Val d'Espetal

Entremig de les valls d'Ansó i Echo hi trobem una petita vall força desconeguda que neix als peus de la Peña Forca i s'allarga fins a la bonica localitat de Siresa. Comencem la ruta poc més amunt d'aquesta localitat, quan s'acaba l'asfalt enmig d'una zona de pastures. Remuntem la vall per una bona pista que s'enfila suaument en direcció nord tot passant al peu de diverses bordes. Al cap de 7 quilòmetres s'acaba la pista i acabem de pujar a peu fins al refugi de Reclusa, una petita barraca de pastors al peu del pic de la Ralla. Tornem suaument per la mateixa pista.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Lo Plano (Afores de Siresa) Vall de Echo (Aragó, Espanya)
• Distància: 14,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 410 metres
• Temps: 2:00 hores
• Dificultat: IBP=25 / Verda
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Valles de Ansó y Hecho Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Sempre havia pensat que les valls d'Ansó i Echo eren veïnes i paral·leles. I de fet és així, però amb un petit veí entremig: la val d'Espetal. Aquests dies, tot rondant per la zona i en una tarda en què estava mirant mapes, em vaig fixar que entremig de les dues valls principals en discorre una de més petita, que neix sota el vessant sud del Peña Forca i baixa fins al pintoresc poble de Siresa. A més a més em vaig fixar que una pista solcava aquesta petita vall, orientada, com les seves veïnes, de nord a sud. Precisament avui que teniem previst un dia de descans actiu, ens sembla una bona idea anar a conèixer aquest raconet poc conegut situat entre veïns més famosos.

Més amunt d'Echo arribem a Siresa, un petit poble presidit per l'impressionant monestir de San Pedro de Siresa. Avui no hi anirem, ja que hi hem estat anteriorment. Passat el nucli surt una pista asfaltada a l'esquerra sense cap mena d'indicació. Seguim aquesta pista estreta poc més d'un quilòmetre fins que després d'un revolt marcat entra en una gran zona de pastura i s'acaba l'asfalt. Aquí aparquem i comencem la ruta. La Sílvia, el Fum i jo mateix marxem direcció nord per una llarga recta entremig de dos grans prats de pastura separats per parets de pedra seca. És la zona coneguda com Lo Plano, nom ben escaient. Al fons de la llarga recta hi ha un parell de bordes, una a cada banda. En tota la vall en veurem diverses, algunes més ben conservades i arranjades per a segona vivenda, algunes que encara fan la seva funció, i d'altres abandonades.

La vall és prou ampla, i la pista és còmoda. Comença amb un tram pràcticament pla fins a trobar un pont que creua el riu al costat de la borda Migalé. Seguim remuntant la vall amb una mica més de desnivell alhora que voregem un bon grapat de bordes a cada banda de la pista. Ens movem en una vall molt tranquil·la, allunyada dels circuits turístics. Trobem un tractor i un parell de cotxes en tot el trajecte. Seguim el PR HU-22 sempre en direcció nord, i al fons de la vall veiem com s'alça una barrera pedregosa que no és altra que la Peña Forca, tot i que des d'aquí no mostra el caràcter que li vam trobar quan hi vam pujar des de la Selva de Oza, al final de la vall d'Echo.

Quan portem més o menys 5 quilòmetres, la pista puja una mica més fort, però sempre amb un pendent prou còmode per pedalar sense fer grans esforços. Seguim sempre una línia pràcticament recta cap al nord fins a creuar dos barrancs que baixen a banda i banda de la vall. Aquí ja entrem en una zona més pedregosa i la pista és més precària els pocs centenars de metres que li queden fins que s'acaba en una esplanada a sota mateix del refugi de Reclusa. Deixem les bicicletes i acabem de pujar a peu fins a la petita barraca de pastors situada just a sota de la Punta de la Ralla, un cimet punxegut i ben estètic que supera per poc els 2.000 metres. Cap al nord-est hi tenim les parets de la Peña Forca, un cim que és molt estètic mirat des del nord, però amb un vessant sud més ensopit, especialment des d'aquí, ja que tenim poca perspectiva.

Reposem uns minuts al petit refugi de Reclusa i tot seguit desfem per la mateixa pista els 7 quilòmetres que ens havien portat fins aquí de pujada. Durant el descens podrem anar contemplant més tranquil·lament el reguitzell de bordes que ens recorden l'ús humà que havien tingut aquests territoris que ara veiem remots.