Volta a les Agulles de Bavella

L'espina dorsal muntanyosa que travessa l'illa de Còrsega acaba al sud amb unes formacions abruptes i un ambient d'alta muntanya. Ens situem al massís del Monte Incubine, i concretament a la base d'una cresta de granit molt espectacular sobre la població de Zonza. L'excursió d'avui ens porta a fer la volta a les característiques agulles en un itinerari circular que comença al coll de Bavella. El camí comença a pujar fort des del coll i s'enfila cap a la base de les agulles, que anirem contornejant d'est a oest. A mitja pujada trobem un tram equipat amb cadenes per superar un pas semivertical. Al cap de poc passem sota les escarpades puntes de l'Acellu i l'Ariettu. Seguim pujant fins a la Bocca di u Pargulu, gaudint d'un espectacle de granit d'alta muntanya. Des del coll baixem cap a buscar el GR-20, que amb una llarga travessa per dins del bosc ens torna al punt de partida.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Coll de Bavella
• Distància: 11,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 6:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Tran semivertical equipat amb unes cadenes
• Cartografia: Aiguilles-De-Bavella/Solenzara/Pnr de la Corse IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Còrsega és una illa molt muntanyosa, i tot i que ho sabíem, ens sorprèn ja que només baixar del vaixell t'adones que les muntanyes s'enfilen des de la mateixa costa. De fet l'illa té més de 120 muntanyes de més de 2.000 metres, i en una estona podem passar de banyar-nos a la platja a trescar en un ambient d'alta muntanya. Acostumats com estem els catalans a la roca calcària, també sorprèn que aquí el granit és el protagonista, i l'aspecte de les muntanyes és més abrupte. Després de visitar Bunifaziu i passar fugaçment per Portivechju (Porto Vecchio en francès), deixem la costa i prenem una carretera que entra a l'interior i comença a pujar entre revolt i revolt cap a les muntanyes. Arribarem a Zonza, on farem nit, i el matí següent pugem cap al coll de Bavella, on comença la ruta.

L'excursió de les agulles de Bavella és molt popular, està ben indicada i trobarem gent de totes les nacionalitats caminant per aquest terreny força abrupte. Al coll hi ha un aparcament de pagament, però si anem una mica d'hora es pot aparcar de franc als costats. Al coll també hi ha un bar i una estàtua de la Mare de Déu que té molta veneració, i està plena d'espelmes i ofrenes. Al costat de la imatge comença el camí que marxa cap a ponent i inicia l'aproximació a les agulles que es mostren desafiants i espectaculars mirades des de sota.

Després d'un brevíssim tram pla el camí comença a pujar molt fort. És un camí ben marcat, però amb alguns passos incòmodes, ja que és molt dret i cal anar enfilant-se a roques i arrels. El caminet busca el pas més lògic entremig de les diferents puntes que marquen aquest massís. Voregem alguns gendarmes i pinacles, i creuem diverses canaletes entre els grans blocs de granit. Com deia, és un camí molt freqüentat, fins i tot per grups, i sobretot al primer tram anem avançant moltes persones que semblen poc habituades als camins escarpats de muntanya. Més endavant ja entrem en un terreny més tranquil. Comentar també que el GR 20 passa pel coll, però la ruta que estem seguint d'anada no és el GR, sinó una variant més alpina. Seguirem el GR de tornada. De fet aquesta ruta es pot fer de dues maneres: pujar i baixar pel mateix lloc, o pujar per aquesta variant més alpina i tornar pel GR, tot i que s'allarga considerablement la ruta.

A mitja pujada trobem un tram descendent força vertical on hi ha una cadena llarga i gruixuda que ajuda a baixar. És un pas sobre una gran llosa de granit semivertical, que no és difícil, però sense equipament faria certa basarda. El principal problema aquí el tenim amb el Fum, que no pot agafar-se a les cadenes. Però com que el pas és només semivertical i el gos és força hàbil i no té por, doncs baixa a poc a poc i amb prudència, mentre que nosaltres baixem agafats a la cadena i aguantant-lo a ell per la seva corretja. Al final hi ha un esglaó d'un parell de metres on l'hem d'ajudar a superar-lo. Passada aquesta petita dificultat la resta del camí serà més plàcid, i només en algun punt haurem de posar les mans a terra per enfilar-nos en alguna roca.

Voregem per l'esquerra les puntes de l'Acellu i l'Ariettu, verticals i airoses. Dues puntes molt estètiques sobre les quals tenim una bona imatge uns metres més endavant. El nostre camí segueix pujant, ara per una zona més oberta. Ens enfilem fins al peu de les agulles superiors, i arribem a la Bocca di u Pargulu, punt més elevat de la nostra caminada a gairebé 1.700 metres. Estem sota l'agulla del mateix nom, ja a la carena superior del massís muntanyós. A partir d'aquí el camí canvia de vessant i salta a la vall del riu d'Asinau. Baixem una bona estona, primer per un terreny més pedregós, i després per dins del bosc. No baixem fins al peu del riu, sinó que ho fem només fins a trobar el GR. Tot seguit girem a l'esquerra i anem contornejant la muntanya, en tendència a baixar, però sense guanyar ni perdre gaire altura.

El tram de tornada avança per dins del bosc, i és molt llarg, fins i tot una mica monòton, ja que des que trobem el GR fins a l'arribada caminem més de tres hores i mitja, de fet més que tota la pujada. És un camí agradable per dins d'un bosc de pi negre, bedolls i falgueres, un bonic bosc d'alta muntanya pel qual caminarem però molta estona. Anem contornejant el massís pels seus vessants oest i sud. Quan tombem el vessant sud i anem tornant cap a l'est, trobem un mirador natural que ens permet contemplar la majestuositat d'aquestes agulles. L'últim tram del camí és de pujada, i cal superar ben bé 200 metres de desnivell per arribar de nou al coll de Bavella, on tanquem una bonica ruta en un ambient d'alta muntanye entremig d'unes puntes de granit altives i vistoses.