Tuta de Saus

• 

  Entrada de la cova, en forma d'embut

• 

  Zona interior de la cova, amb boniques formacions

• 

  Columnes esveltes i de colors vius

• 

  Conjunt de formacions en un racó de la sala final

• 

  Les columnes més vistotes de la part final de la cova

• 

  Gors a la part més fonda de la cova

• 

  Zona molt concrecionada en un racó de la cova

• 

  Accés a la galeria estreta per iniciar la sortida

• 

  El pas més estret de la cova

Sortim prop de l'alberg de la Sala, a la Pobla de Lillet, i remuntem el solei de la serra del Puig fins a trobar l'amagada entrada de la cova. Baixem un embut ple de fulles seques, fins un pas estret que dóna pas a la gran sala inicial. Baixem fort tota la sala fins a trobar un pas molt estret on fem contorsionisme per entaforar-nos-hi. Baixem un conducte reptant en fort pendent fins a la sala final, on hi descobrim boniques concrecions de colors vius. Baixem fins al fons, fixant-nos en tots els interesssants detalls, i tornem pel mateix camí, ben enfangats.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Espeleologia
• Lloc de sortida: Prop de l'Alberg la Sala La Pobla de Lillet (Berguedà)
• Distància: 5,9 quilòmetres (aproximació i tornada)
• Desnivell positiu aproximació: 455 metres
• Temps total: 4:50 hores
• Recorregut cova: 186 m.
• Desnivell cova: -59 m.
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Tram molt estret d'uns 10 metres entre la sala inicial i la final. Cal grimpar en diversos punts.
• Coordenades cova: 42.256807ºN, 1.945824ºE (European 1950)
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)
• Ressenya a Espeleoindex: Tuta de Saus

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Prop Alberg la Sala	00:00	00:00	0
"Surgència" de petroli	00:28	00:28	1,4
Petita Balma	00:48	01:16	2,9
Tuta de Saus	00:19	01:35	3,5
Visita cova	02:28	04:03
Inici	00:45	04:48	5,9

Crònica

Ens dirigim a la serra del Puig, al vessant solei prop de La Pobla de Lillet, per anar a buscar la Tuta de Saus, una cova poc visitada i de difícil accés. Difícil accés no pas perquè estigui situada en terreny complicat, sinó per la manca de camins per accedir-hi. És una cova de relativament fàcil exploració, ja que no cal cap equipament específic per entrar-hi, tret òbviament d'alguna font d'il·luminació i del casc. Tot i això cal tenir en compte que cal superar alguns passos molt estrets, fent pràcticament contorsionisme, i també requereix grimpar en diversos punts per terreny molt humit i relliscós. La sala final de la cova és molt bonica, amb elegants concrecions de colors vius i formes esveltes.

L'aproximació més lògica seria pel vessant nord des del Refugi d'Erols, al terme de Castellar de n'Hug, al qual s'accedeix per una pista que surt des del Clot del Moro. Però recentment vam veure que la pista d'accés està tallada, i per tant busquem alguna alternativa. Des del vessant sud, i mirant mapes, se'ns acut pujar-hi per la pista que surt des del Plantiu, prop de la Pobla, però la pista és d'accés restringit. Així doncs ens tocarà caminar, i veiem que el punt més proper per sortir és l'Alberg la Sala (Fundació Pere Tarrés). Per arribar-hi cal prendre la carretera cap a La Pobla de Lillet des de Guardiola de Berguedà. Un parell de quilòmetres abans d'arribar a la Pobla veurem a mà esquerra el trencant cap a l'Alberg. Pugem per la pista fins al revolt abans de la gran casa. Deixem el vehicle en una pista secundària que marxa a mà dreta.

Cal dir que bona part del recorregut el farem camp a través, a voltes seguint algun senderol, algun tros de pista, i altres directament per dins d'un bosc ample i còmode de transitar, ja que pràcticament no hi ha sotabosc. És un bosc de pins ben cuidat i esclarissat. Des del trencant pugem uns metres per pista de terra fins que aquesta es bifurca. A la dreta marxa un camí, indicat amb senyals grocs; a l'esquerra la pista fa un revolt molt marcat i continua amunt, i al mig una altra pista secundària marxa de dret. Doncs seguim aquesta darrera en pujada moderada fins que s'acaba al peu d'un torrent. Seguim ara el torrent costa amunt, per un camí molt dret que voreja per la dreta del torrent.

