Monte Renoso (2.352 m.)

Situat gairebé al centre de Còrsega, aquest cim ofereix una excursió fàcil i agradable i unes vistes àmplies cap al mar i cap als cims més elevats del nord de l'illa. El punt de sortida és la petita estació d'esquí de Ghisoni Capanelle, on comença un camí que s'enfila cap al sud-oest seguint una ampla carena. Per terreny obert pugem fins al llac de Bastani, un extens estany glacial sota les parets del cim. Descartem el camí normal que farem servir per baixar i enfilem per un corriol costerut i pedregós que s'enfila directe fins al gran plató superior. Ja només queda acabar de pujar còmodament i coronar els blocs superiors on hi ha una gran creu i una petita estàtua del pare del moviment idependentisda cors. Contemplem les vistes i iniciem el descens seguint ara el camí normal pel plató.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Ghisoni - Capanelle Còrsega
• Distància: 7,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 675 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Monte-Renoso/Bastelica/PNR de la Corse IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Continuem el nostre viatge per les muntanyes de Còrsega de sud cap a nord, i avui ens aturem en un dels cims més elevats de la meitat sud de l'illa, tot i que pràcticament podríem dir que està situat al centre, tant en l'eix nord-sud, com en l'eix est-oest. Té la virtut que és una muntanya fàcil i curta, a diferència de la majoria de rutes a les muntanyes corses que requereixen llargues aproximacions. En aquest cas la presència de la petitíssima estació d'esquí de Ghisoni - Capanelle facilita la tasca, ja que podem pujar molt amunt. Per arribar-hi pugem per la carretera de la costa oest fins a Ghisonaccia, i aquí prenem una carretera de muntanya fins al petit poble de Ghisoni. Abans hem comprat vitualles, ja que en els pobles petits a vegades costa trobar botigues. A Ghisoni comença una carretera molt estreta i en fort pendent que puja durant molta estona fins a la petita estació d'esquí, situada en una zona d'alta muntanya.

Hem passat la nit a l'aparcament de l'estació d'esquí, i de fet serà dels pocs llocs on podrem dormir amb la furgoneta fora de càmpings. A la majoria de llocs de l'illa està prohibit, però aquí no hi havia cap restricció. La petita estació d'esquí té un aparcament inferior, on hi ha un alberg per on passa el GR-20, i un aparcament superior, on hi ha la gîte U Renosu, però actualment està tancada. Ens instal·larem en aquest aparcament superior. De bon matí sortim caminant la Sílvia, el Fum i jo mateix i prenem un caminet que marxa al final de l'aparcament, davant de l'alberg tancat, i que avança cap al cap d'amunt d'una pista d'esquí. Val a dir que el GR no passa per aquí, sinó que passa per l'alberg inferior i no acaba de pujar al cim. Sí que hi puja la variant més alpina. Tot i no ser una de les zones més freqüentades, el fàcil accés al cim fa que hi hagi també altres excursionistes que han tingut la mateixa idea, alguns que fan el GR o altres que també han sortit de l'aparcament.

Pugem uns primers metres fins a la part alta d'una pista d'esquí que baixa fins refugi de baix. Just aquí el camí gira a la dreta i entra en una ampla i indefinida carena que seguirem una bona estona. Pugem per terreny obert, sense pràcticament arbres, només matolls i alguna roca. És una zona d'alta muntanya, i el cim s'albira sobre nostre com una llarga muralla rocosa. Avancem traçant una línia pràcticament recta en direcció sud-oest seguint un camí fresat i evident, amb moltes fites que permeten seguir-lo fàcilment. En cas de boira podria ser més complicat, ja que és un terreny obert i amb poques referències. Pugem durant una bona estona fins que arribem al bonic estany de Bastani, d'origen glacial, situat sota la muralla que protegeix el cim.

Des de l'estany el camí normal gira lleugerament a la dreta per buscar el camí més pla que permet pujar al plató superior, és a dir, a sobre de la muralla rocosa. Però també hi ha un camí més dret i molt directe que evita la marrada. Així voregem tan sols una quarta part de l'estany cap a la dreta i busquem aquest camí secundari però prou evident que s'enfila fort per terreny rocós. El caminet busca la debilitat del terreny, amb algun punt on fins i tot arribem a ajudar-nos amb les mans ja que és molt dret. Aquesta via és molt directa, i tot i que ens fa esbufegar de valent, aviat arribem al plató superior. Aquí el paisatge canvia. Si fins ara el caminet era molt dret, ara estem en un amplíssim i plàcid altiplà rocós d'alta muntanya. Només queda seguir-lo cap a l'esquerra fins al cim, ben visible en tot moment.

El tram final al cim obliga a enfilar-nos en uns blocs de granit. Al punt més alt hi ha una creu de notables dimensions i una petita estàtua en honor de Pasquale Paoli, l'emblemàtic líder dels independentistes corsos. Des del punt més elevat es poden contemplar els grans cims de l'illa: Paglia Orba, Monte Rotondo i el més elevat, el Monte Cinto. També cap al sud es veuen les agulles de Bavella on havíem estat el dia anterior. I també el mar, cap a l'est. Passem uns minuts reposant al cim i comencem el descens. Resseguirem la carena pel gran plató, és a dir, el camí normal que passa de nou prop del llac, però sense acabar d'arribar-hi. Desfem tota la zona de la carena oberta i arribem de nou a l'aparcament de la petita estació d'esquí després de 4 hores de ruta fàcil i agradable. Un cim ben bonic i de poc esforç. Dedicarem la resta del dia a passejar pels pobles de la zona, i ens dirigim cap a Vizzabona, on començarem la següent ruta.