Serra d'Abodi (1.532 m.)

Ens endinsem pedalant pels boscos d'Irati per una còmoda pista que planeja cap a l'est tot resseguint el barranc de Pikatua. Passat l'embassament de Koixta comença a pujar de forma decidida i constant fins a la base de l'estació d'esquí d'Abodi, on fem una pausa a l'agradable terrassa. Comença tot seguit una llarga travessa per la carena de la serra d'Abodi per una pista precària que ens acosta fins al seu punt més alt, i continua cap a l'oest per terreny obert i panoràmic fins al Paso de las Alforjas. Deixem l'ample llom i ens endinsem de nou a la fageda a través d'un deliciós corriol que amb trams de cert pendent però sense grans dificultats ens retorna al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Carretera de les Cases d'Irati (NA-2012) Km. 19,5 Otsagabia (Navarra, Euskal Herria)
• Distància: 27,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 710 metres
• Temps: 3:50 hores
• Dificultat: IBP=47 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes i camins fàcils
• Cartografia: Irati Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem pels majestuosos boscos de la Selva d'Irati, avui amb una ruta que té dos sectors ben diferenciats. Per una banda farem l'anada tot pujant per dins dels boscos de faig i avet, i per altra la tornada serà per un llom ample, obert i panoràmic al cap d'amunt de la serra d'Abodi. Precisament aquesta serra orientada d'est a oest i situada per damunt de la vall de Salazar, és la que marca la frontera amb els boscos d'Irati, que trobem al seu vessant nord. Seguirem el barranc de Pikatua fins al punt més alt, on hi ha la base de l'estació d'esquí d'Abodi. Des d'allà ens enfilarem a l'oberta i ampla carena que ens ofereix una magnífica panoràmica del pic d'Ohri, la primera muntanya de més de 2.000 metres dels Pirineus venint des del vessant atlàntic.

Per fer aquesta ruta podem sortir des de les Cases d'Irati, situades al vessant nord de la serra d'Abodi, al final d'una llarga carretera que surt des d'Otsagabia. Si sortim des del còmode aparcament de les Cases d'Irati haurem de remuntar per asfalt uns 4 km. fins al punt on surt la pista. Nosaltres evitem l'asfalt i aparquem a l'entrada d'aquesta pista, situada al punt quilomètric 19,5 de la carretera NA-2012 que precisament acaba a les Cases d'Irati. La pista d'on sortirem està tancada al trànsit, però hi ha prou aparcament per deixar-hi uns quants vehicles abans de la tanca. Preparem els estris i sortim la Sílvia i jo pedalant, i el Fum al nostre costat.

Comencem a pedalar pujant suaument per la còmoda pista que avança dins d'una frondosa fageda. Al cap de poc més d'un quilòmetre arribem a un petit coll i la pista comença a baixar suaument per l'altre cantó durant gairebé 7 quilòmetres. És un tram plàcid i agradable per dins la fageda, que fem a baixa velocitat per portar un ritme suau per al gos. Aquest tram el coneixem del dia anterior, ja que l'havíem fet en sentit contrari en una altra ruta per la Selva d'Irati. De fet ens va anar bé repetir un tram de ruta, ja que casualitats de la vida, em vaig oblidar el bidó d'aigua en una font que hi ha en una àrea recreativa, i afortunadament la vaig poder recuperar. La qüestió és que la pista baixa suaument fins a l'embassament de Koixta, i llavors comença a pujar tot resseguint el barranc de Pikatua.

El primer tram de la pujada és suau, i passa per l'àrea recreativa on recupero el bidó oblidat el dia anterior. Tot seguit avança fins a la cruïlla per on vam passar el dia anterior. Aquí girem a la dreta i comença la pujada de debò. No és en cap cas una pujada dura, però sí llarga i constant. Ens enfilem per dins dels fantàstics boscos d'Irati, i potser la magnificència de l'entorn fa que no notem la intensitat de la pujada. Des de l'embassament són uns 8 km. de pujada, que sumats al tram previ ja acumulen 15,5 km. La pujada s'acaba al centre de Pikatua, on hi ha la base de l'estació d'esquí d'Abodi. Aquí hi ha una còmoda terrassa amb un solet esplèndid que ens convida a aturar-nos i fer un cafè tot contemplant com arriben molts ciclistes de carretera que venen fins a aquest punt després d'una llarga pujada des d'Otsagabia.

