Volta al pic de Cagire

Des del coll de Menté, prop de l'estació d'esquí de Mourtis, prenem la pista forestal de Soulan que contorneja el pic de Cagire. L'itinerari comença baixant suaument dins d'un bosc frondós i humit amb faigs i avets. Voltem el vessant est i nord de la muntanya fins al coll de la Couage, on s'acaba la baixada i comencem a pujar per un tram molt obac que passa per la bonica cabana de Arguenos, amb vistes cap al pic de Gar. Seguim amunt fins al coll de Caube, on arribem amb un últim tram de corriol ben bonic. El coll és un balcó panoràmic suspès al buit sobre la vall de la Garona, i s'albira el massís de la Maladeta. Tornarem per la mateixa pista, que comença baixant i acaba amb pujada moderada.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Coll de Menté Bots, Alta Garona (França)
• Distància: 34,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 755 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: IBP=46 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista en bon estat
• Cartografia: Aspet / Pic de Maubermé IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim avançant en les vacances que ens porten de ruta pel vessant nord dels Pirineus en direcció oest. Després de passar uns dies al Coserans, ara entrem a l'Alta Garona. El dia anterior vam fer un agradable trajecte per carreteres secundàries el més a prop possible de l'eix axial pirenenc creuant el coll del Portèth d'Aspèth (Portet d'Aspet en francès), ben conegut pels aficionats al ciclisme. Vam continuar per una carretera molt bonica per la vall del riu Ger, i vam pujar al coll de Menté. Una mica més amunt hi ha la petita estació d'esquí de Mourtis, on vam passar la nit. El dia següent vam tornar uns metres més avall, al coll de Menté, també molt conegut pels ciclistes d'asfalt. És un coll ample i obert per on després baixarem cap a la riba del riu Garona, però abans hi farem una ruta en bicicleta.

Al coll de Menté hi ha un aparcament força gran amb una font d'aigua fresca. També hi ha un alberg i un bar. Al mateix coll neix el vial per acabar de pujar fins a l'estació d'esquí de Mourtis. Un cop equipats i amb les bicicletes a punt sortim pedalant del costat de la font. Aquí marxa en direcció nord la ruta forestal de Soulan, una pista de terra que contorneja els vessants oest, nord i est del pic de Cagire (1.912 m.), un cim de vessants suaus amb lloms d'herba que acaba amb forma punxeguda. És un cim poc destacat, però que ofereix una panoràmica extensa dels Pirineus, especialment els cims de l'Aran i la zona de la Maladeta. Una curiositat que vaig saber més tard: la foto de la portada del clàssic llibre Los 3.000 m. de los Pirineos, de Luis Alejos (Sua Edizioak, 1996) està feta des del cim d'aquesta muntanya que avui revoltarem en bicicleta.

Comencem a pedalar de pla per una pista que al començament és força trencada, però que de seguida s'arregla. Aviat comencem a baixar suaument, i adaptem la velocitat al fet d'anar amb el Fum, el nostre gos. En condicions normals aquesta baixada seria ràpida, ja que la pista és bona. Anem perdent alçada suaument per dins d'un bosc frondós amb arbres de notables dimensions. La pista és tancada al trànsit, i això ens garanteix molta tranquil·litat. Només ens creuarem amb alguns excursionistes o ciclistes. Al cap de poc menys de 3 km. deixem a l'esquerra el trencant que porta a la cabana de Larreix. Seguim baixant i anem tombant cap al nord-oest alhora que entrem en una zona més obaga del bosc. Continuem baixant per la pista, fresca i ombrívola, ara per la ruta forestal de Cagire. Avancem pel vessant nord en baixada suau fins al coll de la Couage, on hi ha un aparcament de vehicles que hi accedeixen per una altra pista de la cara nord. També hi ha una petita àrea recreativa.

Al coll de la Couage canviem de direcció i ens encarem cap al sud. També canvia un altre detall important: fins ara havíem baixat, i ara tocarà pujar. Creuem una tanca que impedeix el pas de vehicles i comencem l'ascens al coll de Caube. És una pujada progressiva que s'enfila encara per un vessant molt humit. Després de més d'11 km. de baixada que ens ha ocupat una hora, ja que anem a ritme molt suau, costa agafar el ritme ascendent. Mica en mica anem guanyant alçada alhora que contemplem les punxes del pic de Gar, que destaquen per mostrar unes crestes rocoses en un entorn on domina principalment el verd. Pugem direcció sud fins assolir la cabana d'Arguenos, un bonic refugi de pastors enmig d'un prat. Passada la cabana anem girant cap a l'oest i continuem pujant fins assolir una placeta on s'acaba la pista. Són uns 4 km. més de pujada que fem en 30 minuts.

Hem revoltat ja les tres cares del pic de Cagire seguint la pista que just ara s'acaba. Neix però un sender que continua enllà, i després d'un fortíssim pujador arriba a una petita cabana. Pocs metres més a la dreta arribem seguint un bonic corriol fins al coll de Caube, el destí de la ruta d'avui. És un lloc molt bonic, ja que el vessant suau per on havíem pujat es trenca bruscament cap al sud, i forma un mirador suspès sobre la vall del riu Garona. Estem tot just a 1.335 metres d'alçada, però tenim una bonica panoràmica del massís de la Maladeta i molts dels cims del sector nord de l'Aran. Fem una pausa al cim per contemplar el paisatge i menjar una mica de fruita que portàvem. És un lloc que convida a seure i gaudir del panorama. Sota els nostres peus, cap al sud, veiem la part ampla de la vall del riu Garona, al voltant de les poblacions de Cièrp e Gaud, Marinhac i Sent Biat (Cierp-Gaud, Marignac i Saint-Béat en francès). I més enllà les punxes de les muntanyes de l'eix pirenenc.

Després de passar uns minuts al coll, que gairebé sembla un cim ja que les vistes són sensacionals, iniciem el camí de tornada. Podíem haver fet la ruta circular amb un descens per un caminet costerut que baixa fins a tocar la població de Bots (Boutx en francès). És però un camí difícil pels amants de l'enduro, i queda fora de les nostres habilitats. Així doncs no acabarem de fer la volta sencera al pic de Cagire i deixarem el vessant nord. Tornem doncs per la mateixa ruta. Desfem els últims metres de corriol fins a trobar la pista per on baixarem tranquil·lament fins al coll de la Couage. Tot baixant contemplem el vessant occidental del pic de Cagire. Un cop al coll tocarà remuntar aproximadament 350 metres de desnivell per la pista que ja havíem fet en sentit invers. La pujada és suau, però sempre costa acabar en pujada, especialment ara al migdia amb força calor. Mica en mica anem desfent la ruta fins al popular coll de Menté, punt de trobada de ciclistes, excursionistes, motoristes i turistes.