baixant. La vall s'eixampla i el pendent es suavitza.

Passem el poblet de Chokdo, un petit nucli de quatre cases on també hi ha una home stay. Seguim baixant per una vall cada cop més humanitzada, amb alguns trams cultivats vora l'aigua. Els colors de les muntanyes que ens envolten ens continuen sorprenent per la seva riquesa cromàtica. El tram inferior de la vall és d'un vermell intensíssim, el qual contrasta amb el verd de la zona de conreus. El darrer tram és més suau, i tot planejant entrem al poble de Shang Sumdo, on s'arriba en cotxe per una pista asfaltada.

Passarem la nit a la zona d'acampada als afores del poble, ja que tornem de l'expedició i anem amb els cavalls, el guia, el cuiner i el muler. Muntem la tenda i aprofitem que el riu passa pel costat per improvitzar una dutxa de campanya, tot i que l'aigua gèlida no convida. El cuiner ens ofereix un bon sopar, ideal per posar punt i final a uns dies per les muntanyes del Ladakh. Vespre plàcid, amb un clima ja més atemperat que ens ajuda a agafar el son reparador.

• Horari: 7:10 h.
• Distància: 17,6 km.
• Desnivell: 425 m.

Resum

Hem passat uns dies fantàstics trescant per la vall de Markha i altres de tributàries, al cor del Ladakh. Hem caminat durant 6 dies connectant petits poblets on hem pogut allotjar-nos a cases de gent del territori i compartir el seu estil de vida senzill, el seu menjar i sobretot el seu bon caràcter. Com a bons budistes són gent reposada, amable i tranquil·la, que sempre tenen un somriure per obsequiar-te, i agraeixen la visita dels viatgers. El paisatge és molt àrid, però a diferència del que podria semblar no és gens monòton, ja que les diferents muntanyes, textures o colors són molt variats. Hem visitat petits monestirs, alguns aïllats enmig del no-res. Hem contemplat grans muntanyes i paisatges d'una dimensió molt superior a la que estem acostumats a Europa. Hem desconnectat del món modern, però alhora hem connectat més estretament amb un territori particular, extrem i de gran bellesa.

Imatges