Punta Canal Roya (2.345 m.)

• 

  Passem sota el Pène de la Glère

• 

• 

  Arribant al cim amb el Midi d'Ossau al fons

• 

  Gaudint del descens

• 

  Pugem a la base del Pène de la Glère

• 

  Gaudim d'un segon descens per amples pales

Amb els esquís als peus comencem a foquejar des de la Cabana de l'Arrailha, al vessant francès del Portalet. Creuem el circ d'Anéou planejant en direcció oest fins al gran pla de la Gradillera. Sota la gran pala summital, comencem a pujar més fort rodejant-la per la dreta, per terreny més accessible. Un cop a l'ampla carena la resseguim fins al cim. Descens directe i divertit des del cim. Sota el Pène de la Glère pugem fins la base rocallosa per gaudir d'una segona baixada, igualment intensa, sobre una bona neu primavera.

Tweet

Fitxa

! Dades aproximades

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Cabana de l'Arrailha, Portalet d'Aneu, frontera hispano-francesa
• Distància: 10,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 780 metres
• Temps: 5:00 hores
• Dificultat: S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valle de Tena, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Cabane de l'Araille	00:00	00:00	0,0
Pic de la Canal Roya	02:26	02:26	4,6
Coll sota el Pène de la Glère	01:42	04:08	6,9
Inici	00:50	04:58	10,0

Crònica

El segon dia d'esquí a la zona canviem de vessant. A la frontera franco-espanyola del Portalet abandonem la vall de Tena i entrem a la vall d'Ossau. Un parell de quilòmetres per sota la frontera, al vessant francès, hi ha l'aparcament de la cabana de l'Arrailha, on començarem la ruta. És un lloc molt concorregut, punt de sortida habitual per accedir al Midi d'Ossau, però també moltes altres excursions a l'amplíssim circ d'Anéou. A l'hivern hi ha mil-i-una possibilitats d'excursions amb esquís i raquetes, la majoria dels quals fàcils i agradables.

El Circ d'Anéou està format per una amplíssima planúria envoltada de pics, puntes i agulles. En un espai relativament petit podem trobar muntanyes espectaculars i escarpades com el Midi d'Ossau, agulles estètiques com la Campana d'Anéou i tot un reguitzell de cims més arrodonits ideals per a la pràctica de l'esquí. La seva orientació atlàntica i la considerable alçada garanteixen bones condicions de neu fins i tot avançada la primavera. La carretera del Portalet ofereix un fàcil accés, per tant és un lloc ideal per a la pràctica de l'esquí agraït que busquem aquests dies.

Avui som més colla. Se'ns afegeix el Ferran, el Lluís, la Mònica i també la Xica. Ens equipem a l'aparcament a peu de carretera i sortim encara amb l'ombra, tot i que el sol ja il·lumina bona part del gran circ d'Anéou. Baixem un centenar de metres fins a trobar un petit pont que creua el torrent, i continuem per l'altra banda en lleugeríssima pujada. Comencem a creuar una llarga i ampla coma en direcció est. Al cap de poc passem pel Centre Pastoral, uns estables pel bestiar ara buits. Hi ha força gent a la zona, ja que des d'aquí es poden emprendre moltes excursions.

Avancem per la coma fins a situar-nos sota el característic pic Pène de la Glère, un monòlit rocós que deixem a la nostra esquerra. Un cop sota aquest cim la vall tomba lleugerament a l'esquerra, i per primer cop podem veure el pic de la Canal Roya, fins ara ocult. Es tracta d'una pala molt ampla situada en la carena fronterera, ben innivada i d'aparença fàcil. Un cop la vall va tombant entrem al Pla de la Gradillera, una coma tancada al nord pel pic de la Gradillère, al sud pel Pène de la Glère, i a l'est pel pic de la Canal Roya.

Anem guanyant alçada suaument i progressiva, gaudint del paisatge, el bon temps i la companyia. Ens anem apropant a la base de la pala, però no hi pujarem directament, sinó que anirem a voltar per la dreta (nord), fins a buscar el coll de Houer. Des de la base de la pala sí que comencem a pujar més fort, tot i que la zona és tan oberta i ampla que no cal ni fer voltes maria, sinó que amb una gran llaçada assolim el coll. Un cop a la carena girem a l'esquerra i per un llom ample i de pendent mitjà assolim el pic de la Canal Roya (2.345 m.)

El panorama des del cim és sensacional. El dia és clar, i només algun núvol prim trenca la monotonia del cel blau. El Midi d'Ossau, com no podria ser d'altra manera, monopolitza la visió cap al nord, amb la seva silueta bicèfala, vertical i isolada. La imatge des d'aquí és perfecta, ja que és molt propera i frontal. Més enllà també endevinem el tram summital del Balaitús, el cim més elevat del sector, i primer tres-mil dels Pirineus venint des d'occident. Cap a l'oest els espadats cims del circ d'Aspe conviden a noves aventures de cara a l'estiu.

Després d'uns minuts de descans encarem el descens directament des del cim. El primer tram és força dret, però la neu és exquisita. Esquiem sobre una neu primavera fàcil i còmoda, aquella neu que permet baixar per llocs on potser no t'atreviries amb altres condicions. El pendent és marcat però la pala és amplíssima, i es pot traçar per tot arreu. Allò que havia costat de pujar ho baixem en pocs minuts, i de seguida som a la capçalera del gran pla de la Gradillera.

Per evitar haver de remar en algun punt del pla, flanquegem per la dreta, evitant arribar al fons del planell. Baixem directes a voltar de nou la característica Pène de la Glère. Un cop a sota, veient que és d'hora i que hem gaudit molt de la baixada, decidim enfilar amunt i marcar-nos un altre descens.

Així un cop hem passat per sota el característic pic punxegut, tornem a posar pells i girem a la dreta per encarar un pendent més fort. Ara sí que haurem de fer una bona colecció de voltes maria per pujar per la coma que, si seguíssim amunt, ens portaria fins a la base de la Peña Blanca. Pugem aproximadament tres quarts d'hora fins a situar-nos a la base del con summital del Pène de la Glère, allà on s'acaba la neu i comença la roca pràcticament vertical. Podríem continuar més amunt per l'esquerra del cim, però des d'aquí ja tindrem un bon descens.

Traiem pells i ens preparem pel descens. Trobem una pala excel·lent, amb pendent notable i sostingut, i a més a més no hi ha traces. Tot un luxe. Habitualment la gent que puja als cims d'aquest sector, el Peña Blanca i el pic de la Néou, baixen per les pales i tubs més a la dreta, i la pala de sota el Pène de la Glère estava intacta. Gaudim doncs obrint traça de baixada en una bona pala. Descansem en un tram on el pendent disminueix, i de nou encarem una nova pala, també força pendent, fins al fons de la coma. Arribem a baix ben satisfets de gaudir d'una neu tan manejable i divertida.

Un cop al pla anem flanquejant per la dreta, intentant no perdre tota l'alçada i evitar haver de remar. Tot i això en alguns punts haurem de remar una mica ja que el pendent és poc i la neu és humida, pesada i lenta. Finalment arribem al punt de sortida contents d'un dia d'esquí fàcil però que ens ha aportat molta satisfacció, ja que ens ha permès cavalcar a plaer sobre les taules en un entorn de gran bellesa.