Volta al Comodoto

Comencem a pedalar al petit poble d'Espierba, alçat al vessant esquerre de la vall de Pineta. Aquí surt una pista que puja constantment en direcció nord-oest fins als plans de la Estiva, on tenim una bonica vista del circ de Pineta. El pendent és moderat en el primer tram, i més dur a la segona meitat, amb un terreny pedregós on no val a badar. Canviem de direcció al petit refugi de l'Estiva, i avancem fins a la Plana Fonda on la pista s'acaba. Creuem aquesta gran pastura i pugem empenyent les bicicletes fins a la collada de Coronetas seguint el GR. Descartem pujar al cim del Comodoto perquè comença a ploure. Cruem el coll i comencem un preciós descens per una ampla carena amb vistes cap a les parets de la zona del PN d'Ordesa. El corriol no és fàcil, i en alguns trams baixem a peu. Més endavant enllacem amb una pista que baixa fins a Espierba, on continuarem baixant per un divertit corriol fins al fons de la vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Espierba Bielsa (Sobrarbe, Aragó, Espanya)
• Distància: 21,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 860 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: IBP=69 / Vermella-Negra
• Sensació de dificultat: Difícil Trams de pujada on cal empènyer la bicicleta. Descens amb trams difícils
• Cartografia: Ordesa - Monte Perdido Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim la nostra ruta d'estiu pels Pirineus centrals fent parades en diversos llocs d'interès per fer rutes panoràmiques en bicicleta. El dia anterior hem saltat des del vessant francès al vessant sud espanyol a través del túnel de Bielsa. Baixem fins a la població i entrem a la vall de Pineta. La vall s'inicia al circ de Pineta, sota mateix del Balcó i del Mont Perdut, i baixa suaument cap a l'est fins a desembocar al riu Cinca a Bielsa. Està situada al vessant nord del massís del Mont Perdut, i és un lloc de gran bellesa ja que està envoltada d'immenses parets que s'enfilen fins més amunt dels 3.000 metres. Precisament les grans parets no semblen un lloc adequat per la pràctica de la bicicleta de muntanya, però en canvi el vessant oposat és més suau i sí que té alguns recorreguts possibles que ens oferiran una gran panoràmica tant de la vall com de les muntanyes que l'envolten.

La idea per la ruta d'avui l'hem tret de Zona Zero, una iniciativa sorgida dels riders de la zona de l'Aïnsa, i que ha crescut i s'ha fet gran fins a esdevenir un centre de referència per als amants de l'enduro. També ha ampliat l'àmbit geogràfic, i algunes de les rutes proposades s'extenen fins a diverses zones del Pirineu aragonès. Concretament avui seguirem la ruta ZA 03 Comodoto. Som conscients que les rutes de Zona Zero són tècnicament difícils, tot i que també en tenen alguna de fàcil. Aquesta en concret estava qualificada com a Vermell+, cosa que ja permetia endevinar que no serien flors i violes. Però la zona ens interessava, i el paisatge és preciós. Així que ho provarem. Ja avanço que la pujada és fàcil i agradable per pista, i la baixada és força d'enduro i vam fer molts trams a peu.

El punt de sortida de l'itinerari és el càmping de la vall de Pineta, situat a la part central de la vall, i on vam passar la nit. De nou tornem a fer petites variacions ja que anem amb el nostre gos, el Fum, com ja hem fet la resta de rutes d'aquests dies. Volem evitar l'asfalt, i per això anem amb la furgoneta fins al poble d'Espierba, situat poc més d'un quilòmetre per sobre de la vall. Ens situem a la part alta d'aquest petit llogarret, aparquem i comencem a pedalar per la pista que neix al final del poble i marxa en direcció oest. A pocs metres d'iniciar la pista una tanca impedeix el pas de vehicles, de manera pujarem tranquils. La pista comença força suau i avança per una zona bososa, tot i que algunes zones esclarissades permeten contemplar les espectaculars parets de l'altra banda de la vall, a la zona del massís del Mont Perdut.

Anem avançant per la pista i a part de les vistes cap a la serra de las Zucas a la nostra esquerra, també es van veien a l'horitzó unes marcades puntes que s'aixequen per sobre del circ de Pineta, i que no són altres que el propi pic de Pineta i el Garién. La pujada és relativament suau i progressiva fins a la plana de Costadué, on fa un gir de 180º a la dreta. Aquí la pista comença a pujar més fort, i alhora la superfície és més pedregosa i trencada. El terreny és més obert, i la vegetació va remetent. Això ens permet contemplar una panoràmica cada cop més espectaculars, amb impressionants parets a l'altra banda de la vall i el magnífic circ de Pineta que es va dibuixant davant nostre. La pista fa una gran zeta fins arribar als immensos plans de la Estiva, suspesos literalment sobre el fons de la vall al circ de Pineta. La pujada no és senzilla, és exigent i cal esforç intens i constant. Als prats de la Estiva hi ha diversos ramats, i passem també al costat d'una cleda.

