Val d'Azun - Llac de Soum

Seguint la ruta dels colls del vessant francès dels Pirineus, de camí entre els colls d'Aubisca i Tourmalet, fem parada a la vall d'Azun per fer una ruta en bicicleta pels seus altiplans barreja de boscos d'avet i prats alpins. El punt de sortida és el bonic poble occità d'Arrens e Marçós, i en arribar a Galhagòs comença una pista que puja fort els primers quilòmetres. Avancem immersos dins d'una boira espessa habitual d'aquest vessant nord pirinenc, i en sobresortim passat el coll de Couraduque, on hi ha una petita estació d'esquí de fons. Avancem per una bonica avetosa, i pugem fent diversos revolts fins al coll de Bazès, sota el pic del mateix nom. Planegem un tram molt agradable i panoràmic i al collet sota el pic Cantau enfilem fort per camí fins a la Cresta de la Serra. Pedalem per la carena en un tram deliciós sobre un mar de boira i amb vistes al pic Galizos. Baixem al petit estany de Soum i tot seguit prenem un corriol fàcil i divertit que de nou dins la boira va baixant fins al fons de la vall.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Galhagòs Alts Pirineus, Occitània (França)
• Distància: 26,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 900 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: Blava / IBP=71
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pistes i trams de corriol fàcil
• Cartografia: Lourdes/Argeles-Gazost/Le Lavedan IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En uns dies de vacances pels Pirineus, emprenem la ruta dels colls, tan apreciada pels ciclistes de carretera, i anem connectant alguns dels ports més famosos del Tour de França. Hem fet nit al coll d'Aubisca per damunt d'un preciós mar de boira, i marxem cap a l'est direcció al Tourmalet. Farem però una parada al poble d'Arrens e Marçós, població principal de la Val d'Azun per conèixer una mica més aquest territori a través d'una ruta en bicicleta de muntanya. Com que no coneixem gaire la zona, hem buscat informació abans, i ens hem decidit per seguir una ruta senyalitzada dins de centre BTT (en francès VTT) Vallées des Gaves, concretament la ruta número 4 del sector Val d'Azun, que anomenen Le Lac de Soum. Pel que hem investigat és una ruta que permet conèixer el paisatge habitual de la zona, tant els boscos com els altiplans, i amb bones vistes cap als cims de l'entorn.

De nou el punt d'origen lògic de la ruta és el poble d'Arrens e Marçós (Arrens-Marsous en francès), un poble molt bonic i agradable on val la pena passajar-hi una estona. Nosaltres però de nou fem petits ajustos a la ruta pel fet d'anar amb el nostre gos, el Fum, ja que volem evitar l'asfalt. Així sortirem del poble de Galhagòs (Gaillagos en francès), uns pocs quilòmetres més endavant en la ruta. Sortim de Galhagòs perquè aquí comença la pista, i evitarem l'asfalt. Així doncs ens dirigim fins aquest petit poble, i aparquem a la part alta, en una placeta al costat de l'ajuntament i l'església, on també hi ha una font que ens servirà per aprovisionar-nos d'aigua. El dia no és bonic, ja que la boira cobreix tota la vall. Hem baixat del coll d'Aubisca, on feia sol, però pocs metres més avall ens hem vist engolits per la boira. Així doncs, amb una temperatura agradable però una humitat molt alta comencem a pedalar fins al final del poble, on comença una pista.

Els primers quilòmetres de la ruta són els més durs. Només sortir del poble se'ns afegeix un altre gos, i com que es porten bé amb el Fum, marxem tots plegats a poc a poc pujant per pistes força dretes. La pista és més bona fins a les granges de Broussets, i després és més trencada. Puja fort sense ser extrem. Entre la forta pujada i la humitat elevadíssima dins la boira, suem de valent, i arribem dalt d'un petit altiplà que imagino que ha de ser molt bonic, ja que hi ha un mirador i una àrea recreativa, però avui no es veu res. Seguim endavant tombant cap a l'esquerra i planegem ara uns metres. Després d'una bona estona pujant s'agraeix un tram pla per reposar una mica. Arribem suaument primer al coll de Couret, i més endavant també planejant fins al coll de Couranque, on hi ha una petita estació d'esquí de fons. Hi ha una mena de refugi o bar, i hi arriba una carretera asfaltada. Veiem que hi ha força gent, sobretot motoristes i ciclistes. Creuem el collet i prenem una pista de terra que marxa a la dreta.

