Forts del coll de Tenda

Pedalem durant molta estona per una carena a més de 2.000 metres que separa França i Itàlia al límit entre els Alps Marítims i els Alps de Ligúria, i connectem diverses antigues fortififacions militars. Iniciem la ruta al coll de Tenda i de seguida pugem cap al gran Fort Centrale i el Fort Alto, a pocs metres. Avancem per la carena cap a la punta d'un morral sobre la vall de Tende, on hi ha el Fort Tabourde, en un balcó panoràmic, i en un altre esperó amb vistes cap al vessant francès ens aturem momentàniament al Fort Pepin. Tot seguir planegem per un corriol preciós que flanqueja sota la Cima del Becco fins al Col della Perla, on trobem la pista de la Via del Sale ja al cantó italià, i anem tornant suaument cap al punt d'inici. Encara fem una escapada fins al Fort Pernante, damunt d'un turó que ens va esbufegar fort.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Tenda Limone (Itàlia) / Tende (França)
• Distància: 30,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 970 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: IBP=81 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i corriols fàcils
• Cartografia: Cuneo, Valli Monregalesi, Val Vermegnana, Val Pesio, Alta Val Tanaro Fraternali (1:50.000)

Itinerari

Crònica

Després de passar uns dies al sud dels Alps Cotians, és a dir, a les valls que neixen al voltant de la ciutat de Cuneo, com les valls de Maira, Varaita o Stura, ara ens traslladem una mica més al sud fins als Alps Marítims. Viatgem fins al nucli turístic de Limone, un poblet alpí situat al fons de la vall de Vermenagna. S'hi arriba per bona carretera des de Cuneo, la capital de la província del mateix nom situada al sud del Piemont. De fet des d'aquesta ciutat situada al pla és fàcil moure's cap a les diferents valls que neixen al seu voltant, i que de seguida s'enfilen cap a l'arc alpí. En concret la població de Limone és una localitat molt animada, un centre turístic on trobem tota mena de serveis i molt d'ambient. Des de Limone surt una carretera que enllaça nombrosos revolts fins al coll de Tenda, on hi ha un pas fronterer entre Itàlia i França.

De fet una mica més avall, a prop del poble, hi ha la boca del túnel de Tenda, que creua els dos vessants dels alps. El túnel es va construir l'any 1.882, i tenia 3,2 km. de llarg. Va ser el més llarg dels Alps fins el 1.964. És un túnel antic, fosc i estret, i que permetia un únic sentit de marxa. Un violent temporal va produir una gran esllavissada l'any 2.020 que va obligar a tancar el túnel. Les administracions dels dos països van decidir construir-ne un de nou, i les obres es preveu que finalitzin el 2.025. Actualment doncs no és possible creuar d'una banda a l'altra. Només és possible des del coll, a gairebé 1.900 metres, però la carretera pel vessant francès és tan dolenta que el pas està restringit només als veïns que tenen permís, i limitat només unes hores al dia amb un semàfor.

Sí que és possible pujar cap fins al coll des del vessant italià, i de fet passem la nit en un petit aparcament a prop del coll. De fet ens sorprèn que molta gent passa la nit al proper Fort Centrale, a pocs metres del coll, en tendes de campanya o vehicles, amb barbacones i foc a terra. Sembla gairebé un campament, suposem que també a causa de les dates. Som 15 d'agost, enmig d'un pont on molta gent fa festa i decideix passar uns dies en aquest magnífic entorn de muntanya on sembla que està permès acampar-hi sense restriccions.

Una característica sorprenen d'aquest lloc és la quantitat d'antics forts militars que hi ha repartits a la zona, molts d'ells a poca distància. També sorprèn que tots miren cap al vessant francès. I la resposta és ben fàcil. Tot i que actualment la carena fa principalment de línia fronterera, antigament la frontera italiana baixava pels vessants actualment francesos. Per tant eren forts italians que protegien les seves fronteres sobre el vessant francès. A part dels forts hi ha una notable xarxa de pistes i camins que els comuniquen, i que actualment permeten gaudir d'aquest bonic escenari alpí en bicicleta. Arran dels acords de París que van posar fi a la II Guerra Mundial, la frontera italiana va retrocedir en diferents punts. Aquí els pobles de Tenda i la Briga van passar a domini francès, un canvi que va ser ratificat posteriorment amb un referèndum amb la gent de la zona. Molts dels forts van quedar al vessant francès, i alguns estan pràcticament a la frontera. Avui farem una ruta que comunica alguns dels forts més destacats de la zona.

