Delhi - Agra - Jaipur

• 

  Tomba d'Itimad-Ud-Daulah

• 

  La perfecta simetria del Taj Mahal

• 

  Visió lateral del Taj Mahal

• 

  Jardins del Taj Mahal

• 

  Muralles del Fort d'Agra

• 

  Edifici central del Fatehpur Sikri

• 

  Pati d'audiències

• 

  Hawa Mahal, al centre de Jaipur

• 

  Fort d'Amber

• 

  Un dels grans patis del fort

L'anomenen el Triangle Daurat, ja que en relativament poca distància es concentren importants monuments i centres d'interès. Comencem així el nostre viatge per l'Índia que ens portarà cap a les muntanyes del nord, però abans fem una visita turística a l'entorn de la capital. Marxem cap a Agra, on després de visitar el mausoleu d'Itimad-Ud-Daulah ens reservem pel plat fort, el meravellós i harmònic Taj Mahal. Camí de Jaipur fem parada a Fatehpur Sikri, antiga capital de l'imperi mongol, amb importants restes històriques. El dia següent el dediquem a Jaipur, ple de joies arquitectòniques com el fort d'Amber, el palau dels Vents o el Palau Reial.

Fitxa

• Tipus de sortida: Ruta en cotxe
• Lloc de sortida: Delhi , (Índia)
• Distància: 765 quilòmetres (aproximadament)
• Temps: 3 dies

Crònica

Normalment relatem activitats de muntanya, i de fet el nostre viatge és principalment de muntanya. Però en la nostra primera visita a l'Índia no vam poder resistir-nos a fer una mica de turisme prop de la capital, on igualment havíem d'arribar en avió. La presència propera del Taj Mahal era una atracció massa potent per resistir-s'hi. Així doncs, un cop superat el xoc que provoca l'impressionant caos de Delhi, contractem un taxi que ens porti en tres dies a fer una volta ràpida pel que es coneix com a Triangle Daurat: Delhi-Agra-Jaipur. Descartem el transport públic ja que només tenim 3 dies i no hauríem tingut temps de fer la volta.

Delhi és una ciutat molt gran, de gairebé 23 mil·lions d'habitants. És la segona ciutat més poblada del món. Està dividida en l'antiga Delhi i Nova Delhi. És una ciutat bulliciosa, amb mil·lers de persones, gossos, vaques, bicicletes i rickshaws (o tuc-tucs) movent-se en un absolut caos, que encara que no ho pugui semblar, té un cert ordre. Hi ha molts monuments per visitar a la ciutat, però amb poc temps i estabornits per la calor i el gran caos de la ciutat tan sols fem un volt per la zona de l'hotel, a l'encara més caòtic Delhi antic.

Després de dormir i esmorzar, a mig matí ja tenim llest el trajecte i la petita maleta que ens acompanyarà aquests 3 dies. Fa una calor insuportable, amb unes temperatures al voltant de 35 graus amb una humitat saturada. La sensació és desagradable. Afortunadament el petit taxi té aire condicionat, totalment necessari aquest cap. Estem en època monzònica, i la humitat és molt alta. Molts dies plou almenys una estona a la tarda. El viatge cap a Agra (est) es fa llarg, no tant per la distància però sí pel mal estat de les infraestructures viàries i per la sobresaturació, amb camions lents i contaminants.

Dinem en un bar de carretera, on aviat entenem que cal demanar menjars no spicy. Si no els nostres estómacs no ho aguantaran. Seguim la ruta cap al sud-est i entrem a l'estat d'Uttar Pradesh. Arribem a Agra al capvespre.

Agra

Amb la darrera estona de llum aprofitem per visitar el petit però preciós mausoleu d'Itimad-Ud-Daulah. És un petit palau de marbre amb incrustacions, situat en una plataforma sobre el riu Yamuna, que banya tota la ciutat. És un edifici simètric, proporcionat i harmònic que evoca reminiscències islàmiques. Està envoltat de jardins i als extrems té petits edificis secundaris. La ciutat d'Agra, com la majoria de la zona és caòtica, pobra, bruta i pudenta. Tresora però un dels monuments més impressionants de la humanitat.