Passat el coll avancem per una pista en pujada suau i entrem en una zona d'avets. El nostre acompanyant, el gos que ha vingut des de la sortida (i portem ja més de 5 km.) decideix que ja en té prou i ens abandona. Nosaltres seguim endavant i al cap de poc guanyem una mica d'alçada i aconseguim sortir per sobre dels núvols. El panorama canvia radicalment, i si fins ara ens movíem dins la boira, ara avancem sota un cel ras i un dia esplèndid. Els propers quilòmetres seran molt plàcids, per pista bona que a l'hivern serveix com a pista d'esquí de fons. Anem pujant suaument i fem diversos revolts abans d'arribar a una cabanya metàl·lica de pastors i el coll de la Serra, on hi ha una petita àrea recreativa amb taules i bancs. Girem a la dreta del tot i pugem una mica més fort per dins d'un bosc agradable. Pugem un parell de quilòmetres més fins al coll de Bazès, sota l'escarpat pic del mateix nom que ens queda a la dreta.

Passat el coll de Bazès canviem de panorama. Entrem ara en una pista que gira a la dreta i que planeja, i fins i tot baixa una mica, en una zona oberta de prats alpins. Deixem a la nostra dreta un immens mar de boira, del qual sobresurt com una illa el pic de Bazès. Gaudim d'uns quilòmetres plàcids seguint aquesta pista que contorneja per sota l'arrodonit pic de Cantau. El voregem fins al cantó sud, on hi ha un collet i una petita cabanya de fusta de pastors. Aquí deixarem la pista principal i prendrem un camí que s'enfila dalt d'una carena en direcció sud, paral·lel a la pista que segueix uns metres més avall. Avans d'emprendre la pujada per la carena fem una pausa en aquesta zona oberta, assolellada i bonica per fer un mos i reposar uns minuts.

Prenem el caminet que s'enfila dalt la carena. És un corriol estret però ciclable, això sí, ens hem d'esforçar a no perdre la bona traça i pedalar al límit de les forçes ja que el pendent és fort. Anem pujant l'arrodonida carena fins a la part més alta, on s'obre un bonic panorama davant dels nostres ulls. A dreta i esquerra tenim un immens mar de boira que cobreix les valls, i al davant un bonic panorama de muntanya, amb el potent pic de Gallizos a l'horitzó. És sens dubte el tram més bonic i espectacular de la ruta, ja que estem en una cresta ampla d'alta muntanya. És una zona de prats alpins arrodonits, però amb fort pendent a banda i banda. Avancem pel fil de la carena que cada cop es va fent més estreta, fins ser gairebé una cresta. En algun punt hem de posar el peu a terra, però són passos aïllats. Més endavant el camí baixa més fort, i veiem a sota el llac de Soum, cap on ens dirigim. Uns metres de baixada forta en un terreny una mica més trial·ler i arribem al peu del petit estany circular.

Contemplem uns instants el petit estany i seguim la ruta. Prenem ara una pista que marxa a l'esquerra, però la seguim només uns metres. Al cap de poc cal fixar-se en un camí que surt a l'esquerra. Està indicat amb senyals de les rutes BTT, però costa una mica de veure ja que la tendència és a seguir per la pista. S'inicia aquí un corriol fàcil i molt agradable que baixa suaument entremig d'una zona ampla de pastures. Uns metres més avall entrem de nou dins dels dominis de la boira, i ens hem d'anar fixant tant en les marques com en el GPS per no perdre la ruta. Anem baixant una bona estona per caminets agradables i divertits que acaben desembocant en una pista que comunica diverses cases aïllades als afores del poble d'Arrens.

Arribem a la carretera asfaltada, i la ruta BTT ens porta per asfalt cap al poble. Però precisament per evitar l'asfalt descartem la ruta indicada, i simplement creuem la carretera i seguim pel caminet que continua en la mateixa direcció. Baixem suaument durant uns pocs quilòmetres per un camí molt agradable dins d'un bosc de ribera, pràcticament un túnel vegetal molt bonic. Més endavant el camí empitjora i entra en una mena de torrent, on hem de baixar de la bicicleta i seguir a peu uns pocs minuts. Desemboquem de nou en una pista ombrívola que acaba de baixar fins al poble de Marçós. Aquí la Sílvia i el Fum es quedaran, ja que queda un tros d'asfalt. Jo continuo la ruta i al cap d'uns minuts els vindré a buscar.

Passat Marçós (Marsous en francès) prenc una pista planera a l'est del poble que porta fins una zona on hi ha dos càmpings. Uns pocs metres d'asfalt cap a la dreta i entro en un bonic corriol que planeja per una zona de boscos i camps fins a trobar una carretera asfaltada secundària. Giro a l'esquerra i en 300 metres arribo a la carretera principal de la vall. Prenc la carretera asfaltada a la dreta i baixo uns 700 metres fins al trencant de Galhagòs. Des d'aquí ja només queda un quilómetre i escaig, però en forta pujada i per asfalt fins al poble. Un últim tirapit exigent per acabar una ruta ben bonica per la vall d'Azun en què hem recorregut bonics boscos d'avets i prats alpins d'alçada amb bones vistes, sobretot un tram de cresta preciós que es pot recórrer sobre la bicicleta, gaudint d'una extensa panoràmica.