Muntanya de Jaut

Situats al curs baix de la vall d'Aussau, iniciem una ruta en bicicleta des del bonic poble de Castèth fins al peu de la característica muntanya de la Moulle de Jaut. Des del petit nucli medieval al peu de l'estany, prenem una pista cap a llevant que puja fort enmig d'un bosc humit de faigs i bedolls. El terreny es suavitza a les pastures que envolten les granges d'Artigaus i Espioubet, però tot seguit tornem a pujar fort fins al coll de Jaut, sota el pic de les Males Ores. Comença una travessa amb trams més difícils per prats alpins fins al Coigt de Jaut, el punt més alt de la ruta, sota el cim principal. Passat el coll comença un desens entremig d'immenses pastures inclinades, i finalment una pista que baixa fort fent ziga-zagues cap al fons de la vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Castèth Bearn (França)
• Distància: 32,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.250 metres
• Temps: 5:05 hores
• Dificultat: IBP=98 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes. Tram de corriol poc definit a la part alta.
• Cartografia: Laruns / Gourette / Col d'Aubisque / Vallee d'Ossau IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En el darrer tram de les vacances estiuenques iniciem el retorn des dels boscos d'Irati cap a casa. Però per continuar coneixent país i recorrent els Pirineus, en comptes de tornar per carreteres principals, ho fem per secundàries el més a prop possible de les muntanyes. Així, després de passar uns dies als boscos d'Irati, des del sector francès d'aquesta magnífica selva iniciem una ruta cap a la vall d'Aspe, i a través del coll de Marie Blanque cap a la vall d'Aussau (Ossau en francès). Aquí farem una aturada per acostar-nos a la base d'una muntanya que supera per poc els 2.000 metres, però per la seva situació separada cap al nord de l'eix axial ofereix unes bones vistes. És la Moulle de Jaut, de 2.050 metres. No hi pujarem fins a dalt, ja que el tram superior és rocós i abrupte, però sí que pedalarem fins a la seva base entremig d'un bonic paisatge de prats alpins.

La ruta que farem avui, amb diverses possibles variants, és coneguda a la zona com el Tour de Sésérite, o la volta a Seserite, que és una muntanya menor que voltarem pels quatre costats. De fet és una muntanya ampla de 1.588 metres, poc destacada però que té pistes i camins que permeten una volta circular. Sens dubte la muntanya destacada en aquesta ruta és la Moulle de Jaut i la seva cresta, que seran presents en la part alta del nostre recorregut. És un itinerari relativament fàcil, tot i que té bones pujades i un tram superior amb passos menys ciclables tot pujant pels prats alpins. És també una ruta ben variada, ja que surt del fons de la vall a poc més de 400 metres i s'enfila primer per trams de bosc obac, després una immensa zona de pastures i finalment un tram superior més muntanyós.

Sortim des del petit poble de Castèth (Castet en francès), un nucli amb cases de pedra d'estil medieval situat al peu d'un plàcid estany. És un poble tradicional bonic, amb una antic castell i una església encimbellada dalt d'un turó de roca. No és un centre turístic, tot i que passem la nit en una zona d'acampada molt agradable i amb tota mena de serveis als pobles del costat, ja que som a la part baixa de la vall en un entorn força poblat. La vall d'Aussau en aquest tram és ampla i farcida de molts pobles. Preparem els estris i sortim pedalant des del mateix poble, on prenem una pista asfaltada que marxa cap a llevant.

El primer quilòmetre de la pista és asfaltat, ja que mena a diverses cases disperses pel bosc, i continua cap a unes granges situades més amunt. Al cap d'aproximadament 1,5 km. de sortir deixem la pista asfaltada i prenem un ramal a la dreta que s'endinsa en un bosc fresc i humit. Durant una bona estona pujarem fort per una pista poc o gens transitada entremig de faigs i bedolls tot fent zig-zags per guanyar altura. Aquest primer tram és dur, ja que la pista és pedregosa i el pendent fort. Costa agafar ritme amb una primera pujada exigent, però mica en mica entrem en calor i superem la primera pujada en arribar a una zona amb pastures intercalades entre bosc i algunes bordes. Passem primer les granges d'Artigaus, i tot seguit les d'Espioubet, situades en una grandiosa esplanada per sobre del port de Castet, que ens queda uns centenars de metres per sota, i on es pot arribar per asfalt.