Pugem fort uns metres fins trobar-nos una pista, la qual seguim uns metres a l'esquerra fins que fa un revolt i creua de nou el torrent. Aquí trobem una de les curiositats del dia. Sentim una forta olor de petroli, i ens fixem que al costat del torrent hi ha una petita surgència de la qual surt un líquid fosc i llefiscós. Sembla petroli, el que no ens atrevim a dir si "neix" en aquell punt o bé hi ha estat portat d'alguna manera artificial. Però en saber que a poca distància hi ha l'antiga mina de petroli de Riutort, ens imaginem sense cap mena de fonament que pot ser algun tipus de surgència petrolífica.

Des de la "surgència" deixem la pista i prenem un corriol poc definit a la dreta que va a passar al costat mateix del rierol del torrent de la Sala. El camí puja suaument, sempre al costat del rierol, el qual baixa ufanós gràcies a les recents pluges, formant en alguns punts petites cascades. El camí és poc definit, però es pot anar pujant sense cap problema. Més amunt trobem algun tram de pista de desbrossar abandonada, i pugem pel millor traç. Cal anar pujant sempre el més a prop possible del torrent, amb camí o sense. Cal tenir en compte que el mapa de l'Alpina marca la Tuta de Saus i la Tuta petita en un punt incorrecte, ja que les situen una mica més amunt i més a l'oest d'on realment estan situades.

Quan el GPS ens assenyala que ja estem a prop de la cova, trobem un camí amb senyals blaus. El seguim a la dreta, i veiem que va baixant. Arribem a un esperó on el camí canvia lleugerament de vessant. Hi ha una petita balma. Com que veiem que baixem massa i estem a sota mateix del que el GPS ens marca com a entrada de la cova, abandonem el camí i pugem fort camp a través però per bosc obert en direcció nord. Més amunt trobem un petit camí amb alguna fita, i el seguim uns pocs metres fins arribar a la boca de la cova.

Portàvem roba de recanvi ja que sabem que dins la cova hi ha molt fang. A més a més les darreres pluges hauran incrementat encara el flux hídric dins la cova. El primer que veiem és una forta baixada en forma d'embut que acaba en un forat estret. Aquest marcat con està recobert per una gran quantitat de fulles seques. Així doncs ens canviem, ens posem el casc i el frontal i ens preparem per entrar.

Baixem per l'embut ple de fulles seques amb el cul a terra, ja que el pendent és fort i rellisca molt. És més fàcil baixar com un tobogan que no pas intentar mantenir-se dret. L'embut es va estrenyent fins un pas mig osbtruït per un bloc encastat, que cal sortejar per la dreta. Creuem a l'altra banda del bloc i entrem ja dins la penombra de la cova. Continua una forta baixada encara plena de fulles, però som ja dins d'una gran sala inclinada. Quan s'acaben les fulles avancem sobre un munt d'enderroc, bàsicament pedres de poca magnitud probablement caigudes del sostre durant mil·lenis. La baixada és relativament còmoda, tot i que el pendent és acusat. Cal fer equilibris amb les pedres. La sala és de dimensions àmplies, i té forma triangular, de manera que a mesura que anem baixant es va estrenyent. L'alçada varia, i en la part més alta pot tenir 3 o 4 metres, els quals es van enfonsant a mesura que ens endinsem.

Al final de la gran sala sembla que la cova s'acabi, i abans era així. Alguns mapes encara assenyalen la cova amb una longitud de 60 metres, però l'any 2006 la secció d'espeleologia del Centre Excursionista de Vallirana va desobstruir el pas que permet continuar. Així doncs al fons de tot de la gran sala inicial hi ha un petit forat per on podrem continuar. No és fàcil entaforar-s'hi, ja que és un pas estret que a més a més gira 90º. Cal buscar la millor forma d'entrar-hi, i ens hi entretenim buscant la millor fórmula. Finalment veig que posant primer els peus i les cames, i un cop són dins del forat anar girant fins a introduir-s'hi del tot. A més a més cal comptar que en tot aquest pas hi ha molt fang i fins i tot un petit curs d'aigua. En tot cas cal fer un cert contorsionisme, i no anar-hi després d'un bon àpat!