L'endemà al matí ens llevem a les 5 i a trenc d'alba ja som a les portes del Taj Mahal. Tot i la majestuositat de l'edifici no es veu res des de l'exterior del recinte. Tenim l'esperança de veure la sortida de sol, i gaudir del canvi de colors del marbre blanc amb els rajos de llum primerencs. Res de res, els núvols cobreixen el cel, i fins i tot cau alguna gota. Passem el feixuc control de seguretat i paguem l'entrada (molt més cara pels estrangers que no pas pels indis). Entrem per una de les tres portes, concretament la porta est, i caminem per uns carrerons interns per on passegen un munt de micos a l'aguait per pispar qualsevol cosa comestible als turistes.

Passada la portalada entrem als jardins que envolten el gran mausoleu. La primera impressió és sensacional, tot i la munió de gent. És 15 d'agost, època turística pels occidentals però també dia de la Independència de la Índia, i per tant hi ha molts turistes locals. Un gran canal d'aigua envoltat de jardins condueix fins al monumental edifici de marbre, que emergeix elegant al fons. És curiós i alhora difícil descriure les sensacions que produeix l'edifici. És un edifici força auster tot i el que pugui semblar, i transmet una sensació de pau i harmonia. La simetria de tots els seus costats, el color blanc, les perfectes proporcions de les seves formes... Algú ha arribat a dir que és l'edifici més bonic del món. Difícil fer aquestes afirmacions, però és un lloc fascinant, mític i que no decep.

Ens dirigim a través dels jardins cap a la gran plataforma de pedra vermellosa sobre la qual s'aixeca el mausoleu de marbre blanc portat amb camells i elefants des de Makrana. Pugem per una banda, voregem l'edifici contemplant-ne les curioses formes, i sobretot les filigranes amb textos àrabs o formes geomètriques. Són incrustacions de pedres precioses i semiprecioses de diferents colors dins del marbre blanc. Entrem a l'edifici, on hi ha la tomba en honor de l'emperadriu Mumtaz Mahal, i també de l'emperador Xa Jahan, que va ordenar la construcció de l'edifici en memòria de la seva prolífica esposa, la qual va morir en el part del seu catorzè fill. Es diu que és una obra feta per amor, per l'amor que sentia l'emperador per la seva esposa preferida. L'emperador va passar els seus darrers dies arrestat pel seu fill prop del temple, enyorant profundament la seva esposa. Quan va morir va ser enterrat al seu costat. La tomba de l'emperadriu està situada al centre del recinte, i la tomba de l'emperador és l'únic element que trenca l'absoluta simetria del recinte, ja que està en un lateral de la de la seva esposa. És tan impressionant la història com el resultat estètic de l'obra.

Passegem també pels entorns dels jardins i els edificis secundaris, com la mesquita i la casa dels convidats, dos edificis simètrics, situats a banda i banda de l'edifici principal, i construïts en pedra vermellosa, igual que la gran plataforma suspesa sobre el riu Yamuna sobre la qual reposa tot el recinte. El conjunt és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de fa molts anys.

Després de la visita al Taj Mahal encara aprofitem una estona per entrar al Fort d'Agra, també Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d'una gran construcció defensiva amb una immensa i característica muralla de gres vermell que embolcalla el recinte rere el fosar. A dins hi trobarem els diversos edificis, patis i elements que configuraven aquesta ciutat emmurallada. Agra durant molt temps va ser la capital de l'imperi Mongol, i aquí hi havia la seu de l'imperi. A l'interior destaca el petit palau de marbre on Xa Jahan va passar els seus últims dies contemplant el mausoleu de la seva enyorada esposa des d'un finestral.