Tot aquest entorn és ric en atractius muntanyencs i ciclistes. A part de l'interès paisatgístic i dels antics forts i pistes militars, el poble de Limone és també el punt d'inici més habitual de l'Alta Ruta del Sale. La Via del Sale era una antiga xarxa de camins i pistes que comunicaven els Alps amb el mar Mediterrani, i era una via important per al transport de la sal. Comunicava diverses zones dels Alps amb la zona mediterrània de Ligúria. Hi ha molts camins diferents, però un dels trams més coneguts és l'Alta Via del Sale, una ruta que aprofita una antiga pista militar i que comunica el poble de Limone (Piemont) amb Monesi de Triora (Ligúria), en un itinerari fàcil i fabulós d'uns 50 km., la majoria a gran alçada. Avui utilitzarem un tram curt d'aquesta via, i els propers dies dedicarem alguns itineraris a conèixer-la.

Avui hem traçat un itinerari que connecta diversos forts propers. Sobta la concentració d'antigues fortificacions militars en aquesta zona, que imaginem devia ser un punt estratègic. Així doncs, ens situem al cap d'amunt del coll de Tenda, on hi conflueixen diverses pistes i camins. Deixem les dues principals que baixen cap a França i Itàlia, i prenem la que marxa cap a l'est en lleugera pujada i en pocs minuts ens porta al gran Fort Centrale, una antiga construcció militar de grans dimensions bastida a finals del segle XIX pels militars italians. Com dèiem arran dels acords de París de 1.947, en aquest punt la frontera va recular, i actualment tota la instal·lació està dins de territori francès, amb la frontera pocs metres per darrere de les antigues construccions. De fet avui canviarem de país moltes vegades, ja que les pistes i camins que seguim van saltant a banda i banda de la invisible línia fronterera.

El fort està pràcticament en ruïnes, però queden les grans parets exteriors que mostren una instal·lació de grans dimensions. Passem per la pista que avança damunt del fort, i que connecta en pocs metres amb el Forte Alto, una altra instal·lació veïna situada dalt del turó, i amb una vista extensa cap a la Val Ròia. A la punta del turó hi ha una taula d'orientació i una extensa vista cap al vessant francès. S'aprecien fàcilment el poble de Tende, l'entrada del túnel i la successió de revolts de la pista asfaltada que puja fins al coll. Avancem per la pista que voreja per l'esquerra el fort i la gran esplanada que l'envolta, i baixem a enllaçar amb la pista principal que coincideix amb la l'Alta Via del Sale. Planegem uns pocs metres fins un revolt, on marxem a la dreta per una altra pista secundària que traça una llarga diagonal ascendent fins a la punta d'un morral llargarut, al final del qual hi trobem el Fort Tabourde, dins de territori francès, i amb una extensa vista cap a la Val Ròia, el coll de Tenda i els dos primers forts per on hem passat, així com la gran muntanya Rocca dell'Abisso, que es veu al fons.

L'antiga pista militar ara s'ha transformat pràcticament en un camí, i des del fort Tabourde tornem a canviar de direcció i seguim pujant amb notable esforç seguint una careneta des de la punta del morral i fins un collet sota el cim del Bec Roux. Estem a 2.000 metres, i planegem uns metres per un espai obert que ens permet veure l'antiga pista, ara camí, que gira a la dreta fins al següent morral, on hi ha el Fort Pepin (2.263 m.) Com que aquest tram és d'anada i tornada, la Sílvia i el Fum es queden al collet, i jo m'arribo fins a l'antic fort, ben conservat i amb un fossar que l'envolta, i sobretot amb una extensa vista cap al vessant francès, amb la vall que baixa cap a Tende en primer terme, però amb un horitzó farcit d'altes muntanyes. Torno enrere i seguim avançant amb la Sílvia i el Fum.