Un cop dins del forat les dimensions augmenten lleugerament, tot i que cal continuar pràcticament estirat. Cal baixar per un pas estret d'uns 10 metres en fort pendent, on cal avançar mig desgrimpant i amb molt poc espai. Continua havent-hi molt fang i un petit curs d'aigua que va degotant. Ens anem arrossegant en forta baixada, recolzant-nos en alguns sortints de les roques, principalment margues. Cal anar amb compte amb algunes pedres en equilibri precari. El pas és realment estret, sobretot el primer. No recomanables en cas de patir claustrofòbia. Els darrers metres s'eixampla una mica, sempre en baixada, i finalment, quan s'acaba, cal sortir cap a l'esquerra per un pas també estret i vertical d'uns 2 metres.

Un cop sortim de l'estreta galeria tendim uns metres cap a l'esquerra per una gran escletxa i arribem a una sala més gran on ens sorprenen unes boniques estalactites, estalagmites i columnes. És un lloc molt bonic, ja que la sala és ampla, tot i que com la resta de la cova en fort pendent. Cal mig desgrimpar per anar baixant, amb compte ja que hi ha molta aigua i algunes zones rellisquen. Les formacions que hi ha destaquen molt, sobretot per un color groc molt intens. No hi ha una gran quantitat de formacions, però les que hi ha són molt boniques i esveltes, primes i altes. Hi ha moltes petites estalgmites d'aspecte delicat, i cal anar amb molt de compte de no fer malbé res. Ens entretenim una bona estona fixant-nos en aquestes boniques estructures litogèniques, sobretot unes columnes molt estretes d'uns dos metres d'alçada i d'un color viu i intens.

La gran sala final té una forta inclinació, i es pot anar baixant per una llenca rocosa plena de petits gours i formacions arrodonides. La Sílvia es queda a la part superior i jo baixo 30 o 40 metres més fins que la cova es fa tan estreta que esdevé impenetrable. Segons indica la topografia som a la part més fonda, gairebé 60 metres per sota d'on hem entrat, i amb un recorregut de 186 metres. Ens continuem entretenint contemplant i fotografiant les formacions, ja que a cada racó surt algun detall o altre que val la pena observar.

Després d'una bona estona dins la cova emprenem el camí de sortida. Pujo per la llenca fortament inclinada mig grimpant fins on hi ha la Sílvia i les principals formacions. Tornem enrere també grimpant amb compte fins a trobar el pas estret que inicia l'estreta galeria que comunica les dues grans sales de la cova. El que costa més és superar el salt d'uns dos metres fins entrar dins l'estreta galeria, ja que rellisca molt. Amb mans, peus i genolls aconseguim ficar-nos dins el conducte estret. Un cop dins anem reptant cara amunt superant alguns passos incòmodes tot grimpant. Arribem al pas clau, el punt més estret on cal tornar a fer contorsionisme. Al revés que quan hem entrat ara fiquem primer el cap i fem sortir el tronc tot girant, fins que finalment amb alguna dificultat acabem de sortir del tot. És divertit, i alhora una mica angoixant.

De nou a la sala gran d'entrada, la creuem cap amunt per sobre del munt de rocs fins a trobar el fort pendent sobre les fulles. Arribem a un nou pas estret, fàcil, on ja es veu la llum exterior. Creuem aquest petit pas amb un bloc escastat i ja només queda remuntar l'embut ple de fulles relliscoses fins a l'exterior. Hi arribem ben bruts, enfangats de dalt a baix.

Ens tornem a canviar i emprenem el camí de retorn. Baixem uns metres pel camí per on havíem pujat, i encara una mica més fins que el camí queda indefinit en un tram de bosc obert. No veiem camí definit, però tot aquest terreny és fàcilment practicable. Anem seguint el que seria una carena que es pot anar baixant fàcilment, tendint lleugerament a la dreta. Finalment desemboquem al punt on ja havíem passat al matí on hi ha la "surgència" de petroli. Baixem directament, primer sense camí, i més endavant per una còmoda pista. En pocs minuts arribem per la pista principal al peu d'on havíem aparcat.

Visitar la Tuta de Saus ha estat una bonica experiència. Feia temps que tenia ganes de conèixer-la, i avui hi hem fet cap. És una cova força fàcil i interessant, sobretot la part final. Cal superar alguns passos molt estrets i incòmodes, i grimpar per terreny molt relliscós. Imprescindible no tenir claustrofòbia ni ser massa pol·lit, ja que cal arrossegar-se per terreny fangós i humit. Ben interessant!

Topografia