Alta Via del Sale (II)

Fem la segona part de la popular ruta que connectava els Alps amb la Mediterrània per transportar sal, en aquesta ocasió des de la població de Monesi de Triora, a Ligúria fins a prop del refugi Don Barbera. Sortim de la pista per damunt de la població que va pujant fins un coll on hi ha una granja. Tot seguit planeja durant molts quilòmetres, tot passant per un bonic mirador cap a les muntanyes de Marguareis. Seguim fins al Colle delle Selle Vecchie, fronterer amb França, i a partir d'aquí comencem la pujada més forta de la ruta fins al punt més alt, a 2.240 metres, just a sobre del refugi, on havíem acabat la part nord de l'itinerari. Tornem per la mateixa pista, ara més ràpid, ja que principalment ve de baixada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Monesi de Triora (afores) Imperia, Ligúria (Itàlia)
• Distància: 35,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 700 metres
• Temps: 2:50 hores
• Dificultat: IBP=40 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista en bon estat
• Cartografia: Alta Val Tanaro, Alta Valle Arroscia, Alta Valle Argentina Fraternali (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Uns dies enrere vam fer la primera part de l'Alta Via del Sale (I), que com recordarem és la part més coneguda de l'antiga Via del Sale, un conjunt de rutes que comunicaven els Alps amb la Mediterrània, i a través de les quals s'articulava el comerç de la sal. En concret l'Alta Via del Sale és potser la part més coneguda d'aquesta xarxa, i és una ruta per una pista d'alta muntanya entre les poblacions de Limone Piemonte (al Piemont) i Monesi de Triora (a Ligúria). Té al voltant de 60 quilòmetres i transcorre principalment per antigues pistes militars construïdes el segle XIX a prop de la línia de frontera entre Itàlia i França per part dels militars italians. Durant aquest estiu hem recorregut diferents zones utilitzant aquesta amplíssima xarxa de pistes, sovint a gran altura. I avui acabem la ruta que vam començar uns dies enrere.

Tal com ja vam dir, la ruta es pot fer còmodament en un dia, ja que és una pista molt ben traçada que no té més dificultat que el desnivell, més o menys segons la direcció en què es faci i el punt d'on se surti. El problema radica en què la ruta és linial, i o bé vas i tornes pedalant (més de 100 km. i uns fort desnivell), o bé has de preveure transport per tornar. Una logística gens fàcil, ja que si bé la ruta per muntanya són uns 60 km., fer-la per carretera implica molts més quilòmetres per carreteres de muntanya infernals durant més de 2 hores. Com que no disposàvem de dos vehicles, vam decidir partir la ruta, i el primer dia vam fer el sector nord des del coll de Tenda (a sobre Limone) i fins al refugi Don Barbera. Avui farem el tram sud, des de Monesi de Triora fins ben a prop del refugi, de manera que haurem fet tota la ruta, però dividida en dues etapes.

Monesi de Triora és un petit poble que pertany al municipi de Triora, però si bé bona part del municipi pertany a la vall Argentina, Monesi està situat a la vall de Tanaro, i les comunicacions entre els diferents nuclis i Monesi són complicades, i es fan o bé a través d'una pista forestal d'alta muntanya en força mal estat, o bé fent una bona volta de 2 hores per carreteres estretes i dolentes. És un poble ben petit, pràcticament sense habitants fixes, tot i que el poble és bonic i ben conservat, amb les cases bastides en un coster de la muntanya. Els anys 50 del segle passat s'hi va construir una petita pista d'esquí que va tenir un cert èxit fins als anys 80, però mica en mica va perdre interès, i actualment té un aspecte decrèpit, tot i que manté una certa activitat a l'hivern. Pensàvem que trobaríem un poble més animat, i vam veure que nosaltres érem pràcticament els únics turistes. Sí que hi passen ciclistes, motoristes i tot terrenys que fan l'Alta Via del Sale, però són gent de pas, i el poble no té cap més infraestructura que un petit bar desangelat.