Passem una bona estona a la terrassa on hi ha la base de l'estació d'esquí de fons reposant de la bona pujada que hem fet fins aquí. Ens decidim a posar-nos de nou en marxa i sortim per una pista tancada al trànsit que s'encara cap a ponent. Anem seguint el GRT-10, un itinerari transfronterer que passa per aquesta zona. Aviat comencem a pujar de nou i també aviat s'acaba la vegetació. Entrem en la segona part d'aquesta ruta, caracteritzada per un paisatge obert i arrodonit dalt la carena de la serra d'Abodi. La base de l'estació d'esquí de fons està a 1.340 metres aproximadament, i anem pujant progressivament cap als 1.400 i després d'un tram una mica més dret cap als 1.500. Ens movem damunt d'una carena amplíssima, uns immensos prats alpins que semblen infinits.

Un cop a la línia dels 1.450 metres la pista s'aplana i va seguint l'immens llom. Al nord, no gaire lluny, contemplem el majestuós pic d'Ohri, primer cim de més de 2.000 metres venint des de l'oceà Atlàntic. És un cim ben bonic que vam pujar fa uns anys des del coll de Larrau. Ens el mirem de tu a tu des del seva ampla cara sud, amb els diferents vessants tenyits de verd per l'herba que arriba fins al cim. El paisatge des de dalt la serra d'Abodi és curiós, ja que la carena és molt ampla i llarga. Una pista que cada cop és més precària la recorre per dalt la carena, una pista d'ús exclusivament ramader. Ens desviem uns metres de la pista per arribar al vèrtex geodèsic que assenyala els 1.532 metres del punt més alt, que no és més que un petit turó que amb prou feines sobresurt de la gran carena.

Seguim encara un bon tros més de carena, amb una pista que mica en mica va desapareixent i esdevé un corriol damunt el tapís d'herba. Anem superant diferents protuberàncies, i tan aviat pugem com baixem, sempre damunt d'aquesta llarga i ampla serra amb extenses vistes. Des de l'estació d'esquí de fons recorrem gairebé 8,5 quilòmetres de carena enmig d'un paisate monòtonament bonic, ja que és sempre molt igual, però no cansa. També ens sorprèn la sol·litud del recorregut, ja que tot i ser una zona molt bonica, en tota la carena només trobem un pastor amb el seu gos i un parell de ciclistes al principi. Durant el recorregut passem per diversos turons que s'acosten als 1.500 metres. A a part del propi Alto de Abodi, que és el més alt, destaquen també el Marentxiloa o l'Alto de Dukea. Passat aquest últim arribem al Paso de las Alforjas, on abandonarem la carena.

El camí de la carena encara continua, i podríem arribar fins al port de Tapia, on passa la carretera que creua la serra d'Abodi. Però just al Paso de las Aforjas, quan portem exactament 8,3 km. des de l'estació d'esquí de fons d'Abodi, deixem la carena i marxem cap a la dreta seguint un camí (GRT-9) que comença a baixar i de seguida entra en una espessa fageda. Iniciem el descens per un corriol preciós que traça una llarga diagonal que baixa suaument al principi, i més avall continua amb un pendent accentuat però assumible. Gaudim molt d'aquests 2,5 quilòmetres de descens, tots per dins d'una espessa fageda amb un camí prou fàcil i ben traçat, i alhora emocionant. Arribem a la pista per on ja havíem passat i ja només ens queda baixar poc més d'un quilòmetre fins al punt d'inici. Acabem ben satisfets amb una ruta que puja per una pista agradable dins dels boscos d'Irati, remunta la serra d'Abodi i en recorre tota la carena fins a trobar un deliciós camí per on torna al punt d'inici i posa la cirereta a una ruta ben agradable.