Passejant per Bunifaziu

Iniciem una escapada a Còrcega i visitem la ciutat situada més al sud de l'illa, a escassos 12 km. de Sardenya. És una ciutat turística i molt bonica, bastida sobre un elevat penya-segat sobre mateix del mar. La ciutat antiga va crèixer al voltant de la ciutadella que l'hi oferia protecció, i el port situat al fons d'un llarg fiord que el protegeix de les tempestes i la mala mar. Dediquem les primeres hores del nostre viatge a passejar pels carrers estrets d'aquesta antiga ciutat, pugem a la ciutadella i contemplem des de dalt l'escarpat penya-segat, desplomat sobre el mar. Baixem per les escales del Rei d'Aragó, excavades a la roca i que creuen la cinglera fins a ran de mar. Més tard resseguim un bonic caminet que marxa cap al nord per sobre el cingle i ofereix una panoràmica preciosa de la ciutat.

Fitxa

• Tipus de sortida: Passejada / Turisme
• Lloc de sortida: Bunifaziu Còrsega
• Distància: 3,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 200 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia:

Crònica

Arribem en ferri a Aiacciu (Ajaccio en francès), capital de Còrsega, després d'una nit confortable navegant per les aigües del Mediterrani des de Toló. Només aquesta forma d'iniciar el viatge ja és ben curiosa, almenys pels que som de secà. El ferri és còmode i estable, i vam dormir tota la nit. Iniciem uns dies de vacances amb la Sílvia, el Fum i jo mateix, i ens mourem amb la furgoneta per les estretes carreteres de l'illa. Arribem al matí a la capital que és també la ciutat més gran de l'illa. El seu port és el més important de Còrcega, i marca el ritme de la ciutat, que alhora també té diverses seus administratives. Com que el nostre temps a l'illa és molt limitat decidim no visitar Aiacciu i passem de llarg.

Des d'Aiacciu prenem la carretera T-40, una de les més importants de l'illa i que marxa cap al sud. Que sigui de les més importants no és cap garantia, ja que aviat coneixerem la realitat geològica de l'illa: és extremadament muntanyosa, i trobarem ben poques zones planes. Així aquesta carretera és plena de revolts i puja i baixa diversos ports. Passem per la població costanera de Propriano i continuem cap al sud de l'illa on hi ha el nostre destí d'avui, Bunifaziu (Bonifacio en francès). La ruta ens ocupa bona part del matí.

Aparquem prop del port i passegem entre les barques de camí cap a la ciutadella que queda força més amunt. Bunifaziu és una ciutat molt i molt turística. És molt bonica, però sempre tens la sensació de moure't per un part temàtic. Passem pel passeig marítim envoltat de restaurants i pugem per un carrer empedrat i molt costerut que s'enfila directe fins a l'entrada de la ciutadella. Entrem al recinte emmurallat i passegem pels bonics carrers de la ciutat. La part antiga també és molt turística, plena de restaurants, gelateries i botigues de records. Tot i això el barri és molt bonic, amb petites placetes on hi ha plàcides terrasses que conviden a fer un refrigeri i descansar a l'ombra. Fa calor, i el dia és preciós. Arribem a la punta sud de la ciutat on les cases s'aboquen sobre un elevat penya-segat damunt del mar.

El penya-segat té uns 80 o 100 metres d'alçada en alguns punts, i cau en picat cap a l'abrupta costa. A la part alta de la ciutat hi ha una de les atraccions de la població, les escales del Rei d'Aragó. Es tracta d'una escala excavada a la roca que travessa en diagonal el penya-segat i baixa a ran de mar. La llegenda diu que la va fer construir el rei d'Aragó en una sola nit, però sembla que és més verossímil la versió que va ser construïda per uns monjos i altres habitants de la ciutadella per accedir a unes fonts d'aigua dolça a la part baixa del cingle, a toca de les onades. Actualment es pot baixar per aquesta costeruda escala (prohibides a embarassades, persones que pateixin del cor,...) que té uns esglaons de gairebé mig metre i que baixa en picat fins arran de mar. Un cop a baix es pot seguir el caminet excavat a la roca durant uns metres per la base de la cinglera, a tocar l'aigua. És un lloc curiós i bonic que permet contemplar des de baix el penya-segat.

És molt habitual a Bunifaziu pujar en una de les barques turístiques que fan un volt per la base del penya-segat i permeten contemplar la ciutat enfilada sobre el cingle. Nosaltres optem per passejar, i un cop hem voltat una estona pel nucli antic i pels miradors de la ciutat, prenem un caminet a l'entrada de la ciutadella que marxa en sentit oposat. Aquest camí ressegueix el penya-segat cap al nord, i a mesura que ens allunyem de la ciutat tenim una panoràmica sensacional. Arribem fins una petita contrucció on hi ha un font que ens ve de meravella per fer-nos passar la sed. Precisament aquí hi ha un mirador natural esplèndid per contemplar el penya-segat, la ciutat i les muralles de Bunifaziu. Aquí acabem la visita a aquesta ciutat del sud, un dels punts més turístics de l'illa. Tot seguit agafem de nou la furgoneta i comencem a enfilar-nos per carreteres estretes cap a les muntanyes del sud de Còrsega.