Fatehpur Sikri

Deixem Agra i continuem la ruta amb el taxi cap a l'oest, direcció Jaipur. De camí però farem una aturada a un dels grans monuments del nord de l'Índia, el Fatehpur Sikri. Es tracta d'una ciutat fortificada bastida a finals del segle XVI per l'emperador mongol Akbar, mogut probablement per la superstició. Hi va traslladar la cort i el govern imperial. Actualment el recinte és una gran atracció turística, i és també Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Dins del recinte de Fatehpur Sikri trobem diverses construccions ben interessants. Tot el recinte està contruït en un característic gres vermell. Passegem per l'ampli recinte, i visitem el palau reial, la sala d'audiències, el curiós pilar central de Diwan-i-Khas, la mesquita, el pati central envoltat de boniques gelosies, els jardins, els mausoleus i el Panch Mahal, el palau de cinc plantes encolumnades.

Jaipur

Després de visitar el Fatehpur Sikri seguim en cotxe cap a Jaipur, i arribem al capvespre, sense més opció que sopar i dormir. L'endemà al matí comencem ben d'hora la visita a la capital del Rajasthan, coneguda també com la Ciutat Rosa, sobretot pels colors de les parets del Palau Reial. Fem una primera parada ràpida davant del Hawa Mahal o Palau dels Vents, un edifici singular situat al bell mig de la població, i actualment tancat a les visites. Val la pena contemplar la seva bonica façana. Tot seguit sortim de la població i ens dirigim cap al proper poblet d'Amber, on hi ha el famosíssim Fort d'Amber.

El Fort d'Amber és un gran recinte fortificat, una petita ciutat closa fundada pel maharajà Sawai Jai Singh II. Entrem a l'immens palau per una de les seves grans portalades que donen al primer gran pati, el Diwan-e-Aam, que era dedicat a les audiències públiques. Molts turistes entren amb elefant des de la part baixa de la vila, al peu de l'estany Maota, seguint la tradició. El palau es troba distribuït en diferents zones amb 4 nivells diferents. Pugem unes escales i accedim al segon gran pati, el Diwan-e-Khas, aquest per a ús privat de la cort, on també hi ha el palauet dels miralls o Sheesh Mahal. El gran palau era la residència dels maharajàs de Rajput, i veient l'opulència del recinte cobra sentit l'expressió viure com un maharajà.

Visitem alguns dels recintes, com uns banys molt moderns, clarament avançats als seus temps, amb aigua calenta i totes les comoditats, un temple religiós, diferents zones pels cortesans, el maharajà i les estances de les seves 12 dones, distribuïdes estratègicament en funció de les seves preferències, i de tal manera que ell podia anar on volia, però no així les seves mullers.

Des de l'interior del fort es pot veure també el vell Fort Jaigarh, situat als turons just a sobre del gran complex reial, i envoltat per llaguíssimes muralles que segueixen la línia de la carena. A la part més interior del recinte un bonic jardí privat pel maharajà i la seva família i diferents estances privades comunicades per sengles passadissos. El Fort d'Amber és un gran recinte reial, bonic per admirar i passejar una llarga estona pels seus patis i recintes.

Però la Ciutat Rosa dóna per molt més, i es poden visitar molts més palaus i centres d'interès. Fem una parada exterior al Jal Mahal o Palau de l'Aigua, situat enmmig d'un llac. De nou al centre de la població visitem el bonic palau reial, tot ell de colors rosats. Visitem també l'observatori Jantar Mantar, construït el segle XVIII per Jai Singh II, maharaja de Jaipur, astrònom, home culte i avançat al seu temps. S'hi pot veure un rellotge de sol amb precisió de menys d'un segon, i molts altres estris d'observació astronòmica. També aquest recinte és patrimoni de la humanitat.

Jaipur és una ciutat monumental, i encara podríem visitar moltes més coses, com altres forts o palaus. Però no tenim més temps, ja que encara tenim força hores de cotxe fins a Delhi. Emprenem doncs el lent i feixuc retorn a la capital, on el següent dia ja marxarem cap a les muntanyes. Aquest breu però intens tast de la Índia ha estat molt profitós, i la imatge del Taj Mahal quedarà profundament gravada a les nostres retines, ja que és un lloc inoblidable. També les visites a Fatehpur Sikri i Jaipur han estat molt interessants, i tot i la brevetat ens enduem un intens record de la bellesa d'aquests indrets.

Imatges