Coll de la Lombarde

Al peu de Santa Anna de Vinadio, el santuari més alt d'Europa, prenem una antiga pista militar que va remuntant la valleta d'Orgials fins al mateix coll, a 2.350 metres. La primera part de la vall és oberta i el pendent és més suau. Passada una antiga caserna el pendent augmenta fort, i la pista encadena un seguit de revolts en zig-zag fins assolir el coll. Un cop a dalt encara es pot pujar un tros més fins a coronar la cresta de la Lausetta, fronterera amb França a través de l'estació d'esquí Isola 2.000. Per baixar triem una antiga pista més aèria, ara convertida en un camí estret que avança per sota mateix de la cresta i acaba confluint amb la pista de pujada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Fontana Luigi Vinai, Piemont (Itàlia)
• Distància: 17,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 645 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: IBP=58 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista i corriol fàcil
• Cartografia: Alta Valle Stura di Demonte Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Les vacances d'aquest estiu van arribant al seu final. Començàvem als Alps del sud francesos, a la vall d'Ubaia. Vam entrar a Itàlia pel coll de la Larche (o de la Maddalena al vessant italià), vam explorar les valls italianes dels Alps marítims i de la Ligúria, i tornem a entrar a França per desfer el nus a través del coll de la Lombarde. Aquest coll no és una via d'accés habitual entre els dos països, ja que és un coll alt, a 2.350 metres, que connecta petites poblacions a través de carreteres estretes i plenes de revolts. És a dir, no busquem la màxima eficàcia en el desplaçament, sinó que volem conèixer aquest territori. Per la part italiana venim de la vall d'Estura a través de la secundària vall de Santa Anna, i travessarem cap a França per l'estació d'esquí d'Isola 2.000 i cap a la vall de Tinée. Però de camí fem una aturada al santuari de Santa Anna de Vinadio, considerat el més alt d'Europa, i ben a prop d'aquí farem una ruta en bicicleta.

El dia anterior vam sortir de la vall d'Estura, concretament des de la població de Vinai (Vinadio en italià), i vam conduir per l'estreta carretera que remunta la vall de Santa Anna fins al santuari del mateix nom. Es considera el santuari més alt d'Europa, ja que està situat per damunt dels 2.000 metres. El recinte està format per diversos edificis, i tot el conjunt té una notable magnitud. També ens sobta la quantitat de gent que hi ve tot i la difícil carretera d'accés. És un lloc de notable devoció a les valls veïnes, i a l'estiu hi ha diversos grups de joves que hi fan estades i colònies. Així doncs en arribar-hi, a mitja tarda, trobem el recinte ben ambientat. Està envoltat d'un magnífic entorn muntanyós, amb cims de més de 2.800 metres. I una cosa que ens interessa: té una àmplia zona de càmper ideal per passar una nit ben fresca i tranquil·la.

La ruta d'avui serà senzilla, gairebé un bonus track afegit a les activitats principals que havíem previst. De fet la ruta d'avui no la tenia a la llista de previsions, però en decidir fer la tornada per aquesta vall vaig buscar una alternativa. La Sílvia i el Fum sortiran a caminar una estona, i jo faré una última ruta en bicicleta. Podríem haver sortit des del santuari, però està situat uns metres per sobre de la vall, i obligaria a acabar en una forta pujada per asfalt. Així que baixem poc més d'un quilòmetre fins a la cruïlla de la carretera que puja cap al coll de la Lombarde. En aquesta cruïlla hi ha la Fontana Luigi, una font on agafo aigua per començar la ruta. També aquí surt una pista que va paral·lela a la carretera asfaltada, tot i que que a certa distància, i ambdues remunten el Vallone d'Orgials, una valleta que porta des d'aquí directe cap al coll.