Planegem uns metres cap a la base d'un turó arrodonit però ben definit, la Cima del Becco. Veiem a l'esquerra del turó la pista per on tornarem, però abans hem de gaudir d'un tram espectacular, un estret corriol que flanqueja per la dreta de la muntanya, al vessant francès, i que sense dificultat avança enmig d'un panorama sensacional. El camí és fàcil i totalment ciclable. Contorneja la petita muntanya, i un cop al final del llarg traçat de gairebé 3 km. gira a l'esquerra i baixa fort fins al Col della Perla. En aquest collet retrobem l'Alta Via del Sale, és a dir, la pista principal que avança principalment pel vessant italià. Girem a l'esquerra i iniciem doncs el retorn per la bona pista. Tornem a pujar uns minuts per damunt d'extensos prats alpins i petites muntanyetes que sobresurten. Pugem fins al Colleto Campanin, on obrim la visió cap a la zona de l'estació d'esquí de Limone.

La pista comença a baixar i fa un parell de revolts molt marcats. Davant tenim un panorama de muntanyes exquisit, amb la vistosa Rocca dell'Abisso al davant, una mola rocosa que s'enfila fins als 2.755 metres. Baixem fins a passar per davant de l'arribada del telecadira Baita 2.000, on la pista gira del tot i baixa amb una gran semi-circumferència fins al peu del Forte Centrale. Ara passem per una pista que creua el fort per dins, on podem observar les restes de les construccions. Creuem el fort entrant per una arcada, i sortint per l'altra punta. Baixem uns metres i tornem al punt d'inici, el coll de Tenda. La Sílvia i el Fum es queden a la furgo per no fer una ruta excessivament llarga. Jo ja tenia previst un bonus track, i continuaré fins al Fort Pernante, situat en un turó una mica més a l'oest.

Prenc la pista de terra que marxa cap l'oest en direcció cap al poble de Casterino. És una pista de terra, però està en bon estat, i com que l'asfaltada cap a Tende està restringida, molts vehicles passen per aquí, tot i fer una bona volta. Pedalo uns metres en pujada fins a la base del turó on hi ha el fort. A la dreta es veu una antiga pista (amb una cadena que impedeix el pas de vehicles) que comença a pujar fent uns llargs zig-zags. El primer tram és més planer, però després del primer revolt es redreça. Els últims metres són força pendents, i finalment assoleixo el cimet on hi ha les restes de Fort Pernante, envoltat d'un fossar que el protegia. Voltejo el fort per un caminet, i a l'altra banda segueixo un camí que baixa fort cap a l'est. Avanço per un corriol deliciós que voreja per l'esquerra la Cima di Salauta fins a la punta, on es retroba amb el camí principal, just al límit fronterer. Aquest corriol és fàcil, divertit i panoràmic. Just a sota, a l'esquerra, es pot veure el Fort Margherie, per on passarem un dels propers dies.

Arribo a un collet que enllaça amb el camí principal que pujava cap a un altre fort no gaire llunyà, el Fort Giaure. Es pot veure un camí espectacular excavat a la roca que hi puja, però no és ciclable. Un cop al camí principal giro a la dreta i torno a voltejar el petit cimet ara per l'altre cantó. Planejo uns minuts per un camí fàcil i molt agradable, que antigament devia ser una pista militar. Passo uns metres per sota del fort Pernante i enllaço de nou amb la via per on havia pujat, amb la possibilitat d'adreçar alguns trams per un camí que evita els revolts i com que és força dret té un punt afegit d'emoció. Un cop a la pista principal retorno en pocs minuts al coll de Tenda, on ens retrobem amb la Sílvia i el Fum i donem per acabada aquesta apassionant jornada de bicicleta muntanya on hem gaudit de paisatges increïbles d'alta muntanya alpina, antics forts militars i una extensa xarxa de pistes que els connecta.