Fem una breu pausa obligatòria per contemplar tan immens paisatge, tot i que els núvols es van enganxant a les capçaleres. Tot el que ens envolta és majestuós, des de les muntanyes a l'altra cantó de la vall fins als cims que coronen el circ de Pineta. Davant nostre uns grans prats suspesos, per sota dels quals molts i metres més avall hi ha el bonic circ, on comença precisament la vall. Pedalem per la pista que creua els prats, i coincidim amb un ramat de vaques. Al final dels prats la pista gira a la dreta, just per sota d'una cabana de pastors. Pugem uns mica més fins entrar a la Plana Fonda, a més de 2.000 metres. Es tracta d'un planell pràcticament tancat entre parets que és una bona zona de pastures. La pista s'acaba a l'entrada del gran prat, al final del qual ja s'endevina el cim del Comodoto, que aixeca el seu pendent herbós per sobre de la plana.

Creuem el prat sobre la bicicleta, seguint el GR-11 que passa per aquí. Abans d'arribar al final del prat el camí s'enfila pel vessant esquerre. Aquí baixem de les bicicletes i ens posem a empènyer. Pujarem a peu gairebé 200 metres de desnivell en un tram que es fa força feixuc. A més a més comencen a caure gotes. Feia estona que el cel s'anava tapant, i just en aquest punt més alt comença a ploure, tot i que suaument. La pujada és força dreta fins a la collada de las Coronetas, on el GR gira a l'esquerra del Comodoto. Som sota la piràmide summital. Nosaltres prenem el caminet que marxa a la dreta i flanqueja aquesta piràmide superior i traça una diagonal fins al collet que hi ha ben bé a sota del cim. Tot aquest tram també el fem empenyent la bicicleta. Som al punt més alt de la ruta, a 2.233 m. Ha deixat de ploure però el temps no es veu gens segur. Fem una breu pausa per reposar una mica després del llarg tram empenyent la bicicleta.

Passada la collada de sota del Comodoto el paisatge canvia. Si pel cantó que veníem era força rocós, ara tenim per sota uns grans prats alpins molt inclinats que baixen en una ampla i llarga carena cap a l'est. Un corriol travessa aquesta llarga carena. És un corriol molt bonic, primer perquè creua uns grans prats d'alçada, però a més a més tenim una gran panoràmica, amb la vall de Chisagüés a la nostra esquerra (nord), i la vall de Pineta i les seves impressionants parets a la dreta (sud). És un lloc idíl·lic, i tot i que el camí supera àmpliament les nostres habilitats sobre la bicicleta, només estar aquí és un plaer per als sentits. Baixem alguns trams sobre la bicicleta, però altres ho fem a peu ja sigui perquè el denivell és massa fort, o bé per esglaons o pedres massa complicats per a nosaltres, poc acostumats a l'enduro.

El paisatge és preciós, i encara que haguem de fer trossos a peu gaudim de l'excursió i de les panoràmiques. Alguns trams sí que són més fàcils i anem perdent alçada. És un lloc molt fotogènic, i aprofito per fer nombroses fotografies dels trams que fem sobre la bicicleta. La baixada per la carena és llarga, ben bé 3 km. resseguint el corriol pels prats alpins, sempre amb una visió fantàstica. La carena és ampla, i anem deixant enrere la punta del Comodoto. Baixa sempre fins una petita fondalada on cal pujar lleugeríssimament fins al Tozal Blanco, un petit cimet intermig, per continuar tot seguit el descens per la carena. Anem baixant contínuament fins al Paso El Grado, on trobem una pista. Girem a la dreta i comencem a baixar per aquesta pista secundària que enllaça un seguit de revolts l'un darrere l'altre i baixa fort fins als afores d'Espierba.

Precisament havíem començat la ruta aquí, i la Sílvia i el Fum es queden en aquest punt. Jo continuaré per un corriol que neix al mig del petit poble amb cases disperses. El camí està indicat, i marxa per sobre d'una borda i al costat d'un torrent. El primer tram és una mica més trencat, i faig algun tros a peu. Més avall el camí entra en un bosc espès i obac, i el corriol es converteix en una delícia. Permet una baixada divertidíssima, i per qui vulgui fins i tot ràpida, tot i que en algun revolt i algun petit salt cal parar atenció. El camí baixa uns minuts més que em permeten gaudir d'un últim tram molt divertit. El caminet arriba al peu del càmping de Pineta. Baixo tot seguit per la carretera asfaltada fins al trencant d'Espierba, on ja m'esperen la Sílvia i el Fum i donem per tancada l'activitat d'avui. Ha estat una ruta una mica controvertida, ja que paisatgísticament és molt bonica, però és difícil per les persones que no estem acostumades a l'enduro. La pujada és constant i dura en alguns punts, però sempre per pista fins a la Plana Fonda. Allà cal empènyer una bona estona fins a sota el Comodoto. La baixada té trams més ciclables que d'altres, tot i que els més atrevits podran gaudir d'un descens fantàstic amb vistes impressionants.