Orbaitzeta

Sortim pedalant de la important cruïlla de camins de Roncesvalls, terra de peregrins, i planegem pels espectaculars boscos d'Irati fins a l'antiga fàbrica d'Orbaitzeta. Visitem les ruïnes de la fàbrica d'armes construïda el segle XVIII amb el característic riu que passa per sota les arcades. Comença tot seguit una llarga pujada per una pista secundària que travessa un fabulós bosc de faigs i avets fins al coll de Intzandorre, on entremig de la boira i desenes de peregrins iniciem un divertit descens per un preciós corriol dins de la fageda.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Orreaga (Roncesvalls) Navarra (Euskal Herria)
• Distància: 24,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 810 metres
• Temps: 3:10 hores
• Dificultat: IBP=91 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i camins fàcils
• Cartografia: Irati Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Dedicarem el nostre tercer dia pels boscos de la Selva d'Irati fent una ruta circular fàcil i plaent des de la localitat de navarresa Roncesvalls (Orreaga en basc, Roncesvalles en castellà) i fins a Orbaitzeta, un petit nucli on hi podem visitar les ruïnes d'una antiga fàbrica reial d'armes enmig d'un paisatge majestuós. Farem avui una ruta amb diversos punts d'interès. Per una banda els fantàstics boscos de faig i avet, el nucli de Roncesvalls, històrica cruïlla de camins, i també l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaitzeta, avui en ruïnes, però amb una màgia especial pel lloc on està ubicada.

Pedalarem doncs pels immensos boscos que configuren aquesta espectacular selva, la més gran del sud d'Europa i segona del continent després de la Selva Negra alemanya. Però en aquests paisatges al nord de la vall d'Aekoa l'activitat humana també hi ha tingut protagonisme. Així el lloc de sortida, Roncesvalls, és un dels punts de trobada més importants dels peregrins en la seva ruta del Camí de Sant Jaume. Hi podem contemplar-hi una gran col·legiata i l'alberg dels peregrins. Hi ha un gran aparcament que és ideal per deixar els vehicles i començar la ruta, ja que la pista neix al final de la zona d'aparcament. Preparem els estris per començar la ruta.

Així doncs a la part baixa de l'aparcament de Roncesvalls creuem un torrent i prenem una pista que marxa cap a llevant. Seguim momentàniament el GR-65, però en pocs metres l'abandonem, tot i que més tard ens servirà per tornar al punt d'origen. Seguim una pista ben conservada i tancada al trànsit de vehicles que planeja enmig d'uns boscos notables. La pista puja lleugerament el principi, i intercala zones boscoses amb altres de pastures. Al cap d'uns 2,5 km. enllacem amb el GR-11 i l'anem seguint sense perdre la pista. Pugem uns minuts més i aviat iniciem un suau descens cap al coll Usategietako Lepoa, on deixarem el GR i encara baixarem uns metres més per dins del bosc en un tram de pista polsosa. Al voltant del quilòmetre 6,5 de ruta la pista s'endinsa en un bosc obac i seguim baixant al peu del riu Itolaz.

Acompanyats per la fresca humida del bosc al peu del riu, baixem suaument per una pista preciosa fins a les ruïnes de l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaitzeta. Aquest és un punt de parada obligatòria tant pel seu valor a nivell d'arqueologia industrial, com també per l'enigmàtica bellesa de l'indret. Tot el recinte està en ruïnes, però alhora està cuidat, i podem gaudir d'una estranya simbiosi entre una antiga construcció humana en declivi i la natura en el seu intent de reabsorbir allò que un dia se li va arrabassar. De fet el dia anterior vam aprofitar per visitar amb més calma el recinte, i avui hem passat pedalant sense dedicar-hi tanta estona a visitar-lo.

L'antiga fàbrica d'armes d'Orbaitzeta va ser construïda per ordres del rei espanyol Carles III el segle XVIII. El lloc triat no era casual, ja que a la zona confluïen algunes de les primeres matèries més importants. Per una part ja hi havia jaciments de ferro a prop, i també antigues foneries que proporcionaven ferro d'alta qualitat. També el riu que oferia aigua necessària per fer energia i alhora refredar els materials. I finalment els immensos boscos d'Irati eren una font inesgotable de fusta per abastir els forns. A part del recinte de l'antiga fàbrica, al voltant hi ha una mena de colònia, amb habitatges on encara hi viu gent, així com una església. El nucli de la fàbrica d'armes d'Orbaitzeta està situat uns quilòmetres més al nord de la població del mateix nom.