Com ja havíem comentat, l'Alta Via del Sale és un itinerari obert a vehicles a motor tots els dies de la setmana excepte dimarts i dijous, i triem un d'aquests dies per circular amb tranquil·litat. En comptes d'aparcar a Monesi, pugem per la pista una mica més amunt, fins un aparcament on vam passar la nit, i el dia següent vam iniciar la ruta. Com que l'itinerari és força ràpid i rodador, la Sílvia decideix quedar-se amb el Fum i caminar cap al sector del Monte Saccarello, que queda just a sobre, i que també vam fer un parell de dies enrere però pel cantó oposat. Jo intentaré fer la ruta a bon ritme, ja que principalment és pista, i des d'aquesta banda el desnivell és moderat.

Pujo per la pista que ve de Monesi a buscar el collet a 1.839 m. on comença pròpiament la ruta de l'antiga pista militar. Al collet hi ha una petita granja i una bifurcació. La pista que marxa a l'esquerra puja cap al Passo di Tanarello i el Monte Saccarello, però descarto aquesta opció i marxo de dret per la pista que a partir d'aquí comença a planejar. Passo davant mateix de la granja i la pista traça una llarga diagonal de pla fins al Passo della Porta, on creua la petita carena de la Costa Ventosa i gira lleugerament a l'esquerra. Avanço per un tram mixt de bosc i prats alpins, i més endavant creuo primer el riu Uomo Morto i més endavant el riu Banca. La pista va fent entrades i sortides als petits torrents i carenetes que baixen de la carena fronterera principal que queda just a l'esquerra, uns metres més amunt. Més endavant descarto una pista a la dreta que baixaria a enllaçar amb la carretera d'Upega, i al cap de poc trobo un petit mirador natural amb bones vistes cap a les muntanyes de Marguareis. El mirador està situat al costat de la pista, i hi ha un banc per seure, reposar i contemplar el paisatge.

A partir d'aquí el paisatge és més obert. La pujada continua sent moderada, i tot just he superat els 1.900 metres. Durant la ruta vaig trobant diversos ciclistes, es nota que avui no hi circulen vehicles a motor, i molta gent aprofita per pedalar sense ensurts. Val a dir que la majoria de les bicicletes són elèctriques. Segueixo endavant en direcció majoritàriament nord-oest, i arribo al Poggio del Lagone, on hi ha una cabana que fa de bar i cafeteria. Des d'aquí surt una pista que també baixaria cap a prop del poble d'Upega. Jo segueixo per la pista principal que avança sota el bosc de la Navette, un tram boscós de la costa que tinc a la meva esquerra. Tot aquest tram és ràpid ja que el pendent és suau, i al cap d'uns minuts arribo al Colle delle Selle Vecchie, de 2.097 m. El coll fa frontera amb França (a l'oest). Però el tram de pista d'avui és íntegrament per territori italià.

Des del Colle delle Selle Vecchie comença al tram més dur de la jornada, ja que el pendent s'incrementa notablement. Ja es veu a davant una llarga diagonal ascendent d'uns 2 km. fins al Passo di Framargal, un collet que travessa una carena lateral i que obre la visió cap al massís calcari de Marguareis, que queda just al davant. La pista canvia de direcció i continua pujant poc més d'1 quilòmetre, fins a la cota 2.239, just a les envistes del refugi Don Barbera, que queda encara un o dos quilòmetres enllà, al fons d'una clotada. Com que aquest punt és molt panoràmic, ja no acabo de baixar al refugi on ja vaig estar fa uns dies. Faig una pausa per contemplar el paisatge, sobretot les muntanyes de Marguareis, la zona més alta dels Alps Lígurs amb altures que superen els 2.600 metres. És un massís calcari força arrodonit i modelat per l'aigua i els elements, amb canals i torrents, i em consta també diverses coves i avencs.

Situat al punt més alt de la ruta amb bones vistes cap a les muntanyes de l'entorn ja només em queda girar cua i tornar per la mateixa ruta, que ara serà principalment en baixada. La pista és bona, i baixo a bon ritme. Faig el primer tram més dret fins al Colle delle Selle Vecchie, i després ja més planejant fins al punt d'inici, uns 17,5 km. en cada sentit, que de tornada faig còmodament en 1 hora. Ens retrobem amb la Sílvia i el Fum als vessants de sobre Monesi, i donem per tancada l'Alta Via del Sale, un itinerari d'alta muntanya fàcil per fer en bicicleta però molt agraït ja que sempre circules a gran alçada, amb bona temperatura i excel·lents vistes dels Alps Marítims i Alps Lígurs.