Creuem de ponent cap a llevant aquesta gran zona de pastures seguint la pista, i al final dels prats girem fort a la dreta i comencem una nova pujada pel bosc de Labétet. Tornem a pujar fort, i després de dos revolts marcats anem tombant cap al nord a sota mateix del cim de Seserite. La pista evident ens condueix per una mena de vall entre el cim de Seserite i el pic de les Males Ores, i sense descans s'enfila cap a la Cabana d'Escalac, ja al peu de les cingleres de la Moulle de Jaut. Entrem a la part alta de la ruta caracteritzada per l'absència d'arbres que queden substituïts per uns immensos prats alpins inclinats fins a la base de les roques. Entrem també a la part més interessant i bonica de la ruta i pedalem direcció est fins al coll de Jaut, on abandonarem la pista i canviarem de direcció.

Deixem la pista principal, que tot i que pujava fort, seguia una bona traça. En canvi ara girem cap a ponent fent una volta de gairebé 180º i seguim rastres d'una pista utilitzada només pels tot terrenys dels pastors per acostar-se al bestiar. De fet en tota aquesta zona hi trobem molts ramats de vaques i cavalls que aprofiten els prats quilomètrics. La pista precària ens porta fins a una font i uns abeuradors, i a partir d'allà s'acaba. Comença tot seguit una mena de camí que sovint queda indefinit pels diversos rastres del bestiar. Aquest rastre traça una llarguíssima diagonal sota les parets de la Moulle de Jaut i enmig dels prats inclinats. Una diagonal que ens portarà des del coll de Jaut fins al Coigt de Jaut, que tot i que tenen noms semblants, en realitat són diferents. Visibles l'un des de l'altre, ja que tot el terreny és obert, però situats a uns 3 km. prats enllà.

Comença el tram més difícil de la ruta, ja que cal anar seguint la millor traça, no sempre evident, fent una diagonal ascendent pels prats. Alguns trams són ciclables, i en altres punts hem d'empènyer uns metres. En tot cas la zona és molt oberta i agradable, i el paisatge compensa el petit esforç. Anem pujant com podem tot creuant els prats inclinats i una zona de dolines, i arribem a un amplíssim coll a 1.523 m., el Coigt de Jaut, sempre al nord de la llarga línia rocosa al costat de la qual avancem en paral·lel. En aquest punt tenim el petit contratemps de la jornada, ja que relativament a prop del coll hi ha un gran ramat de xais protegits per dos gossos pastors. Són mastins coneguts popularment a la zona com a patous, però que fan la seva feina de protegir el ramat foragitant qualsevol intrús. Com que nosaltres també anem amb el nostre gos, el Fum, per evitar problemes vam fer un llarg rodeig que ens va obligar a perdre metres, i empènyer de nou fins al següent coll, un tram que si haguéssim seguit la línia del llom hauria estat força més fàcil.

Superat el petit entrebanc seguim planejant per un ampli llom molt panoràmic, ja que ens obre la visió cap a la vall d'Aussau i els cims de la seva capçalera. Aviat el llom comença a baixar, i seguint sempre la traça més evident baixem fins al peu d'una petita barraca al coll de Coutchet. Aquí girem a l'esquerra entremig dels prats per anar a buscar l'inici d'una pista de ramaders que puja des de les granges del Port d'Aste. Trobem aquesta pista precària i la seguim en una ràpida baixada que fa una llarga diagonal pels lloms inclinats que es desprenen de la part final de la cresta que hem anat seguint. Fem una diagonal de 2 km. fins que comença una successió de revolts que ens porten primer al nucli de bordes del Port d'Aste. Tot seguit la pista encadena un grapat de revolts que ens permeten en pocs minuts perdre més de 600 metres de desnivell.

Aquest tram de baixada es fa llarga, ja que fem desenes de revolts en notable baixada. Com que anem amb el gos la velocitat és suau, i el descens es fa llarg. En tot cas és un plaer contemplar l'ampla vall d'Aussau des de les alçades. La pista acaba al nucli de Béon, i la Sílvia i el Fum es queden al peu de la font del poble. Jo continuaré quatre quilòmetres més cap al nord per una carretera interior asfaltada que avança al peu del riu Aussau fins al punt d'inici de la ruta. Així tanquem un interessant itinerari per un terreny poc concorregut i alhora molt bonic, on combinem la plàcida vall d'Aussau, una zona de boscos humits atlàntics, immenses pastures alpines a la part alta, i el trànsit al peu de la llarga línia de cresta de la Moulle de Jaut, la protagonista principal del nostre itinerari.