Deixem la fàbrica i canviem de direcció. Prenem ara una pista estreta però asfaltada que marxa cap al nord en notable pujada. De fet a partir del nucli de la fàbrica d'armes comença la gran pujada del dia que ens ocuparà una bona estona. Fem un primer quilòmetre per la pista asfaltada fins que trobem una altra pista més secundària i de terra que marxa a l'esquerra. Entrem tot seguit en un dels trams més bonics del recorregut, ja que prenem una pista secundària i solitària que va resseguint el barranc de Txangoa. Durant diversos quilòmetres ens enfilarem per una petita pista que serpenteja dins d'un bosc humit amb immensos faigs. El barranc així com els torrents laterals creen petites cascades que s'escolen entre la fullaraca. És una zona molt humida que en èpoques de pluges deu ser impracticable.

Anem remuntant la pista, amb alguns trams de fort pendent. Gaudim observant la bellesa de cada racó, alhora que anem guanyant metres. A certa alçada entrem dins d'un núvol de boira que ens acompanyarà en la part superior del nostre recorregut. En tot aquest tram no tindrem vistes, però l'ambient enigmàtic de la boira dins d'aquests boscos gairebé encantats fa que el recorregut sigui molt agradable. Uns últims metres en forta pujada ens porten fins al coll d'Intzandorre, conegut també com la collada de Napoleó. Enmig d'una boira espessa amb prou feines veiem el refugi d'Intzandorre (o Izandorre), una petita cabanya on sovint s'hi refugien peregrins. Precisament aquí al coll enllacem amb el GR-12, conegut com el Sender d'Euskal Herria, ja que recorre bona part de les muntanyes basques entre Euskadi i Navarra.

Al coll d'Intzandorre tornem a canviar de direcció. Enllacem amb el GR-12 i el Camí de Sant Jaume, on trobem diversos peregrins. Avancem ara per una pista en direcció sud que continua pujant. Durant aquest tram anem trobant nombrosos peregrins que venen de la localitat del país basc francès de Donibane Garazi (Saint-Jean-Pied-du-Port). Parlem uns minuts amb una peregrina nord-americana que camina sola. Ens abriguem i continuem per la part alta de la ruta, a més de 1.400 metres, tot pujant per una pista precària que ens porta al coll de Lepoeder on iniciarem el descens definitiu que ens portarà al punt d'inici.

Sense a penes visibilitat creuem el coll i una pista asfaltada que puja fins al cim d'Ortzanzurieta. Si hi hagués hagut visibilitat, tenia intenció de pujar-hi, ja que queda a pocs quilòmetres del coll. Però enmig d'una boira espessa i fresca no convidava gaire. Així que creuem la carretera i prenem un corriol per on baixa el GR. Comença aquí un preciós descens per dins d'una bonica fageda que ens portarà directes al punt d'inici. Seran 3,5 km. de descens continuat per un corriol molt ben fresat i prou fàcil, on simplement cal anar amb compte ja que hi acostuma a haver força caminadors. El corriol és molt estètic, ja que ens movem dins d'una gran fageda i la terra és vermellosa i molt ben compactada, possiblement fruit de passar-hi molta gent. Això fa que el descens sigui fàcil però alhora divertit i emocionant ja que hi ha trams força pendents.

Gaudim com nens d'aquest preciós corriol que ens porta directament a l'entrada de Roncesvalls, on havíem començat la ruta. Posem la cirereta a una ruta curta però intensa en bellesa i emocions, amb una primera part fàcil per pista bona, la visita a l'antiga fàbrica d'armes, tot seguit una pujada per una pista molt bonica enmig dels boscos d'Irati, i finalment un descens fàcil i divertit. Tot això condensat en menys de 25 km. i dins de la gran Selva d'Irati que avui acomiadem després d'uns dies molt agradables pedalant pels seus confins. A la tarda encara aprofitem una estona per desplaçar-nos més cap al nord, ja en territori francès, per fer una fàcil caminada fins a la bonica cova d'Harpea, un racó de gran bellesa.