L'itinerari per on pujaré és una antiga pista militar, com tantes altres que hem fet aquests dies, i que es van construir principalment el segles XVIII i XIX per protegir la zona fronterera entre Itàlia i França. Aparquem a prop del trencant i surto pedalant per la pista que neix al costat mateix de la cruïlla on es bifurquen els dos ramals de la carretera de la vall de Santa Anna, la que puja cap al santuari i la que puja cap al coll. La pista comença suaument i fa dos o tres revolts abans d'arribar a la granja Margheria, on hi pastura un ramat de vaques. Deixo la casa enrere i la pista traça una llarga recta en direcció sud-est que avança lleugerament per damunt del torrent fins als 2.000 metres, on fa un marcat zig-zag. Tot seguit continua amb la mateixa trajectòria passant pel costat de les runes d'una antiga caserna militar. Avanço encara uns metres més fins que trobo una cruïlla.

Fins a la cruïlla el pendent ha estat moderat, però a partir d'aquí ja es veu el terreny més dret. Pujaré pel ramal de l'esquerra, i més tard baixaré pel que ara deixo a la dreta. A partir d'aquí la pista comença a enllaçar un seguit de revolts en zig-zag i va guanyant alçada més ràpidament. Al mateix temps el terreny és més trencat i pedregós, i cal parar atenció a la trajectòria. Aquest tram és més lent, i la Sílvia i el Fum, que a peu poden adreçar els revolts m'acaben atrapant. Vaig superant la successió de revolts fins passada la cota 2.200, on continua una diagonal que torna a enllaçar més amunt amb un nou conjunt de revolts i contrarevolts. Ja queda només l'última empenta per assolir el coll que fa estona que veig al davant. Enrere queda una vall ampla i oberta, amb el santuari al fons, i entremig un reguitzell de revolts ben traçat pels enginyers militars italians fa 150 anys.

El coll de la Lombarde té una alçada considerable, 2.351 metres. Hi han pujat tant el Tour de França com el Giro d'Itàlia. Hi ha força ciclistes de carretera que venen d'una o altra banda. En canvi per l'antiga pista militar no he trobat ningú que hi pugi, això que és ben bonic i tranquil. També hi ha molts motoristes i turistes que s'aturen en aquest coll fronterer. Cap el vessant francès es veuen les restes d'uns búnquers de notables dimensions. Pel vessant italià la pista gira i continua pujant cap a l'oest fins a un punt panoràmic de la carena fronterera, la cresta de la Lausetta. Des d'aquí es pot contemplar les pistes d'esquí d'Isola 2.000, just a sota. També un bon grapat de muntanyes que s'enfilen més amunt dels 2.800 metres, com el Monte della Valletta, la Cima della Lombarda o la Cima di Vermeil. Arribo fins als 2.385 m, on hi ha una mena de fita en aquest bonic balcó panoràmic. Des d'aquí marxa un camí que em portaria fins al santuari de Santa Anna, però és difícil en bicicleta i en aquest últim dia he triat una ruta fàcil i curta.

Torno doncs ràpidament per la pista de nou al coll, però en comptes de baixar per la mateixa pista en prenc una de més a l'esquerra que va just per sota de la carena fronterera. Probablement aquesta era la primera pista que es devia construir, però la carena pedregosa devia fer que constantment hi haguessin despreniments. De fet l'antiga pista s'ha convertit en un estret corriol, i en algun punt cal superar petites esllavissades posant el peu a terra. És una pista més alta i panoràmica, ja que planeja un bon tram per sota mateix de la carena i ofereix una bonica vista aèria de la vall d'Orgials i el coll. Passat el tram més aeri la pista comença a baixar fort i enllaça amb la cruïlla que havia trobat pujant. Acabo de baixar fins al punt d'inici tancant així una ruta fàcil i agradable per la valleta d'Orgials i el coll de la Lombarde. Tanquem aquí també les activitats d'aquestes vacances d'estiu pels Alps del sud. Queden encara llocs per visitar en el camí de tornada, com la vall de Tindée o el pas pel coll de la Bonnette, però ja seran activitats més turístiques.